15.2.09

ORELLETES

Unes postres típiques de les nostres comarques, en un principi típiques de la Quaresma, ara ja se'n poden trobar gairebé durant tot l'any.
Són unes pastes d'oli, això és perquè el nostre país té com a greix fonamental l'oli d'oliva, per tant les receptes populars nostres inclouen aquest producte, no les mantegues de llet ni les vegetals. El gust de les pastes d'oli és més afruitat i el resultat en textura és de flexibilitat, si el comparem amb el cruixit de la pasta brisa feta amb mantega. D'altra banda, la preparació de les pastes d'oli és més senzilla ja que es barreja millor. També cal destacar que les pastes d'oli són més pesants que les de mantega.

Aquí teniu com fer les orelletes:
Necessitem:
  • -Una tassa de llet
  • -Una tassa d'oli (un bon oli d'oliva Siurana, per exemple)
  • -Una copeta d'anís
  • -Un ou
  • -un polsim de sal
  • -Tota la farina que prengui (350-400g)
Es pasta tot amb una cullera de fusta fins que està ben barrejat. Després s'amassa una estona amb les mans enfarinades. S'aplana amb el corró i es fan unes "rodones" ben primetes que ens càpiguen dins la paella. Es fregeixen amb bastant d'oli, que no ha de ser massa bullent, i quan es treuen s'espolsen amb força sucre.



Surten molt bones, ara bé fregir-les una a una és lent i cansat, potser es per fer-ho una vegada a l'any, i si se'n volen més comprar-les fetes... hi ha pobles de la denominació d'origen Siurana que les fan boníssimes, per exemple Ulldemolins.

23 comentaris:

  1. Aquesta recepta crec que la fem a tots els Països Catalans. Aromatitzar-les amb anís sí que no ho coneixia. Un tiet meu que era molt llépol se les menjava amb mel... Salutacions

    ResponElimina
  2. T'han quedat que diuen, mengeu-me. Que bones, si que són típiques a l'igual que els bunyols. A mi especialment m'agraden molt més les orelletes, encara que els bunyols amb xocolata calenta em farien mal. Dolça amb aquesta recepta t'has superat. Salut!!!!

    ResponElimina
  3. Francesc, Països catalans=oli d'oliva, per tant pastes d'oli. Jo les aromatitzo amb anís, sé que també es fa amb canyella i segurament amb altres coses. Amb mel... més aviat les filloas gallegues.

    Olles, ganxeta, han quedat bones, però fa tota la casa una oloreta a fritanga que Déu n'hi dó, jejje
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Mai les he fet, i amb les teves indicacions les faré aqesta tarda!!
    Queden realment maques!

    Un petonet.

    ResponElimina
  5. Hola Dolça. Sin duda su aspecto es fabuloso. Tienen que estar muy ricas. Deliciosas. no creo que te hayan sobrado, pero si ha sido así me apunto.
    Saludos

    ResponElimina
  6. Jo les vaig fer l'any passat i és el que tu dius: fer la massa és molt ràpid, però fregir-les... no acabes mai! Això que s'hagin de fer d'una en una... Al final contava quantes en tocaven per cap per no haver-ne de fer més. Com tu dius, un cop l'any, i la resta de cops, comprades, que també són molt bones ;)

    ResponElimina
  7. DolÇa esta receta de orelletes no la conocia, en Ibiza tenemos una receta llamada igual, pero no tienen nada que ver, estoyu esperando a ver si mi suegra viene a casa para hacerlas un dia y aprender, de momento simplemente las haca ella y yo me las como jajajaja.
    Me guardo tu receta para prepararlas por que menuda pinta tienen .
    Un besito

    ResponElimina
  8. Riquisimas Dolca,yo las preparo muchas veces, sobre todo en verano despues de bañarse para merendar y las devoran.
    Un beso.

    ResponElimina
  9. Ai, com m'agrada l'anís en el dolços... són la meva perdició. Les orelletes em xiflen, al Vallès Oriental no hi ha tradició. Com que ens regales la recepta d'aquesta menja deliciosa, a veure si instaurem les orelletes per aquesta època.
    Molts petons.
    Per cert, el vídeo ja funciona a veure si hi reconeixes algú!! petons.

    ResponElimina
  10. Me encantan. Cuando he tenido ocasión de estar por Cataluña, siempre los he comido. Muy ricos.

    Saludos, Batxi.

    ResponElimina
  11. dolça, he sentit a parlar molt de les orelletes però no les he tastat mai i me n'hs fer venir moltes ganes,v

    ResponElimina
  12. Jo també les faig sempre amb anís, i són boníssimes.
    No n'havia menjat mai fins que la Maria (tieta del Pere) me'n va donar la recepta. Quan ella s'hi posava, no en feia unes quantes, no, sinó quilos, i és que a Lleida és tradició i quan s'hi posen... no surten en tot el dia de la cuina!!!

    ResponElimina
  13. Tampoc les hem tastat mai, però deuen estar de vici: comences a menjar i no pares fins acabar-les, no? Petons

    ResponElimina
  14. Jolines pero que buenos!!!
    Pues nada habra que hacerlos eh
    Hija mia que cosas mas ricas que haces, sigue asi!!

    ResponElimina
  15. La pinta es boníssima, però entre la flaire de fregir-les i el temps que si perd en fer-les ...millor comprades!!!!!!

    ResponElimina
  16. DolÇa, qué buenas, parecen facilitas de hacer así que me las apunto..

    Petonets

    ResponElimina
  17. A casa del meus pares no havia any per setmana santa que no les fesim.
    Precioses han quedat!!

    ResponElimina
  18. Holaaaa, te he visto por mi blog y vengo para devolverte la visita. Me suena mucho tu blog pero no sé de que. Esta receta debe ser muy rica. Nunca he tenido ocasión de ir a Cataluña. Ya iremos jejej
    Un besooo!!

    ResponElimina
  19. Vanesuky, has de tenir una estona llaaaaarga per fer-les, més aviat per fregir-les. Ja em diràs com t'han sortit.

    Juan, tardas un montón en hacerlas y después duran nada!!!! Buena señal, deben haber gustado!

    Gemmma, ja ho he dit, una vegada al'any. Jo l'han passat vaig fer bunyos, aquest any orelletes. És que això de fregir no va amb mi, a més no suporto l'olor a fregit que queda per tot arreu!

    Rosa, digue'ns com les feu vosaltres!

    Mesilda, aquí són típicas de Carnaval y Cuaresma, aunque ahora ya se pueden comprar todo el año, especialmente en las panaderias de los pueblos más pequeños, donde aún hacen el pan a mano,no de panificadora!

    Parella vermella, feu-les quan vulgueu, però després no us queixeu si se us encongeix la roba, les orelletes, com els bunyols tenen un problema: quan comences no pots parar jejeje

    Batxi, pues ahora ya puedes hacerlas sin venir por aquí. Pero que esta no sea la excusa para que no vuelvas más, eeeeehh????

    Manel, només has de tenir ganes de passat-te una bona estona fregint. El resultat és que són molt bones.

    Margarida, si jo amb 400g de farina em va passar més de dues hores fregint, amb quilos.... segur que no ho feu amb una paelleta normal de 25cm de diàmetre...

    La quinta, efectivament, comences i no pares... i quan ja estàn penses, i per això m'he estat tota la tarda... Però també agrada veure com les "devorem" i la cara de mmm, què bones, agafo més sucreta, l'última per mi... que posem tots.

    Raquel, me alegro de que te gusten mis recetas.

    mandragora, facilííísimas pero necesitas tiempo para freirlas.

    Dolorss. i veritat que fan "casa i família"?nosaltres sempre que n'hem fet és a casa amb la família. Quan estem amb amics fem altres postres, aquests ens els reservem (serem egoistes!!)

    Marisa, pues estamos esperando que nos visites en persona, ya que virtualmente ya lo haces jejje. Me imagino que mi blog te debe sonar de alguna otra vez que debes haber "tropezado" con él. Gracias por visitarme.

    PTNTS a tothom
    Dolça

    ResponElimina
  20. Sabes lo que más me gusta de tus orelletes??????
    Que así en grandes, mis dos fieras estarían más contentos.

    Por lo que leo las recetas son parecidas, y me encanta como te han quedado

    Un saludo

    ResponElimina
  21. Dolca los orellets nunca los he probado.... a ver si lo remedio rápido. Desde luego tienen una pinta deliciosa.

    Estupendo tu blog!!!

    Biquiños!!

    Laura.

    ResponElimina
  22. oh! que bones! s'hand e mantenir tradicions com aquestes...mmmm!!!

    ResponElimina
  23. S'assemblen molt al que a Mallorca li deim ORELLANES, postres molt típiques de l'illa.

    Així que estic d'acord amb en Francesc, les debem fer a tots el Països Catalans, amb les seves variacions, encara que no sé si a València les fan.

    He menjat les d'Eivissa, que es dieuen igual que la vostra, i no són iguals, són més gruixades, tipo coca. Tot i no dir-se igual a Mallorca, la vostra recepta s'assembla més a la nostra.

    Les d'Eivissa m'agradan més, no són el mateix.

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.