Un passeig per la cuina d' Ignasi Domènech @cookingthechef

 

D'Ignasi Domènech ens quedarem amb que va ser un gastrònom amb una formació important a Madrid, París i Londres, que va treballar al Savoy a les ordres d'Auguste Escoffier però que va viure durant la postguerra moments en que molta població passava gana, hi havia cartilles de racionament, es feien  cues per aconseguir una mica de menjar i dins les cases es feien miracles i meravelles per poder alimentar a famílies senceres amb el poc que es tenia. 

Les seves receptes volen ajudar a fer plats dignes, originals, i ben presentats per ajudar a les mestresses de casa a tirar endavant i superar aquells moments de penúries i, perquè no dir-ho, de misèria.

Criden l'atenció receptes com aquestes, del llibre COCINA de RECURSOS, amb ingredients modestos surten plats sorprenents:

  1. - Bullabesa sense peix, amb ous
  2. - Sopa de pa ratllat Susanita
  3. - L'ou per a fer truites sense ou

Bullabesa  sense peix, amb ous.

La recepta és per a dues persones.
No té mesures, com la majoria de receptes d'aquest cuiner, però les seves  explicacions et van guiant durant tota l'elaboració de la sopa.
La transcric de la pàgina 198 :
Per a fer aquesta sopa no gastarem ni un cèntim en la compra de peix, ara bé, el que si farem serà aprofitar  qualsevol caldo bo en que s'hagi cuit algun peix, encara que només hi hagem bullit una mica de bacallà.
Si en tenim poca quantitat l'allargarem amb una mica d'aigua.
Per a dues persones tindrem 3/4 de litre de caldo de peix, passat per un colador fi.
En una cassola, damunt el foc, hi posarem tres cullerades d'oli. Hi ofegarem un porro gros, una ceba tallada  a trossos fins, ho remenem; fem un farcellet amb una fulla de llorer, una mica d'api i farigola i l'afegim; una mica abans que elporro i la ceba comencin a agafar color afegir  dues patates tallades a rodanxes, una cullerada de puré de tomaca, una mica de pebre i una "xispa" de safrà, si en tenim. Tot ben ofegat es mulla amb el caldo de peix.
Quan comenci a bullir s'hi afegeix mig gotet d'absenta, i es deixa bullir fins que les patates siguin cuites, salar.
Al moment de servir posar-hi un ou dur, tallat a quarts.


M'ha sorprès el bona que és!

Sopa de pa ratllat Susanita

De la pàgina 244:
Basarem la composició d'aquesta sopa, per a dues persones; no farem servir cap tipus de caldo, només aigua.
Aquesta sopa és molt bona, i el tret més important, és que és molt econòmica; així que, començant pel pa (per a molts no serà cap novetat aprofitar els costronets o trossets de pa sec), es ratlla com per a arrebossar croquetes.
Preparació:
Posaren una cassola petita amb dues cullerades d'oli, sobre el foc, amb una ceba petita i dos alls trinxadets. Es va remenant fins que comenci a daurar-se la ceba. Arribat aquest punt s'hi tiren quatre cullerades ben plenes de pa ratllat (si pogués ser torrat millor) i una culleradeta de cafè de pebre vermell dolç; es remena i s'hi posa mig litre d'aigua bullint. S'hi posa una bona cullerada de formatge ratllat, sal, i, passats 20 minuts de cocció lenta ja la tindrem a punt per servir.
Una sopa de pa ben bona!

L'ou per a fer truites sense ou

De la recepta Truita de guerra amb patates simulades he agafat la manera de fer l'ou:
Amb un all cru fregarem el fons d'un plat fondo, hi posarem tres o quatre gotes d'oli, la sal (com si fos per a una truita de cinc ous), cuatre cullerades de sopa de farina de blat, una culleradeta de bicarbonat de sosa, una mica de pebre blanc mòlt, vuit o deu cullerades d'aigua, cullerada més o menys no importa, l'essencial és que la pasta, una vegada batuda i sense grumolls, sigui molt més líquida que no pas espessa.
Una vegada batuda es deixa reposar, durant uns deu minuts, es bat de nou i ja es pot fer servir per fer la truita.
                    La veritat, sorpren, però de les tres és la que segurament no repetirem.

I del llibre LA TECA, que durant molt de temps era regal de noces obligat que rebien moltes noies abans de casar-se per aprendre o millorar a la cuina, m'he engrescat a fer una recepta de temporada:

Pèsols i carxofes a la catalana
Els pèsols desgranats i a les carxofes se'ls tallen les fulles exteriors, i cada una es talla al través la punta dura; després es tallen en quatre o cinc trossos cada una.
Posi's sobre el foc una olla amb llard o oli, amb uns trossets de pernil i una ceba trinxada, un ramet d'herbes seques lligat, compost de farigola, orenga, llorer, api i menta fresca; afegir als pèsols i les carxofes,  canyella, pebre i clavell en pols, un tomàquet trinxat, sal.
Passats uns deu minuts se li tira una copa d'aiguardent i vi bo; uns trossos de cansalada viada una mica fregida i una  botifarra crua (llangonissa), sal, all i julivert trinxat, un xic de brou.
Tapada l'olla es deixa coure a poc a poc fins que els pèsols i les carxofes quedin ben cuites.
Quan es fan els plats es talla la llangonissa a rodanxes i es reparteix.

          La meva versió porta menys herbes aromàtiques i he canviat l'aiguardent per vi blanc.

Aquí teniu totes les propostes al @CookingTheChef d'aquest mes dedicat a Ignasi Domènech. 
Passegeu-vos per tots els. blogs i segur que gaudireu, aprendreu i us sorprendreu amb les receptes triades.


Comentaris

  1. Una pequeña recopilación de las recetas de la época, ahí se no las escasas posibilidades que tenían los cocineros y como se las apañaban. A pesar de que quería hacer ver lo contrario, este chef, en su interesante libro "Mi Cocina", nos enseña entre líneas, muchas cosas además de la escases de alimentos. Estupenda aportacion la tuya. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Hola Gloria. Curiosamente tengo un libro que ya utilizaba mi madre y que no puedes figurar como está de gastado que se titula La Manduca y es de este autor. Cuando he comenzado a leerte has hecho que vaya a cogerlo para repasar un poco sus recetas.
    Lo guardo como oro en paño y de vez en cuando disfruto preparando algunas de sus recetas.
    En el que tengo esas recetas no aparecen, tendré que buscarlas con más detenimiento ya que no vienen relacionadas alfabéticamente.
    Una recopilación estupenda la que nos has dejado.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. La de penurias que pasaron y de qué manera tan brillante se las ingeniaron para llegar a estos trampantojos culinarios. Una receta genial. Besos.

    ResponElimina
  4. Deu ni do, has fet moltisima feina. Però jo la truita tenia més ingredients; pebre vermell dols, fulls de apit verd i julivert, tot trinxat. Y a mí, no se perquè me ha costat molt de donar-li una forma una mica decent...... Però la veritat és que me ha agradat. Potser es per aquests ingredients que faltaban?

    ResponElimina
  5. Gloria, has preparado un menú para una boda con tantos platos, ja ja. Pero me gustan todos porque son súper ingeniosos y seguro que alguno lo haré como homenaje a nuestros abuelos.

    Bss

    Elena

    ResponElimina
  6. Glòria, quin menú tan fantàstic ens has preparat, em guardo la sopa, m'ha semblat impressionant!
    petonets

    ResponElimina
  7. Querida Glòria has hecho un interesante y sabroso paseo por la cocina de Ignasi Domenech y por esa epoca llena de ingenio y ... hambre. Gracias por volver y seguir con nosotros!

    ResponElimina
  8. Una sopa molt interesant, com tota la cuina d'aquella época, un recull molt bo de receptes. Petons

    ResponElimina
  9. Hola Gloria!. La verdad es que agudizaban el ingenio a base de bien, me ha encantado ver tus recetas. Tienen un aspecto espectacular y no tengo ninguna duda que estarán muy buenos todos los platos.
    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  10. Ti has posat de ple´amb el llibre!!!!!. Mira, la sopa de pà s'assembla molt a la que jo faig. De la truita ja te vaig dir...... La veritat es que a la nostre cuina han quedat moltes coses d'aquests temps terribles que es van viure. Pero ara las hem enriquit amb productes que abans no podien aconseguir, pero la base es la mateixa. No trobes?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides