Coc de maduixes
1 de setembre, oficialment avui acabem les vacances i reobro el blog.
Com ja sabeu, sobretot els que em seguiu per l'instagram o el facebook cada estiu fem el nostre viatge amb el sistema d'intercanvi de vivendes. Només en puc dir coses bones, et permet viure dins el lloc on has triat, conèixer el veïnat, els costums, moure't en transport públic o amb les bicicletes que t'han deixat, poder anar a les botigues i mercats del barri on vius, veure des de dins la vida de la família que comparteix casa amb tu...i sense despeses d'hotel 😉.
Aquest any ens hem mogut pels països nòrdics, on hem passat un mes magnífic entre natura i ciutat. Intentant endinsar-nos (encara que només hagi estat una mica) en la seva cultura, la seva manera de fer i de viure.
I què hem de dir del menjar...doncs que com a casa enlloc.
Visites als mercats, amb ganes de producte fresc ( ja que una de les avantatges de viatjar així és que no cal fer totes les menjades fora de casa) i trobar-te amb carn, peix, làctics i producte elaborat (salxixes, moltes salxixes i mandonguilles, és clar).
On és la verdura? Que no es menja verdura en aquests països? La vam trobar als supermercats...però verdura verdura...a Dinamarca pèsols, a Noruega bròcoli i a Suècia tiribecs, i la resta arrels de tot tipus...nyàmeres, xirivies, pastanagues grans, petites i de tots colors, naps, fonoll, celerí... I la fruita, tret de les fruites vermelles que les trobes per tot arreu i les pots comprar en parades pel carrer, i les maduixes belgues la resta és fruita dolça que ve en capses d'Espanya i Itàlia i que majoritàriament es ven en safates de sis unitats, peres, pomes, raïm i préssecs...mentida prèssecs no, paraguaios i nectarines.
I amb aquesta "varietat" hem cuinat a casa la qual cosa no ens ha impedit de tastar marisc i peixos de la zona, i postres dolços moooooolt dolços.
I una de les coses que vam cuinar va ser un pastís que vam veure en una revista de la casa d'Ahrus, no em feu dir com es deia perquè és impossible de recordar. Era un pastís d'albercocs, que es fa amb només quatre ingredients i que nosaltres el vam fer amb maduixes i vam deixar als nostres amfitrions com a obsequi de comiat.
Necessitem:
4 ous
150 g de sucre
150g de farina
250g de maduixes tallades en dos
(opcional mitja culleradeta de llevat)
Preescalfem el forn a 200º
Preparem un motlle amb mantega i farina perquè no s'enganxi.
A la recepta posa muntar els ous a punt de cinta amb el sucre i després afegeix la farina barrejada amb el llevat. Nosaltres no teníem llevat i ho vam fer una mica diferent.
Agafem els rovells i els batem amb dues cullerades de sucre fins que quedin ben escumosos.
A part muntem les clares a punt de neu molt fort amb la resta de sucre.
Barregem amb una espàtula, molt suaument, una quarta part de les clares, una quarta part de la farina, una quarta part de les clares... així fins tenir una massa ben homogènia i que no ens haurà baixat gaire.
La posem dins el motlle.
Posem les maduixes en un bol i les barregem bé amb una cullerada de farina. Les posem damunt la massa al moment de posar-ho al forn.
Durant el procés de coure's es repartiran per dins el coc.
L'hem de tenir al forn uns 40 minuts, punxeu-lo abans de treure'l, i deixeu-lo refredar uns 10 minuts dins el motlle abans de posar-lo a la safata. Cal anar amb compte ja que és un coc molt flonjo i es pot trencar amb facilitat.
A la revista presentaven un tall de coc d'albercoc amb una bola de gelat damunt un plat de crema. Tot són gustos heheh
Què me'n dieu? Encara que el menjar no sigui el millor dels danesos també en podem treure idees i fer-les a la nostra manera.
Com ja sabeu, sobretot els que em seguiu per l'instagram o el facebook cada estiu fem el nostre viatge amb el sistema d'intercanvi de vivendes. Només en puc dir coses bones, et permet viure dins el lloc on has triat, conèixer el veïnat, els costums, moure't en transport públic o amb les bicicletes que t'han deixat, poder anar a les botigues i mercats del barri on vius, veure des de dins la vida de la família que comparteix casa amb tu...i sense despeses d'hotel 😉.
Aquest any ens hem mogut pels països nòrdics, on hem passat un mes magnífic entre natura i ciutat. Intentant endinsar-nos (encara que només hagi estat una mica) en la seva cultura, la seva manera de fer i de viure.
I què hem de dir del menjar...doncs que com a casa enlloc.
Visites als mercats, amb ganes de producte fresc ( ja que una de les avantatges de viatjar així és que no cal fer totes les menjades fora de casa) i trobar-te amb carn, peix, làctics i producte elaborat (salxixes, moltes salxixes i mandonguilles, és clar).
On és la verdura? Que no es menja verdura en aquests països? La vam trobar als supermercats...però verdura verdura...a Dinamarca pèsols, a Noruega bròcoli i a Suècia tiribecs, i la resta arrels de tot tipus...nyàmeres, xirivies, pastanagues grans, petites i de tots colors, naps, fonoll, celerí... I la fruita, tret de les fruites vermelles que les trobes per tot arreu i les pots comprar en parades pel carrer, i les maduixes belgues la resta és fruita dolça que ve en capses d'Espanya i Itàlia i que majoritàriament es ven en safates de sis unitats, peres, pomes, raïm i préssecs...mentida prèssecs no, paraguaios i nectarines.
I amb aquesta "varietat" hem cuinat a casa la qual cosa no ens ha impedit de tastar marisc i peixos de la zona, i postres dolços moooooolt dolços.
I una de les coses que vam cuinar va ser un pastís que vam veure en una revista de la casa d'Ahrus, no em feu dir com es deia perquè és impossible de recordar. Era un pastís d'albercocs, que es fa amb només quatre ingredients i que nosaltres el vam fer amb maduixes i vam deixar als nostres amfitrions com a obsequi de comiat.
4 ous
150 g de sucre
150g de farina
250g de maduixes tallades en dos
(opcional mitja culleradeta de llevat)
Preescalfem el forn a 200º
Preparem un motlle amb mantega i farina perquè no s'enganxi.
A la recepta posa muntar els ous a punt de cinta amb el sucre i després afegeix la farina barrejada amb el llevat. Nosaltres no teníem llevat i ho vam fer una mica diferent.
Agafem els rovells i els batem amb dues cullerades de sucre fins que quedin ben escumosos.
A part muntem les clares a punt de neu molt fort amb la resta de sucre.
Barregem amb una espàtula, molt suaument, una quarta part de les clares, una quarta part de la farina, una quarta part de les clares... així fins tenir una massa ben homogènia i que no ens haurà baixat gaire.
La posem dins el motlle.
Posem les maduixes en un bol i les barregem bé amb una cullerada de farina. Les posem damunt la massa al moment de posar-ho al forn.
Durant el procés de coure's es repartiran per dins el coc.
L'hem de tenir al forn uns 40 minuts, punxeu-lo abans de treure'l, i deixeu-lo refredar uns 10 minuts dins el motlle abans de posar-lo a la safata. Cal anar amb compte ja que és un coc molt flonjo i es pot trencar amb facilitat.
Què me'n dieu? Encara que el menjar no sigui el millor dels danesos també en podem treure idees i fer-les a la nostra manera.
Ja s'han acabat les vacances per a tots i tornem a la normalitat.
ResponEliminaM'alegro que hagis passat molt bon estiu.
Aquesta coca, es veu deliciosa.
Tot va tornant a la rutina Lolines!
EliminaPtnts
Glòria
Aquest viatge que heu fet és de traca i mocador! No tothom té un mes de vacances a l’estiu, però els que en podeu gaudir a disfrutar!!! Un molt bon obsequi de comiat!
ResponEliminaÉs una de les meves sorts Marta, les vacances.
EliminaPtnts
Glòria
Prenc nota de la teva recepta per quan torni a tenir préssecs, que ara arribaran els tardans.
ResponEliminaUn obsequi impressionant, igual que el viatge que heu fet. Qui pogués tastar-lo!
Petonets i molt bona setmana,
Olga
És molt facilet de fer i amb pressecs ha de ser molt bo també.
EliminaSi el fas ja em diràs que et sembla.
Ptnts
Glòria
Pintassa! Pel nord d'Europa poden presumir d'una varietat de fruïts del bosc deliciosa.
ResponEliminaNomés poden presumir de fruites del bosc.
EliminaPtnts
Glòria
Gloria muy interesante esta manera de viajar y una manera mas intima de ver, saborear y compartir culturas diferentes.Te he seguido por las redes y ha sido un verano fantastico y variado el vuestro, y el final la traca final con las setas de nuestro pirineo que también habéis gustado ya.
ResponEliminaUna receta fácil y vistosa ademas de buena y que gusta donde la pongas.
petons
Gràcies per seguir-me Miquel.
EliminaLa veritat és que hem gaudit molt d'aquest estiu.
Ptnts
Glòria
Hola! pues que bo!! i facil de fer, m'agrada molt :)
ResponEliminaÉs ràpid, fàcil i molt bo. Que més es pot demanar!
EliminaPtnts
Glòria
Qué buen comienzo Gloria!!
ResponEliminaCon recetas como esta da gusto volver de las vacaciones !!
Se espectacular!!
Besos
Gracias Pepi!!!!!
EliminaPtnts
Glòria
Uauuuu, quina pintassa!
ResponEliminaMoltes gràcies Clara
EliminaPtnts
Glòria