Magdalenes de vainilla
Fa dies que està toveta, fa carona, està blanca i com a "marejada"...i només li venen de gust les cosetes dolces. Ella no ens diu res però alguna cosa li passa, i com que l'experiència és un grau em sembla que endevino que li passa. Quedem que la cuidarem, la mimarem, li donarem coses dolcetes de les que li venen de gust... a veure si ens ho explica... sinó...temps al temps que ja ens ho dirà.
Necessitem:
- -300g de farina
- -200g de sucre
- -6ous
- -100g de mantega en pomada
- -100g d'oli d'oliva
- -1 sobret de llevat químic
- -Dues cullerades grosses de sucre avainillat
A poc a poc, sense deixar de batre, i mirant que la barreja no ens baixi anem incorporant els 6 rovells, la mantega, l'oli, i la farina barrejada amb el llevat i el sucre avainillat.
Posem la barreja a la nevera un mínim de dues hores.
Preescalfem el forn a 200º i quan el tinguem calent posem la massa als motlles i les enfornem uns 15 minuts.

I ella, quan ho ha rebut, ha fet una rialla de complicitat i ... ens ho ha explicat! Ho havíem encertat, FELICITATS Mireia :-)
mmm ..madalenes..aixó posa el color a qualsevol i mes aquestes tan boniquetes...
ResponSuprimeixmira ara em venen de gust! envia-me'n please!
Que bones que són aquestes magdalenes de vainilla. Quina bona pinta que fan. Ara mateix les mejava i no en deixava cap. Je je je.
ResponSuprimeixJa se que fa temps que no vinc de visita però es el que te tenir la sort de treballar. Ara crec que ja m'estic adaptant i començo a respirar. Tornaré més sovint Dolça.
Una abraçada, Agustí
Tu dirás si han de ser bones, amb aquets ingrediens ...segur que la Mireia a quedat ben contenta.
ResponSuprimeixpetonets.
Coses dolces???? jejejeje!!!!;)
ResponSuprimeixbonissim el punt de gust que li ha de donar la vainilla!! ohh que bé m'anirien per sucar-les a la llet! peotns
ResponSuprimeixM'agraden molt, els pastissos que tenen record de vainilla... i aquestes magdalenes també en deuen fer un bon record! M'agraden les fotos, Glòria!
ResponSuprimeixAmb aquests ingredients han d’estar boníssimes, un parell ara per esmorzar amb el cafè m’he les menjaria Ummm, la Mireia deuria estar contentíssima.
ResponSuprimeixPetons
Ahir en vaig fer jo a casa. I que bones son... i si a més fas feliç a algú... Petons.
ResponSuprimeixA mi també m'agradaria que em mimessin amb aquestes magdalenes!
ResponSuprimeixI quina sort que tinc de tenir-vos a prop!!!! ;) Boniiiiiiiiiiiiiisssimes!!!!
ResponSuprimeixUnes clàssiques ben delicioses!!! T'han quedat genials!!!
ResponSuprimeixPetonets bonica
Les madalenes encara les tinc pendents i amb vainilla deuen ser boníssimes. Felicitats a la Mireia, sigui qui sigui, quina il.lusió.
ResponSuprimeixUnas magdalenas buenisimas,de las que siempre te gusta tener por casa....estos mimos nos gustan a todos.
ResponSuprimeixBesets.
Ja tens raó: idees telepàtiques entre Reus i Tarragona. Un dia convocarem una jornada magdalenera!
ResponSuprimeixNani
Segur que aquesta bona amiga estarà molt agraïda amb aquest detallet tan dolç. A veure si us explica aquest secret ;)
ResponSuprimeixCuidar amb cosetes dolces va bé... Aquestes magdalenes fan molt bona pinta :)
ResponSuprimeixMarta
que bones aqueste madalenes de vainilla, ummm
ResponSuprimeixHi ha res millor que aquestes magdalenes per animar a algu?? Segur que no!! Un peto
ResponSuprimeixQuin gran regal!!!! És que ets tan dolça.....i mai millor dit!!!! Ha de ser tot un plaer estar a prop teu.
ResponSuprimeixPetonets,
Olga
Me encantan las magdalenas, aunque nunca me salen con el "copetón", voy guardando y practicando recetas. Estas de vainilla son una ricura.
ResponSuprimeixQué pena no haber tenido una de estas magdalenas para el desayuno!!
ResponSuprimeixAna de JUEGO DE SABORES
Bona dia, bloggera!!. Ens hem aixecat al matí i des de les 7 que mirem receptes i receptetes, per veure que serien capaços de fer el Joan, el Pau i el Carles.
ResponSuprimeixEns ha costat una mica decidir-nos, perquè tot fa tan bona pinta, que volien fer totes les receptes!!!
Finalment ens hem decantat per unes madalenes, que mal que mal, podran posar dins xocolata, poma o pinyonets.
Ja us explicaré com ha sortit, encara que a mi sempre em queden baixes.
Fins aviat!!