PERRUNILLAS amb oli d'oliva verge extra
Uns quants de vosaltres ja sabeu que per part de pare vinc d'Extremadura, i els que no ho sabeu a partir d'ara, però fa tants anys que van deixar aquelles terres que no hi tenim cap lligam. Estic parlant dels anys 40 del segle passat, amb el meu pare de molt pocs anys quan tota la família va venir cap aquí.
No tenir-hi lligams familiars no vol dir que no m'atragui la zona, la seva natura, els seus costums, conèixer els llocs d'on venim i com no... la seva cuina.
La meva àvia parlava molt de les PERRUNILLAS, les feien a la dehesa on vivien després de la matança del porc i en tenien fins Nadal. Parlava d'unes pastes grosses, gruixudes amb molts trossos d'ametlla... i de la manera com en parlava no ens van atraure mai i no en vam fer mai. Però en una de les anades del meu pare a Extremadura e va portar una capseta de PERRUNILLAS DE CONVENTO i allò no tenia res a veure a l'idea que me n'havia fet, encara que les vaig trobar massa grosses i massa gruixudes. Quan hi vaig anar jo també en vam tastar, de convent i de pastisseria. Les de convent que vaig tastar m'imagino que respectaven més la recepta autèntica perquè l'ametlla es notava més que en les de pastisseria, no sé... coses meves.
I després de molts anys, no sé perquè, ara, m'han vingut ganes de fer PERRUNILLAS i m'he posat a buscar recepta.
La majoria de receptes que he trobat es fan amb llard, farina d'ametlla, ou i s'aromatitzen amb anís, però buscant buscant també hi ha receptes que es fan amb oli i aquí teniu les meves :
- 1 ou, el rovell per a la massa i la clara per pintar-les abans de posar al forn
- 90 g d'oli d'oliva verge extra
- Una cullerada de licor d'anís, també les podeu aromatitzar amb vainilla o canyella, com us agradi més.
- La ratlladura de mitja llimona
- 170g de farina de blat
- Un pols de sal
- Un culleradeta de cafè de llevat químic
- 35 g de farina d'ametlla
- Ametlles crues i pelades per decorar
Separem el rovell de la clara i aquesta la reservem
Al bol de l'amassadora hi posem el rovell amb l'oli i ho barregem bé, després hi posem el sucre, la sal, l'anís (vainilla o canyella) i ho seguim treballant amb el batedor de varetes.
Canviem el batedor pel ganxo d'amassar i hi incorporem la farina d'ametlla, la farina de blat i el llevat.
Aconseguirem una massa uniforme i trencadissa. En fem una bola i la deixem reposar una mitja hora a la nevera.
Posem la massa entre dos papers sufuritzats i en fem una planxa. Les receptes dien d'un cm de gruix, però jo les vaig fer més primes i més petites.
Tallem amb un tallador, la forma tradicional és rodona, i les coloquem a la safata que hagin d'anar al forn, amb un paper sulfuritzat a sota.
Posem una ametlla al mig de cada perrunilla, les pintem amb la clara batuda, un polset de sucre i al forn. Com que són més petites i més primes amb 10 minuts n'he tingut prou.
Les deixem posem damunt una reixeta perquè es refredin, amb molta cura ja que es trenquen amb molta facilitat, i a gaudir d'aquelles galetes que, quan era petit el meu pare, els meus avis i els meus tiets menjaven a la vall de la Vera.
Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en aquest reel d'instagram
Temps:
Per fer la massa: 30 minuts
Repòs : 30 minuts
Donar forma i enfornar: 45 minuts




Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.