sípia estofada
Necessitem:
- Una sípia neta
- Dos grans d'all
- Uns quants pèsols, si poden ser frescos millor.
- Mig gotet de vi blanc.
- Oli i sal
- Dues cullerades d'allioli fet a morter.
En una cassola amb una miqueta d'oli posem els alls talladets a sofregir. Quan estiguin blanquets hi posem la sípia talladaho mig cubrim amb aigua. Ho deixem coure fent xup-xup, a foc ben baixet (una mitja hora llarga).
Quan vegem que el suquet ha reduit i la sípia està toveta hi posem els pèsols i el vi blanc i deixem que es cogui tot junt uns 10 minuts, sempre a foc ben baixet.
Ara podem deixar el plat fins l'hora de menjar-nos-el.
Un moment abans d'emplatar-lo escalfem la sípia i hi posem dues bones cullerades d'allioli. Ho remenem enèrgicament i cap a taula!
L'únic inconvenient d'aquest plat és que quan s'hi posa l'allioli s'ha de menjar i no es pot tornar a escalfar.
Oooh, la meva mare m'ho feia igual quan era petita...aqui no trobo sipia, em quedo amb les ganes!!!
ResponEliminaUna abraçada,
De tant en tant va bé menjar plats més sans, je je je... aquest a casa també té molt èxit, però el fem sense allioli.
ResponEliminaQue vagi bé el taller que comences demà! ;)
La sípia estofada va ser el primer plat cuinat per mi mateix. A casa li posem patates, per a que sigui totalment un 'estofat'. :)
ResponEliminaQue bueno!!No me preocupa que no se pueda calentar denuevo,porque no sobrara nada!!
ResponEliminaBesets.
Un plat boníssim!! Això de posar-hi allioli no se m'hauria ocorregut mai. Ho haig de provar. Salutacions i gràcies per la recepta.
ResponEliminaNormalment el faig amb calamars i patates l'estofat. Però cal provar-ho amb la sèpia, te una pinta estupenda.
ResponEliminaDe fet, el toc de l'all i oli, es espectacular. M'encanta.
De ben segur ho provaré ben aviat.
Un petonarro!
la sipia acostumo a menjar-la a la planxa, guisada poques vegades tot i que segur que queda ben bona
ResponEliminapetons
Un plato tan delicado y delicioso.
ResponEliminaFeliz semana ♥
T'ha quedat impressionant, me l'apunto!
ResponEliminate quedo un plato buenisimo¡¡¡¡
ResponEliminamenuda salsita tiene
un beso
Tot el que porta sípia m'encanta!!! Fa temps que no prepar-ho un plat com aquest. m'ha entrat gana,jajaja. Petons
ResponEliminaÉs bonìssim aquest plat i no l'he tastat amb allioli.
ResponEliminaMuas!
Molt original la recepta !!!.
ResponEliminaEns agrada !!
Petons
Joan i Sara
qué bueno, también mi madre hacía esta receta o muy parecida ¡siempre me ha encantado!
ResponEliminabesos
Aquest és un plat que a casa agrada molt, sobretot a la Natàlia que, si en sobra, se'l menja a l'endemà fred de la nevera. Diu que fred encara és més bo. A mi m'agraden les coses calentes, encara que faci calor.
ResponEliminaUna abraçada
Estimada amiga, aquest estofadet és molt familiar, a casa, la mare em fa sovint. És bona i excepcional. Molts petons i gràcies.
ResponEliminaQuina bona pinta que té aquesta sípia! Una receptya de tota la vida però t'ha quedat amb una maca presentació que ja donen ganes de menjar-la només veure-la!
ResponEliminaAnniki http://gastroadikt.blogspot.com
ooH! ha de ser boníssima :)
ResponEliminaenhorabona