16.9.08

TALLARINES NAPOLITANA

Un plat de la cuina de cada dia, d'aquells que agraden i serveixen de plat únic ja que el sofregit ja porta la carn necessària.
Necessitem:
  • -Un paquet de tallarines fresques
  • - Un pam de llangonissa ( jo la faig servir de Cornudella de Montsant)
  • -1 ceba
  • -1 pot de tomacons en conserva
  • -Sal
  • -Sucre
  • -Oli
  • -100g de formatge ratllat

Piquem la ceba i la posem a sofregir amb una mica d'oli.

Quan estigui transparent hi afegim la llangonissa tallada a trossets petits i deixem que s'enrosseixi.

Hi posem els tomacons, es condimenta amb sal i sucre i es cou fins que és ben fregida, lluenta i concentrada.

Mentrestant bullim les tallarines en aigua i sal i les escorrem.

Servim les tallarines ,ben calentes, amb una bona cullerada de salsa i formatge ratllat al damunt.


14 comentaris:

  1. Que ricos!!!!!! Una receta que nunca falta en mi cocina ya que a mis hijas la pasta les encanta. Te han quedado estupendos.
    Besos

    ResponElimina
  2. Rosa,
    Es la cocina del dia a dia, además es la cocina del éxito seguro!!!
    BSTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Llangonissa de Cornudella? Carma, caram... Nosaltres anem sovint per Cornudella, a ca la Vileta, ja que és un bon camp base per les escalades a la Serra de Prades.
    No sabia que la botifarra d'allà fos tan bona, m'ho apunto pel proper cop ;)

    ResponElimina
  4. És clar, tu deus ser un d'aquells "penjats" que hi ha per les parets de Siurana!!! (penjats en el sentit literal de la paraula,eh!)
    Doncs la llangonissa de Cornudella és molt bona, almenys pel nostre gust.
    Vigila botifarra i llangonissa són dues coses diferents a casa nostra.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. T'han quedat boníssims!!! Fan una pinta que un dia d'aquests ens presentem a casa teva perquè ens convidis a dinar.
    Per cert, no coneixiem la llonganissa però acceptem alguna de mostra, jejeje.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Los preferidos de mis hijos, comerian siempre lo mismo.
    Un beso

    ResponElimina
  7. Tomacons i llonganissa és una bona combinació, i més amb productes de la terra, quan més artesans siguin millor resultat final. A més les tallarines, per molt que diguin i per molt que tinguin els mateixos ingredients que els espaguetis, no tenen res a veure. A mi m'agraden molt, frescos i a l'ou. En fi, ha d'estar bonissim, ja que els ingredients són de primera qualitat. Salut!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. dolita, todos los hijos del mundo solo comerian pasta!!! Pobres verduras!
    Ganxeta, tomacons, llangonissa i el que calgui, però sempre de casa.Encara no he començat a fer propaganda de l'oli i les "vellanes", però tot arribarà. I amb el tema de les tallarines i els spaguetti jo també m'inclino per les primeres ja que les segones les trobo massa "farinotes".
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. Mai he fet pasta amb llangonissa i trbo que es una bona idea!!
    Tampoc sabia que a aquesta zona fessin bons embutits.

    Ptnts

    Xaro

    ResponElimina
  10. Sento discrepar, però la millor llangonissa és la d'Alforja

    estela

    ResponElimina
  11. Ja la conec la d'Alforja però jo menjo la de Cornudella!!!
    Quan he llegit el comentari he pensat, qui pot ser? és clar una d'Alforja, una de les pàtries de la llangonissa. Quan vulguis , ja saps, llangonissa a la brasa amb all-i-oli!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Ui, aquí hi ha enemistats de pobles veïns je je je...
    Dolça, la llonganissa és crua, oi? Nosaltres en diem botifarra...

    ResponElimina
  13. Quin bon rotllo, llangonissa de cornudella!! i quin plat de pasta, boníssim!

    ResponElimina
  14. gemma, la llangonissa és crua i la botifarra pot ser blanca o negra, d'ou, amb arròs...
    La cuina vermella, si tot un luxe, llangonissa de Cornudella (amb perdó d'Alforja), la nostra zona no destaca pels embotits però hi ha alguns `pobles que tenen llangonisses i botifarres ben lloables i Cornudella n'és un.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.