Pastissets de palosanto .... minicocs o magdalenes (27)
El mes de novembre és un mes farcit d'aniversaris, tant a la família com d'amics i companys de feina. Ja sabeu que, sempre que puc, algun detallet cau... i avui per una joveneta companya de departament he fet aquests pastissets de palosanto.
Mai m'havia atrevit a fer res amb aquesta fruita, tret de menjar-nos-la ben madura amb una cullereta... però aquí teniu aquests pastissets, amb un lleuger gustet a palosanto.
Potser també admet que se'n faci melmelada... algú ho sap?
Necessitem:
- 2 palosantos ben madurs
- 2ous
- 100g de farina
- 25g de maizena
- 100g de sucre
- 50g d'oli
- 80g de llet
- Mig sobret de llevat químic
Posem el forn a preescalfar a 200º.
Batem a punt de cinta ben fort els ous amb el sucre. I hi anem afegint a poc a poc i amb cura perquè no ens baixi la barreja l'oli , la llet i les farines barrejades amb el llevat.
En un bol posem el palosanto sense pell i el batem perquè ens quedi com una papilla. Hi afegim dos o tres cullerades de la massa que tenim preparada i ho reservem.
Pintem uns motlles amb oli i hi els omplim les tres quartes parts i al damunt hi posem una cullerada de la barreja de palosanto.
Ho enfornem uns 25 minuts i ja tenim els pastissets a punt.
A la feina els hem acompanyat del te o del cafè de mig matí... però a casa, com a postres amb una copeta de moscatell... boníssims!
I amb aquesta recepta m'agradarà participar en la celebració dels quatre anys del blog Pastissets, que volen que participem amb receptes que comencin per la paraula pastisset. Celebrem aquests quatre anys... i celebrarem tots els que vindran. Per molts anys !
El palosanto és un gran desconegut a casa meva, l'haurem de provar, n'has fet unes postres precioses!
ResponEliminaJo no menjo palosantos.....no m'agraden gaire......, però no em faria res menjar-me un mini-cóc d'aquests...ejejejeje...
ResponEliminaBon cap de setmana, Dolça!!
Olga
Jo tampoc he cuiat mai aquesta fruita, com a molt menjada fresca tal qual.
ResponEliminaQuina sort que tenen els teus companys de feina ;)
Fa molts anys menjava els palosantos (caquis) a casa, peró des de que visc a casa meva, la veritat es que no han tornat a entrar. Això sí, sempre els havia menjat frescos, sense coure.
ResponEliminaD'entrada aquests muffins, o magdalenes em sembles súper originals :) si te'n sobra alguna, jejeje l'accepto ;)
Cuina d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com
Conxu! Quina bona pensada, fer-los així, els caquis! Doncs sí, se'n pot fer melmelada! Ho vaig provar, i queda prou be! Això sí, senss sucre i només amb una mica de suc de llimona, Glòria! i només coent 10 minuts. I queda com una gelea. No és la millor melmelada que he tastat, ja t'ho dic, m'agrada més tal qual. O com tu, fent-ho amb coc!
ResponEliminaM'encanta el palosanto ben madur amb cullereta, però mai se m'havia acudit menjar-lo de cap altra manera. Merci per la idea!!
ResponEliminaDoncs no l'he provat mai el palosanto, no em fa gaire gràcia, però aquestes magdalenes segur que les provaria, quina pinta!! petons
ResponEliminaMolt bons!! No havia pensat mai fer pastissets amb aquesta fruita. Molt bona idea. Petonets
ResponEliminaM'agraden molt els palosantos. I mira, no havia pensat fer magdalenes amb ells. Una proposta fantàstica.
ResponEliminaPetons!
Que monos t'han quedat els pastissets! Una bona opció. Jo desitjo que arrivi la tardor per menjar palosantos. Mira que m'agraden!!! Jo tinc una recepta de melmelada però no l'he provada mai perque mel's menjo abans...hahaha i també penso, com han dit abans, que potser deu quedar molt dolç.
ResponEliminaPetons!
Oh que bó!!!! mai no havia pensat en ficar ho en un pastís,molt bona idea lo de les magdalenes
ResponEliminaMuas
Wow! No ho havia vist mai però sembla una molt bona idea, el gust dolcet hi deu quedar boníssim!
ResponEliminaMarta
Hola Gloria. El caqui es una fruta que me gusta mucho. ahora parece ser que por una mejor conservación han sacado la variedad persimon aunque tengo que decir que ni su sabor ni su textura son comparables.
ResponEliminaMe quiero imaginar el sabor que han de tener estas magdalenas ya que su aspecto es inmejorable. Como me gusta el caqui y tu has utilizado el de siempre creo que disfrutaría saboreando un par de ellas.
Saludos
Moltes gràcies guapa!!! Ens han encantat els teus minicocs. Ja els hem inclòs al receptari. Moltes gràcies per participar.
ResponEliminaPetonets