29.11.08

COCA SECA

Aquesta setmana l'esmorzar pedagògic ha estat un berenar i li vaig demanar consell sobre què fer a la Gemma de La cuina de casa, em va assessorar sobre fer uns flamets en motlles individuals, uns bombons o unes coquetes de llardons o coquetes de vidre. Al final em vaig decidir per aquestes últimes. Buscant receptes vaig veure que molta gent les fa amb massa de pizza Buitoni i diuen que surten perfectes però jo em vaig decidir a fer la massa i fer-les totalment "casolanes". El resultat va ser molt bó i la feina no és tanta com per no fer la massa un mateix.

A casa nostra en diem coques seques a les coques vidre, però és el mateix.


Necessitem:
fem la massa de coca tal i com se us diu a la recepta i quan ha reposat la estireu, fent la mida de les coquetes que vulgueu, molt fineta.
Les poseu en una safata de forn, hi poseu uns quants pinyons per damunt, hi poseu sucre, de manera generosa, i un bon raig d'oli. Al forn, ja calent, a 200º fins que vegeu que estan cuites.
Les treieu i al mateix moment les pinteu amb anís dolç (això fa que quedin brillants i se'n diguin coques de vidre).
Les volia acompanyar amb dauets de codonyat però me'l vaig descuidar, què hi farem el codonyat per un altre dia!
Amb 400g de farina em van sortir 8 coquetes no massa petites de mida, com podeu veure a la foto.

14 comentaris:

  1. buenisimo se ve delicioso ,
    besitos

    ResponElimina
  2. Molt bona elecció, aquestes coques són boníssimes! I si la massa de la coca la fas tu... molt millor ;)
    El proper dia els portes el codonyat amb unes coques de llardons idividuals...
    Al final se t'acabaran les idees, je je je!

    ResponElimina
  3. t'han quedat molt bé, a més l'anís, a part de fer l'efecte vidre dona un gustet que m'encanta. Felicitats.

    ResponElimina
  4. Qué buena esa coca, esos piñoncitos uuummmmm

    ResponElimina
  5. nena que bona,,,mmmmmm ara amb un cafetó...

    ResponElimina
  6. Quines coques més bones. Amb això s'ha de triomfar segur. Mira que m'agrada la coca seca i amb pinyonets molt més.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  7. Lo siento, pero aunque entiendo algo, pero no puedo seguir las recetas, de todas formas, gracias por tu comentario y lo que vi meparecio muy bueno, un beso Mamen

    ResponElimina
  8. - Dolça m´encanten les coques de vidre, bé m´agraden els dolços secs més que els pastissos, aqueta sempre m´ha cridat l´atenció de com es fa així que algún día la faré com dius i ja et contaré .
    un petó

    ResponElimina
  9. Que bones les coques de vidre!. I fetes amb la massa casolana, encara més!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  10. Hola Dolça! Que bona t'ha sortit aquesta coca, uhmm, he de provar a fer-la, perque encara no l'he menjada mai.

    Molt guapo el teu bloc!

    ResponElimina
  11. Tiene que estar riquisima con el sabor del anís. Qué aspecto más bueno, Dolça
    Besos

    ResponElimina
  12. Norma,Mandragora, Dolita son riquísimas y facilísimas de hacer.

    gemma, ja se m'estan acabant les idees, per sort una passejada pels blogs amics o un help a algú com tu ajuda. Gràcies!

    Anna, l'anis li dona el toc final, però sense anís també són força bones ( en vaig fer dues amb canyella i sense anís).

    Elena, amb cafetó, amb una mica de codonyal, amb una pressa de xocolata...

    Parella Vermella, i qui en té cap dubte????

    Olles, es tan fàcil de fer que gairebé fa vergonya d'explicar i després quedes com una reina "Això també ho has fet tu????"

    mai, ganxeta, animat! el que li he dit a l'olles, fàcil, fàcil, fàcil ja ho veuras!

    Glòria, bones i senzilles.

    Shitaki, fes-les i em diràs...
    mamen, en cuanto quieras te traduzco culquier receta que te guste. El idioma no va a ser nunca un problema!
    PTNTS a to@s
    Dolça

    ResponElimina
  13. Hace que no como una coca. . . , ni se sabe, ahora ya no tengo disculpa.

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.