Coquetes de formatge de cabra i ceba caramel·litzada
No estava dins els meus plans fer aquesta entrada avui, la veritat és que m'hauria agradat no haver-la de fer, ni aquesta ni cap de semblant. No la vaig conèixer personalment, però vaig participar en un dels seus concursos. Tots en parleu meravelles de la seva vitalitat, la seva bonhomia... una llàstima no poder-ne gaudir-ne mai més.
He agafat una de les seves receptes i la he fet a la meva manera:
Per a tu...mi blog de pintxos!
Necessitem:
- Pasta de full
- Ceba caramel·litzada
- Tomàquets cirerols
- Pebrot vermell escalivat
- Formatge rull de cabra
- Sal
- Alfàbrega
Tallem la pasta de full en quadrats.
Al damunt hi posem un llit de ceba caramel·litzada, al damunt uns trossets de pebrot escalivat, una rodanxa de formatge rull de cabra i un tomàquet cirerol tallat pel mig.
Ho posem al forn, ja calent a 200º, fins que la massa estigui cuita. Quan ho traiem ho empolvorem lleugerament amb unes fulletes d'alfàbrega fresca tallades ben petitetes i una miqueta de sal gruixuda.
Un pica-pica boníssim i senzill... un record per a l'Astrid!
Ja ho he llegit en algún altre blog. Jo no el coneixia i he volgut entrar per fer-hi una ullada. Una molt bona proposta la d'avui què a més ha de ser boníssima, per força. Petons i bon cap de setmana.
ResponEliminaUna pena la veritat però segur que des d'on sigui té un gran somriure a la boca veient aquest homenatge.
ResponEliminaLes coquetes, delicioses, una elecció molt encertada.
Petonets :-)
Hola Mª Glória, me adhiero a las palabras de Mercé, cuando un tornado de esa índole viene, a la persona que le toca, se va con el..........paco
ResponEliminaavui els blogs de cuina estan plens de sentiments.....
ResponEliminaUn homenatge preciós!
ResponEliminaUna abraçada ben forta.
Jo tampoc no coneixia l'Àstrid personalment, però m'ha colpit el seu traspàs i la cadena d'afectes que ha generat. També li he dedicat un post, senzill, però sentit. El teu m'ha semblat preciós. Una abraçada
ResponEliminaOhhh quina recepta tan deliciosa! petons
ResponEliminaJo no la vaig coneixer ni coneixia al seu blog. Les vostres paraules i post, son el millor homenatge. Els que no la coneixiem sabem ara molt d'ella.
ResponEliminaPreciòs detall!!!!
Ja m'està agafant gana! Petonets.
ResponEliminaBoníssim aquest pintxo!
ResponEliminaUna tapa sensacional....per quedar com una reina amb els convidats !!!
ResponEliminaPetonets.
Un record molt maco!!! les coques delicioses! Petons
ResponEliminaun bonic record per l'Astrid
ResponEliminagenial aquest aperitiu!! agrada a tothom i es facil i vistós! apuntat per la propera! petons
ResponEliminaUnes coques bonissimes!! Quin millor homenatge per una apasionada dels pinxos.
ResponEliminaPetons
Un emotiu homenatge per l'Astrid, el seu somriure sempre quedarà entre nosaltres.
ResponEliminaPetons.
Un bona manera de recordar-la. Jo no la coneixia ni tampoc el seu blog però no hi ha dubte que va ser una gran persona.
ResponEliminaMolt bé Glòria! No coneixia el blog i vols que et digui una cosa, em fa una pena tremenda entrar-hi ara. Un molt bon homenatge. Gràcies,
ResponEliminaNani
un gran pinxto de la querida Astrid,te ha quedado genial
ResponEliminagracias por participar
peto
Un homenatge humil i sentit.
ResponElimina