Galetes de canyella, NAPOLITANAS casolanes?
Fa temps que estic intentant fer galetes de les de sempre, concretament galetes maria, sense aconseguir-ho. N'he fet unes quantes receptes per les que corren pels blogs, i si, totes són bones però galetes maria de les de tota la vida no ho acaben de ser.
Per això quan l'altra dia , remenant Cuinant a Canet vaig veure les Napolitanas de la Gemma em vaig engrescar...
Per fer-les necessitem:
- - Tres cullerades petites de canyella
- - 100g de mantega en pomada
- - 100g de sucre
- - 1 ou
- - Una cullerada de cafè de llevat químic
- - 250g de farina
- - Sucre i canyella barrejades per empolsimar-les per damunt
La Gemma les ha fet amb TMX i jo us les he adaptat a batedor de varetes, però la recepta és exactament la que ella ens diu.
Batem la mantega amb el sucre fins aconseguir una crema una mica escumosa, hi afegim l'ou i la canyella.
Barregem la farina amb el llevat i ho anem incorporant, a poc a poc, amassant, fins aconseguir una massa lligada i homogènia.
La deixem reposar a la nevera uns 20 minuts.
Preescalfem el forn a 180º mentre amb el corró estirem la massa i li donem la forma que volem.
Les enfornem 15 minuts, les col·loquem damunt una reixeta i quan siguin una mica freda les empolsimem amb una barreja feta de sucre i canyella...
I m'ha passat el mateix que a la Gemma, bones ho són, però Napolitanas? Seguirem a la recerca de la recepta de les galetes de tota la vida, de les galetes maria i ara també de les Napolitanas... si algú ens vol donar un cop de ma :-)!
I amb aquesta recepta, junt amb l'amanida de maduixes i kiwi, tanco la meva aportació al DEL BLOG AL PLAT , donant les gràcies a la proposta de la Mercè que m'ha permès xafardejar i conèixer més Cuinant a Canet.
Hola qué ricas estas galletas, a mi me encantan como todo lo que lleve canela. Tengo que probar a hacerlas que así caseras mejor aún..bsts guapa
ResponEliminaSi las haces ya me dirás que te parecen MJesús
EliminaPtnts
Dolça
Mmmm bonisimes ls faig segur! Gràcies! Fa temps q tinc ganes d fer napolitanes
ResponEliminaGlòria... No són les napolitanas de tota la vida però són ben bones.
ResponEliminaPtnts
Dolça
Boníssimes segur que ho són :o) A més si porten canyella a casa tan sols poden agradar molt.
ResponEliminaPerò crec que les maria o les napolitanas de tota la vida a casa no podrem conseguir-les, primer perque no porten mantega ... però sobretot estic segura que fiquen alguna cosa que les fa tan adictives... quina gana poder menjar-ne... però no podrà ser, vam terminar les que vam portar cap a parís aquest nadal i ara haurem d'esperar!
Petons
Palmira
Alguna cosa porten que fa que no ens quefin igual...ara bé bones ho són molt
EliminaPtnts
Dolça
Muy buenas!!! Estas galletas de canela están riquísimas, tengo ganas de hacerlas.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Ya tardas Montse heheh
EliminaPtnts
Dolça
Apa quines galetes!!!! Napolitanes!! M'encanta la canyella així que encara que no siguin les de tota la vida, tota la vida... segur que m'agradarien! T'han quedat molt xules Dolça!! :)
ResponEliminaPetons guapa!
Moltes gracies Gloria!, em fa molt contenta veure cada mes la teva recepta de la proposta!, aquestes napolitanes son per prendre nota!, fins al juny!
ResponEliminaQue bones que han de ser, me les apunto!
ResponEliminaSegur que són boníssimes!!!! Intentaré ajudar-te a trobar la recepta.....Segur que ho aconsegueixes!!!! A tu no se't resisteix res!!!!
ResponEliminaPetonets, Dolça!!!!
Olga
Me encantan, yo también las he preparado y te doy un 10 cielo.Bssss
ResponEliminaOh quin pecat!! Aquestes son d'aquelles galetes que no pots parar de menjar fins que no en queda ni una. Delicioses Gloria!!
ResponEliminaUn petó!!
Quins recorda les galetes napolitanes! eren les meves preferides! aquell gustet de canyella... les he de fer!
ResponEliminaT'han quedat amb una pinta boníssima, i amb el toc de canyella i ben cruixents han d'estar delicioses. Un petó!
ResponEliminaHola Gloria. Solo imaginar el olor que deben tener estas galletas mientras se preparan y luego al hornearlas la boca se me hace agua, porque sin duda estarán como para no dejar ni una. Tienen un aspecto fabuloso y son una tentación. ¿Quién dejaría de probarlas? yo te aseguro que no, es más me tendrías que poner coto jj. Exquisitas.
ResponEliminaUn abrazo
I que veu t'ho deus passar a la cerca de la galeta maria perfecta, llaminera!! I ara cercant la napolitana perfecta, no vegis!! Sí que tenen un punt aquestes galetes industrials clàssiques que agraden molt, però no hi ha res com gaudir d'unes bones galetes casolanes, i de l'oloreta amb la que impregnen la casa!!! Un petonet!
ResponEliminaS' hauran de provar! encara que diguis que no ho són al 100% la semblança ´ho és i segur que l´aroma que desprenen també.
ResponEliminauaauuu!! no sóc massa de galetes, però reconec que les napolitanes, al ser tan finetes i amb el sucre per sobre, són delicioses!! bona idea! petons
ResponEliminaEstas galletas me encantan y ahora al verlas me has recordado que hace mucho tiempo que no las vuelvo a saborear.Puro vicio si caen en mis manos.
ResponEliminaPeto
M'encanten les Napolitanes, i si me les puc fer jo, molt millor, me l'apunto Glòria!
ResponEliminaPetons
Anna
http://amossegadetes.blogspot.com.es
oh, m'encanten les napolitanes!!! Ho semblen ben bé!!!
ResponEliminaPerò trobar la recepta exacta de napolitanes i de maria és missió impossible, je je je...
molt bones!! Dolça...molts records les napolitanes!
ResponEliminaque bé la trobada de la cuina de la mussola:)
( a veure la propera)