coca salada de ceba i dos formatges
A vegades vols fer feliç a algú i busques i busques... a vegades la cosa més senzilla omple de felicitat.
Un moment així ha tingut de protagonista aquesta coca... un per fi, mama! un avui si! m'ha fet recordar amb satisfacció que li agraden les coses senzilles, fetes amb carinyo i pensades per a ella... i que les sofisticacions i altres "pijades" les deixarem per a les grans ocasions ( o no...)
- Una làmina de pasta de full fresca
- Quatre cebes
- Formatge de dos tipus (cabra i ovella en el meu cas) tallat a làmines ben fines
- Sal. oli
- Una culleradeta de melmelada de tomàquet
Tallarem les quatre cebes en juliana, les salem i les posarem en una paella grossa o en un wok, amb un raig d'un bon oli, a sofregir-se fins que comenci a agafar color. No us oblideu d'anar-la remenant ja que l'heu de tenir gairebé tres quarts d'hora fent-se. Quan comenci a estar rosseta la traiem del foc i la posem en un colador perquè llenci tot l'oli, i aquest oli el reservem.
Posem el forn a preescalfar a 200º.
Mentrestant laminem finet el formatge que vulguem fer servir. Jo he agafat formatge de cabra i formatge d'ovella semisec, d'aquella formatgeria que de tant en tant us anomeno de la Cerdanya francesa, però agafeu el formatge que us agradi més a vosaltres... això si, que sigui gustós.
Estirem la pasta de full i la posem en una plàtera que pugui anar al forn. Una capa ben generosa de ceba pel damunt i ho enfornem a 200º. Quan estigui a mitja cocció obrim el forn i ràpidament posem una generosa capa de formatges cobrint tota la ceba i deixem que continui coent-se.
Mentrestant deixatem en una cullerada de l'oli de fer la ceba la melmelada de tomàquet i en el moment que vegem que la pasta de full està cuita i té un bonic color torradet la traiem del forn i hi escampem aquesta barreja d'oli dolç pel damunt.
Que la teva filla té tota la raó!! A vegades ho volem complicar tot i...és més senzill!!!! I les coses senzilles ens donen molts bons resultats!!!
ResponEliminaFeu un tàndem genial!
Mooooolts petons,
Olga
Tota la raó, i com vam parlar al sopar, a vegades les coses senzilles són les que més agraden.
ResponEliminaI si li agraden a la teva filla, això és lo més important! i de ben segur el que més feliç et pot fer!
ptns!!
Oohh que bona que bonaaa!!!! me n'envies un trosset?! una coca per acabar-se-la amb una sentada! petons
ResponEliminaSenzillament m'encanta la convinació d'ingredients!!!
ResponEliminaA mi m'encanta, o sigui que, endavant, a repetir!
ResponEliminaquina coca més bona i bona modelo,bsts
ResponEliminaAquestes coses senzilles, però no tant, sempre ens agraden. Una nena guapíssima, es fan grans.Petons.
ResponEliminaJo també repetiria!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMoltes felicitats per l'èxit, cal tenir els de casa ben contents i em sembla que aquesta noia ho estava.
Petonets, guapa!
Sera sencilla, pero esta bien rica....Que guapa tu niña.
ResponEliminaBesets.
M'agrada moltíssim aquesta coca! La provaré!
ResponEliminaPetons.
Eduard.
Sí senzilla i boníssima.. i quina satisfacció més gran fer contenta la teva filla!
ResponEliminaNo té gens de mal gust la teva filla eh? Aquesta coca salada té una pinta sensacinal!!!
ResponEliminaAquesta Coca salada senzilla de fer i molt bona presentació.
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminaPer mi la coca perfecta
mil petonets Susanna
jo també m'en faria un bon tall d'aquesta coca ... i ara mateix!! quina pinta!!
ResponEliminaDolça, de tu no me'n refio gaire però si la teva filla diu que vol repetir... hahaha.
ResponEliminaLa veritat és que sovint amb pocs ingredients és quan les coses surten millor.
Aquesta coca té una pinta genial.
Una abraçada.
Hola Dolça. Tienes una hija muy guapa, seguro que tiene a quien parecerse.
ResponEliminaTe doy toda la razón, las sofisticaciones para otros momentos. Mas vale una sonrisa como la de tu hija por esta coca que otra cosa aunque tengo la seguridad que tus sofisticaciones también recibirían una sonrisa y palabras de agradecimiento.
Una coca estupenda.
Saludos
Et una mama com cal. Si nosaltres som les reponsables de fer feliços els nostres, ho hem de fer bé.
ResponEliminaPtnts,
Nani
Sovint ens oblidem que és millor senzill i bo que no pas molta collonada (i normalment molt cara) i anar fent de sabor/textura... jo sóc especialista en pastissos d'aniversari molt bonics (oooh, que maco, quina xulada) i que després van a parar al congelador perquè no agraden a la canalla :-(
ResponElimina