Carabassa torrada
De Músser va baixar una carabassa de mida important. No acostumo a fer-la servir gaire la carabassa... alguna cremeta però poca cosa més. Cal demanar ajuda a amics i coneguts perquè em donin alguna idea, i de l'Instagram em va arribar la notícia que hi ha unes postres anomenades carabassa torrada, postres típiques valencianes. Una trucada de telèfon a l'Empar, ganxeta d'adopció però amb origens a la Vall d'Albaida em va aclarir com fer-la.
Fàcil, fàcil, fàcil... tasteu-la i ja em direu!
Necessitem:
- Una carabassa
- Sucre
- Una safata grossa
Tallem la carabassa per la meitat i la netegem bé de llavors.
Agafem una de les meitats i la posem en una safata que càpiga bé al forn. hi posem un got d'aigua i per damunt la carabassa hi posem una miqueta de sucre (com em va dir l'Empar, de sucre no gaire, com si saléssim)
Forn a 180º i un parell d'hores ben bones, fins que vegem que ens agafa aquell bonic color de carabassa cuita i que punxant-la està toveta per totes bandes de la mateixa manera.
La traiem del forn i la deixem refredar.
Amb una cullera agafem una mica de carn de la carabassa cuita, la posem en un plat de postres i la reguem amb mel... Unes postres d'allò més senzill i que ens han sorprès!
Hola ya estoy por aquí Feliz Año! esta calabaza te ha quedado riquísima y es muy sana...besitos
ResponEliminaNo coneixia aquesta manera de preparar la carabassa, amb mel segur que és deliciosa. Un bon suggeriment. Petons.
ResponEliminaNo conexia aquestes postres. Precisament ja fa dies que vaig fer carbassa al forn , peor la vaig congelar per guardar-la.
ResponEliminaPetons
MMMMmmmmm.....l'haurem de provar!!!
ResponEliminaJo, fa relativament molt poc temps que cuino amb carabassa!!! La meva mare no ha tingut per costum cuinar-la...
Moltes gràcies per aquesta proposta, Dolça!!!
Petons,
Olga
No coneixia aquest plat. Sembla una manera molt original d'acabar un àpat, i molt bo! Bon any nou!
ResponEliminaNena, això ha de ser boníssim!! apuntat! petons
ResponEliminaMe àvia ja ens preparava de petits, i jo segueixo fent-la igual. A casa ens encanta!
ResponEliminaAiii per tercera vegada intento escriure't el comentari... a veure si hi ha sort!! no el coneixia aquest postre, però a més de fàcil ha d'estar bo bo!! un petonet!
ResponEliminaBuenos días M Gloria. Un postre típico de la Comunidad Valenciana, muy exquisito y fácil de preparar, te ha quedado con un pinta deliciosa.
ResponEliminaEspero que este año que acabamos de comenzar, venga cargado de todo lo mejor para ti y todos los tuyos.
Un beso Paco
Que bona cuinada així......senzill i espectacular....petonssss.
ResponEliminaHola Dolça guapa tu
ResponEliminaNena que booooo
BON ANY i que estigui PLE PLE PLE de moments tant dolços com aquest proposta
mil petonets Susanna
Cuánto tiempo, Dolça! Te deseo un feliz año y te mando un beso.
ResponEliminano el coneixia i ha d'estar molt bo1!! petons
ResponEliminaHola Gloria. Feliz Año. Espero que hayas pasado unas estupendas fiestas y que los Reyes Magos hayan sido muy generosos contigo.
ResponEliminaHe probado no hace mucho la calabaza asada, aunque yo na le he hecho y tengo que decir que me gustó mucho.
Esta que has hecho tiene un aspecto inmejorable y no me cabe ninguna duda de que estará fabulosa. Ya me habría gustado poder probarla jj.
Un abrazo
Que fácil i deu estar molt bona!!
ResponEliminaGràcies pel teu consell d'envolicar els polvorons en paper de cel.lofana, la propera vegada ho faré.
Salutacions.
Guau Dolça!! Una recepta molt semblant a com fem els boniatos a casa els avis :)
ResponEliminaPer cert...Bon any guapa.
Petonets. MAR, de EQNME
Queda muy bien asi asada y desde luego quedan unos postres bien buenos y sanos.
ResponEliminaBon Any Nou
peto
Tinc una personeta a casa que li encanta! bé, a mi també! Bon any!
ResponEliminaM'ha encantat la safata com a ingredient. Grossa, això sí. i el forn, que no és ingredient el pobre? :P
ResponEliminaHi posa necessitem, no ingredients!!!!!!
EliminaPtnts
Dolça