Pastissets de palosanto .... minicocs o magdalenes (27)

El mes de novembre és un mes farcit d'aniversaris, tant a la família com d'amics i companys de feina. Ja sabeu que, sempre que puc, algun detallet cau... i avui per una joveneta companya de departament he fet aquests pastissets de palosanto.
Mai m'havia atrevit a fer res amb aquesta fruita, tret de menjar-nos-la ben madura amb una cullereta... però aquí teniu aquests pastissets, amb un lleuger gustet a palosanto.
Potser també admet que se'n faci melmelada... algú ho sap? 

                           
Necessitem:

  • 2 palosantos ben madurs
  • 2ous
  • 100g de farina
  • 25g de maizena
  • 100g de sucre
  • 50g d'oli
  • 80g de llet
  • Mig sobret de llevat químic

Posem el forn a preescalfar a 200º.
Batem a punt de cinta ben fort els ous amb el sucre.  I hi anem afegint a poc a poc i amb cura perquè no ens baixi la barreja l'oli ,  la llet  i les farines barrejades amb el llevat. 
En un bol posem el palosanto sense pell i el batem perquè ens quedi com una papilla. Hi afegim dos o tres cullerades de la massa que tenim preparada i ho reservem.
Pintem uns motlles amb oli i hi els omplim  les tres quartes parts i al damunt hi posem una cullerada de la barreja de palosanto.
Ho enfornem uns 25 minuts i ja tenim els pastissets a punt.
A la feina els hem acompanyat del te o del cafè de mig matí... però a casa, com a postres amb una copeta de moscatell... boníssims!
I amb aquesta recepta m'agradarà participar en la celebració dels quatre anys del blog Pastissets, que volen que participem amb receptes que comencin per la paraula pastisset. Celebrem aquests quatre anys... i celebrarem tots els que vindran. Per molts anys !

Comentaris

  1. El palosanto és un gran desconegut a casa meva, l'haurem de provar, n'has fet unes postres precioses!

    ResponElimina
  2. Jo no menjo palosantos.....no m'agraden gaire......, però no em faria res menjar-me un mini-cóc d'aquests...ejejejeje...
    Bon cap de setmana, Dolça!!
    Olga

    ResponElimina
  3. Jo tampoc he cuiat mai aquesta fruita, com a molt menjada fresca tal qual.
    Quina sort que tenen els teus companys de feina ;)

    ResponElimina
  4. Fa molts anys menjava els palosantos (caquis) a casa, peró des de que visc a casa meva, la veritat es que no han tornat a entrar. Això sí, sempre els havia menjat frescos, sense coure.

    D'entrada aquests muffins, o magdalenes em sembles súper originals :) si te'n sobra alguna, jejeje l'accepto ;)

    Cuina d'emergencia
    http://cuinademergencia.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Conxu! Quina bona pensada, fer-los així, els caquis! Doncs sí, se'n pot fer melmelada! Ho vaig provar, i queda prou be! Això sí, senss sucre i només amb una mica de suc de llimona, Glòria! i només coent 10 minuts. I queda com una gelea. No és la millor melmelada que he tastat, ja t'ho dic, m'agrada més tal qual. O com tu, fent-ho amb coc!

    ResponElimina
  6. M'encanta el palosanto ben madur amb cullereta, però mai se m'havia acudit menjar-lo de cap altra manera. Merci per la idea!!

    ResponElimina
  7. Doncs no l'he provat mai el palosanto, no em fa gaire gràcia, però aquestes magdalenes segur que les provaria, quina pinta!! petons

    ResponElimina
  8. Molt bons!! No havia pensat mai fer pastissets amb aquesta fruita. Molt bona idea. Petonets

    ResponElimina
  9. M'agraden molt els palosantos. I mira, no havia pensat fer magdalenes amb ells. Una proposta fantàstica.
    Petons!

    ResponElimina
  10. Que monos t'han quedat els pastissets! Una bona opció. Jo desitjo que arrivi la tardor per menjar palosantos. Mira que m'agraden!!! Jo tinc una recepta de melmelada però no l'he provada mai perque mel's menjo abans...hahaha i també penso, com han dit abans, que potser deu quedar molt dolç.
    Petons!

    ResponElimina
  11. Oh que bó!!!! mai no havia pensat en ficar ho en un pastís,molt bona idea lo de les magdalenes
    Muas

    ResponElimina
  12. Wow! No ho havia vist mai però sembla una molt bona idea, el gust dolcet hi deu quedar boníssim!
    Marta

    ResponElimina
  13. Hola Gloria. El caqui es una fruta que me gusta mucho. ahora parece ser que por una mejor conservación han sacado la variedad persimon aunque tengo que decir que ni su sabor ni su textura son comparables.
    Me quiero imaginar el sabor que han de tener estas magdalenas ya que su aspecto es inmejorable. Como me gusta el caqui y tu has utilizado el de siempre creo que disfrutaría saboreando un par de ellas.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies guapa!!! Ens han encantat els teus minicocs. Ja els hem inclòs al receptari. Moltes gràcies per participar.
    Petonets

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides