Cua de vedella al vi negre
No l'havia tastada mai.
La Setmana Santa passada vam fer una escapadeta pel naixement de l'Ebre i vam fer cap a Brañosera, un petit poblet a la zona de Campoo on hi ha més restaurants que habitants al poble. A la Fonda Cholo tenien com a plat del dia "rabo de toro" i amb una certa recança em vaig animar a tastar-lo...com pot ser que mai hagués menjat un guisat tan ben cuinat i tan melós? I ens va agradar tant que, l'altra dia que vaig tenir uns quants amics a casa per celebrar els sants del mes d'abril, com que són bons menjadors i els agraden els plat de sucar pa em vaig animar a fer-ne.
Més senzill de fer del que em pensava i el resultat...per repetir-lo de tant en tant
Per a 6 - 8 persones necessitem:
- 12 talls de cua de vedella
- 4 cebes
- sis alls tendres
- dos grans d'all
- caldo de verdura
- 250cc de vi negre
- OOVE
- Sal i pebre
- Farina
- Un parell de fulles de llorer
- Per fer la picada : tres carquinyolis, un gra d'all, unes fulles de julivert, 10 o 12 avellanes torrades DOReus
Enfarinem lleugerament els talls de cua, salpebrats, i els daurem, en una cassola grossa, amb una mica d'OOVE. Els retirem i reservem.
Piquem les cebes i els alls i els posem a coure a la mateixa cassola fins que agafin un lleuger color daurat.
Hi posem els talls de cua i les fulles de llorer, hi posem caldo de verdures fins cobrir-ne les tres quartes parts, el vi negre i ho deixem fent xup-xup baixet una hora.
Preparem la picada i hi afegim una mica de caldo de verdures o del mateix suc de la cocció de la cua. La afegim a la cassola i ho deixem mitja hora més.
Per saber si està ben cuita heu de veure que la carn es separa de l'os, o la punxeu i quan la noteu ben tendra ja la tindreu a punt.
Tapeu la cassola i la deixeu fins l'endemà...és un plats dels que amb el repòs guanyen.
La vaig acompanyar amb unes patates acabades de coure en el mateix suc, però unes carxofes, uns espàrrecs, pastanaga i pèsols... també hi quedarien bé, o senzillament res ja que el plat és prou important i no li calen massa guarniments.
Una copa d'un bon vi negre, proveïu-vos d'un bon pa, escalfeu-ho a foc baixet i... ve de gust?
Un estofat molt tendra i bonissim
ResponEliminaMenudo plato mas bueno, yo me sirvo un platito virtual.Bsssss
ResponEliminaUn plato expectacular, lo provare parece que estarà riquisimo. Los colores de la primavera visten los paisajes y el clima nos incentiva más a salir y disfrutar del cine, los deportes y festivales que hacen antesala al tan esperado verano. Aqui os dejo unas cuantas ideas para ponerlas en práctica, y un agua detox para chuparse los dedos, deseo que disfrutéis de este post tan colorido y refrescante, te espero en elracodeldetall.blogspot.com
ResponEliminaAixò si que es un plat de debò. Delicios de veritad. Com m'agrada aquests tipo de plats i el rabo de toro me xifla.
ResponEliminaPetonets
Te ha quedado tremendo y de los de sucar pan.Siempre que viajo y veo rabo de toro, me lo pido,en el ultimo viaje probé un canelón relleno de rabo de Toro sublime¡
ResponEliminaPeto
ResponEliminaM. Glória; La veritat és que a mí també em va sorprendre el guisat amb rabo de toro quanta el vaig provar per primer cop, Aquest té que està molt melós i amb el vi negre, encara el fa més profund, per sucar-hi el pa.
Salutacions M. Glória. :O)
m'encanta que hagis posat carquinyolis a la picada! no tothom ho fa i és la clau, potser perquè no sempre tenim carquinyolis a casa! petons
ResponEliminaÉs un guisat que a casa els invitats sempre demanen i volen repetir quan tornen. a més a mi com a cuinera m'agrada molt perque no demanda molta feina per aquest resultat tant fantàstic!!
ResponEliminaLa propera vegada intentarem tenir a mà uns carquinyolis per afegir a la picada!
Petons i bona setmana
Palmira
Tens raó Palmira, el resultat val la pena i la feina no és tanta.
EliminaPTNTS
Dolça
No n'he menjat mai, però després de llegir la descripció tan abellidora que en fas, m'han vingut unes ganes boges de menjar-ne!! Boníssim!!!
ResponEliminaJo tampoc n'he menjat mai. Veient la fotografia i llegint el què comentes, aquesta recepta queda anotada.
ResponEliminaGràcies M Glòria, una abraçada.
És molt bona, i a tu que t'agraden els guisats crec que t'agradarà.
EliminaPTNTS
Dolça
Hola Dolça,
EliminaTal com vaig comentar després de llegir la teva proposta em vaig quedar amb ganes de tastar la cua de vedella. Tal dit, tal fet, el resultat ha estat millor del que m'havia pensat.
Acabo de publicar la meva experiència deixant constància d'aquesta teva.
Gràcies doncs.
Una abraçada.
Manel.
Seguro que los comensales quedaron bien satisfechos porque es un plato buenisimo,...me encantan los ingredientes que has puesto para la picada.
ResponEliminaBesets.
Mesilda, jo la picada l'acostumo a fer sempre amb carquinyolis, trobo que li dona un gustet diferent a si la fas amb el pa fregit o la galeta maria
EliminaPTNTS
Dolça
M'encanta i fa anys que no en menjo! quina pinta que fa...
ResponEliminaTeresa, doncs és molt més senzill del que em pensava i el resultat val la pena!
EliminaPTNTS
Dolça
La verdad es que apetece mojar pan y dejar el plato limpito.
ResponEliminaQuedo bien limpito el plato, jejej
EliminaPTNTS
Dolça
Hola Gloria. Pues yo también era un poco reacio a probar este guiso. De hecho cuando salimos los viernes a cenar con los amigos, dos parejas suelen pedir rabo de toro, rara vez dejan de pedirlo jj. En una de esa ocasiones me lo dieron a probar ya que siempre me pido pescado y lo cierto es que me gustó mucho pero como me gusta más el pescado ahí se acabó el tema jj.
ResponEliminaDe la forma como lo has preparado debe resultar exquisito. Una salsa para mojar pan sin perder un minuto. Un plato estupendo.
Un abrazo
Hasta ahora la había visto en las cartas de los restaurantes y nunca me había atrevido. Pero a partir de ahora seguro que de vez en cuando caerá Juan :-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça