COCA DE FORNER


Demà torna a ser dia d'esmorzar pedagògic. Els portaré coca de forner amb xocolata, l'esmorzar clàsic de quan erem petits, el dia que no hi havia entrepà, és clar!
Necessitem:
- sucre
- pinyons (si es vol)
-oli d'oliva
Una vegada la massa ha reposat mitja hora li donem la forma de coca, hi posem força sucre pel damunt (i els pinyons), hi tirem un raget d'un bon oli d'oliva i la posem al forn fins que vegem que està cuita, a 200º. Ha tardat uns 20-25 minuts.

Bon profit!!!!

Comentaris

  1. De fornera, de pastissera professional. Que rebona aquesta coca. Amb xocolata i aquests pinyonets això ha de ser pecat.
    Salut!!!

    ResponElimina
  2. que rico!! ahora me comía yo un trocin!!
    petonets ;D

    ResponElimina
  3. Quina pinta que té això!!!
    LA veritat és que esveu molt fácil de fer.
    Només un dubte, la farina pot ser de la normal o ha de ser farina de força??
    Gràcies maca!

    ResponElimina
  4. cuando nos presentas algun plato siempre lo haces estupendo y este te a quedado genial
    me gusta la textura que se ve , hay que cosa mas rica
    besitos

    ResponElimina
  5. Quina coca més bona... Està molt bé retornar als sabors clàssics de semre :)
    Els teus companys de feina són molt afortunats i els tens molt aviciats, je je je...

    ResponElimina
  6. Però quina coca més impressionant!! Que bona!! hmmm... ideal per un esmorzar! I si la xocolata és desfeta... llavors ja hi ballen els àngels! ;)

    ResponElimina
  7. Nena, com us cuideuuuu!! Té una pinta fantàstica...

    Núria

    ResponElimina
  8. M'encanta, era el meu berenar preferit quan sortia d'escola!
    Bona recepta, de debo!

    ResponElimina
  9. Encantada y gracias por tu visita .El probemilla va a ser entender todo en catalan ...pq no tienes traducción en castellano?
    Cuando quiera hacer algún te tendré que pedir la traducción ..sino a saber lo que me sale..
    un besote

    ResponElimina
  10. Porto un atràs considerable en la visita dels blogs, però ja he posat a pendents les dues coques i les empanadilles rodones.
    Que bo que ha d'estar tot!!

    ResponElimina
  11. Olles, ganxeta, coca de forner perquè la massa és de pa amb una miqueta de sucre, no està tan treballada com les coques de pastisser.

    Mandragora, cuando quieras estás invitada.

    Vanesuky, ganxeta a l'exili (ja t'he batejat!) farina de reposteria normal de la que venen al Mercadona, res de força ni altres martingales, jo quan llegeixo massa mare, farina de força 00 o 000 ja ho deixo estar, massa feina!!

    Norma, animate y luego me dices que te ha parecido, es superfácil.

    Gemma, una mica massa ben acostumats, avui ho comentavem, si algun dimecres no porto esmorzar pedagògic encara em renyaran, jejeje!

    Mercè, bona però sense xocolata ja que l'havia de portar una companya i se l'ha deixat!!!

    Núria, com els cuido, ja que ells a mi....ai, si jo parlés...jejeje!!!

    Parella, recepta per a un esmorzar/berenar de tota la vida!

    Mónica, solo hace falta que pidas y yo traduzco.

    Xaro, això dels blogs és molt "reconsagrat" si t'endarrereixes una mica després tens una feinada!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. mmm ara em menjaria la pila sencera!!!!

    ResponElimina
  13. - Dolça és brutal! només em fan falta dues preses de xocolata de la Suchard de sempre, però la xocolata ja li poso jo.
    fantàstica.

    ResponElimina
  14. Dolça, la veritat es que anava a dir...com els cuides!! Però no volia ficar la pota..jejeje...Ja veig que jo pensava bé...

    Núria

    ResponElimina
  15. Que pinta mes bona té esta coca, tan tendra,el sucre cruixent per damunt i amb els pinyonets.
    Jo se d´un (el meu marit) que es tornaria boig,
    en lo que li agraden els pinyonets.¡¡

    ResponElimina
  16. iiimmmpppprrreeeesssiiiooonnaaaannnntttttt, realment, impressionant. Dolça, aquesta coca t'ha quedat de matrícula d'honor amb mèrits. boníssim!

    ResponElimina
  17. Tiene un aspecto que ya me gustaría a mí hincarle el diente. Que ricooooooooooo.
    Besos

    ResponElimina
  18. Anna, ja pots començar quan vulguis.

    Mai, ganxeta, la pressa de xocolata anava a càrrec d'una companya però se la va deixar, així que ens la vem menjar "a palo seco" amb el tallat de mig matí.

    Núria, els cuido millor del que ells em cuiden a mi... això passa sempre, jejej

    mesilda, doncs si es tornarà boig i tu en pots treure alguna cosa del fet... es prou fàcil per intentar-ho jejeje

    Rosa, cuando quieras estás invitada.
    Miquelet, piloooooota!!!

    PTNTS
    Dolça
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  19. Això de la massa de forner ha de ser molt bo. El que passa és que no sé on en podria trobar. Salutacions

    ResponElimina
  20. Francesc em sembla que no m'he explicat bé, la massa de la coca la faig jo seguint la recepta que he posat enllaçada. ës molt senzilleta de fer, i realment surt molt bona per la poca feina que dona.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  21. Miraré de fer-la aquesta mateixa setmana, quina pinta, redéu!
    Petons,

    ResponElimina
  22. Faré aquesta coca no més tard d'aquest cap de setmana, quina pinta, redéu!!!

    Petons,

    ResponElimina
  23. No me canso de mirarla.... lo bien que te ha quedao......

    ResponElimina
  24. podries posar la quantitat que es necessita dels ingredients? merci!

    ResponElimina
  25. Podries posar les mesures que es necessiten de cada ingredient?
    gràcies!

    ResponElimina
  26. Alba i anònim... si cliques damunt de MASSA DE COCA et surt la recepta exacta amb les quantitats.

    L'oli que hi poso por damunt... va una mica a gust, a mi m'agrada ben sucada amb oli i amb força sucre, potser cinc o sis cullerades ben grosses escampades per damunt la coca. Els pinyons a gust i en podeu posar o no, és opcional.

    Qualsevol dubte... a disposar!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  27. Hola: Moltes gràcies per passar-te pel meu blog i fer-te seguidora. No coneixia el teu i veig que fa temps que el tens, però en sóm tants. M'encanta aquesta coca. No l'he provada mai però havia sentit parlar-ne d'ella. Bona setmana

    ResponElimina
  28. Un esmorzar o berenar dels d'abans, dels de sempre, amb una presa de xocolata i érem els més feliços del món.
    M'hi apunto!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides