sípia estofada

Avui un plat una mica més seriós, després de tanta verbena, tan d'aperitiu, tanta coca... A casa nostra també fem plats, de tant en tant, i encara que amb la calor cada vegada menys, però us en poso un que es pot deixar preparat i agrada força.
Necessitem:
  • Una sípia neta
  • Dos grans d'all
  • Uns quants pèsols, si poden ser frescos millor.
  • Mig gotet de vi blanc.
  • Oli i sal
  • Dues cullerades d'allioli fet a morter.
En una cassola amb una miqueta d'oli posem els alls talladets a sofregir. Quan estiguin blanquets hi posem la sípia talladaho mig cubrim amb aigua. Ho deixem coure fent xup-xup, a foc ben baixet (una mitja hora llarga).
Quan vegem que el suquet ha reduit i la sípia està toveta hi posem els pèsols i el vi blanc i deixem que es cogui tot junt uns 10 minuts, sempre a foc ben baixet.
Ara podem deixar el plat fins l'hora de menjar-nos-el.
Un moment abans d'emplatar-lo escalfem la sípia i hi posem dues bones cullerades d'allioli. Ho remenem enèrgicament i cap a taula!
L'únic inconvenient d'aquest plat és que quan s'hi posa l'allioli s'ha de menjar i no es pot tornar a escalfar.

Comentaris

  1. Oooh, la meva mare m'ho feia igual quan era petita...aqui no trobo sipia, em quedo amb les ganes!!!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  2. De tant en tant va bé menjar plats més sans, je je je... aquest a casa també té molt èxit, però el fem sense allioli.
    Que vagi bé el taller que comences demà! ;)

    ResponElimina
  3. La sípia estofada va ser el primer plat cuinat per mi mateix. A casa li posem patates, per a que sigui totalment un 'estofat'. :)

    ResponElimina
  4. Que bueno!!No me preocupa que no se pueda calentar denuevo,porque no sobrara nada!!
    Besets.

    ResponElimina
  5. Un plat boníssim!! Això de posar-hi allioli no se m'hauria ocorregut mai. Ho haig de provar. Salutacions i gràcies per la recepta.

    ResponElimina
  6. Normalment el faig amb calamars i patates l'estofat. Però cal provar-ho amb la sèpia, te una pinta estupenda.
    De fet, el toc de l'all i oli, es espectacular. M'encanta.
    De ben segur ho provaré ben aviat.
    Un petonarro!

    ResponElimina
  7. la sipia acostumo a menjar-la a la planxa, guisada poques vegades tot i que segur que queda ben bona

    petons

    ResponElimina
  8. Un plato tan delicado y delicioso.
    Feliz semana ♥

    ResponElimina
  9. te quedo un plato buenisimo¡¡¡¡
    menuda salsita tiene
    un beso

    ResponElimina
  10. Tot el que porta sípia m'encanta!!! Fa temps que no prepar-ho un plat com aquest. m'ha entrat gana,jajaja. Petons

    ResponElimina
  11. És bonìssim aquest plat i no l'he tastat amb allioli.

    Muas!

    ResponElimina
  12. Molt original la recepta !!!.
    Ens agrada !!
    Petons
    Joan i Sara

    ResponElimina
  13. qué bueno, también mi madre hacía esta receta o muy parecida ¡siempre me ha encantado!
    besos

    ResponElimina
  14. Aquest és un plat que a casa agrada molt, sobretot a la Natàlia que, si en sobra, se'l menja a l'endemà fred de la nevera. Diu que fred encara és més bo. A mi m'agraden les coses calentes, encara que faci calor.

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Estimada amiga, aquest estofadet és molt familiar, a casa, la mare em fa sovint. És bona i excepcional. Molts petons i gràcies.

    ResponElimina
  16. Quina bona pinta que té aquesta sípia! Una receptya de tota la vida però t'ha quedat amb una maca presentació que ja donen ganes de menjar-la només veure-la!

    Anniki http://gastroadikt.blogspot.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides