Pastís salat de salsitxa

Una ja té una edat..., sóc de l'edat del mig, ni gran ni jove, per segons què encara em crec jove i per segons què em veig enormement gran... L'informàtica, com a usuària i poca cosa més, a la feina cada dia t'impliques en més projectes, vols arribar a més, i avui en dia tot són TIC, TIC i més TIC. És un món que m'espanta una  mica, però vaig veient que me'n vaig sortint. Un dia algú em diu que he de perdre la por, que m'he de llençar. Però com?, vet aquí la gran pregunta: com? Comença fent un bloc! Apa! què dius, però si això és dificilíssim, jo no podria, a més a qui li interessaria un bloc meu, i sobre què el puc fer?  No t'agrada cuinar, doncs aquí tens un possible bloc... Que no, que no i que no... però l'esquer ja estava llençat i una, que és com és, no va parar de donar-hi voltes fins que ara fa dos anys i mig, si, si... dos anys i mig va sortir aquest "fill meu" amb unes magdalenes sota el braç. Nom: Dolça, quina vergonya posar el meu nom autèntic, i si resulta que al final surt fatal, res, més val que ningú sàpiga que és meu... Tot prudència, tot timidessa al començament, engegar l'ordinador un munt de vegades a veure si algú m'havia llegit. Les primeres entrades, un dos o cap comentaris... veieu com no interessa a ningú... I els cocs i les magdalenes van anar engrescant els visitants i em van anar engrescant a mi. I una trobada blocaire el gener passat va fer que poses cara a una pila de comentaris que de mica en mica van anar creixent. I una juguesca amb la Marta de PADENOUS i la coca de cireres em van portar  a la ràdio i als Casals el setembre passat. I un munt de bons moments... i tot això per què? Doncs perquè volia perdre la por a l'informàtica!

I perquè us ho explico tot això? Doncs acabo d'arribar d'un curs d'informàtica, i no sé perquè he tingut uns moments "nostàlgics" ( ja us he dit que una ja té una edat, i això són coses de l'edat, no us sembla?)

I per sopar un pastís salat que he deixat preparat.

Comentaris

  1. Hola,
    Em sembla molt bé que aquest moment nostàlgic t’hagi dut a escriure aquesta entrada. Amb poc més dos mesos del meu bloc, em sento molt identificada amb el que dius... Segur que el curs ha estat molt profitós! Petonets,

    ResponElimina
  2. Hola Dolça, acabo de descubrir-te i crec que amb una entrada inmillorable! m'encanta la teva història i crec que és genial que per una altra cosa acabessis fent el bloc de cuina, el qual com bé dius t'ha aportat grans alegries i coneixenses fantàstiques.
    Jo em quedo per aquí a la teva cuina!
    Molts petonets

    ResponElimina
  3. quin pastis mes original jajaj te que estar bonisimmmmm ,un peto

    ResponElimina
  4. Una recepta diferent, curiosa i de ben segur que boníssima.
    Petonets

    ResponElimina
  5. doncs quina sort el dia que vas decidir tirar-te a la piscina.....

    petons

    ResponElimina
  6. Ooooh Dolça quina bona pinta, en vull la recepta!!! Enhorabona pel dos anys i mig del teu "fill" jeje

    Judith

    ResponElimina
  7. Quina sort vem tenir que tinguèssis inquietuds, així hem guanyat un mestratge en cocs i mil somriures.

    ResponElimina
  8. Doncs Déu n'hi do, per a que sigui un món que et feia una mica de por, no??? Felicitats, Dolça!

    Per cert, que estic molt interessat en aquest pastís salat de saltitxes però no sé trobar la recepta... Què ens la vols amagar? O tinc el dia tonto i no la sé veure???

    Salut!

    ResponElimina
  9. ... puedo entenderte... todo parece más complicado de lo que al final es... un poco a todos nos pasa!! pero yo siempre digo lo mismo... toquiteandolo todo al final una aprende!!... este pastelito le encantaría a mis pekes que son muy salchicheros!! jijiji ... besotes de la Vaca!!

    ResponElimina
  10. Que gracia,me identifico completamente contigo,menudo miedo tenia yo,menos mal que al final nos decidimos...sino lo que nos hubieramos perdido...como este pastis,tan bueno.
    Besets.

    ResponElimina
  11. Conec a força gent que va començar un blog pel mateix motiu que tu, je je je... i mica en mica ja han passat dos anys i mig i una pila de bones receptes!
    Aquest pastís salat de salsitxa té una pinta sensacional, ja me l'imagino cruspint-me'l a mitja paret d'escalada... mmmm.... sensacional!

    ResponElimina
  12. Ui la coca de cireres...i lo bé que ens ho vem passar!!!! I respecte la informàtica...bé...sempre se'n pot apendre i tu ja ho fas (com amb l'anlés, eh?)
    Tots tenim una història rera el blog...i companys que ens llegeixen i comenten...compartir aficions...i la més gran gaudir-ho fent'ho!
    Un ptnàs guapa!!
    (m'has fet pensar que fa segles que no menjo una salsitxa...je je je)

    ResponElimina
  13. Hola Dolça!
    Quin post més xulo! I què vol dir que ets de l'edat del mig??? La meva mare és de l'edat del mig però no pas tu!!!!
    Veig que els nostres blocs són quoetanis! ^^ El meu potser un pèl mes jovenet, és de l'agost del 2008. Com passa el temps!
    Moltes felicitats pel post, m'ha agradat molt! Tota una declaració! I aquest pastís de salsitxa li encantaria a l'Alba, la meva filla gran! Ara en buscaré la recepta en el teu bloc! Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  14. Dolça...quin post mes maco!! M'agrada molt que t'anmessis a fer el bloc i a compoatir amb tots les teves receptes i vivencies. Pero i la recepta?? Jo tb vull preparar aquest pastís.
    Petons i segueix aixi

    ResponElimina
  15. L’edat no importa si tens ganes de fer coses, sempre ni han de mes grans que tu, es el que jo penso, el pastis salat te una pinta deliciosa.
    Petons

    ResponElimina
  16. Glòria,

    Darrera de cada bloc hi ha una història i em sembla que tothom ens podem sentir identificats amb un punt o altre de la teva.

    Em va agradar que ens poguéssim conèixer a Castellterçol, per tant, jo et dic pel ten nom!.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  17. Dolça, el pastís té una pinta, uhmmm...
    Jo ni m'imaginava aquest munt de blogs de cuina, cada dia en trobo de nous i tots molt interessants, em passo llargues estones llegint les receptes i pensant les que faré a casa.
    Fins aviat,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides