Galetes de canyella, NAPOLITANAS casolanes?

Fa temps que estic intentant fer galetes de les de sempre, concretament galetes maria, sense aconseguir-ho. N'he fet unes quantes receptes per les que corren pels blogs, i si, totes són bones però galetes maria de les de tota la vida no ho acaben de ser.
Per això quan l'altra dia , remenant Cuinant a Canet vaig veure les Napolitanas de la Gemma em vaig engrescar... 

Per fer-les necessitem:

  • - Tres cullerades petites de canyella
  • - 100g de mantega en pomada
  • - 100g de sucre
  • - 1 ou
  • - Una cullerada de cafè de llevat químic
  • - 250g de farina
  • - Sucre i canyella barrejades per empolsimar-les per damunt

La Gemma les ha fet amb TMX i jo us les he adaptat a batedor de varetes, però la recepta és exactament la que ella ens diu.
Batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una crema una mica escumosa, hi afegim l'ou i la canyella.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem incorporant, a poc a poc, amassant, fins aconseguir una massa lligada i homogènia.
La deixem reposar a la nevera uns 20 minuts.
Preescalfem el forn a 180º mentre amb el corró estirem la massa i li donem la forma que volem.
Les enfornem 15 minuts, les col·loquem damunt una reixeta i quan siguin una mica freda les empolsimem amb una barreja feta de sucre i canyella...
I m'ha passat el mateix que a la Gemma, bones ho són, però Napolitanas?  Seguirem a la recerca de  la recepta de les galetes de tota la vida, de les galetes maria i ara també de les Napolitanas... si algú ens vol donar un cop de ma  :-)!

I amb aquesta recepta, junt amb l'amanida de maduixes i kiwi, tanco la meva aportació al DEL BLOG AL PLAT , donant les gràcies a la proposta de la Mercè que m'ha permès xafardejar i conèixer més  Cuinant a Canet

Comentaris

  1. Hola qué ricas estas galletas, a mi me encantan como todo lo que lleve canela. Tengo que probar a hacerlas que así caseras mejor aún..bsts guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si las haces ya me dirás que te parecen MJesús
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  2. Mmmm bonisimes ls faig segur! Gràcies! Fa temps q tinc ganes d fer napolitanes

    ResponElimina
  3. Glòria... No són les napolitanas de tota la vida però són ben bones.
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  4. Boníssimes segur que ho són :o) A més si porten canyella a casa tan sols poden agradar molt.
    Però crec que les maria o les napolitanas de tota la vida a casa no podrem conseguir-les, primer perque no porten mantega ... però sobretot estic segura que fiquen alguna cosa que les fa tan adictives... quina gana poder menjar-ne... però no podrà ser, vam terminar les que vam portar cap a parís aquest nadal i ara haurem d'esperar!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa porten que fa que no ens quefin igual...ara bé bones ho són molt
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  5. Muy buenas!!! Estas galletas de canela están riquísimas, tengo ganas de hacerlas.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  6. Apa quines galetes!!!! Napolitanes!! M'encanta la canyella així que encara que no siguin les de tota la vida, tota la vida... segur que m'agradarien! T'han quedat molt xules Dolça!! :)
    Petons guapa!

    ResponElimina
  7. Moltes gracies Gloria!, em fa molt contenta veure cada mes la teva recepta de la proposta!, aquestes napolitanes son per prendre nota!, fins al juny!

    ResponElimina
  8. Que bones que han de ser, me les apunto!

    ResponElimina
  9. Segur que són boníssimes!!!! Intentaré ajudar-te a trobar la recepta.....Segur que ho aconsegueixes!!!! A tu no se't resisteix res!!!!
    Petonets, Dolça!!!!
    Olga

    ResponElimina
  10. Me encantan, yo también las he preparado y te doy un 10 cielo.Bssss

    ResponElimina
  11. Oh quin pecat!! Aquestes son d'aquelles galetes que no pots parar de menjar fins que no en queda ni una. Delicioses Gloria!!
    Un petó!!

    ResponElimina
  12. Quins recorda les galetes napolitanes! eren les meves preferides! aquell gustet de canyella... les he de fer!

    ResponElimina
  13. T'han quedat amb una pinta boníssima, i amb el toc de canyella i ben cruixents han d'estar delicioses. Un petó!

    ResponElimina
  14. Hola Gloria. Solo imaginar el olor que deben tener estas galletas mientras se preparan y luego al hornearlas la boca se me hace agua, porque sin duda estarán como para no dejar ni una. Tienen un aspecto fabuloso y son una tentación. ¿Quién dejaría de probarlas? yo te aseguro que no, es más me tendrías que poner coto jj. Exquisitas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  15. I que veu t'ho deus passar a la cerca de la galeta maria perfecta, llaminera!! I ara cercant la napolitana perfecta, no vegis!! Sí que tenen un punt aquestes galetes industrials clàssiques que agraden molt, però no hi ha res com gaudir d'unes bones galetes casolanes, i de l'oloreta amb la que impregnen la casa!!! Un petonet!

    ResponElimina
  16. S' hauran de provar! encara que diguis que no ho són al 100% la semblança ´ho és i segur que l´aroma que desprenen també.

    ResponElimina
  17. uaauuu!! no sóc massa de galetes, però reconec que les napolitanes, al ser tan finetes i amb el sucre per sobre, són delicioses!! bona idea! petons

    ResponElimina
  18. Estas galletas me encantan y ahora al verlas me has recordado que hace mucho tiempo que no las vuelvo a saborear.Puro vicio si caen en mis manos.
    Peto

    ResponElimina
  19. M'encanten les Napolitanes, i si me les puc fer jo, molt millor, me l'apunto Glòria!
    Petons
    Anna
    http://amossegadetes.blogspot.com.es

    ResponElimina
  20. oh, m'encanten les napolitanes!!! Ho semblen ben bé!!!
    Però trobar la recepta exacta de napolitanes i de maria és missió impossible, je je je...

    ResponElimina
  21. molt bones!! Dolça...molts records les napolitanes!
    que bé la trobada de la cuina de la mussola:)
    ( a veure la propera)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides