Carabassa torrada

De Músser va baixar una carabassa de mida important. No acostumo a fer-la servir gaire la carabassa... alguna cremeta però poca cosa més. Cal  demanar ajuda a amics i coneguts perquè em donin alguna idea, i de l'Instagram em va arribar la notícia  que  hi ha unes postres anomenades carabassa torrada, postres típiques valencianes. Una trucada de telèfon  a l'Empar, ganxeta d'adopció però amb origens a  la Vall d'Albaida  em va aclarir com fer-la.
 Fàcil, fàcil, fàcil... tasteu-la i ja em direu!

Necessitem:

  • Una carabassa
  • Sucre
  • Una safata grossa

Tallem la carabassa per la meitat i la netegem bé de llavors.
Agafem una de les meitats i la posem en una safata que càpiga bé al forn. hi posem un got d'aigua i per damunt la carabassa hi posem una miqueta de sucre (com em va dir l'Empar, de sucre no gaire, com si saléssim)
Forn a 180º i un parell d'hores ben bones, fins que vegem que ens agafa aquell bonic color de carabassa cuita i que punxant-la està toveta per totes bandes de la mateixa manera.
La traiem del forn i la deixem refredar.
Amb una cullera agafem una mica de carn de  la carabassa cuita, la posem en un plat de postres i la reguem amb mel... Unes postres d'allò més senzill i que ens han sorprès!

Comentaris

  1. Hola ya estoy por aquí Feliz Año! esta calabaza te ha quedado riquísima y es muy sana...besitos

    ResponElimina
  2. No coneixia aquesta manera de preparar la carabassa, amb mel segur que és deliciosa. Un bon suggeriment. Petons.

    ResponElimina
  3. No conexia aquestes postres. Precisament ja fa dies que vaig fer carbassa al forn , peor la vaig congelar per guardar-la.
    Petons

    ResponElimina
  4. MMMMmmmmm.....l'haurem de provar!!!
    Jo, fa relativament molt poc temps que cuino amb carabassa!!! La meva mare no ha tingut per costum cuinar-la...
    Moltes gràcies per aquesta proposta, Dolça!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  5. No coneixia aquest plat. Sembla una manera molt original d'acabar un àpat, i molt bo! Bon any nou!

    ResponElimina
  6. Nena, això ha de ser boníssim!! apuntat! petons

    ResponElimina
  7. Me àvia ja ens preparava de petits, i jo segueixo fent-la igual. A casa ens encanta!

    ResponElimina
  8. Aiii per tercera vegada intento escriure't el comentari... a veure si hi ha sort!! no el coneixia aquest postre, però a més de fàcil ha d'estar bo bo!! un petonet!

    ResponElimina
  9. Buenos días M Gloria. Un postre típico de la Comunidad Valenciana, muy exquisito y fácil de preparar, te ha quedado con un pinta deliciosa.
    Espero que este año que acabamos de comenzar, venga cargado de todo lo mejor para ti y todos los tuyos.
    Un beso Paco

    ResponElimina
  10. Que bona cuinada així......senzill i espectacular....petonssss.

    ResponElimina
  11. Hola Dolça guapa tu

    Nena que booooo


    BON ANY i que estigui PLE PLE PLE de moments tant dolços com aquest proposta

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  12. Cuánto tiempo, Dolça! Te deseo un feliz año y te mando un beso.

    ResponElimina
  13. no el coneixia i ha d'estar molt bo1!! petons

    ResponElimina
  14. Hola Gloria. Feliz Año. Espero que hayas pasado unas estupendas fiestas y que los Reyes Magos hayan sido muy generosos contigo.
    He probado no hace mucho la calabaza asada, aunque yo na le he hecho y tengo que decir que me gustó mucho.
    Esta que has hecho tiene un aspecto inmejorable y no me cabe ninguna duda de que estará fabulosa. Ya me habría gustado poder probarla jj.
    Un abrazo

    ResponElimina
  15. Que fácil i deu estar molt bona!!
    Gràcies pel teu consell d'envolicar els polvorons en paper de cel.lofana, la propera vegada ho faré.
    Salutacions.

    ResponElimina
  16. Guau Dolça!! Una recepta molt semblant a com fem els boniatos a casa els avis :)
    Per cert...Bon any guapa.
    Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  17. Queda muy bien asi asada y desde luego quedan unos postres bien buenos y sanos.
    Bon Any Nou
    peto

    ResponElimina
  18. Tinc una personeta a casa que li encanta! bé, a mi també! Bon any!

    ResponElimina
  19. M'ha encantat la safata com a ingredient. Grossa, això sí. i el forn, que no és ingredient el pobre? :P

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides