PERRUNILLAS amb oli d'oliva verge extra
Uns quants de vosaltres ja sabeu que per part de pare vinc d'Extremadura, i els que no ho sabeu a partir d'ara, però fa tants anys que van deixar aquelles terres que no hi tenim cap lligam. Estic parlant dels anys 40 del segle passat, amb el meu pare de molt pocs anys quan tota la família va venir cap aquí.
No tenir-hi lligams familiars no vol dir que no m'atragui la zona, la seva natura, els seus costums, conèixer els llocs d'on venim i com no... la seva cuina.
La meva àvia parlava molt de les PERRUNILLAS, les feien a la dehesa on vivien després de la matança del porc i en tenien fins Nadal. Parlava d'unes pastes grosses, gruixudes amb molts trossos d'ametlla... i de la manera com en parlava no ens van atraure mai i no en vam fer mai. Però en una de les anades del meu pare a Extremadura e va portar una capseta de PERRUNILLAS DE CONVENTO i allò no tenia res a veure a l'idea que me n'havia fet, encara que les vaig trobar massa grosses i massa gruixudes. Quan hi vaig anar jo també en vam tastar, de convent i de pastisseria. Les de convent que vaig tastar m'imagino que respectaven més la recepta autèntica perquè l'ametlla es notava més que en les de pastisseria, no sé... coses meves.
I després de molts anys, no sé perquè, ara, m'han vingut ganes de fer PERRUNILLAS i m'he posat a buscar recepta.
La majoria de receptes que he trobat es fan amb llard, farina d'ametlla, ou i s'aromatitzen amb anís, però buscant buscant també hi ha receptes que es fan amb oli i aquí teniu les meves :
- 1 ou, el rovell per a la massa i la clara per pintar-les abans de posar al forn
- 90 g d'oli d'oliva verge extra
- Una cullerada de licor d'anís, també les podeu aromatitzar amb vainilla o canyella, com us agradi més.
- La ratlladura de mitja llimona
- 70 g de sucre
- 170g de farina de blat
- Un pols de sal
- Un culleradeta de cafè de llevat químic
- 35 g de farina d'ametlla
- Ametlles crues i pelades per decorar
Preescalfem el forn a 180º.
Separem el rovell de la clara i aquesta la reservem
Al bol de l'amassadora hi posem el rovell amb l'oli i ho barregem bé, després hi posem el sucre, la sal, l'anís (vainilla o canyella) i ho seguim treballant amb el batedor de varetes.
Canviem el batedor pel ganxo d'amassar i hi incorporem la farina d'ametlla, la farina de blat i el llevat.
Aconseguirem una massa uniforme i trencadissa. En fem una bola i la deixem reposar una mitja hora a la nevera.
Posem la massa entre dos papers sufuritzats i en fem una planxa. Les receptes dien d'un cm de gruix, però jo les vaig fer més primes i més petites.
Tallem amb un tallador, la forma tradicional és rodona, i les coloquem a la safata que hagin d'anar al forn, amb un paper sulfuritzat a sota.
Posem una ametlla al mig de cada perrunilla, les pintem amb la clara batuda, un polset de sucre i al forn. Com que són més petites i més primes amb 10 minuts n'he tingut prou.
Les deixem posem damunt una reixeta perquè es refredin, amb molta cura ja que es trenquen amb molta facilitat, i a gaudir d'aquelles galetes que, quan era petit el meu pare, els meus avis i els meus tiets menjaven a la vall de la Vera.
Per a fer aquesta recepta m'he inspirat en aquest reel d'instagram
Temps:
Per fer la massa: 30 minuts
Repòs : 30 minuts
Donar forma i enfornar: 45 minuts
Hola, Glòria. No sabia dels teus orígens i mira per on, em portes molts records. La meua família política era d'Extremadura i he tastat las perrunillas, però sempre eren de forn. Recorde el sabor i com tu dius, em semblaven un poc gruixudes però mai les vaig provar cassolanes perquè la meua sogra era més de cuinar salat i molt bé.
ResponEliminaHe anat molt per allà i m'encanta tornar-hi.
Aquest tipus de pastes porten mantega però fer-les amb oli, és la millor opció per a mi. M'emporte la recepta.
Besets.
Tienen una pinta fantástica esta perrunillas, son muy parecida a las que hacía mi madre. Un besito.
ResponEliminaEstá bien siempre recordar los orígenes y sentir curiosidad por ellos, también culinariamente hablando, como en el caso de hoy, que nos traes una receta estupenda, miro las fotos y las encuentro irresistibles, sin duda alguna has bordado la receta
ResponEliminaPetons i bon cap de setmana!
Hola, com la majoria dels que hem nascut i vivim a Catalunya tenim algun parent d'una altra comunitat autònoma. La persona més propera que conec que és catalana de 10 generacions és la meva mare. Extremadura és una CCAA preciosa i amb una gastronomia riquisima.
ResponEliminaAquestes galetes tenen un aspecte deliciós, sembla que des d'aquí estigui olorant la seva aroma i el forn encès. petons¡
Hola gloria!. Conocía estos dulces pero nunca los he preparado me ha gustado la vista y tu receta con aceite de oliva, así que puedes intuir que me la llevo.
ResponEliminaYo pienso que nunca hemos de olvidar nuestras raíces por mucho que uno se haga allá donde vaya, eso a mi hija que la tengo fuera siempre se lo recuerdo.
Me ha encantado leerte sobre tus orígenes, lo has hecho pienso con el mayor cariño a tus mayores.
Un fuerte abrazo.
Hola Gloria. Hubo años en que mucha gente tuvo que cambiar de residencia. Aunque yo nací en Cataluña, en concreto en Llansá, que no la conozco ya que con solo 6 meses a mi padre lo trasladaron a Valencia y cuando yo tenía un año, a Granada. Allí viví y me crié hasta los 22 años, de ahí que me considere granadino.
ResponEliminaCada trozo de España tiene su estupenda gastronomía, cada una con sus peculiaridades, pero todas ellas sensacionales.
Y como no podía ser menos, Extremadura la tiene y prueba de ello son esas galletas que tú las has bordado y que no me cabe duda han de estar exquisitas ya que tienes mano para ello.
Me comería unas cuantas porque deben estar de vicio.
Un abrazo.
Splendidi biscottini, molto golosi!!!
ResponElimina