27.12.16

Madeleines de safrà de La Touraine

 Ja sabeu que, de tant en tant la Marta i jo  triem una recepta, la cuinem i la publiquem el mateix dia a la mateixa hora. Aquesta vegada ho hem fet a partir del safrà, les dues en teníem per diferents motius, a més jo tinc un llibre  de receptes de la vall de La Loire on el safrà és protagonista.

Hi ha una recepta que ens va cridar l'atenció...unes madeleines...com pot ser una recepta dolça amb safrà? 
Sorprenents, gustoses aromàtiques i amb un color que enamora...a veure què us semblen!

Necessitem:
  • 300g de farina (T-80)
  • 300g de sucre
  • 4 ous grossos
  • 250g de mantega salada en pomada
  • 1 dosi de safrà de la Touraine (0'10g)
Preescalfem el forn a 180º
Amb un batedor de varetes , KA , Tmx o robot de cuina que tinguem barregem la mantega amb els ous i després hi afegim la farina, el sucre i el safrà fins aconseguir una massa ben homogènia.

Agafem un motlle de madeleines i l'untem amb una mica de mantega. Amb una cullereta de cafè els anem omplim  i els posem al forn ja calent, uns 12 minuts.

Les traiem del motlle i les  deixem refredar damunt una reixeta.

I ara ve el més difícil, una vegada fredes les hem de deixar en una capsa ben tapada durant dos dies, així aconseguirem assaborir-les quan el safrà hagi desenvolupat al màxim el seu gust i el seu aroma.

No deixeu de  veure les madeleines au safran de la Marta!






22.12.16

bunyols d'escarola @Color y Sabor de Temporada



Dia 22 , dia del repte @ Color y  Sabor de Temporada, aquest mes he triat l'ingredient salat, l'escarola.
Ja sabeu el problema que hi ha per aprofitar les fulles verdes de l'escarola, una vegada les més blanquetes han servit per a fer escarola amb romesco ...en faig crema, però pensant i buscant altres sortides he trobat aquesta recepta que ens ha agradat molt.

Potser no és massa apropiada per aquestes dates, ja que no té aparença d'àpat nadalenc...però no us sembla que aquests bunyols posats en un aperitiu de festa també poden quedar bé?😋

Necessitem:

  • Fulles verdes d'escarola
  • 2 alls tendres
  • 1 ou
  • 1 cullerada de farina
  • 1 cullerada de farina de cigró
  • Mitja culleradeta (de cafè) de llevat químic
  • Sal
  • Oli per fregir


Tallem l'escarola ben petita i la rentem bé.
En una paella amb una mica d'oli posem els alls tendres tallats ben petits a sofregir. Quan comenci a agafar color hi afegim l'escarola i ho saltegem fins que vegem que es marceix una mica.


En un bol barregem les farines l'ou i el llevat vigilant que no ens quedin grumolls. Barregem aquesta pasta amb l'escarola.

En una paella posem oli a escalfar,  amb una cullera anem posant boletes d'aquesta massa a fregir. Mirem que ens quedin daurades per tots els costats, les posem damunt un paper de cuina perquè perdin l'excés d'oli i ja les podem servir   

                      
Aquests bunyols queden perfectes acompanyats de Chutney de tomaca, en el meu cas ha estat de La Fageda,  obsequi que ens van fer a la trobada Berguedà Nyam del passat 27  d'octubre passat.





19.12.16

Torró de festucs i xocolata blanca...salat ... dinar de Nadal a casa l'Olga

Ahir diumenge vam anar a Mora d'Ebre, a fer un dinar de blogueres del sud... ja ho sabeu, que més avall del peatge de Martorell hi ha vida 😏.
L'Olga volia fer una trobada per cuinar plegades i vam decidir fer-ho ahir...un cap de setmana intens, dissabte, convidades per la Revista CUINA cap a la Fira del Gall de Vilafranca ( fallida per culpa de la RENFE) que es va convertir en una passejada per Coolinari  Food Festival a Tarragona, a la nit inauguració de la Sala Puig, dimenge matí ( en tren una altra vegada) cap a Mora falta gent... aquesta vegada si...sense incidents 😅, dia de la Marató de TV3, Marató que afectava molt d'aprop a la Marta

Arribem, petons i abraçades, riures i complicitats, davantals i cap a la cuina a cuinar uns babà au rhum  i a acabar d'organitzar tot allò que havia portat cadascuna per que al final poguéssim gaudir d'un dinar excel·lent.

Una taula amb una presentació exquisida va acollir una crema d'espàrrecs amb escopinyes feta per la Gemma, les patates xips amb OOVE i pebre vermell de l'Olga i una crema de carxofes amb gambes.
De segon canelons de brandada de bacallà amb salsa de samfaina.

I un assortit de postres... cheesecake amb nabius, pastissets de Benifallet, els babà au rhum i uns torrons de xocolata negra i xocolata blanca fets per mi.

Avui volia penjar la recepta de la crema de carxofes, però a demanda de l'amfitiona he canviat l'ordre de les receptes a publicar i us poso el torró de xocolata blanca...un torró que el vaig fer sense pensar, a partir d'una fotografia que la Marta va compartir al facebook i que em va fer pensar que li faria gràcia... el resultat...aquí el teniu. 


Necessitem:

  • Una capsa de càpsules de cafè del Sr Clooney
  • Paper de forn
  • 250g de xocolata blanca de cobertura
  • 100g de festucs 
  • Escates de sal



Preparem la barqueta on deixarem refredar el torró, tallem la part de dalt de la capsa de càpsules, reforcem els costats amb cel·lo i la folrem amb paper de forn.
Traiem la closca als festucs 
En posem una capa dins la barqueta.
Mentrestant fonem la xocolata a menys de 35 º, la tirem damunt el taulell de cuina i amb una espàtula l'atemperem una mica. La posem dins una mànega pastissera i omplim la barqueta. Cobrim els festucs, posem una lleugera capa d'escates de sal i uns quans festucs més i així ho anem fent fins que ens quedi plena.
La deixem refredar fins l'endemà, posant-la en un lloc fresc, MAI A LA NEVERA. La traiem del motlle i la podem decorar com vulguem, en el meu cas ha estat dibuixant-hi unes ratlles de xocolata negra.


I aquí teniu uns moments del dinar:







Repetirem segur!


















15.12.16

Bundt de limoncello (96)

Estreno motlle... del Nordic Ware. i m'he decidit a fer-hi un bundt de limoncello, aprofitant que en tinc de fet per mi.


Necessitem:

  • 5 ous
  • 125g de sucre
  • 125g de nata
  • 5 cullerades de limoncello
  • 80g de mantega, en pomada
  • 175g de farina 
  • un sobre de llevat químic
  • la ratlladura d'una llimona
  • Sucre glas  o glassa de limoncello  (barregem 3 cullerades de limoncello amb tres de sucre glas) 



Preescalfem el forn a 200º
Muntem a punt de neu fort les clares, ajudant-nos amb un polsim de sal i les  reservem
Muntem la nata i la barregem amb les clares amb l'ajuda d'una llengua de silicona.
Amb el batedor de varetes barregem els ous amb el sucre fins que estiguin ben escumosos. Hi afegim la mantega, el limoncello i sense deixar de batre, la farina barrejada amb el llevat i la ratlladura de llimona.
Amb molta cura, intentant que no ens baixin les clares i la nata ho barregem tot i ho posem dins el motlle que tindrem engreixat.
Ho enfornem uns 40-45 minuts fins que vegem que està daurat i comprovem, que en punxar-lo, l'agulla ens surt eixuta i neta.
El traiem del motlle i el deixem refredar damunt una reixeta. 
Quan és ben fred procedim a posar-hi el sucre glas  o la glassa de limoncello... i ja el tenim a punt!

Quan el vaig tenir fet, glassejat i presentat en una safata per portar a taula em vaig oblidar de fer la fotografia del bundt sencer 😅, només vaig ser a temps de fotografiar-ne uns quants trossos...deu ser perquè va agradar, no us sembla?.

11.12.16

Timbal de patata amb fredolics


Aquesta recepta és senzilla, fàcil, econòmica i amb pocs ingredients, a més de saborosa i molt bona. Una recepta fruit d'una caminada amb premi per les muntanyes de Prades.

Necessitem:
  • Una patata mitjana per persona
  • Un grapadet de fredolics per persona
  • Un parell d'alls tendres
  • Julivert
  • OOVE
  • Sal
  • Pebre

Posem a bullir les patates amb pell, una vegada cuites les deixem refredar , les pelem, tallem a trossos petits i les aixafem una mica amb una forquilla.
Netegem bé els fredolics i els tallem en dos o quatre trossos, depenent de la mida que tinguin. Els saltegem, a foc viu, en una paella amb un raget d'oli, amb els alls i julivert picats
Hi afegim la patata, ho salpebrem, hi posem una mica més d'oli, i a foc baixet ho anem remenant perquè s'enrosseixi lleugerament.
Ho emplatem. Al damunt podem posar-hi uns quants fredolics saltejats.

També ho podem acompanyar amb un cruixent de pernil o un ou pochê o  fins i tot amb una rosta aleshores tenim un excel•lent i complet plat únic.

5.12.16

Truiteta de gambetes / tortillita de camarones @CookingTheChef


Cuiners del mes de  novembre al repte Cooking The Chef, els germansTorres
Us podeu creure que no he vist mai el seu programa de la tele...és clar, els horaris no m'ho permeten. Però desconeguts no m'ho són... per tant em poso a buscar amb intenció de trobar recepta senzilla que pugui ser un àpat d'un dia de cada dia... i en trobo no una...un munt de receptes bones, faciletes, assequibles... i de totes vaig fer aquesta truiteta de gambetes  que ells la presenten com una tapa, però   a casa es va convertir en un sopar!

