Ametlles garrapinyades
He de fer uns detallets, pensant en qui van destinats, bons, de proximitat i sobretot fets per mi...al final m'he posat a garrapinyar fruita seca, en aquest cas ametlla.
Necessitem :
Que us sembla com a detall per a regalar a un grup d'excompanyes que ens retrobarem un dia d'aquests?
Podem garrapinyar qualsevol fruita seca, ara bé les "vellanes" i les ametlles per a mi són les millors ☺ i són un vici... de començar i no parar!
- 100 g d'ametlles crues amb pell
- 100 g de sucre
- 80g d'aigua
- Una paella antiadherent
- Una cullera de fusta
Posem l'aigua i el sucre a la paella a foc viu i quan veiem que el sucre ja s'ha desfet hi aboquem les ametlles ,abaixem el foc, i anem remenant fins que s'evapora tota l'aigua i aconseguim que el màxim de sucre queda enganxat a les ametlles. Tanquem el foc i seguim remenant un parell o tres minuts més, així ens quedaran les ametlles ben cobertes i separades les unes de les altres.
Les traiem de la paella, les escampem damunt un drap perquè es refredin bé i ja les podeu guardar en un pot de vidre ben tapat, o com he fet jo posant-les en bossetes de cel·lofana.
Podem garrapinyar qualsevol fruita seca, ara bé les "vellanes" i les ametlles per a mi són les millors ☺ i són un vici... de començar i no parar!
Ohhhhhhhhhh! Que be que ho has explicat i que fàcil que sembla. Ho provaré. Petonets.
ResponEliminaNo és gens difícil Mj, només cal remenar, remenar i remenar
EliminaPTNTS
Glòria
Sempre em porten records de nena les ametlles garapinyades quan la tieta Rosita les amagava al cotxe per que els pares no s'adonin... és clar que ficava 5 kilos jejeje
ResponEliminaUn detall genial !
Petons
palmira
5 quilos amagats al cotxe heheh caram amb la Tieta Rosita, Palmira :-)
EliminaPtnts
Glòria
El detallet em sembla perfecte...! a mi em porta molt bons records, a casa meva no faltava mai un pot d'ametlles garrapinyades... Jo també en faig però reconec que com les que feia la meva mare no em queden... en el punt que tu les traus del foc, nosaltres deixem que el sucre es fongui i quedi un acarmel que s'enganxa a les ametlles, quant torna a solidificar es quan les traiem i anem separant, queden molt brillants! petons
ResponEliminaA nosaltres ens agraden més així que caramel·litzades...hi ha d'haver gustos per a tot Teresa.
EliminaPtnts
Glòria
Hola Gloria. Pues la verdad es que me parece un regalo de lujo sin duda alguna. Muchas veo al pasear estos días atrás como hacían estas almendras y el recipiente era parecido a un bol de cobre o al menos su color me lo parecía jj.
ResponEliminaDelo que no tengo duda es de que estas que has hecho no tienen que envidiar a las que veo hacer, y lo que lamento es que no sea yo uno de los destinatarios jj.
Tienen que estar de vicio y te aseguro que durarían un parpadeo. ¿Me guardas algún paquete? Gracias jj.
Un abrazo.
Te guardo un paquete Juan, pero tienes que pasarlo a buscar 😉
Eliminaptnts
Glòria
Mira que ricas. Tienen una pinta de lujo. Un besazo.
ResponEliminaMuy ricas Nati!
EliminaPtnts
Glòria
m'encanten les ametlles garrapinyades i més si encara estan calentes d'acabades de fer. Hauré de provar de fer-les a casa :)
ResponEliminaPetons!
Són molt faciletes de fer Lídia, així segur que te les pots menjar calentetes ;-)
EliminaPtnts
Glòria
ResponEliminaBuenas tardes Gloria. Estas almendras garrapiñadas te han quedado muy buenas, además me parecen ideales para ponerlas en bolsitas como tú y regalarla. A mi también me traen muchos recuerdos estas almendras, pues mi padre siempre nos las compraba en la feria.
Un beso Paco
A todos nos traen recuerdos de infancia Paco...ya empezamos a tener una edad hehehe
EliminaPtnts
Glòria
Mmmm cosa bona!! Saps que no en puc tenir a casa, és l'excusa per fer viatges a la cuina!!😉😉😉ptnts
ResponEliminaBen amagades d'altra manera no duren gens perquè no sóc jo sola qui fa viatges Marta heheh
EliminaPTNTS
Glòria
M'encanten les garapinyades, no me'n puc resistir! Encara recordo el senyor que en feia al Campaneret i que a l'estiu anava a Salou, i tota l'olor que feia tot el carrer...N'he fetes alguna vegada i ara me'n fas venir ganes...tanmateix (com diu el nostre president), com que jo sóc molt llepla i m'agrada aquest sucre les faig de cacauets, com les que comprava en aquell senyor...l'ametlla és massa bona i el seu gust s'imposa. Ara, no et faria cap lleig si me'n passessis algunes!
ResponEliminaDe ben segur que aquestes teves són boníssimes, no com algunes que vénen, i que seran un present perfecte.
Pdtonets.
Sara, per a mi d'ametlla i de "vellana"!
EliminaQuins records el carro de les garrapinyades...cada dia quan anava cap al cole passava per davant, aquella olor tan bona a sucre caramel·litzada i que poques vegades me'n deixaven comprar...aaaiiiiixxxx quins temps!
Ptnts
Dolça
Muy buenas siempre y caseras mas buenas.Y gran idea la de aprovecharlas para regalar así en con estas bolsas.
ResponEliminaPetons
Buscant idees per regalar, les garrapinyades sempre triomfen. Darrerament me'n van regalar una bosseta i em van donar l'idea per fer-ho jo. I han agradat molt Miquel.
EliminaPtnts
Glòria
ResponEliminaGlória; ... i amb "vellanes de Reus...
Salutacions Glória¡¡ :O)
I tant JosepB, les "vellanes" sempre de Reus :-)
EliminaPTNTS
Glòria
Això és un detall de luxe! i amb la qualitat del producte a més a més boníssim, quines ganes me n'has fet venir ;). Un petó!
ResponEliminaEva, ja saps...fruita seca, sucre, aigua i a remenar, remenar, remenar!
EliminaPTNTS
Glòria
El problema es que son un vicio, como bien dices. Son típicos de mi tierra, León.
ResponElimina¡Qué peligro!, empiezas, empiezas y hasta que no paras no te quedas a gusto.
Veo que no es muy complicado garrapiñar los frutos secos. Me parece un detalle MARAVILLOSO.
Petonets