Guatlles a la vinagreta

 Sempre havia escabetxat peix, pricipalment seitons i tonyina, i sempre havia fet servir pebre vermell, però ara tenia unes guatlles al davant i les receptes de l'escabetx de peix no m'acabaven de fer el pes. 
He buscat pel llistat de receptes de la recepta del 15 del setembre del 2011 i n'he trobat un munt de possibilitats, també he mirat per altres blocs... però al final he anat a les fonts de sempre i al llibre SABORES Cocina del Hogar, un llibre que sempre ha estat a casa la meva mare, un llibre que jo sempre he fullejat per fer receptes de cada dia i, a la pàgina 305, he trobat unes guatlles a la vinagreta que són les que al final he fet (adaptant-la una mica a la meva manera de fer), ens hem menjat i ens han agradat.
Necessitem:
- 3 guatlles.
-1 ceba
-6 grans d'all
-1 fulla de llorer
-una branqueta de romaní
-una tassa (mida tallat) d'un bon oli  DOSiurana, per exemple
-mitja tassa d'un bon vinagre


Tallem les guatlles en dos i les enrossim amb una miqueta d'oli. Les separem.
A la mateixa paella posem la ceba tallada i els alls i fem que agafi una miqueta de color.
Hi posem les guatlles, la tassa d'oli, la mitja tassa de vinagre, salpebrem al nostre gust, hi posem el llorer i el romaní i ho deixem a foc ben baixet, fent-xup-xup fins que les guatlles siguin cuites.
Ho retirem del foc i ho posem en un recipient de vidre o de terrissa tapat... i fins l'endemà!
Escalfat és un magnífic segon plat. 
Fred, si agafem els pits de les guatlles i els tallem són un acompanyament perfecte d'una amanida amb formatge.


el llibre " de sempre"
Amb aquesta recepta participo al  Recetario Mañoso d'aquest mes de desembre que ens convida a cuinar guatlles .

Comentaris

  1. Te han quedado estupendas, yo las he probado en ensalada y me encantan.
    Besos

    ResponElimina
  2. És com més m'agraden les guatlles, escavetxades. Jo també faig una recepta semblant a la teva... queden boníssimes, oi? QUina foto més maca. Petons

    ResponElimina
  3. jeje és que els llibres "de sempre" no acostumen a fallar!! :D Realment sembla una recepta fàcil i deliciosa, i mira que no sóc gens fan del vinagre!

    Un petonàs! :D

    ResponElimina
  4. Ois, aquest llibre sempre ha estat a casa meva! L'havia fullejat tantes vegades!
    I les guatlles en escabetx, m'encanten!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  5. ¡¡Cuanto tiempo sin ver, ni tocar esta libro, esta en casa de mis padres, y he hecho un sin fin de recetas sacadas de él!!!!.
    Me gusta esta vinagreta.
    Y volveré a repasar el libro.
    Bon disabte

    ResponElimina
  6. Nena, amb aquesta recepta faries feliç el meu marit. A mi les guatlles no m'agraden, bé no n'he menjat mai. Ara tenen una pinta...
    Nani

    ResponElimina
  7. per casa meva també corre aquest llibre encara....han quedat molt maques i segur que bonissimes tambe!!

    ResponElimina
  8. Molt bones aquestes guatlles. Aquest bitxo petit dona per moltes preparacions.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  9. A casa sempre fem el conill a la vinagreta, amb guatlles també ha de quedar molt bo. M'apunto la idea!

    ResponElimina
  10. La meva mare, sempre ha preparat "escabechado" de carn d'aquesta manera, o amb vingre o vi. Quedaba molt gustosa i tendra..

    Segur que van quedar molt bones!

    ResponElimina
  11. Carai...si deu ser bó de debò !!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Quina bona pinta, han d'estar boníssimes, i no són gaire complicades. Amb l'amanida deuen quedar molt bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Les guatlles tenen un munt de possibilitats i amb escabetx estan boníssimes
    Petons

    ResponElimina
  14. Quina bona fil·la!! La meva mare també el té!! Porta a casa molts anys y la veritat és que té receptes de tota la vida!

    Un petonet maca!

    Vanesuky.

    ResponElimina
  15. Hola Dolça. Las he probado guisadas con judías pero escabechadas no. Como no soy muy de carne tanto la perdiz como la codorniz no son muy amigas mías jj pero de lo que sí estoy seguro es que por el aspecto que tienen han debido salirte muy sabrosas.
    Saludos

    ResponElimina
  16. El Sabores va ser el primer llibre de cuina que vaig tenir i durant molts anys vaig fer les seves receptes qùe acostuman a ser molt bones!
    Petonets

    ResponElimina
  17. Hola Gloria ya te dejé contestación en el mañoso, para poder participar con nosotros la receta debe estar publicada entre las fechas del mes del ingrediente en cuestión, del 18/11/2013 al 10/12/2013 pero por esta vez puedes reeditar el artículo y ya está, déjame un comentario en el mañoso cuando lo hagas. Saludos y gracias por cocinar con nosotros.

    ResponElimina
  18. A casa la meva família ens encanta la caça, ma mare fa unes perdius a la vinagreta insuperables i dels torts amb olives ja no te'n dic res. Cal posar-s'hi amb aquestes receptes perquè després són un plaer i compensa la feina que hi pugui haver. Bon profit.
    Petonets.
    Com van els preparatius de Nadal?

    ResponElimina
  19. Hola Gloria, que rica tu receta con codornices, te queria comentar que el libro que sale en las fotos de Sabores lo tenia mi madre y ahora lo tengo yo, lo consulto mucho ya que son recetas de toda la vida, bss.Sefa

    ResponElimina
  20. Una receta muy rica Gloria, estupenda aportación al mañoso... te esperamos para próximos retos. Un besico

    ResponElimina
  21. Que bones a mi m'agrada xuplar hasta l'ultim oset.
    Besets.

    ResponElimina
  22. Nena, les guatlles les deixo per al meu marit. Jo em quedo amb la magnífica cassoleta de costella que és un dels meus plats favorits!
    Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  23. Cada vegada que obro el teu blog, m' agafa el atac de riure, quan veig el joc de café....i ja saps perque......
    Saps? El primer llibre de cuina que vaig tindre va ser "Sabores", no el segon, per que la meva mare me va regalar " Culinaria" de Rondissoni.
    Jo feia sempre aquesta vinagreta.
    Pro un día me varen ensenyar a Port de la Selva un pescador, a fer un escabeix, que serveig tan per carn o peix, on no tens que fregir res, cómodisim. Tot va en cru. Queda com un confit, es una passada, t'el recomano. El altre día el meu marid el va fer amb perdius, que li porta el seu germà que es caçador,per Nadal, les servim com amanida.
    Bueno, ja, que tinguis uns molts feliços días i fins la tornada!!!!!
    Mil petons, de aquesta que te pa al ull....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides