Cua de bacallà amb patata, fesols i allioli negat

Avui em va especial il·lusió fer aquesta entrada per diferents motius. El primer perquè torna a ser un retrobament amb el club de blocaires d' Oleum Flumen. El segon perquè aquesta recepta m'ha permès remenar papers i fotos antigues i preguntar a la família sobre coses de fa molts anys. El tercer perquè compartiré una recepta amb vosaltres, molt senzilla, però molt bona... amb la qual gaudeixo com una criatura cada vegada que la faig, xuclant la gelatina de la cua del bacallà, embrutant-me les mans...

Dies enrera vam fer una altra trobada a Mas Mariet de Vinaixa el Club de Blocaires, vam gaudir d'un dia perfecte amb en Martí Terés, la Nuni, la Marta, la Nani, la Glòria gourmenderies i jo mateixa. Vam posar falta a  Alacartemenús, l'Olga i la Rut.

Al voltant de la taula, amb l'oli  de rerefons, uns musclos, unes escopinyes i unes bones sardines a la brassa vam gaudir del bon temps, de la bona companyia, dels bons productes, del bon menjar i beure, la bona conversa i vam començar a capdellar futurs projectes que amb una mica de sort arribaran a veure la llum.

El primer que veurà la llum és tot un seguit de receptes que amb llegums publicarem com a club de blocaires i això és el que a mi m'ha fet especial il·lusió... us explico!

Com ja sabeu alguns de vosaltres, i els que no ho sabreu a partir d'ara, la meva àvia va tenir una botiga de pesca salada... bacallà, arengades, olives, cigrons, fesols... I quan el Martí ens va proposar el tema a l'instant vaig tenir clar quina recepta.

He estat remenant fotografies a veure si en trobava de la botiga, però malauradament no n'he trobat cap, però si que n'he trobat de coetànies i de les persones que hi passaven el dia, bé despatxant, bé bullint els llegums, bé fent-los companyia. 

Us estic parlant de l'àvia Pepita, la tieta Carme i el besavi Ramon. 

Cada dia al vespre, fa més de seixanta anys, l'àvia posava en remull en aigua i bicarbonat els llegums que necessitava per l'endemà. Abans el seu pare, el meu besavi, destriava les pedretes que en aquella època es trobaven barrejades amb els llegums secs. 

Quan al campanar tocaven les cinc de la matinada l'àvia s'aixecava i baixava a la botiga a posar a bullir els llegums. Els rentava i els posava en unes olles grans metàl·liques, els cobria d'aigua i els posava al foc, quan arrencaven el bull els deixava a foc lent, entre tres i quatre hores, d'aquesta manera quedaven ben cuites i no es trencava la pell. 
Passat aquest temps els treien de l'aigua de coure i els posaven en unes safates grans que anaven damunt els taulells de marbre de la botiga, a punt per vendre. I cada dia les venien gairebé totes... i al vespre tornaven a destriar i de matinada a coure una altra vegada... i així un munt d'anys, fins que l'àvia es va fer gran i la botiga es va tancar.

I pensant en tot això, en els fesols, en com m'agrada la cua de bacallà amb patates vaig pensar en fer aquest plat: Cua de bacallà amb patata, fesols i allioli negat.
Necessitem:

• Una cua de bacallà, dessalada, per persona.
• Una patata mitjana, per persona,
• Un parell de cullerades de fesols bullits, per persona
• Per fer l'allioli negat: All, oli, sal, un rovell d'ou i un parell de cullerades de l'aigua de bullir els llegums.

En una olla posem a bullir les patates tallades en trossos grossos, uns quinze minuts.

 Mentrestant, amb la ma de morter feu un allioli ben fet, amb all i oli... o si sou com jo que sense el rovell no se us lliga bé hi afegiu un rovell d'ou per ajudar-vos. Quan el tingueu ben lligat hi poseu a poc a poc l'aigua de bullir els fesols fins que vegeu que se us nega.

Quan quedin us tres o quatre minuts hi posem les cues de bacallà i fem que bulli tot junt.  Apaguem el foc, i posem els fesols bullits perque s'escalfin i ho escorrem bé. 

Ràpidament emplatat, un bon raig d'allioli negat per sobre i a gaudir d'un plat senzill, bo, gustós i que, en el meu cas, em trasllada uns quants anys enrere.

Més fàcil impossible... però més bo tampoc !