Necessitem:
  • 150g de gambetes
  • 330ml d'aigua
  • 150g de farina de blat
  • 50g de farina de cigró
  • Un allet tendre
  • Cibulet
  • Ratlladura de taronja
  • Sal
  • OOVE
Barregem  les dues farines amb l'aigua i la sal, amb un batedor, vigilant que no ens quedi cap grumoll.
Afegir-hi els alls tendres tallats ben petits i les gambetes.

Posar en una paella una miqueta d'oli i quan estigui ben calent  posar-hi un parell o tres de cullerades de la barreja i fer-ne una truiteta. Posar-les en un paper de cuina perquè llencin l'excés d'oli i quan les posem al plat hi posem per sobre una mica de cibulet i  una mica de pell de taronja acabada de ratllar.

Amb una mica d'amanida o una llesca de pa amb tomaca un sopar perfecte!

29.11.16

Terrina de bolets


La darrera vegada que vam anar a la Cerdanya vam fer una bona recolecció de rovellons i fredolics i poquets camagrocs.  Aquesta vegada molt sans i macos. 
Amb uns quants fredolics, uns quants camagrocs i un quart de quilo de xampinyons vaig fer aquesta terrina de bolets, inspirant-me en un paté de bolets de la pàgina 92 del Pànxing Cerdanya  de novembre 2016

No us poso les mesures ja que ho he fet una mica a ull, però ja veureu com no costa gens.

Necessitem:
  • Una ceba
  • Un quart de xampinyons
  • Un grapat de fredolics
  • Un grapat de camagrocs
  • Pa ratllat
  • All
  • Julivert
  • Oove
  • Sal 
  • Pebre


Tallem la ceba i un all  ben petits, i ho sofregim fins que estigui ben confitat.
Mentrestant netegem bé els bolets i els tallem ben petits. Els afegim a la ceba i els fem coure a foc baixet. Ho salpebrem i ho deixem refredar una mica.
Ho posem en un got de batedora elèctrica, en el meu cas a la TMX i ho triturem. 
Anem afegint , a poc a poc, pa ratllat i ho anem remenant fins aconseguir la textura desitjada.
Ho aboquem en un motlle folrat amb paper film i ho posem a la nevera fins que estigui ben fred.



Ho he servit, tal com veieu a la fotografia, damunt una llesqueta de pa lleugerament torrat  amb uns camagrocs saltejats amb una mica d'all i julivert per sobre.

Amb un got de vermut o una cervesa fresqueta...  vermutet de diumenge de tardor!


25.11.16

canelons de melós de vedella

Avui , sense massa preàmbuls, us proposo una recepta que potser us vindrà de gust per a les dates que s'acosten.
A veure què us sembla!


Per a 40 canelons necessitem:
  • 4 galtes de vedella
  • Un porro
  • una ceba
  • una pastanaga
  • un parell de grans d'all
  • una fulla de llorer
  • una branqueta de farigola
  • una branqueta de romaní
  • OOVE
  • Sal
  • Pebre
  • vi blanc
- Plaques de lassanya

- Beixamel :

  • Dues cullerades de farina
  • 50g de mantega
  • Sal
  • Mig litre de llet
  • Nou moscada
- Formatge ratllat ( he fet servir serrat de la Cerdanya)



Netegem bé les galtes i les tallem a trossos no massa petits. Les posem en un bol amb aigua i mig gotet de vi blanc junt amb el porro, la ceba , la pastanaga, els grans d'all, el llorer, la farigola i el romaní. Ho tapem amb  paper film i  ho deixem reposar 24 hores a la nevera.
Quan ho traiem veurem que la carn s'ha blanquejat una mica. ho colem bé i en una cassola posem un bon raig d'oli, les verdures i damunt la carn, un got d'aigua, mig got de vi blanc i ho deixem coure, a foc ben baix, fins que sigui tendre ( ho he tingut gairebé quatre hores sense que passes de 80-90º)
Una vegada cuit separem la carn de les verdures.
Triturem la carn i la reservem.

Amb les verdures i el suc de la cocció que ha quedat a la cassola farem una salsa, triturant-ho i passant-ho pel colador xinès.

Coem les plaques de lassanya, tal i com posa al paquet, les escorrem bé i les posem damunt un drap al taulell de la cuina i procedim a fer els canelons, posant a tot el llarg de la placa una tira de carn i enrollant-los.

Fem la beixamel:
Desfem la mantega, hi barregembé la farina i la llet. S'hi posa sal i nou moscada i es remena al foc fins que la farina està ben cuita, vigilant que no hi quedi cap grumoll.

Ara ja podem muntar el plat:
Com que es serveix un caneló per persona ho he fet en racions individuals, fent servir unes safates on m'hi cabia el caneló  i podia anar al forn per gratinar-se. En cas de fer-ne molts ho haurem de fer en una safata de forn però haurem de tenir molta cura que a l' emplatar-los no se'ns trenquin.

Posem una mica de la salsa que hem fet amb el suc del la cocció i les verdures damunt el plat, una miqueta de beixamel a sobre, el caneló, una mica més de beixamel, el formatge i ho posem a gratinar.

I aquí teniu uns canelons que no us deixaran indiferents, uns canelons diferents, de dia de festa, que us semblen com a proposta per a les properes festes?

22.11.16

Cóc de crema de castanyes (95)

Quan vaig veure la proposta d'aquest mes de @©olorYSaborde Temporada vaig tenir clar que triaria les castanyes, a més tenia un pot de crema de castanyes al rebost...coses d'aquelles que compres un dia quan les veus sense saber perquè ho fas i que allí les tens... Però necessitava buscar l'ocasió per fer-lo, ocasió que va arribar dijous passat, quan vam berenar una colla d'amics companys de feina junts i , com no podia ser d'altra manera, vaig fer aquest cóc 😋


Necessitem:
  • un pot de crema de castanyes ( 320g)
  • 6 ous
  • 200g de sucre morè
  • 150g de farina
  • 150g de farina d'espelta
  • 300g de llet evaporada
  • 100g d'OOVE
  • Un sobre de llevat químic
Poseu el forn a preescalfar a 200º
Amb el  batedor de varetes, KA, TMX o robot que tingueu munteu els ous amb el sucre a punt de cinta molt fort.
Una vegada els tingueu molt muntats, suaus i esponjosos, reduiu la velocitat de la batedora i aneu incorporant, a poc a poc, intentant que no us baixi massa la massa la resta d'ingredients, la crema de castanyes, l'oli i la llet evaporada i les farines amb el llevat barrejades.
Ho posem al motlle, que hem preparat ambl'esprai antiadherent o amb oli i farina, i al forn uns 45 minuts.
El traiem del motlle, el deixem refredar damunt una reixeta i l'empolvorem amb sucre glas barrejada amb una mica de canyella.

 Amb un cóc així qui no s'apunta a berenar, veritat?

18.11.16

Galetes craquelades de limoncello

I abans de tornar a desar el limoncello al fons del rebost perquè reposi un mes més n'he reservat 100ml per fer aquestes galetes.
Són les típiques galetes craquelades, que afegint-hi el limoncello han quedat amb un gust i un aroma d'allò més bo.

Necessitem per a unes 24 galetes:

  • 60g de mantega en pomada
  • 100g de sucre
  • 2ous
  • 250g de farina
  • 100ml de limoncello
  • mitja culleradeta de llevat químic
  • sucre glas per arrebosar-les abans de posar-les al forn

Barregem en un bol la mantega, el sucre i els dos ous fins que ens quedi una pasta lleugerament escumosa. Hi posem el limoncello sense deixar de remenar. Hi afegim la farina, barrejada amb el llevat i ho anem amassant  i fins que quedi ben lligat. Queda una massa que s'enganxa molt i es impossible de treballar amb les mans, per tant la posem dins d'una màniga pastissera i la deixem un parell d'hores a la nevera.
Quan està ben freda anem fent boles no massa grosses i les arrebossem amb sucre glas. Les posem en una safata de forn, ben separades i les deixem coure uns 10 minuts a 180º.
Les deixem refredar damunt una reixeta i ja les tenim a punt. 

13.11.16

Escabetx d'albergínia


Vaig veure aquestes  albergínies escabetxades en conserva i em vaig engrescar!  No vaig tardar gens en fer-les i us he de dir que ja les he repetit unes quantes vegades. La darrera en vaig fer prou quantitat per fer  com fa la Núria al seu blog  ben remenat.cat ,  uns quants pots en conserva.

                                    
Necessitem:
  • 6 albergínies
  • Sal
  • Un got i mig de vinagre de poma
  • Dos gots d'aigua

Per a l'adob:
  • Dos grans d'all
  • Una cullerada d'orenga
  • Una cullerada de "pimentón de la Vera" dolç
  • Una cullerada de "pimentón de la Vera" picant
  • Uns quants grans de pebre negre

Per a l'escabetx:
  • Un got d'OOVE
  • Un got d'aigua
  • 1/2 got de vinagre de poma

Pelem les albergínies i en fem tires d'un cm de gruix. Les posem en un bol  amb un bon grapat de sal, els dos gots d'aigua i  el got i mig de vinagre de poma. Ho tapem amb paper film i ho deixem a la nevera fins l'endemà.

Escórrem les tires d'albergínia i les rentem bé, amb força aigia. Per qque eliminin tota l'aigua possible les he centrifugat amb la  centrifugadora de l'enciam; si no en teniu, premeu-la bé amb les mans perquè deixi anar el màxim d'aigua possible.

En una cassola posem les  albergínies amb els ingredients de l'escabetx (un got d'OOVE, un d'aigua i mig de vinagre de poma), ho tapem i ho deixemcoure a foc ben baix fins que les tires estiguin tendres.

Preparem l'adob amb els alls, el pebre en gra, l'orenga, el "pimentón de la Vera"dolç i picant i el barregem amb les tires d'albergínia que ja tenim cuites.
Ho deixem refredar, ho posem en un bol de vidre, el tapem i el deixem a la nevera, fins l'endemà, com a mínim, que el podem posar a taula, acompanyat per unes torrades com si es tractés d'un paté.

I per conservar-la al rebost hem d'omplir pots esteril·litzats després d'haver barrejat les tires d'añbergínia amb l'adob. Els tapem bé i els posem al bany maria uns 15 minuts.
I ja tenim unes altres provisions al rebost que ens faran servei en aperitius  o per acompanyar un tall de carn o de peix a la planxa, perquè no?

9.11.16

Limoncello

Després de molts dies de tenir-lo a la fresca i a les fosques la Marta i jo ens decidim a compartir-lo amb tots vosaltres. 
És una sortida més a aquell munt de llimones que de tant en tant recollim i no sabem què fer-ne. Ara el que tocarà es anar fent receptes on en puguem gastar!
Sol, ben fresquet ha de ser boníssim...però fins dins d'un mes llarg no el tastarem ;-)

Vaig estar remenant quina recepta fer, n'hi ha milions per les xarxes, al final vaig optar per una recepta d'un blog amic, que  no m'ha fallat mai i que , a més, en cas de dubte, em respon per teléfon, podeu veure la recepta de la Manu aquí. Us he de dir que la recepta la té molt ben explicada i només vaig haver d'amoinar-la per dues coses, on podia comprar l'alcohol i el temps de repòs.
L'alcohol va baixar d'Andorra un dia a mitjans d'estiu, una ampolla per a mi i una altra per al limoncello de la Marta, ja que ja havíem decidit publicar aquesta recepta conjuntament. 
I el temps de repòs... a la recepta em diu uns dies, per teléfon em va dir unes setmanes i jo he decidit deixar-lo reposar com a mínim un parell o tres de mesos, guiant-me en el que he llegit en altres receptes.

Per fer-lo necessitem:
  • Un quilo de llimones ecològiques
  • 850g de sucre
  • 1l d'alcohol de boca
  • 1'5 l d'aigua mineral
Rentem bé les llimones  i les eixuguem.
Amb un pelador de patates pelem les llimones, només la pell groga, hem de tenir cura de que no ens quedi gens de la part blanca ja que aleshores podria sortir-nos amargant.
Posem les pells en un pot de vidre gros, junt amb l'alcohol i el tapem bé. Ho emboliquem amb un drap perquè no hi toqui la llum i ho deixem macerant-se uns 15 dies.
Passat aquest temps veurem que l'alcohol ha agafat un bonic color groc i que les pells han quedat pàlides i descolorides.

Posem l'aigua a bullir i quan ho faci alegrement la deixem refredar.  La colem amb un colador de malla molt fina o amb un filtre dels del cafè i en posem, la meitat, en una cassola, junt amb el sucre i la farem bullir fins que s'hagi disolt bé. Deixem que es refredi.
Filtrem l'alcohol, el barregem amb l'aigua amb sucre i amb l'altra aigua que tenim reservada.
Ho posem en ampolles de vidre, ben tapat amb un bon tap de suro i ho deixem reposar en un armari o rebost, fresc i fosc, un parell o tres mesos fins que ho vulguem tastar.

El posarem a la nevera perquè sigui ben fresc, i si cal una estoneta abans de prendre'l el posarem al congelador... i ens acompanyarà alguna sobretaula distesa i divertida, de moltes rialles i llargues converses... :-)





6.11.16

coc de moniato especiat amb speculoos (94)

i aquí teniu un altre coc amb gust de tardor, amb moniato i speculoos... un coc que ve molt de gust amb els primers freds.

 Necessitem:

  • 200g de moniato cuit
  • 150g de sucre morè
  • 4 ous
  • Un polsim de sal
  • 75g d'OOVE
  • Un sobret de llevat químic
  • 200g de farina
  • Una culleradeta de cafè d'speculoos


Hem agafat els moniatos i els hem cuit al forn fins que han estat ben fets. els hem deixat refredar, els hem pelat i n'hem pesat 200g que hem xafat be amb una forquilla.

Barregem la farina amb el llevat i les espècies i ho tamisem un parell de vegades.

Preparem un motlle amb l'esprai antiadherent o amb oli i farina perquè no s'enganxi.

