Red Velvet Cake (72)
He de fer un pastís per l'aniversari d'un bon amic... i he de fer el pastís per un aniversari virtual que em demana una recepta vermella.
He triat un típic pastís americà, preciós a la vista i espectacular de gust, i encara que sembli el contrari gens complicada de fer. I a més del pastís he fet unes magdalenes... precioses de color, que han sorprès i fet les delícies a més d'un i una.
Necessitem:
- - 3 ous
- -250g de farina de blat
- -250g de sucre
- -250g de buttermilk
- -250g d'oli d'oliva
- -1 culleradeta de llevat químic
- -1 culleradeta de bicarbonat
- -1 culleradeta de sal
- -30g de cacau en pols
- -un sobret de cafè soluble
- -una cullerada de vinagre de malta
- -60ml de colorant alimentari vermell
Comencem preparant el buttermilk ( posem la llet en una tassa i hi posem dues cullerades de suc de llimona i ho deixem deu minuts)
Engeguem el forn a 180º.
Barregem els ous amb el sucre fins que sigui com una crema esponjosa. Hi afegim la sal, el cafè, el cacau i l'oli sense deixar de remenar. Hi posem el buttermilk, el vinagre, el colorant alimentari i al final la farina barrejada amb el bicarbonat i el llevat.
Preparem un motlle amb una mica d'oli i farina perquè no s'enganxi, hi aboquem la massa i ho enfornem uns 40 minuts a 180º.
I aquest pastís va dedicat al 4t aniversari del Destapant Cassoles i a l'aniversari del Sendo. Espero que agradi !
Mª gloria, un pastís molt bo per la conmeraçió dels aniversaris dels amics.....paco
ResponSuprimeixque xulo!! posar color a la vida i a les celebracions sempre va bé!!
ResponSuprimeixsegur que va triumfar! es tan bonic...a veure si un dia m'atraveixo a fer-lo! petons
ResponSuprimeixHola Gloria. Lástima que no sea yo el agraciado jj. Felicito a los que las hayan recibido porque de ellos será la gloria y no me refiero a ti jj.
ResponSuprimeixTienen que estar de vicio. ¡Que color tan precioso! me imagino su sabor y creo que aún sin probarlas han hecho que yo también me sienta en la gloria. ¿Me podrías mandar unas cuantas jj?
Un abrazo
Molt bo!! el pastissos casolans són els millors per a les celebracions familiars :)
ResponSuprimeixGloria, quina alegría veure el teu pastís!, això és més que apropiat!, i a mes a més ho has fet coincidir amb un aniversari!, ets una crack!. M'encanta aquest pastís, de fet, el pensava fer abiat,potser per fer jo mateixa alguna recepta vermella... jajaja. Moltes gràcies guapa!.
ResponSuprimeixTens el Nº 9. Dissabte publicaré totes les fotos i el resultat del sorteig d'un petitet lot,ok?. Una forta abraçada!
Segur que estaràn ben contents amb aquests pastis tan acolorit.
ResponSuprimeixPetons!
Feia dies que no em passava per aquí i em trobo amb aquest magnífic pastís, jo ho he fet en un parell d'ocasions, però encara no he fet l'entrada, a veure si em animo. Petons
ResponSuprimeixGloria has hecho feliz a dos personas a la vez¡¡muy buena idea y resultado divino
ResponSuprimeixPeto
Uns pastissos molt atractius!! i bons segur!!!
ResponSuprimeixQuina cucada, Dolça!! Molt boniques, i no tinc cap dubte que... ben bones!
ResponSuprimeixBuena te quedó!!!!!!!!!
ResponSuprimeixEl cumpleañero feliz seguro.
Me quedo por tu cocina que es genial.
Besazos.
Has aconseguit un color vermell preciós. QUin colorant has fet servir?
ResponSuprimeixTan en coca com en magdalena, ha de quedar boníssim. Un clàssic que no falla mai!
El teu amic estarà ben content amb el pastís i també la Mercè, omplirem el seu blog de receptes vermelles per celebrar el seu aniversari.
ResponSuprimeixVenen ganes d'agafar una magdalena!
Petons.
Vaig llegir en algun lloc que el color vermell original l'obtenien a partir de la remolatxa!!! algun dia faré l'experiment amb aquesta recepta ;-)
ResponSuprimeixM'encanta el red velvet, t'ha quedat d'un roig molt bonic, tant les madalenes com el pastís. Un bon regal d'aniversari. Petons.
ResponSuprimeixQuines ganes de clavar-hi queixalada!
ResponSuprimeixNo l´he provat mai!! a mi això del vermell sempre m´ha donat respecte de menjar però tothom, com tu, diu que és deliciós.
ResponSuprimeixA part de boníssimes, queden espectaculars aquestes magdalenes amb aquest vermell tan llampant!! i el pastís... un bon tros me'n menjaria!! un petó!
ResponSuprimeixA part de boníssimes, queden espectaculars aquestes magdalenes amb aquest vermell tan llampant!! i el pastís... un bon tros me'n menjaria!! un petó!
ResponSuprimeixVermell, vermell!! i encara no l'he tastat mai.
ResponSuprimeixFins demà!!!!!!!
petonets
Quin blog més maco...m'encanta!!
ResponSuprimeix