Arròs amb carreroles





 Ha estat un cap de setmana llarg i ben aprofitat, l'amenaça del mal temps s'ha quedat en això, en amenaça, i hem pogut caminar per alta muntanya i caminar pels voltants del Segre gaudint dels meravellosos colors que ens oferien els arbres en aquesta zona. Hem passejat entre Martinet i Bellver, un lloc tranquil, bonic, poc freqüentat, on amb una mica de sort pots arribar a veure llúdrigues, però no ha estat el cas!
I tornant cap a casa hem pogut fer un arròs de carreroles, gràcies al Sr. Antònio,  us recordeu d'ell?, aquesta vegada  ens ha obsequiat amb una bossa d'aquests bolets congelats.  L'arròs fet sense cap tipus de complicació amb un resultat magnífic.

Per fer l'arròs he necessitat:
- La meitat de la bossa de carreroles ( calculo que n'hi he posat un quart de quilo o una mica més)
- Una ceba
-Arròs
-Oli, sal i una culleradeta de Pimentón de la Vera.



He agafat una olla i hi he posat a bullir uns dos litres d'aigua amb una miqueta de sal.  La he retirat del foc i hi he tirat les carreroles congelades. Un parell de minuts i les he tret de l'aigua i les he posat en un colador perquè llencessin l'excés d'aigua. Aquesta aigua la he feta servir després com a brou per bullir l'arròs.
Picadeta ben petita la ceba la he, gairebé, caramel·litzat, fins que ha agafat un color marró fosquet. Hi he afegit l'arròs i l'he sofregit fins que ha quedat rosset. Hi he posat les carreroles, un parell de minuts sense deixar de remenar, l'aigua bullent, un quart d'hora, rectificar de sal, posar el Pimentón de la Vera, un parell de minutets més i.... a punt!
 
Com és que fins ara a  aquests bolets n'hi he dit moixernons? Sort que el Sr. Antònio, de mica en mica, em va endinsant en la cultura del bolet, encara que no em vulgui dir els llocs on els he d'anar a buscar, això ho manté en secret!.

Comentaris

  1. Buf, és per agafar una cullera i intentar agafar una mica d'aquest arròs de l'última foto! Són els que més gaudeixo, per mi una recepta de 10!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. jaja no sabia que es deien carreroles!! :D mirant les fotos, puc deduir que el passeig devia ser bucòlic, i l'arròs, deliciós! :D

    Un petó guapa!!!

    ResponElimina
  3. quin arròs mes bo,la veritat que amb uns bons bolets pots fer maravelles.petons

    ResponElimina
  4. Aquests arrossos m'encanten! són els millor amb diferència! Crec que mai he tastat ni cuinat els carreroles...com no tinguin un altra nom...jej petons

    ResponElimina
  5. Hola Dolça, un arrós aparentment sensill, pero pruo saborós........paco

    ResponElimina
  6. Fantàstic, aquest plat! La mínima expressió d'ingredients i segur que un gust exquisit. Gràcies per compartir-ho! Petons

    ResponElimina
  7. Un paisatge preciós... i un plat boníssim de tardor! Petons!

    ResponElimina
  8. Ja veig que hem coincidit bastant en el nostre desti de Castanyada, je je je... Es veritat que ens ha fet molt bon temps, quina sort!
    Un arros d'aquests refa de qualsevol caminada, te una pinta deliciosa ;)

    ResponElimina
  9. M'encanten els bolets ! aquest arròs ha de ser boníssim i ben fàcil, m'el apunto.

    ResponElimina
  10. Un arròs de muntanya deliciós, als mal anomenats moixernons per la majoria del pixapins tenen varis noms segons la zona, carreretes, corretjoles, cama secs, carreroles i altres de ben segur.
    Petons

    ResponElimina
  11. L'arròs molt bé, però les fotografies també!
    Nani

    ResponElimina
  12. Aquests arrossos senzills acostumen a ser els més bons. Aquest que ens presentes segur que era deliciós.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  13. Hola Dolça, estimada i guapa tu

    i quina pinta de bo, de fet amb bolets es de de les variacións mes bones, pena que de momnet aquest any la "COSA" està futuda,

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  14. No coneixia les carreroles, però veig que han fet un arròs molt apetitós! Una sort tenir amics que et fan aquests presents!!!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  15. He tastat el codonyat, és de lo més bo!! Gracies

    ResponElimina
  16. Aquest arròs te una pinta boníssima! No saps com m'agradaria anar a collir bolets! El meu marit és adicte als bolets però no tinc ni idea de per on començar! Felicitats pel blog :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides