Arròs amb carreroles

 Ha estat un cap de setmana llarg i ben aprofitat, l'amenaça del mal temps s'ha quedat en això, en amenaça, i hem pogut caminar per alta muntanya i caminar pels voltants del Segre gaudint dels meravellosos colors que ens oferien els arbres en aquesta zona. Hem passejat entre Martinet i Bellver, un lloc tranquil, bonic, poc freqüentat, on amb una mica de sort pots arribar a veure llúdrigues, però no ha estat el cas!

I tornant cap a casa hem pogut fer un arròs de carreroles, gràcies al Sr. Antònio,  us recordeu d'ell?, aquesta vegada  ens ha obsequiat amb una bossa d'aquests bolets congelats.  L'arròs fet sense cap tipus de complicació amb un resultat magnífic.

Per fer l'arròs he necessitat:
- La meitat de la bossa de carreroles ( calculo que n'hi he posat un quart de quilo o una mica més)
- Una ceba
-Arròs
-Oli, sal i una culleradeta de Pimentón de la Vera.

He agafat una olla i hi he posat a bullir uns dos litres d'aigua amb una miqueta de sal.  La he retirat del foc i hi he tirat les carreroles congelades. Un parell de minuts i les he tret de l'aigua i les he posat en un colador perquè llencessin l'excés d'aigua. Aquesta aigua la he feta servir després com a brou per bullir l'arròs.

Picadeta ben petita la ceba la he, gairebé, caramel·litzat, fins que ha agafat un color marró fosquet. Hi he afegit l'arròs i l'he sofregit fins que ha quedat rosset. Hi he posat les carreroles, un parell de minuts sense deixar de remenar, l'aigua bullent, un quart d'hora, rectificar de sal, posar el Pimentón de la Vera, un parell de minutets més i.... a punt!

 

Com és que fins ara a  aquests bolets n'hi he dit moixernons? Sort que el Sr. Antònio, de mica en mica, em va endinsant en la cultura del bolet, encara que no em vulgui dir els llocs on els he d'anar a buscar, això ho manté en secret!.