Llepolia d'avellana
Fidel al meu compromís de posar-vos una recepta al mes amb un producte de la meva terra, les avellanes DOReus avui us poso un detallet per a la sobretaula. No arriben a ser unes postres, són, com us he posat a l'encapçalament, una llepolia per fer companyia a una tassa d'un bon cafè.
Necessitem:
Necessitem:
- -Mitja hora de temps
- -200g de sucre
- -100g de mantega
- -200g d'avellanes de Reus picades a trossos grossos
En una paella de ferro posar el sucre a foc baixet, i quan comenci a tenir un lleuger color daurat afegir-hi les avellanes a trossos i la mantega.
Remenar-ho bé i treure-ho del foc perquè no se us cremi el caramel.
Posar-ho amb una cullera, fent muntets, damunt una safata amb paper de cuina i deixar-ho refredar. Aquesta operació heu de fer-la ràpidament ja que es refreda amb facilitat.
Un caramel per a la sobretaula i aquesta vegada no és de xocolata!
què bo! amb el café molt millor!
ResponEliminapt!
Perfecte! Amb productes de la nostra terra que si no els cuidem se'ns acaben.
ResponEliminaBon cap de setmana! Petons!
Mira que queden bones!! I si son amb l'avellana de la teva terra encara més!! Petons i bon cap de setmana
ResponEliminaLlástima que tot això ens engreixi! és boníssim!!! m'ho apunto amb el teu permís!
ResponEliminaPetonets
Mmmm... deu quedar un entremig entre avellanes garrapinyades i torró de guirlache... Una llepolia de categoria pel cafè de diumenge!
ResponEliminaQue rico.. que sencillo tambien.
ResponEliminaBesos!
Dolça; Bé "ganxeta".
ResponEliminaDolça; Bé, "ganxeta".
ResponEliminaT'han quedat de conya!! Si és veritat com diu la Gemma, és com un guirlache oi?
ResponEliminapetons reina de les vellanes!!
Eva, aquestes "cosetes" passen molt bé amb el cafetó.
ResponEliminagemma (guspires...) jo sempre que puc faig pàtria i promociono els productes de casa meva, a casa ja em diuen que hauria de cobrar per les promocions, jejej
Elvira, és que les avellanes si no són de Reus...
MaryLou, ja ho diuen, tot el que es bo, o és pecat o engreixa!
Gemma, més aviat garrapinyada que guirlache!
laura, sencillísimo!
Josepb: Bé, amic dels "ganxets, jejej
Carme, com li he dit a la Gemma, més aviat garrapinyada que guirlache!
PTNTS
Dolça
...mmm quina llepolia...ja ho pots ben dir!!!
ResponEliminaPtnts
Esto entra sin pensar!para comerse una detras de otra.....
ResponEliminaBesets.
Dolça, un nombre no muy conocido, al menos por mi parte, pero viendo como lo has hecho tengo que decirte que tiene que estar delicioso.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Saludos
Quina cosa més bona!!! I què fàcil de fer!!! A més, m'agraden molt les avellanes. Per cert, el joc de café que mostres és preciós. Salutacions
ResponElimina"Mitja hora de temps"?
ResponEliminaNo coneixia aquest ingredient!je,je
I no és el temps que necessites per fer aquesta llepolia, sinó el temps mínim que t'has d'agafar per poder gaudir del plaer de menjar-te-la!
Bon cap de setmana!
La paraula llepolia és sensacional. I ja tens raó en promocionar els productes de la terra. Prou dificil ho tenen en aquest món dominat per la marca transnacional.
ResponEliminaMolt bona la llepolia.
Glòria,
ResponEliminaM'apunto al cafè i a a la llepolia d'avellana, del Baix Camp of course.
Una abraçada
Hola Dolça, muy bien las avellanas de nuestra ciudad primero que como se ve se pueden hacer cosas buenisimas con ellas, un saludo.
ResponEliminaJUAN
Me encanta ese pecadito, lo llamo así porque es un vicio, siempre empiezas con un trocito y acabas con la bandeja entera. je jeje.
ResponEliminaSuelo hacerlo con las nueces pero no lo he hecho con avellanas, pero la próxima vez probaré con ellas. Aunque no sean las de tu tierra, tendré que conformarme con las que encuentre por aquí.
Un beso.
aquesta tassa tan meravellosa i el seu platet tan chic m'han arribat a l'ànima, però quina cosa més bonica, per favor. Com m'agraden totes les receptes que fas amb fruits de la teva terra, estimada ets la millor embaixadora.
ResponEliminaHola!! :-)
ResponEliminaJo sóc bastant analfabeta culinàriament parlant, per tant, voldria fer-te una pregunta, que suposo ja tothom la deu saber, però jo no :-)... per què ha de ser una paella de ferro?
És que té una pintaaaa! ;-)
Ostres, aquestes llepolies són taaaaan bones i més amb les vellanes de Reus! ;)
ResponEliminaPetons!
Marta,una llepolia per allaaaaargar l'estona del cafè!
ResponEliminaMesilda, tienes razón pero hay que tener conocimiento, que és azúcar puro!
Juan, llepolia traducido literalmente es una golosina.
Francesc, facilet no facilíssim! el joc de cafè herència d'una rebesàvia de la família política!
Margarida, tots els ingredients si no els tens els trobaràs a la botiga, però si no tens la mitja horeta no ho pdràs fer, segur, jejej
starbase, promoció de ls avellanes DOReus, per diferenciar-les de les que ens arriben d'altres llocs, sobretot de les turques.
Josep, quan vulguis!
Juan, coses boníssimes i faciletes!
Empar, yo con nueces lo encuentro un poco fuerte, me gusta más con avellanas o con almendras!
vermells, ja sabia que us agradaria la meva tasseta amb el seu plateret!!!! Daten d'abans de la guerra del 36 i només surten de tant en tant, moooooolt de tant en tant!
Assumpta, per a fer el caramel es reparteix millor l'escalfor i l'aguanta per igual a tota la superfície. Si no tens cassola de ferro una altra també serveix però hauràs d'nar amb més cura perquè el sucre es pot cremar més aviat!
Benvinguda al meu blog!
Mercè, ja saps que una vegada al mes cauen les vellanes de Reus!
PTNTS
Dolça
Una llepolia deliciosa, com que tinc avellanes de Reus aquet cap de setmana cau.
ResponEliminaPetons