Costelles al forn amb herbes de la Mussara
M'encanta cuinar amb herbes aromàtiques fresques, el pollastre rostit queda boníssim i al porc la farigola i el romaní li donen un gustet...
Necessitem:
- Una peça de costelles
- Oli
- Sal i pebre
- Vi ranci
- Cebes tendres
- Alls tendres
- Una patata per cap per acompanyar
Salpebrem la peça de costelles i la posem en una paella grossa, sense gens d'oli perquè que s'enrosseixi una mica per tots els costats.
Mentrestant preparem, en una greixonera amb tapa que pugui anar al forn, cebes tendres i alls tendres tallats en juliana ( que quedi la base ben coberta), una patata mitjana per cap, i un bon manat de farigola i romaní.
Hi posem les costelles ja enrossides al damunt, un bon raig d'oli, una miqueta de vi ranci i ho posem al forn, a 180º unes tres hores. De tant en tant obrim la greixonera, amb cura de no cremar-nos i ruixem les costelles amb el greix que van deixant.
La cuina fa una oloreta boníssima d'herbes, i la carn... tendríssima i molt gustosa. Us ve de gust?
... el Baix Camp....
Deliciós. A mi també m'encanta cuinar amb herbes, i tenim sort de viure en un país tan ric en herbes i d'una bellesa increíble! Bona recepta, Glòria!
ResponEliminaLes herbes donen un gust especial, jo no en puc prescindir. Petons.
ResponEliminaJo costelletes no, però l'oloreta de la cuina...me la imagino!!!
ResponEliminaPtnts
cocinar con hierbas es básico en mi cocina también y si las puedas recolectar uno mismo mas bueno.
ResponEliminaesta tremenda esta receta
peto
A mi també m'agrada molt cuinar amb herbes....I com canvia el gust i l'aroma si són de compra a si són de la muntanya!!!! Res a veure!!!!
ResponEliminaPetons, Dolça!!!
Olga
M'agrada molt cuinar amb romaní.
ResponEliminaSegur que aquestes costelles estaven per llepar-se els dits.
Petons.
Tens tota la raó! A mi també m'encanta cuinar amb romaní (la farigola només l'he tastada en infusions XD), sempre que vaig a casa de la meva sogra n'agafo un bon cistellet ja que tot queda molt més bo :)
ResponEliminaPerò he de confessar que les costelles de porc m'agraden tant, que a vegades no els hi poso res XD Soles ja estan boníssimes, hahah
Petonets ^^
Si les herbes són collides per tu segur que queda boníssim el plat! petonets
ResponEliminaQuè vols que et contestem si acabes el post amb un "us ve de gust"? Evidentment m'ho menjaria...i a la Mussara aniria!
ResponEliminaNani
Veus? Això sí que penso que ho tenim també a l'abast aquí a la corona metropolitana! Aromàtiques! Hauré de fer una visita a Collserola i rodalíes :)
ResponEliminaA mi tambe m'encanta cuinar amb aromatiques!!! Aixo si, trobo que els plats em queden mes bons si les anem a buscar nosaltres ;-) Ens perdem pel bosc, buscant tot allo que ens pot donar la natura. A veure si les pluges ens respecten una mica i aquest cap de setmana anem a buscar farigola que ara esta ben florida!!! Despres a secar i gaudir la resta de l'any...
ResponEliminaUn plat delicios!
Un petonas
Encontrar la Felicidad en los Pequeños Detalles
Hola Gloria. Estas costillas tienen un aspecto fabuloso. Verlas y apetecer saborearlas es lo mismo, deben estar muy jugosas y con el acompañamiento que le has puesto, los ajos tiernos me encantan, deben estar de vicio, tentadoras.
ResponEliminaSaludos