Posem el forn a preescalfar a 200º

Muntem els ous amb el polsim de sal,  quan gairebé estan hi afegim el sucre i seguim muntant-los fins que estiguin a punt de cinta ben fort.
Sense deixar de batre hi afegim ben a poc a poc l 'oli, el moniato i al final la farina amb el llevat i les espècies.
Aboquem la barreja al motlle i el posem al forn uns 20-25 minuts. Per saber si el tenim cuit només cal punxar-lo.

M'haguès agradat acabar-lo amb un frosting d'speculoos però a la família ja li va estar bé així i no hi vaig ser a temps...una altra vegada serà!

27.10.16

coc de clares de vainilla ( 93 )

I després de fer els panellets m'han quedat sis clares... un coc. és clar! El volia fer amb farina de castanya però quan vaig anar-la a comprar se'ls havia acabat i no en tindrien fins dos dies més tard, i les clares no poden esperar, així que... aromatitzat amb vainilla. 


Necessitem:
  • 6 clares d'ou
  • un polsim de sal
  • 200g de sucre
  • 150g de farina
  • 50 g d'0li d'oliva
  • 50g de llet
  • mig sobre de llevat químic
  • una cullerada de pasta concentrada de vainilla (Home Chef)




Preescalfem el forn a 200º
Batem les clares a punt de neu ben fort, ens podem ajudar amb un polsim de sal.
Quan estan tan ben muntades que quan gires el bol no cauen hi anem afegint, a poc a poc, i sense deixar de batre, l'oli i la llet i al final la farina , tamisada un parell de vegades, barrejada amb el llevat.
Preparem un motlle amb una mica d'oli i farina perquè no s'enganxi, hi aboquem la massa i ho posem al forn uns 25-30 minuts.
El deixem refredar una mica dins el motlle, després el traiem i fem que s'acabi de refredar damunt una reixeta.
El podem empolvorar de sucre glas abans de portar-lo a taula.

Es un coc molt flonjo i esponjós, que es manté bé fins a quatre dies... si s'aguanta més no us ho puc dir, ja no en quedava!

Panets, hamburgueses...BerguedàNyam2016


A casa fa un parell de mesos que som dos i l'altra dia vaig aparèixer amb dues hamburgueses, una de vedella i l'altra de vaca madurada,  ja us explicaré d'on van sortir :-)
D'hamburgueses no en mengem mai, no en som gaire amants, per això que, quan les vaig tenir a la cuina vaig haver de pensar com fer-les per no veure cap nas massa arrufat. la solució...un panet, perquè si no sóm d'hamburgueses el que si som és moooooolt panarres.


Necessitem:
  • - Mig quilo de farina de força
  • -20g de llevat de forner
  • -10g de sal
  • -25g de sucre
  • -100ml d'aigua tèbia
  • -75ml de llet de soja
  • -1ou
  • -20g de mantega, en pomada

Jo ho he fet amb una amassadora però us ho explico de manera tradicional, aixi ho podem adaptar a qualsevol de les màquines que corren per les nostres cases.
Diluim el llevat en una mica d'aigua lleugerament tèbia. i ho reservem.
En un bol gran hi posem la farina, el sucre i la sal, fent una muntanya; al mig fem un clot on hi anirà l'ou, la llet de soja, l'aigua i l'aigua amb el llevat.  Ho remenem bé fins que ens lligui la massa amb una pala de fusta i després hi afegim la mantega per continuar a massant fins aconseguir una massa llisa i manejable (uns 20 minuts)
En fem una bola, ho tapem amb un drap de cotó i ho deixem fer el primer llevat durant una hora i mitja o fins que veiem que ha doblat el seu volum.
Desgassifiquem la massa i fem els panets ( n'he fet 12). Els posem a la safata que hagi d'anar al forn i els tornem a deixar tapats una hora més.
Hem de tenir en compte que creixen força per la qual cosa no els podem posar massa junts. 
Una mica abans de posar-los al forn, el posem a preescalfar a 200º, pintem els panets amb llet i hi posem unes llavors de sèsam per damunt.
Els enfornem entre 18 i 20 minuts.
Els deixem refredar damunt una reixeta fins el moment d'obrir-los pel mig i posar-hi l'hamburguesa acabada de fer, amb unes quantes fulles de canonges i una bona cullerada de melmelada de ceba agredolça de La Fageda
I ningú va arrufar el nas hehehe!

I d'on van sortir les hamburgueses i les melmelades La Fageda?
De la trobada gastrobloguera, organitzada per l'Anna de M'agrada cuinar i la seva família, a Olvan i rodalies, al cor del Berguedà...us en faig cinc cèntims!
Vam haver de matinar molt, ja que de Reus a Olvan hi ha una tirada llarga, però la Marta i jo ens vam treure  la son de les orelles i ben aviat  vam engegar ja que a 2/4 de 10, ben puntuals, havíem de ser a l'Ateneu; on ens van rebre l'Anna, el Jordi, la Marta i la Mireia...tota la família, ens van donar les "credencials" (els detalls dels col·laboradors amb la trobada) i ens van obsequiar amb un esmorzar boníssim, tot de productes de la zona i a més vam poder tastar, alguns per primera vegada, d'altres ja teníem la sort d'haver-lo degustat abans,  l'escudella de blat de moro escairat, cuinada per la mare de l'Anna.

Carregats, anem per feina, cal conèixer les germanes Casabella, un parell de xiques que fan cremes de verdures, brous, galetes, envasen productes típics de la zona com el pèsol negre, i són una de les poques empreses que treballen amb nyàmeres ... tot sota l'etiqueta CASABELLA NATURA
mostra dels productes de CASABELLA NATURA

I cap a Cal Font falta gent, una explotació ramadera dedicada a la vaca bruna del Pirineu,  que també gestionen una casa rural i una agrobotiga La Cooperativa, on venen producte local de màxima qualitat.
Vam poder tastar la carn de dos entrecots, d'un quilo i mig cadascun, un cuit a la planxa, l'altre a la brasa.  



La carn d'aquests animals la tenen en maduració 45 dies abans de servirla , la qual cosa fa que sigui molt tendra , gustosa i que es desfaci a la boca en menjar-la...  
Mireu aquest parell com guaitaven mentre s'estaven preparant els entrecots!

I d'allí cap a Sagàs, a Cal Rovira, on vam visitar l'explotació, vam veure els seus productes i ens van explicar la seva filosofia "tancant cercles".

És a dir que ells controlen tot el procés, des de l'alimentació dels animals a la distribució del producte acabat, de l'hort al plat i també han posat en marxa un molí d'oli on elaboren el seu propi oli de colza.
La famosa sobrasada de Cal Rovira, boníssima!


I ja només ens quedava anar a Sant Maurici, on ens esperava un dinar magnífic de productes berguedans, entre rialles i gresca se'ns van fer més de les sis de la tarda, una bona hora per tornar cap a casa i deixar que l'Anna i família comencessin a descansar.

Vam ser tota aquesta colla... feiem goig veritat? 

fotografia agafada de l'entrada de la Cristina CrisMiniMon


Ara ja sabeu d'on van sortir les hamburgueses del començament de l'entrada veritat? 

22.10.16

Amanida tèbia amb pedrers d'ànec confitats i fruits de tardor

Dia 22,  toca publicar recepta pel repte  Color y Sabor de Temporada. Aquest mes he triat l'ingredient salat i he fet una amanida amb canonges, una amanida molt tardorenca, i una mica afrancesada .. a veure què us sembla.

Necessitem:

  • Una poma àcida
  • Dues figues
  • Uns quants gerds (jo en tenia de congelats de la darrera vegada que en vaig collir a la muntanya)
  • Una mica d'enciam de fulla molt blanca
  • Un grapat de canonges
  • Un gésier (pedrer) d'ànec confitat
  • Una cullerada de melmelada de figues
  • Una cullerada de vinagre de Xerès
  • OOVE
  • Sal
  • Vinagreta de poma Borges

 Tallem la poma a rodanxes ben fines i la posem en un bol amb aigua ben freda i el suc de mitja llimona.
Tallem les figues a talls ben fins, com si fos per fer carpaccio
Agafem les fulles d'enciam ben blanques i les tallem en  juliana, no massa petita.
Tallem el pedrer a talls ben fins i petits i l'escalfem lleugerament en una paella amb una mica del mateix oli de la llauna.
Fem una vinagreta amb la cullerada de vinagre, la de melmelada i un bon raig d'oli.

I ja podem muntar el plat:

A sota fem una base de rodanxes de poma.
Al damunt hi posem l'enciam blanc, els canonges, els gésiers i els gerds.
Pel voltant hi anem col·locant els talls de figa, com si féssim un mandala.
Ho amanim amb una mica de la vinagreta de figues, o, si volem que sigui una mica més fresqueta la podem amanir amb vinagreta de poma BORGES.

I aquí teniu...una amanida molt completa, amb aires francesos, aprofitant els gésiers confitats que vam portar aquest estiu de Tours.

20.10.16

El www.nototsonpostres.cat a la ràdio

Per primera vegada la ciutat de Reus es fa ressó d'algun esdeveniment de les ganxetes blogueres.
A veure si a partir d'ara  no ens costa tant ser de Reus a Reus.

Les gràcies, especialment a Joan Carles Naya, que condueix el programa  Tastos de Cuina a RC de Reus.
I les gràcies al premi de la revista CUINA a la recepta més original!

Dimarts vaig estar gravant i xerrant una bona estona amb ell i avui, després d'editar-la ... aquí teniu el resultat :





19.10.16

Lluç a la Donosti

Passar per quiròfan no ve mai de gust, els primers dies són fatals però després, durant la recuperació m'ho estic prenent bé i estic intentant fer tot allò que no puc fer normalment quan sóc a la feina. Una d'aquestes coses és anar al mercat al matí.  La veritat, m'hi trobo estranya, la gent que hi ha comprant no és la dels divendres a la tarda quan hi vaig jo, senyores grans, jubilats, noies amb criatures... i la gent va més tranquil·la, no hi ha tantes presses com els divendres i dissabtes... i una cosa que m'agrada...no cal fer cues!!!
I passejant pel mercat vaig veure un lluç maco, molt maco, i bé de preu, que em vaig fer netejar i va fer cap a casa per ser cuinat amb la ma esquerra.

Necessitem:

  • 2 talls de lluç, que siguin gruixuts.
  • 2 grans d'all
  • Una punta de bitxo
  • Una culleradeta de cafè de pebre vermell de la Vera dolç
  • OOVE
  • Sal
  • Un rajolí de vi blanc sec
  • Un rajolí de vinagre de poma

En una safata de forn col·loquem els talls de lluç, ja salats,  amb una mica d'oli i els posem a coure a baixa temperatura (entre 70 i 80º) fins que vegeu que estan cuits (gairebé els he tingut un parell d'hores al forn).
Quan ja estan gairebé a punt en una paella  amb un bon raig d'oove hi posem els alls laminats i el bitxo i ho coem, sense deixar que es cremin gens els alls, ja que aleshores foren amargants. Hi afegim la culleradeta de pebre vermell, el rajolí de vinagre de poma i fem que arrenqui el bull.
Llavors hi posem els dos talls de lluç, que ja haurem tret del forn, la miqueta de suc que ens ha deixat a la safata, i ho sacsegem tot junt per lligar una mica la salsa.
I ja ho tenim a punt per emplatar...amb un pebrotet del piquillo al costat o unes patates panadera...bon profit!!!!

Em sembla que als de casa els comença a agradar això de que no vagi a treballar, hehehe... però tot el bo s'acaba, més val que no s'hi acostumin :-)

12.10.16

Aperitiu de foie amb figues confitades

Facilíssim de fer i quan ho portem a taula fa festa grossa!

Necessitem;
  • Un tall de foie mi-cuit per persona
  • Una figa confitada per persona
  • Una llesca de pa d'espelta integral , tallada a la mateixa mida que el foie.
  • Sucre
  • Escates de sal grossa
Torrem lleugerament el pa d'espelta integral. Hi posem al damunt el tall de mi cuit i hi posem a sobre una figa confitada.
Una miqueta abans de portar-ho a taula posem una culleradeta de sucre damunt el foie i ho cremem amb el bufador, hi posem unes escates de sal grossa i  unes gotetes del suc de les figues per damunt i ja ho tenim a punt!

I si és tan senzill i tan bo, i hi ha qui em diu que fer el foie a casa també és molt facilet i em tempten amb les seves receptes, potser m'animaré i ho faré de tant en tant, per convertir qualsevol dia en una festa grossa, que sempre està bé obrir una ampolla d'un bon vi i celebrar que avui és avui, no us sembla?

Mireu aquestes receptes i ja em direu que no us agafen ganes de fer mi-cuit a casa 
Ara només em cal trobar un bon fetge d'ànec, perquè vull fer les dues !

5.10.16

Tomàquets amb cor @Cooking The Chef

Eneko Atxa, caram quin repte per començar temporada!
Les xiques del @CookingThe Chef s'han proposat fer-nos treballar...he llegit, remenat i mirat un munt...hi ha moltes receptes que m'agraden però que no em veig amb cor de fer-les...diem-ne mandra post vacances, diem que les veig complicades, diem que no estic en el meu millor moment... no sé! El que si sé és que he estat de tirar la tovallola fins que llegint el blog Gastrotendencias on es van anomenant un seguit de plats, sense  receptes , em va arribar l'inspiració.
També us he de dir que a casa tenia un bon grapat de gerds acabats de baixar de la muntanya que em van ajudar a decidir.
Segur que el que jo he fet i el que ens presenta el cuiner als aperitius del seu restaurant no té res a veure però us he de dir que ho hem trobat bo, fresquet i diferent.

Necessitem:

12 tomàquets xerry , no massa petits.
12 gerds o mores
OOVE (OleumFlumen Premium)
Vinagre (Paula Coll d'OleumFlumen)
Sal

Agafeu les fruites del bosc i les congeleu.
Posem una cassola amb aigua a bullir, hi escaldem 2 minuts els tomàquets per poder-los pelar amb facilitat. Una vegada sense pell, i amb molta cura  els buidem una mica i els deixem de cap per avall en un colador perquè deixin anar el màxim de suc possible.
Passada una mitja hora llarga podem "farcir" cada un dels tomàquets amb un gerd  o mora congelats. 

Ho posem en culleretes d'aperitiu o a la safata on ho volgueu servir.
Un raget d'oli, unes gotes de vinagre i unes escates de sal grossa donaran el toc definitiu a l'aperitiu.