Un coc amb gust de "sempre" (56)

Amb el fred que està fent ve tant de gust un  cafè amb llet o una  xocolata desfeta. I què millor que acompanyar-ho amb un bon coc. 

Ara fa temps que no en feia cap de nou, els anava repetint, especialment el de matafaluga , el de taronja i algun de xocolata  que ens agraden força  però avui m'ha caigut a les mans una llibreta d'aquelles que tenen les pàgines grogues i uns quants fulls  mig estripats , una llibreta on la meva sogra apuntava receptes, una llibreta que de tant en tant em miro  i de tant en tant recupero alguna de les seves receptes, com la del pa de pessic de la besàvia. 

Avui m'he animat amb la recepta que ella va anomenar "bescuit" de convent.

 

He necessitat:

-6ous

-300g de sucre

-250g de llet

-250g d'oli d'oliva

-400g de farina

-Un pols de vainilla (jo he posat una cullerada de sucre avainillat)

-2 cullerades de bicarbonat ( jo he posat un sobre de llevat químic)

Muntem les clares a punt de neu ben fort i les separem.

Muntem els rovells amb el sucre a punt de cinta, hi afegim l'oli i la llet i ho seguim remenant fins aconseguir una crema homogènia.

Barregem la farina amb el llevat i el sucre avainillat i ho afegim a la barreja anterior amb cura. Al final hi posem les clares a punt de neu, remenat molt a poc a poc perquè no ens baixin.

Ho aboquem en un motlle  preparat amb oli i farina  i  ho posem al forn, que ja tindrem preescalfat a 180º, una mitja hora (ja sabeu que la prova per saber si està ben cuit és punxar el coc amb un escuradents i quan aquest surt eixut vol dir que ja està a punt).

El treiem del motlle i el deixem refredar damunt una reixa, i l'empolvorem amb sucre glass.

Us asseguro que acompanyant una xocolata calenta els melindros no tenen res a envejar!