26.12.11

Polvorons de "vellana"

Després de Nadal ve Sant Esteve i per sort tot torna a la normalitat... dies més tranquils, menjars normals, despesa més racional... però al rebost encara hi queden racons amb algunes de les llaminadures que hem fet pels dies d'abans, llaminadures que aniran endolcint les postres dels dies que queden entre St. esteve i Cap d'Any. Així qualsevol conserva la línia... sort de la muntanya i les caminades i sort de les bledes!
Un dels dolços que aquest any ens aniran acompanyant són aquests polvorons d'avellana. 
Per fer-los he necessitat:
-400g de farina
-200g d'avellanes DOReus, torrades.
-200g de sucre llustre
-200g de llard

Deixem el llard fora de la nevera perque estigui tou per poder-lo treballar.
Posem la farina en una safata plana i la posem al forn perquè es torri una miqueta (ha d'agafar color de cafè amb llet), cal vigilar ja que ho fa ràpidament i es crema amb facilitat. La deixem refredar.
Piquem les "vellanes" i les barregem amb el sucre, la farina torrada i el llard i ho treballem fins que s'hagin unit bé tots els ingredients.
Fem boletes i les coloquem en una plata del forn i les aplanem una miqueta del damunt, una mica separades, i les posarem a coure, uns 15 minuts, a  180º.
Quan les treiem del forn hem d'anar amb molt de compte ja que són molt toves i es trenquen amb facilitat. Les podem posar damunt d'unes barquetes fetes de paper d'alumini o embolicar-les en paper fi... o...la presentació a gust de cadascu!

I amb aquesta recepta dolceta us deixaré descansar uns quants dies. Ens retrobem l'any vinent.
Una abraçada a tot@s i BON 2012


24.12.11

Piruletes de massapà per desitjar-vos un BON NADAL

Reus i Tarragona, Tarragona i Reus. Dues ciutats separades per tan sols 13 quilòmetres. Dues ciutats amb una rivalitat sembla que ancestral.
Tarragona, Imperial Tàrraco... Reus, ciutat modernista.
Reus, aeroport... Tarragona, port
Reus, vermuts... Tarragona, Chartreuse
Gaudí va néixer a Reus... però la seva única obra a les nostres comarques la té Tarragona
A Tarragona pelacanyes, a Reus ganxets.

Puc continuar, però no cal... bé, si! me'n deixo una: a Tarragona Nani, a Reus Dolça. Dues que es van conèixer un dia, ves a saber com i van descobrir que a més de gaudir cuinant, tenien un bloc i que una és de Reus i l'altra de Tarragona.

Doncs per poder-vos felicitat aquest Nadal s'ha produït l'agermanament de les dues blocaires (us pensàveu que posaria de les dues ciutats?) i Reus ha baixat a Tarragona a cuinar unes delicioses piruletes de massapà.

 la recepta és de la Nani, i la podeu trobar aquí!


Us poso un detall típic de la ciutat de Reus, els que sou de per aquí ja l'entendreu, a la resta us prometo explicar-vos-ho... però un altra dia!!

Ah! i també us prometo que queda pendent que Tarragona pugi a cuinar a la ciutat de Reus, properament...
el gegant indi 


Desitjar-vos un BON NADAL a tothom, i sobretot coneixement a la cuina!!

20.12.11

Avets de gingebre, canyella i "vellanes" (55)

Demà serà l'últim esmorzar... d'aquest trimestre a la feina i he estat buscant  per fer un dolç amb gust de Nadal.
Gingebre, no sé perquè però quan penso amb un dolç amb gust de Nadal em venen al cap les gingerbread biscuits, però com que també tinc clar que vull fer un coc en uns motlles petits amb forma d'arbret de Nadal... doncs un coc de gingebre. I ves per on he fet cap aquí, però com que tampoc és exactament el que vull doncs, mans a la massa i a fer-lo a la meva manera, serà un cake anglès fet a la manera "ganxeta".

Necessito:

  • 2 ous
  • 150g de sucre
  • 50g de mantega a temperatura ambient
  • 75g de llet
  • 275g de farina
  • 1 culleradeta de gingebre en pols
  • 1culleradeta de canyella en pols
  • 1 sobre de llevat químic
  • 50g d'avellanes trencades en trossos grossos ("vellanes" DOReus, és clar)

Posem el forn a preescalfar a 200º
Barregem a punt de cinta els ous amb el sucre .
Hi afegim la llet, la mantega en pomada.
Barregem la farina, el llevat, el gingebre i la canyella i ho anem afegint a poc a poc a la crema anterior.
Hi afegim les "vellanes" trencades a trossos grossos.

Preparem els motlles amb farina i mantega i hi aboquem la massa.
Ho enfornem a 200º, uns 20-25 minuts.
Els traiem dels motlles i els empolvorem amb sucre glass ( encara que els de la fotografia no en portin ;-) )

Espero que els companys de feina els trobin tan nadalencs com les dates demanen!!

17.12.11

Crema d'espàrrecs


Avui us faig una entrada ràpida, d'aquelles de no entretenir-se gaire i aconseguir un bon resultat.
Preparant coses per casa cara els dies que s'acosten se m'ha tirat el temps a sobre i no hi havia res de primer plat.
Cop d'ull a la nevera: un parell de manats d'espàrrecs verds, un porro. I una patata mitjaneta del rebost.
 
Talladet ben petit el porro es posa a sofregir, quan el tenim blanquet hi afegim els espàrrecs (si prenem la precaució de tallar-los petits quan es trituren no fan fils i ens estalviem el colador xinés) i els fem sofregir una mica. Hi afegim la patata i ho cobrim de caldo ( de pollastre o vegetal) o d'aigua, i ho deixem bullir uns 20 minuts. Rectifiquem de sal.
Ben passat per la batedora per aconseguir una crema ben fina i ja  tenim el primer plat a punt.
Per acompanyar he fets unes xips de patata, al forn, amb això he aconseguit un plat molt sa, sense cap tipus de greix.

12.12.11

panets molt tovets, altrament dits MOLLETES

Són aquells panets que quan érem petits i la meva mare preparava entrepanets per alguna festa d'aniversari, anava a Cal Caelles a comprar i els farcia de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla. Quan les festes d'aniversari les preparava jo, per a la meva filla, seguia anant a buscar els mateixos panets  i els seguia farcint de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla.
I vet aquí que buscant receptes de pa, ara que m'ha agafat la dèria de fer diferents panets per esmorzar vaig trobar aquesta recepta, i quan la vam tastar ens va sorprendre favorablement i ens va recordar molt a aquells panets de quan érem una miqueta més joves que ara ;-)


Vaig necessitar:
600g de farina de força
350g d'aigua
30g de llevat fresc
1 cullerada de mel
1 culleradeta de sal
1 cullerada de lecitina de soja
5g d'oli d'oliva

Desfem el llevat en una mica d'aigua i hi anem afegint tots els ingredients a mesura que anem amassant.
Deixem la massa en un lloc sense corrents d'aire, tapada amb un drap durant una hora.
Fem els panets, els posem damunt la safata del forn, els enfarinem lleugerament per sobre i els tornem a tapar una mitja hora.
Preescalfem el forn a 200º
Posem els panets al forn i els fem coure, per sota sol, una 15-20 minuts.
Els deixem refredar i... a recordar l'infantessa... de grans i petits!

7.12.11

PASTÍS DE PERA (54)

Quina setmana més rara, això de treballar dia si dia no es fa pesat i costa de passar, més si qui tens a l'altra banda de la taula són adolescents a qui, això d'avui si demà no, els acaba de descentrar, junt amb la proximitat del Nadal, que ja hem enllestit la primera avaluació... tot ajuda... Però no per això hem de deixar de celebrar tot allò que s'ha de celebrar i avui hem celebrat que demà és dia 8, el dia de les Concepcions, Conxites, Conxis...amb un bon pastís de peres que ens hem menjat amb el cafè , cafè amb llet, tallat o  te de mig matí, amb el guirigall de la canalla de fons ( ves quin remei!)
Per fer-lo he necessitat:

  • Tres peres conference madures, però no massa
  • 100g de sucre
  • 50g de llet
  • 50g d'oli
  • un ou sencer i una clara
  • 100g de farina 
  • Mig sobret de llevat en pols


  • un rovell d'ou
  • 75g de sucre
  • 75g de mantega en pomada.

Posem el forn a escalfar a 200º.
Tallem les peres a làmines i les reservem.
Preparem un motlle greixant-lo amb oli i farina.
Barregem el sucre amb l'ou sencer i la clara fins que quedi una miqueta escumosa la mescla, hi afegim sense deixar de batre l'oli i la llet i després la farina amb el llevat. Ho batem una estoneta fins que  quedi una barreja ben cremosa.
Ho aboquem al motlle i hi col·loquem les llenques de poma de manera que cobreixin tota la superfície i quedin ben posades.

Barregem la mantega ,els 75g de sucre i l'altre rovell d'ou fins que quedi una crema  que "untarem" amb cura per damunt les peres.

Ho enfornarem uns 30 minuts, fins que vegeu que té un bonic color daurat.

Podem canviar la fruita per poma o làmines de codony tallades ben primes.

1.12.11

xipirons amb pèsols tendres

 Darrerament vaig força atrafegada, més del que voldria, i això es nota, tant a l'hora de cuinar com a l'hora d'anar a comprar. En no tenir tant de temps passes menys estona "xafardejant" pel mercat a veure que hi ha, a veure que et fa goig o a veure "quina perla" puc trobar per fer ...
Cuinem menys, o millor dit, fem més amanides, bajoques i patates i planxa... molta planxa, però això no vol dir que de tant en tant no fem algun guisadet una miqueta més treballat, com ha estat el cas.
Vaig trobar uns pèsols tendres,que malgrat ser tan primerencs estaven ben plens, cap el cistell un quilo que una vegada desgranats es van quedar en uns 300grams, uns xipirons de mida mitjana. Amb això, una ceba tendra, un parell de grans d'all i un got de vi blanc vam fer un dinar d'allò més bo.

I ben facilet de fer:


Tallada la ceba ben petita la deixem enrossir ben a poc a poc.
Hi afegim els xipirons, hi posem el vi blanc i una mica més d'aigua i a foc ben baixet deixem que es vagi
fent... fent xup-xup, ben a poc a poc. 
Mitja horeta i hi posem els pèsols nets. Ho rectifiquem de sal, si volem ara és el moment de posar-hi una miqueta de pebre. Ho tapem i deixem que s'acabi de coure uns 10 minuts més, vigilant que no es begui tot el suc, en cas de que això passi afegir-hi una miqueta més de vi.
Ja el tenim llest, només cal emplatar-ho, una bona llesca de plat i BON PROFIT!


27.11.11

Amanida de patata i escarola

Després de fer una bona passejada per les rodalies de Montblanc i l'Espluga, pujar fins a La Pena, anar fins Les Masies... i de gaudir del bonic bosc de tardor de la Conca ens ha vingut de gust una  amanida.
 
Unes fulles d'enciam i unes d'escarola, una patata bullida amb pell, tallada a llesques; un ou dur; olives; carxofes en conserva; tonyina... tot col·locat ben harmoniosament al plat i regat amb un bon raig d'oli Siurana, de primera premsada...
Un dinar que hem acabat amb llonganissa a la brassa acompanyada d'un bon allioli de morter.
No calen grans floritures per gaudir d'un bon dinar!

24.11.11

Un senzill coc... que no és un coc senzill!

Demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre el Banc dels Aliments de Catalunya farà el  Gran Recapte d’Aliments.
Blogs contra la fam  des de Facebook ha posat en marxa la proposta de que els blocs que ens hi hem adherit publiquem una recepta amb algun dels ingredients que es demanen.



 Jo  us proposo un senzill coc, sense cap més "floritura" que el sucre, ous, llet, farina i oli (a més del llevat, és clar!)

Per fer-lo necessitem:

-125g de sucre
-125g d'oli
-125g de farina
-3ous
-un sobret de llevat químic

Posem el forn a preescalfar a 200º
Preparem un motlle amb oli i farina.
Batem els ous  amb el sucre a punt de cinta. Hi incorporem l'oli a poc a poc, sense deixar de remenar.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem  afegint ben a poc a poc a la crema anterior, ajudant-nos d'una llengua de silicona.
Ho aboquem al motlle i ho posem al forn, ja calent uns 30 minuts.

22.11.11

pastís de formatge i xocolata (53)

 Aquesta vegada vaig per feina, no és exactament un coc ja que es cou al bany maria  i és una mica sorprenent ja que barreja xocolata i formatge però us el recomano.

Necessitem:
  • - 6ous
  • - 250g de mató
  • - 250g de formatge tipus Philadelphia
  • - 100ml de nata líquida
  • - 50g de mantega a temperatura ambient
  • - 80g de maicena
  • - 150g de sucre
  • - Mig sobret de llevat Royal
  • - Un pessic de sal
  • - Un parell de cullerades (de sopa) de xocolata en pols
Posem al forn un recipient amb aigua on després hi posarem el motlle per coure el pastís al bany maria i l'engeguem a 150º.
Muntem les clares a punt de neu ben fort ajudant-nos amb el pessic de sal i les reservem.
Barregem el mató, el formatge crema, la nata i el sucre.
Batem els rovells amb el sucre fins que estiguin una mica escumosos. Hi afegim amb cura la farina de blat barrejada amb el llevat. Posem aquesta barreja amb la feta amb els formatges .
Agafem la quarta part d'aquesta barreja i la separem per afegir-hi les dues cullerades de xocolata
Després a poc a poc i remenant amb cura hi afegim les clares a punt de neu (les tres quartes parts a la barreja sense xocolata i la resta a la que si que en porta)
Ho posem en un motlle untat amb una mica de mantega, primer hi posem la barreja blanca i al damunt la que porta xocolata. Ho posem al forn al bany maria més o menys una hora.
Ho punxem amb un escuradents i quan surti net ja està llest. Deixeu que es refredi dins el forn, una mica obert.
Quan estigui totalment fred es pot treure del motlle i ja el teniu a punt per menjar.

Si el poseu a la nevera i us el mengeu l'endemà, fresquet està boníssim!

15.11.11

PRIM amb panses o amb trossets de xocolata

Dies enrere vam estar per Terres de l'Ebre, a casa d'uns amics a sopar. Com sempre esperàvem algunes postres típiques de la zona, amb cabell d'àngel o brossat, però ens van sorprendre amb un PRIM. 
 Era la primera vegada que el tastàvem i ens va agradar força, i vaig pensar que si trobava la recepta podria ser la meva aportació a la La recepta del 15 d'aquest mes, ja que els blocs Fogons de la Bordeta i  Xocolata desfeta, ens proposaven preparar pa  i el prim és un pa dolç .
 Arribant a casa vaig buscar  a veure si trobava alguna cosa sobre el PRIM, i a més de trobar que va ser  un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola nascut a Reus  vaig trobar una fotografia penjada al facebook pel Massitet.

 Si aquests de Vinaròs el coneixen i en fan al forn de Ca Massita segur que trobaré la recepta... i dit i fet! La mateixa recepta que vaig tastar a Amposta me la han feta arribar, és la recepta que feia l'àvia de la família... Gràcies per compartir-la!

Per fer el PRIM necessitem:
-3 ous
-80g d'oli
-130g de sucre
-80g de llet
-20 g de llevat fresc
-500g de farina de força
- un bon grapat de panses o perles de xocolata

Barregem l'oli i la llet amb el llevat i el desfem bé. Hi afegim el sucre i els tres ous.
Una vegada ben barrejat hi posem la farina i ho amassem força estona, hi afegim les panses o la xocolata i seguim amassant fins que ens queda una pasta una mica elàstica.
En fem una bola i ho deixem reposar una hora o més tapat amb un drap de cotó.
Una vegada ha passat aquest temps veurem que ha doblat o més el seu volum.
El posem dins d'un motlle i el deixem reposar una hora més.
Hi posem un pessic de sucre per damunt i ho enfornem al forn, ja calent a 200º uns 45 minuts.

També n'he fet uns quants en forma de panet, aleshores he posat perles de xocolata enlloc de panses i els he donat  forma de bola abans de deixar-los tornar a deixar reposar per segona vegada una hora més.


El forn, amb aquesta presentació, és una miqueta més curt. Quan vegeu que estan ben dauradets ja els podeu treure,

11.11.11

Llenties amb verduretes del temps

Quan et porten el dinar, el que porten a tothom, i dia rere dia trobes que no t'agrada gens ni mica; cada dia el trobes més dolent i això fa que la teva estança allí es faci més feixuga. Realment el menjar és un moment del dia que ens aporta felicitat i si ni aquest moment ens satisfà tot es més difícil de portar.
Doncs per evitar això hem estat fent carmanyoles que han substituït peixos a la planxa freds, verdures bullides massa hores abans, pans envasats en plàstic...

Una d'aquestes carmanyoles han estat aquestes llenties amb verduretes.
 Per fer-les necessitem:
- 200 g de llenties  ( comprades ja cuites)
- una ceba tendra
- un parell d'allets tendres
- un pebrot italià verd
- un tros de pebrot vermell
- un porro
- una carxofa petita
- un parell de cullerades d'oli
- sal

Tallem totes les verduretes ben petites.
Posem l'oli al WOK i hi posem, en aquest ordre, la ceba, els pebrots, el porro, la carxofa i els alls.  No posem l'ingredient següent fins que l'anterior estigui al punt. Cop de canell amunt, cop de canell avall uns 10 minuts. Hi posem les llenties, ho saltem durant dos o tres minuts i ja ho tenim a punt.

Com que es un plat amb molt poc greix és molt apropiat per a la carmanyola, i és bo menjat fred, i si per sort teniu on escalfar-lo, millora!

Aquesta recepta anirà a engreixar la llista de plats per a carmanyola de la Dolorss i de VALIRA en el concurs que organitzen sota el lema :“¿Qué pongo de original en el tapper este invierno y que esté cocinado en menos de 1 hora? ...”

2.11.11

Arròs amb carreroles





 Ha estat un cap de setmana llarg i ben aprofitat, l'amenaça del mal temps s'ha quedat en això, en amenaça, i hem pogut caminar per alta muntanya i caminar pels voltants del Segre gaudint dels meravellosos colors que ens oferien els arbres en aquesta zona. Hem passejat entre Martinet i Bellver, un lloc tranquil, bonic, poc freqüentat, on amb una mica de sort pots arribar a veure llúdrigues, però no ha estat el cas!
I tornant cap a casa hem pogut fer un arròs de carreroles, gràcies al Sr. Antònio,  us recordeu d'ell?, aquesta vegada  ens ha obsequiat amb una bossa d'aquests bolets congelats.  L'arròs fet sense cap tipus de complicació amb un resultat magnífic.

Per fer l'arròs he necessitat:
- La meitat de la bossa de carreroles ( calculo que n'hi he posat un quart de quilo o una mica més)
- Una ceba
-Arròs
-Oli, sal i una culleradeta de Pimentón de la Vera.



He agafat una olla i hi he posat a bullir uns dos litres d'aigua amb una miqueta de sal.  La he retirat del foc i hi he tirat les carreroles congelades. Un parell de minuts i les he tret de l'aigua i les he posat en un colador perquè llencessin l'excés d'aigua. Aquesta aigua la he feta servir després com a brou per bullir l'arròs.
Picadeta ben petita la ceba la he, gairebé, caramel·litzat, fins que ha agafat un color marró fosquet. Hi he afegit l'arròs i l'he sofregit fins que ha quedat rosset. Hi he posat les carreroles, un parell de minuts sense deixar de remenar, l'aigua bullent, un quart d'hora, rectificar de sal, posar el Pimentón de la Vera, un parell de minutets més i.... a punt!
 
Com és que fins ara a  aquests bolets n'hi he dit moixernons? Sort que el Sr. Antònio, de mica en mica, em va endinsant en la cultura del bolet, encara que no em vulgui dir els llocs on els he d'anar a buscar, això ho manté en secret!.

28.10.11

La "seta misteriosa"... segueix sent misteriosa

Feia dies  que el Tiriti hi anava al darrera, tenia desig de conill a les herbes de la Mussara de l'Unió de l'Aleixar.
Per aconseguir-ho es va empescar una sortida a buscar bolets... amb tan "bona sort" que la climatologia va anar a favor nostre i la caminada boletaire es va  convertir en una sortida d'estar aseguts menjant.
Vam començar amb un cafè al "Casino" d'Alcover... això que a Alcover no en tenen de casino!
Després vam anar al molí paperer d'Alcover, un bonic indret a mig restaurar on hi ha una zona de lleure amb tauletes de picnic on vam passar una bona estona  atipant-nos de truites, embotits, pa amb tomàquet... coc i pa de nous.



 Cotxe i cap a l'Aleixar, ens esperava el conill a les herbes de la Mussara, tendre i gustós, fet a la brassa i acabat de coure amb  les herbes a la cassola, fins a quedar tan tendre que gairebé es desfà. Un parell de safates de patates, pelades, tallades a mà i fregides... patates fetes com les d'abans.

I per acabar unes postres de músic i unes galetes casolanes, fetes per l'àvia de la Marta, una jove de 93 anys, que ens van ajudar a arrodonir el dinar.

 Ara només cal que es facin bolets i que quedem un altre dia per a aconseguir l'objectiu inicial de la trobada. Podrà ser?

20.10.11

Picantons amb préssec




Els picantons provenen de les polletes de la raça label.
En algunes regions de la península se'ls coneixen com a pollastres tomaters.
"Coquelets" és com en diuen a Europa, malgrat que la seva mesura és una mica superior que aquí, una mica més de 500grams.
La carn delspicantons és especialment tendra, degut al seu lleuger pes i a la curta edat.
Tenen un alt contingut de proteïnes i un baix contingut en greixos.
És excel·lent per a preparacions a la graella condimentades amb herbes aromàtiques i resulta molt apropiat per a tot tipus de receptes de rostits o farcits. 
 Informació extreta d'aquí                  

 Doncs rostit és com els vaig fer  i la salsa la vaig fer amb préssec. Pocs ingredients, una cocció no massa llarga en una cassola d'acer amb el cul gruixut ens van permetre gaudir d'aquest plat i sucar pa, tot el que vam voler, fins a deixar els plats ben nets.


Necessitem:
- dos picatons
- un manat d'alls tendres
- sal i una mica de pebre
- oli d'oliva
- un gotet de moscatell
- dos o tres préssecs de calanda

Tallem els picantons per la meitat i salpebrem.
Els enrossim en un bon raig d'oli a la cassola. Els retirem.
En el mateix oli posem els allets tendres tallats ben petitets fins que comencin a agafar color.
Hi afegim els picantons, el gotet de moscatell i un gotet d'aigua i ho tapem. Ho deixem a foc baixet, fent xup-xup, uns tres quarts  d'hora.
Hi afegim els préssecs tallats a trossos grossos i ho deixem coure un quart d'hora més, fins que vegem que els préssecs són tous.
La carn dels picantons en aquest moment gairebé es desfà de tan tendra com queda, per tant, servir-ho amb cura que no se'ns trenquin, una barra de pa i BON PROFIT!


13.10.11

Préssecs al vi del Montsant

Ja comença a venir-nos de gust canviar de fruita, ara les magranes, les figues  i  els palosantos han fet que mitja dotzena de préssecs s'hagin quedat arraconats a la fruitera. Per donar-los sortida he fet aquestes postres, adaptant una recepta de sempre de peres al vi negre i han quedat unes postres bones i boniques:
  • - 6 préssecs
  • - Mig litre de vi DOMontsant
  • - Mig litre d'aigua
  • -100g de sucre
  • - 1 canó de canyella
  • - la pell d'un quart de llimona
Barregem el vi amb l'aigua, hi posem el sucre, la canyella i la pell de la llimona i ho  posem al foc. Quan s'hagi reduït a la meitat hi afegim els préssecs, pelats i tallats a trossos grossos.
Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts.
Els posem en un recipient de vidre i els deixem a la nevera . Ens poden durar fins a una setmana.

Els servirem ben  freds i amb una mica del suc pel costat.

7.10.11

coc de colacao (52)

Una té fama de fer cocs i hi ha moments en que fer-ne un de diferent és un repte, i així de mica en mica he arribat al número 52.
 Però vet aquí que xafardejant per les estadístiques que ens ofereix mister Blogger me n'he adonat que no són pas els cocs les receptes que més us agraden, ni de bon troç. La meva recepta estrella és la coca de forner, publicada el desembre del 2008 i que fins el moment ha rebut unes 1830 visites; el pa de pessic de la besàvia, amb unes 900 visites, va en tercer lloc; i fins el sisé lloc, amb 300 visites no trobem el pastís de xocolata amb cobertura de xocolata... però de coc, coc encara no n'hi ha cap al rànquing dels top-ten. Què hi farem!

De totes maneres jo continuo i aquesta vegada us en presento un que és molt agrait ja que puja moltíssim i és senzill i rapidet de fer.

Necessitem:
-6ous
  • - 1 iogurt natural
  • - 200g de sucre
  • - 120g d'oli
  • -250g de farina
  • -50g de colacao
  • -un sobret de llevat químic
Preescalfem el forn a 200º.
Muntar les clares a punt de neu ben fort, ens podem ajudar amb un polsim de sal.
Sense deixar de remenar i anat amb cura perquè no ens baixin hi afegim els rovells, el iogurt, el sucre, l'oli i al final el llevat, la farina i el colacao barrejats.
Posem la barreja en un motlle preparat amb oli i farina i ho enfornem uns 35-40 minuts, fins que ho punxem amb una agulla i ens surti eixuta.

Jo hi he posat perles de xocolata per damunt al moment de posar-lo al forn i ha quedat força maco, no us sembla?

1.10.11

panets de viena



Mirant enrera, recordant els berenars que feiem quan erem petits, com si fos ara arribant de l'institut veig el meu germà davant la tele mirant BARRIO SESAMO... carinyo especial per la "rana Gustavo" i  per "Triki, el monstruo de las galletas" ( en castellà perquè aleshores encara anava tot en castellà, i els records d'aquella època tenen els noms en castellà), embadalit menjant un troç de pa amb xocolata, i a mesura que anavem arribant els més grans ens afegiem al berenar. El dia que hi havia "galletas" feiem festa major!!

Com han canviat les coses, ara no berenem gairebé mai, però si ho fem triem allò que ens ve de gust en aquell moment, no mengem allò que toca sinó allò que volem. 
I el mateix passa amb els esmorzars, què voleu per esmorzar? Preparo un coc, faig magdalenes, voleu panets...? darrerament a casa som els monstres dels panets ja que sempre en tenim d'algun tipus per esmorzar, els darrers que he fet i que estan tenint molt d'èxit són aquests pans de viena:

Per fer-los necessitem:
Un parell d'hores de temps
-250g de llet
-500g de farina de força
-50g de mantega en pomada
-1 ou gros
-40g de sucre
-10g de sal
-25g de llevat fresc.
Desfem el llevat amb la llet, hi afegim l'ou, el sucre i la sal i la mantega en pomada. Hi anem afegint la farina mentre anem amassant fins aconseguir una massa una mica elàstica i una mica enganxosa (però no massa).
Fem una bola , ho tapem amb un drap i ho deixem reposar una hora, veureu que dobla el volum, o una mica més.
Posem el forn a preescalfar  a 200º.
Posem un paper de cuina damunt la safata d'enfornar i hi posem boletes de massa (no massa juntes perquè en coure-les creixen), ho deixem reposar mitja hora més, i després les enfornem a 200º uns 15 minuts o fins que vegem que tinguin un bonic color daurat.


Amb un raget d'oli Siurana i un tallet de pernil salat són un deliciós esmorzar, amb codonyat i formatge, amb mantega i pernil dolç , amb melmelada de...

28.9.11

Amanida amb paquetets de formatge


Una simple amanida pot esdevenir un plaer quan hi poses algun "detallet". A casa, que som grans formatgers, ens agrada molt amb paquetets de... formatge, es clar!, i de qualsevol formatge, del que hi hagi a la nevera.

Necessitem:
- Amanida al gust
- Hòsties (Obleas) la Cocinera
- Formatges
- Oli per fregir
A dins de cada hòstia hi poseu el trosset de formatge que voleu. Un moment abans de posar els plats a taula fregiu els paquetets( jo en faig 4 per plat d'amanida) i els coloqueu damunt l'enciam.

Moltes vegades amb allò més senzill aconseguim agradar  a tothom, no us sembla?

26.9.11

crema freda de tomàquet i remolatxa


Estem de festa major, això vol dir xerinola i dinars de colla. Un entrant bo, senzill i rapidet de fer és aquesta crema  de tomàquet i remolatxa que podem tenir a la nevera en un gerro i servir-la fresqueta per començar el dinar. En gotets petits pot ser un element més d'uns aperitius.

Una remolatxa, ja cuita, quatre tomàquets de pera ben madurs (que pelarem abans de fer-los servir) i una dent d'all confitada és tot el que necessitem per a fer-ne quatre copes. Anem sumant segons la quantitat de persones que hagin de seure a taula.

Ben triturat, una mica de sal i un raget d'oli per sobre al moment de servir-ho.

Poca feina, no us sembla?

23.9.11

Una altra alegria gràcies a la cuina!

Força dies enrere em va caure a les mans una de les  revistes gratuïtes e la meva comarca, l'IMPACTE, i allí vaig trobar la convocatòria al concurs de receptes "EL XEF ETS TU" que organitza per segona vegada la revista OLIVI.
OLIVI és una revista jove feta per un equip jove i compromès que vol treure un producte de qualitat ,  una revista que agrupa els exponents de les nostres terres com són l'oli, el vi, la gastronomia i el turisme. A més és reusenca, per tant.... 
Em  va agradar la revista . Em vaig animar i vaig enviar la recepta del conill amb allioli negat que havia publicat el març del 2009. 


Oblidat totalment aquest moment, ja que han passat més de tres mesos, ahir vaig rebre un correu electrònic on em deia que la meva recepta havia resultat mereixedora del tercer lloc i que ho havia decidit com a jurat la reconeguda cuinera Mariona Quadrada.


Sorpresa, contenta i amb dues garrafes de cinc litres d'oli DOSiurana ANTARA comparteixo amb vosaltres aquest moment, i de pas us recordo una recepta que estava oblidada 
i que ara que sembla començarà la fresqueta us pot venir molt de gust.



15.9.11

ESCABETX, seitons

Aquesta vegada, Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta no han triat  un ingredient  ens han reptat amb una tècnica culinària de cocció, l'escabetx.

 

Aquesta és una manera de cuinar i de conservar que m'agrada força, sóc molt amant de vinagres, i com a tal el escabetx entra dins els meus gustos preferits. I la manera que m' agrada més és amb sardines, verats, seitons, tonyina....fins i tot amb emperador.

He trobat uns seitons, no massa petits i els he preparat de la següent manera:

  • - Seitons
  • -3 grans d'all
  • -una ceba tendra petita
  • -1cullerada de Pimentón de la Vera
  • -Sal
  • -una mica de pebre negre
  • - Oli Siurana
  • -Vinagre que sigui bo
He tret les espines dels seitons i els he fregit.
En el mateix oli he posat la ceba tallada a juliana i els alls i ho he deixat coure fins que han començat a estar "transparents".
Moment d'afegir-hi el Pimentón de la Vera, el pebre, la sal i el vinagre i ho he deixat a foc ben lent.
Al final hi he posat els seitons i  ho he deixat coure uns 5 minuts.
Ho he tret del foc i ho tinc reposant, ens ho menjarem demà perquè trobo que l'escabetx guanya si no és acabat de fer.

11.9.11

Magdalenes de mató (20)


Com ja deveu haver  notat estic dropa, molt dropa amb el bloc... això no vol dir que no cuini ni faci fotos, no, això només vol dir que quan és l'hora de posar-me a escriure em dedico a llegir, prendre el sol, a sortir a fer una orxata a la fresca o a fer mil coses abans de posar-me a l'ordinador.  Ja veieu, encara tinc els ànims de vacances encara que ja sóc a la crua realitat del món laboral des del dia 1; m'imagino que quan demà vegi els alumnes arribant al centre i asseguts a l'aula em despertaré de cop i tot començarà a posar-se al seu lloc.

 Però no sóc única amb aquesta malaltia de la droperia ;-) En tinc uns quants que m'envolten... potser s'encomana. N'hi ha un que fa tres mesos va fer el pensament d'"aprendre" a fer magdalenes", corre, passa-li receptes, explica-li com... ja tinc els motlles de paper, semblava que la cosa estava a punt, però no! I ara li dedico aquesta recepta per veure si s'anima d'una vegada.

Jordi, per a fer-les necessites:
- uns 25 motlles de paper de magdalena.
-2 ous
-200g de sucre
-250 de farina
-1 sobre de llevat químic
-250g de mató
-100g d'oli d'oliva


Posem el forn a preescalfar a 200º.
Barreja els ous amb el sucre fins a obtenir una crema escumosa. Afegir-hi el mató i l'oli i seguir barrejant fins emulsionar-ho al màxim. Barrejar la farina i el mató i incorporar-ho suaument.
Posar la massa una mitja hora a la nevera i omplir els paperets fins una miqueta més de la meitat.
Coure'les un 20 minuts, o fins que vegem que estiguin daurades, al forn a 200º.

I aprofito per desitjar-vos a tots una bona diada!


3.9.11

Crema freda d'ametlla i poma

Avui havia de fer el diluvi, baixar les temperatures i fer-nos més lleugeres les darreres calors... però res de res, almenys per aquí.  Com que hem volgut anar a la platja (vivim al costat i no l'havíem trepitjat des del mes de juny) per desintoxicar-nos de la clorofila que portavem acumulada de tot l'estiu i davant l'amenaça de pluges fortes hem sortit aviadet, així que ahir vaig preparar aquesta crema, facileta i que quan hem arribat ens ha vingut molt de gust ja que avui a la platja ha fet sol i s'hi estava d'allò més bé ja que hi havia poqueta gent... per fi la platja torna a ser per als autòctons!
Necessitem:
- 2 pomes golden ben grosses o 3 de més petites
-150g d'ametlla marcona crua
-150g de molla de pa del dia abans
-1 dent d'all
-50g d'oli d'oliva
-sal
-Aigua

Per guarnir jo hi he posat retalls de pernil assecats al forn.

Pelem les pomes, les trossegem i les bullim en aigua.
Piquem  les ametlles, també ho podem fer amb farina d'ametlla així ens estalviem aquest pas.
Una vegada tenim les pomes cuites i fredes les posem en un bol, hi afegim les ametlles, la molla de pa, l'all, l'oli i una miqueta de sal. Hi posem l'aigua de bullir les pomes (un litre) i ho triturem fins que sigui tan fi com poguem.

Jo ho he fet a la TMX, posant-t'ho tot junt al bol i a velocitat màxima uns 3 minuts.
Ho posem a refredar a la nevera i quan ho servim hi podem posar uns retalls de pernil al damunt.

1.9.11

Coc de préssec (51)

 Dies enrera, encara de vacances, després d'una llarga caminada per muntanyes cerdanes ens va venir una mica de dolç, i que millor per a mi que fer un coc! I com que és època de préssecs i en tenia uns quants a la panera de la fruita... doncs aquí teniu  un coc de préssec!
Necessitem:

  •   6ous
  • 200g de sucre
  • 1 iogurt natural
  • 250g de farina
  • un sobret de llevat químic
  • 100ml d'oli d'oliva
  • dos préssecs per fer puré i dos més per tallar a làmines fines.
Posem el forn a preescalfar a 200º.
Treiem els pinyols als préssecs i en fem pure dos, els altres dos els tallem a làmines fines.
Barregem els ous i el sucre i els batem a punt de cinta.
Vigilant que no ens baixi la barreja hi afegim el iogurt, el puré de préssec i l'oli i al final la farina barrejada amb el llevat.

 Posem una capa de làmines de préssec en un motlle i hi espolvorem una mica de sucre. Aboquem amb cura la barreja i ho posem a coure al forn, una mitja hora, a 200º.
Abans de desemmotllar el deixem refredar una mica, el treiem del motlle i deixem les làmines de préssec, que s'hauran caramel·litzat,  a la part del damunt.


I té més mèrit que els altres, aquest coc, ja que a la muntanya no tinc ni TMX, ni varetes elèctriques ni cap estri dels que t'ajuda a muntar els ous, una forquilla , un bol de vidre i molt de joc de canell van ser els que em van ajudar a fer la recepta!  Va quedar prou bé, veritat?

Hauria estat una bona recepta del 15 pel mes d'agost, però com sempre vaig tard...

29.8.11

Arròs de ceps

Costa engegar...
Després d'un mes sense tenir notícies meves ara us faré cinc cèntims del meu darrer dinar a "la muntanya".
Podria haver estat un dinar bastant trist ja que a la nevera només hi quedava una mica d'enciam, un "cor de bou" i poca cosa més i la nostra intenció era anar a buscar un segon plat ja preparat, escalfar-lo, dinar rapidet i cap al cotxe... que tenim tres hores fins arribar a casa, això sino agafem cues, és clar!
Quan ens acomiadavem dels veïns i ens disposavem a anar a buscar el dinar, el Sr.Antonio, ens va donar una bossa plena de ceps congelats, ell és un gran boletaire i en plega tants que els  congela i en té per tot l'any, a més de regalar-ne a amics i coneguts. Així que aquell dinar de subsistència es va convetir en aquest bo i aromàtic arròs de ceps.
 Necessitem:
-3 mesures d'arròs
-Una ceba grossa
-Un quart de ceps congelats
-Una mica de vi ranci
-Mitja culleradeta de "pimentón de la Vera"
-Sal, pebre i oli

Posem a bullir uns dos litres d'aigua amb una mica de sal. Hi submergim un moment els ceps, els treiem i els posem en un colador perquè llencin l'aigua. Aquesta aigua serà la que faré servir després per coure l'arròs.

Trinxada la ceba ben petita la posem a sofregir a foc ben baixet fins que agafi un color daurat ben fosc. Hi afegim els ceps i ho seguim sofregint. Hi afegim el vi ranci i quan aquest ja s'hagi reduït hi posem l'arròs i fem que s'enrosseixi una mica.
Hi afegim l'aigua bullint, es sala i s'empebra i s'hi posa el pimentón. Es deixa coure de 15 a 17 minuts i es serveix .


Vam tardar una miqueta més en marxar però va valer la pena, a més vam tenir la sort de no trobar cua i l'hora d'arribada a casa va ser la prevista.
Ah! I al Sr. Antònio n'hi devem una, quan tornem a pujar...

29.7.11

coc humit de xocolata (50)

Aprofitar fer-ne 50, (de cocs!), per començar la desconnexió de les vacances em sembla una bona manera. Després d'un esforç llarg i laboriós ;-) per fer 50 cocs diferents, alguns propis, alguns agafats d'altres blocs, d'altres de revistes, algun de l'àlbum dels records de la família, molts petites variacions d'una recepta base... ara toca fer vacances, però vacances de tot, i això us inclou a vosaltres.


Un coc d'origen italià, tal i com ens expliquen aquí, que és d'on he agafat la recepta, un coc que es conegut com a torta tenerina, suau, molt esponjós (degut a la poca farina que porta) i amb un intens gust a xocolata!



Necessitem:


  • Una rajola de xocolata de postres 
  • 150 g. de sucre de azúcar
  • 100 g. de mantega en pomada
  • 3 ous
  • 60 g. de farina
  • 3 cullerades de llet
  • Una cullerada de sucre avainillat
  • Un polsim de sal
Muntem les clares a punt de neu amb el polsim de sal i les reservem.
Desfem la rajola de xocolata al foc ben baixet,  una vegada desfeta i ja fora del foc hi afegim remenant enèrgicament la mantega en pomada fins que quedi ben barrejat .
Barregem bé els rovells amb el sucre fins que quedin a punt de cinta.
Hi afegim les tres cullerades de llet, procurant que no baixi la barreja i la farina tamisada junt amb el sucre avainillat.
Preparem un motlle amb mantega i farina perque no s'enganxi i hi aboquem la crema resultant.
Ho posem al forn, preescalfat a 200º, uns 25 minuts. 
Desemmotllem amb cura i empolvorem amb sucre glass.
Sobretot no ens hem de passar en la cocció ja que ha de quedar humit de dins.

Què us sembla aquesta manera de començar les vacances?
Apa, doncs, fins la tornada... Porteu-vos bé!!