Aquesta recepta té història, es feia a la Bassa del Just (el mas que havia estat de la meva família "política" fins mitjans del segle passat ) els diumenges quan teníen moltes taronges.
La meva sogra feia aquestes postres molts diumenges d'hivern i pare i fill gaudien molt amb aquesta llepolia... jo sóc poc o gens de merenga, però he de dir que me la menjava, el què arribem a fer per quedar bé amb els sogres 😂.
Quan en faig ara, les meves, sense merenga, és clar!
Necessitem:
Per fer la crema de taronja:
- 4 taronges grosses
- 150 g de sucre
- 4 rovells d'ou
- 2 cullerades de Maizena
- Mitja culleradeta d'esència de vainilla
Per fer la merenga
- 4 clares
- 250g de sucre llustre
Tallem les taronges pel mig i les espremem, amb compte que no es trenquin. Amb una cullereta traiem la polpa que ha quedat enganxada a la pell. I ja tenim a punt els recipients on servirem les postres.
Mesurem el suc que tenim (en necessitem més o menys mig litre) i si cal espremem un parell de taronges més.
Posem els rovells amb el sucre al bol de la batedora i amb les varetes els batem bé fins que blanquegin. Sense deixar de batre afegim la Maizena, l'esència de vainilla i el suc de les taronges. Ho posem al foc i remenem sense parar fins que comenci a bullir, retirem la cassola del foc però no deixem de remenar fins que la crema estigui ben lligada.
Omplim les pells de les taronges i deixem que es refredin bé.
Fem la merenga posant les clares (a temperatura ambient) a la batedora, junt amb el sucre fins aconseguir que estiguin a punt de neu fort.
Posem la merenga dins una mànega pastissera i la reservem.
Un moment abans de seure a taula muntem les postres posant una mica de merenga damunt de cada una de les taronges, ho cremem lleugerament amb un bufador i ho portem a taula.
Com podeu veure la mànega pastissera no és el meu fort 😅
That looks beautiful! The meringue is perfectly prepared.
ResponEliminaThanks for your comment Angie. You're very kindly
EliminaKSSS
Glòria
no n'havia sentit a parlar mai d'aquestes postres; però les trobo molt abellidores, les faré. Gràcies per compartir-les
ResponEliminaSón unes postres de sempre de casa els meus sogres. El meu home diu que de petit les feia la seva àvia... fa teeeeeemps d'això hehehe
EliminaPtnts
Glòria
A las reetas familiares y de las abuelas uno siempre les tiene especial cariño, no es para menos, estas medias naranjas lucen de maravilla con este merengue que yo veo fenomenal
ResponEliminaPor cierto, para mí con mucho merengue! ;)
Petons!!!
Amb molta merenga per a tu Javier! Si vols et poso la meva.
EliminaPTNTS
Glòria
Un postre diferente y original
ResponEliminaMe ha encantado
Besitos¡¡
EliminaReceta de hace años, lo que ahora llamamos receta viejuna hehhe
Ptnts
Glòria
Receptes de les àvies, mares, sogres... veritables delícies! Felicitats!
ResponEliminaFa goig recuperar-les de tant en tant
EliminaPtnts
Glòria
Las recetas de las abuelas siempre son un éxito y nunca se tienen que dejar atrás 👩🍳yo las veo muy bien 👍 besinos
ResponEliminaOpino igual que tu Fely, no las tenemos que dejar perder.
EliminaPtnts
Glòria
A nosotros sí nos gusta el merengue y la cremita de naranja que has hecho también. A mi me parece un postre riquísimo. Aunque lo ponga la suegra.
ResponEliminaBss
Que rica esta receta me gusta besitos
ResponElimina¡Vaya postre más espectacular!
ResponEliminaLa presentación no puede ser mejor y ya me estoy imaginando lo riquísimo que tiene que estar.
Es lo ideal para cualquier celebración.
Te dejo cariños en un abrazo y agradezco tus letras.
kasioles
Buenos días,
ResponEliminaEspectacular este postre. Te diré que voy a guardar la receta porque seguro que la haré. La combinación de la naranja y el toque de merengue me parece que lo elevan a un postre super festivo, delicado y delicioso.
Un saludo,
Feliz día
Sil
Fan molt de goig! Tenen pinta de postres d'àvies però mai habia vist aquesta recepta. Me la guardo perque a més queda molt bonica, oi?!
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana,
Palmira
Hola Gloria. Me ha hecho gracia lo que has dicho sobre como quedar bien con los suegros jj. Me recuerda algo cuando aún no estaba casado y en algún raro permiso iba a Zaragoza y cuando me invitaban a comer, mi suegro era muy serio jj, solo decía que en el plato no se dejaba nada, gustara o no jj. Menos mal que mi suegra cocinaba muy bien.
ResponEliminaUn postre que es todo un espectáculo, si dices que la manga pastelera no es tu fuerte no te quiero contar lo que tendría que decir yo jj.
Te aseguro que nadie me tendría que decir que comiera todo porque no iba a dejar nada. Delicioso.
Un abrazo. Que tengas un buen fin de semana y ¡cuídate!
Unes postres molt de festa i si són familiars...encara millor. Si algun dia coincidim i les vols preparar...per mi sense merenga!
ResponEliminaQueden apuntades, que deuen ser tota una delícia.
Petonets,
Olga
Hola, Glòria:
ResponEliminaCómo me gustan tus taronges, tus ricas naranjas. Adoro el merengue, así que me encantaría estar sentada a tu mesa para disfrutar de esta maravilla.
Un besito y feliz semana.