3.7.15

Cua de bacallà amb patata, fesols i allioli negat

Avui em va especial il·lusió fer aquesta entrada per diferents motius. El primer perquè torna a ser un retrobament amb el club de blocaires d' Oleum Flumen. El segon perquè aquesta recepta m'ha permès remenar papers i fotos antigues i preguntar a la família sobre coses de fa molts anys. El tercer perquè compartiré una recepta amb vosaltres, molt senzilla, però molt bona... amb la qual gaudeixo com una criatura cada vegada que la faig, xuclant la gelatina de la cua del bacallà, embrutant-me les mans...

Dies enrera vam fer una altra trobada a Mas Mariet de Vinaixa el Club de Blocaires, vam gaudir d'un dia perfecte amb en Martí Terés, la Nuni, la Marta, la Nani, la Glòria gourmenderies i jo mateixa. Vam posar falta a  Alacartemenús, l'Olga i la Rut.
Al voltant de la taula, amb l'oli  de rerefons, uns musclos, unes escopinyes i unes bones sardines a la brassa vam gaudir del bon temps, de la bona companyia, dels bons productes, del bon menjar i beure, la bona conversa i vam començar a capdellar futurs projectes que amb una mica de sort arribaran a veure la llum.
El primer que veurà la llum és tot un seguit de receptes que amb llegums publicarem com a club de blocaires i això és el que a mi m'ha fet especial il·lusió... us explico!
Com ja sabeu alguns de vosaltres, i els que no ho sabreu a partir d'ara, la meva àvia va tenir una botiga de pesca salada... bacallà, arengades, olives, cigrons, fesols... I quan el Martí ens va proposar el tema a l'instant vaig tenir clar quina recepta.
He estat remenant fotografies a veure si en trobava de la botiga, però malauradament no n'he trobat cap, però si que n'he trobat de coetànies i de les persones que hi passaven el dia, bé despatxant, bé bullint els llegums, bé fent-los companyia. 
Us estic parlant de l'àvia Pepita, la tieta Carme i el besavi Ramon. 
Cada dia al vespre, fa més de seixanta anys, l'àvia posava en remull en aigua i bicarbonat els llegums que necessitava per l'endemà. Abans el seu pare, el meu besavi, destriava les pedretes que en aquella època es trobaven barrejades amb els llegums secs. 
Quan al campanar tocaven les cinc de la matinada l'àvia s'aixecava i baixava a la botiga a posar a bullir els llegums. Els rentava i els posava en unes olles grans metàl·liques, els cobria d'aigua i els posava al foc, quan arrencaven el bull els deixava a foc lent, entre tres i quatre hores, d'aquesta manera quedaven ben cuites i no es trencava la pell. 
Passat aquest temps els treien de l'aigua de coure i els posaven en unes safates grans que anaven damunt els taulells de marbre de la botiga, a punt per vendre. I cada dia les venien gairebé totes... i al vespre tornaven a destriar i de matinada a coure una altra vegada... i així un munt d'anys, fins que l'àvia es va fer gran i la botiga es va tancar.

I pensant en tot això, en els fesols, en com m'agrada la cua de bacallà amb patates vaig pensar en fer aquest plat: Cua de bacallà amb patata, fesols i allioli negat.
Necessitem:
  • Una cua de bacallà, dessalada, per persona.
  • Una patata mitjana, per persona,
  • Un parell de cullerades de fesols bullits, per persona
  • Per fer l'allioli negat: All, oli, sal, un rovell d'ou i un parell de cullerades de l'aigua de bullir els llegums.
En una olla posem a bullir les patates tallades en trossos grossos, uns quinze minuts.
 Mentrestant, amb la ma de morter feu un allioli ben fet, amb all i oli... o si sou com jo que sense el rovell no se us lliga bé hi afegiu un rovell d'ou per ajudar-vos. Quan el tingueu ben lligat hi poseu a poc a poc l'aigua de bullir els fesols fins que vegeu que se us nega.
Quan quedin us tres o quatre minuts hi posem les cues de bacallà i fem que bulli tot junt.  Apaguem el foc, i posem els fesols bullits perque s'escalfin i ho escorrem bé. 
Ràpidament emplatat, un bon raig d'allioli negat per sobre i a gaudir d'un plat senzill, bo, gustós i que, en el meu cas, em trasllada uns quants anys enrere.


Més fàcil impossible... però més bo tampoc !

17 comentaris:

  1. Fàcil i ben bó... sobretot per tots els records que et porta i totes aquestes coses noves que he après de tu avui :o) A veure aquest reportatge sípia...
    A parís trobo molt a faltar aquestes botigues amb llegums... i les de conserva no tenen ni el mateix sabor que els espanyols, és sorprenent oi?
    Jo m'emporto la recepta que a casa els agradarà molt.
    Petons i bon cap de setmana
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pot ser que no trobis llegums bones a la capital del glamour Palmira???
      Hauràs de carregar quan vinguis per aquí!
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  2. Ostres quins records!!! I on la tenia la botiga? Jo he hagut se preguntar a la sogre, doncs a casa llegums en menjàvem i la meva mare les comprava ja cuites!!! La sogre me'n va explicar una de semblant amb arengades!!!!
    Fantàstica recepta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'arengades també en venia l'àvia, però amb llegums no recordo que les fes Marta.
      Amb cigrons poden ser molt bones, no et sembla???
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  3. Una entrada nostàlgica! Quins records! M'espero a que pengis el reportatge sípia i...m'apunto la recepta, que m'ha agradat moltíssim. T'asseguro que la introduiré a la cuina de casa meva!
    Petonets, Dolça!
    Olga

    ResponElimina
  4. Aix que boooo Glòria! Em recorda al bacallà amb cigrons que feia la mare!
    Petons
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recepta que porta records a tothom Anna!!
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  5. Això de l'all i oli negat em sona molt...! al meu pare li encantava posar-ne a tot arreu! has fet un plat 10 pel meu gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots ens recorda pares i avis...és un plat de sempre Teresa!
      Ptnts
      Dolça

      Elimina
  6. Requetebueno Gloria,mi madre lo preparaba bastante amenudo,sobre todo en semana santa.
    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'encanta Mesilda... i cuando encuentro una buena cola de bacalao...
      PTNTS
      Dolça

      Elimina
  7. Aquests records d'infantesa s'han de guardar com un tresor! Llàstima que ja no quedin botigues així, oi?
    Segur que aquesta recepta us haurà omplert de records a tots.
    Bones vacances pel Pirineu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. remenar les capses de fotografies m'ha fet tornar anys enrere Gemma!!
      I tens raó, de bacallaneries com les de l'àvia, en tot Reus, es poden comptar amb els dits d'una ma.
      PTNTS
      Dolça

      Elimina
  8. Ostres Glòria, m'has traslladat a la botiga dels teus avis!
    Quin homenatge més bonic has fet. Saps? Aquesta recepta em recorda a la meva àvia i l'expressió "xuclant la gelatina de la cua del bacallà" m'ha transportat a taula, sentada a la meva trona mentre la iaia escurava la cua de bacallà que tan bé cuinava. Haig de fer aquesta recepta. Receptes històriques que no hem de oblidar. Com les peces de bacallà que tenim oblidades i són boníssimes (i més econòmiques)! Fantàstica proposta! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuni, doncs ara sóc jo qui xuclo la gelatina de la cua de bacallà!!! Serà que ja m'acosto al món de les iaies :-)
      Ptnts
      Dolça

      Elimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.