Figues confitades en tres coccions
Ja és setembre, i ja han passat vuit dies i encara no m'havia animat a publicar. Uns dies molt atrafegats, un ERASMUS, les preparacions, l'acomiadament... costa que la xiqueta marxi, i més sabent que s'estarà fora fins Nadal, però és llei de vida, ella creix i nosaltres... també!
Vinga, excuses a part, us poso una recepta amb fruita de temporada, Km0, podem dir allò de l'hort a l'olla... en aquest cas de la figuera a la cassola!
Una conversa llarga, distesa, agradable, en una terrassa de la plaça dels Herois de Puigcerdà, és l'origen d'aquesta recepta. Vaig quedar amb la Marilena, la havia vist alguna vegada pel facebook, i com que, darrerament, La Cerdanya és punt de trobada bloguer , vam aprofitar que les dues erem allí per conèixer-nos i xerrar, xerrar moooooolt, de tot una mica, però sobretot de cuina.
I d'aquella tarda, aquesta recepta!
Necessitem:
Vinga, excuses a part, us poso una recepta amb fruita de temporada, Km0, podem dir allò de l'hort a l'olla... en aquest cas de la figuera a la cassola!
Una conversa llarga, distesa, agradable, en una terrassa de la plaça dels Herois de Puigcerdà, és l'origen d'aquesta recepta. Vaig quedar amb la Marilena, la havia vist alguna vegada pel facebook, i com que, darrerament, La Cerdanya és punt de trobada bloguer , vam aprofitar que les dues erem allí per conèixer-nos i xerrar, xerrar moooooolt, de tot una mica, però sobretot de cuina.
I d'aquella tarda, aquesta recepta!
Necessitem:
- Figues
- sucre moré
- esència de vainilla
- pell de una llimona grossa o dues de petites
(no us indico les mesures perquè ho he fet tot a ull, quan vegeu el procediment veureu que fàcil és)
Agafeu una cassola, la meva fa uns 25 cm de diàmetre, i hi poseu una lleugera capa de sucre moré que cobreixi tot el cul. Damunt hi posem tot de figues, amb el peduncle cap dalt. Ho ruixem amb una cullerada d'esència de vainilla i hi posem la pell de la llimona tallada a trossets .
Engeguem el foc, en el meu cas l'he posat a la placa lenta al núm.2, i sense que arribi a bullir ho deixem coure una hora.
Ho retirem del foc, ho tapem i ho deixem fins l'endemà. Tornem a posar-ho a coure una hora més a foc lent. I així fins a tres vegades.
Les deixem refredar i les posem en un pot de vidre amb tapa, junt a,b el suc que han fet durant les tres coccions.
I a veure com ens les menjarem! Idees no ens en falten :-)
Puigcerdà, vacances, blocaires de cuina!!! Quina vidorra!
ResponEliminaSóc més de figues al natural! Però han de ser súper dolces,no??
Ptnts i bona incorporació
Són dolcetes Marta, són confitades, però ens les vam menjar en un aperitiu molt típic i normal, que properament veuràs i va ser un contrast molt bo
EliminaPtnts
Glòria
Quina recepta més senzilla! Mai l'havia vist abans i crec que a casa no ens donaria temps per fer receptes amb elles, tal quals de postre!
ResponEliminaAinssss la xiqueta no és pas tan xiqueta si fa erasmus... I Europa s'ha tornat força petita :o)
Petons i bona diada!
Palmira
Palmira, a Reus diem el meu xiquet i la meva xiqueta enlloc de dir el meu fill o la meva filla!
EliminaJa és joveneta i s'espavila sola, però sempre serà la meva nena :-)
Ptnts
Glòria
Que ricura los higos.
ResponEliminaUn saludito
Muy ricos Mijú, muy ricos.
EliminaPTNTS
Glòria
Que bones han de ser aquestes figues! A veure si quan les de la figuera de la meva mare siguin madures m'animo a fer-les *-*
ResponEliminaRàpid a la figuera abans no caiguin a terra, Pilar!!!!
EliminaPtnts
Glòria
Em va saber molt de greu no haver-te pogut veure a la cerdanya, pero está clar que cada vegana descobreixes a mes gent que també estiueja allà i es genial, cuantes coses. La vida es així pero s'ha d'acceptar, segur que es el millor per la teva filla, com de cambiada tornarà! Ara hem començat a comprar figues a casa i estan dolcissimes, una veritable delicia... les he provades bullides al vi, pero mai soles amb sucre, deu ser pura ambrosía a la boca!!
ResponEliminaA mi també m'hagués agradatconixer-te, però, com diem a casa, hi ha més dies que llangonisses...segur que trobem una altra ocasió.
EliminaI les figues SI, ambrosia a la boca Mireia.
PTNTS
Glòria
Quina cosa més bona!! M'encanten les figues!!
ResponEliminaQue vagi bé, Clara
Buenos días Gloria. Que delicia de receta, estos higos confitados te han quedado de cine, además muy sencilla de preparar, a mi me pasa lo mismo hay veces que las cantidades las echo a ojo.
ResponEliminaUn beso Paco
Hola de nuevo Gloria.Una manera diferente de saborear los higos,fantástica!
ResponEliminapeto
Glòria, t'ho vaig dir l'altre dia....unes postres d'Estrella Michelin!
ResponEliminaPetonets,
Olga
Holaaaa, eres la Dolça que yo conocía? Me parece a mi que sí. Cuanto tiempo, mil gracias por tu comentario, hacía mucho que no te veía, que delicia de hogos por favor. Todo delicia.
ResponEliminaMe alegro mucho de verte guapetona.
Un besooooo
Se me hace la boca agua!
ResponEliminaCon lo que me gustan los higos.... Qué ricos se ven!ptnts
ResponEliminaBones segur que ho són però feineta en porten... Fan molt goig! petons
ResponEliminaMuy buena receta, seguro que estan riquisimos, besos
ResponElimina