8.9.16

Figues confitades en tres coccions

Ja és setembre, i ja han passat vuit dies i encara no m'havia animat a publicar.  Uns dies molt atrafegats, un ERASMUS, les preparacions, l'acomiadament... costa que la xiqueta marxi, i més sabent que s'estarà fora fins Nadal, però és llei de vida, ella creix i nosaltres... també!

Vinga, excuses a part, us poso una recepta amb fruita de temporada, Km0,  podem dir allò de l'hort a l'olla... en aquest cas de la figuera a la cassola!

Una conversa llarga, distesa, agradable, en una terrassa de la plaça dels Herois de Puigcerdà, és l'origen d'aquesta recepta. Vaig quedar amb la Marilena, la havia vist alguna vegada pel facebook, i com que, darrerament, La Cerdanya és punt de trobada bloguer , vam aprofitar que les dues erem allí per conèixer-nos i xerrar, xerrar moooooolt, de tot una mica, però sobretot de cuina. 
I d'aquella tarda, aquesta recepta!

Necessitem:

  • Figues
  • sucre moré
  • esència de vainilla
  • pell de una llimona grossa o dues de petites
(no us indico les mesures perquè ho he fet tot a ull, quan vegeu el procediment veureu que fàcil és)

Agafeu una cassola,  la meva fa uns 25 cm de diàmetre, i hi poseu una lleugera capa de sucre moré que cobreixi tot el cul. Damunt hi posem tot de figues, amb el peduncle cap dalt. Ho ruixem amb una cullerada d'esència de vainilla i hi posem la pell de la llimona tallada a trossets .
Engeguem el foc, en el meu cas l'he posat a la placa lenta al núm.2, i sense que arribi a bullir ho deixem coure una hora.
Ho retirem del foc, ho tapem i ho deixem fins l'endemà. Tornem a posar-ho a coure una hora més a foc lent. I així fins a tres vegades.
Les deixem refredar i les posem en un pot de vidre amb tapa, junt a,b el suc que han fet durant les tres coccions. 
I a veure com  ens les menjarem! Idees no ens en falten :-)



19 comentaris:

  1. Puigcerdà, vacances, blocaires de cuina!!! Quina vidorra!
    Sóc més de figues al natural! Però han de ser súper dolces,no??
    Ptnts i bona incorporació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dolcetes Marta, són confitades, però ens les vam menjar en un aperitiu molt típic i normal, que properament veuràs i va ser un contrast molt bo
      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  2. Quina recepta més senzilla! Mai l'havia vist abans i crec que a casa no ens donaria temps per fer receptes amb elles, tal quals de postre!
    Ainssss la xiqueta no és pas tan xiqueta si fa erasmus... I Europa s'ha tornat força petita :o)
    Petons i bona diada!

    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira, a Reus diem el meu xiquet i la meva xiqueta enlloc de dir el meu fill o la meva filla!
      Ja és joveneta i s'espavila sola, però sempre serà la meva nena :-)

      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  3. Que bones han de ser aquestes figues! A veure si quan les de la figuera de la meva mare siguin madures m'animo a fer-les *-*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ràpid a la figuera abans no caiguin a terra, Pilar!!!!
      Ptnts
      Glòria

      Elimina
  4. Em va saber molt de greu no haver-te pogut veure a la cerdanya, pero está clar que cada vegana descobreixes a mes gent que també estiueja allà i es genial, cuantes coses. La vida es així pero s'ha d'acceptar, segur que es el millor per la teva filla, com de cambiada tornarà! Ara hem començat a comprar figues a casa i estan dolcissimes, una veritable delicia... les he provades bullides al vi, pero mai soles amb sucre, deu ser pura ambrosía a la boca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'hagués agradatconixer-te, però, com diem a casa, hi ha més dies que llangonisses...segur que trobem una altra ocasió.

      I les figues SI, ambrosia a la boca Mireia.
      PTNTS
      Glòria

      Elimina
  5. Quina cosa més bona!! M'encanten les figues!!
    Que vagi bé, Clara

    ResponElimina
  6. Buenos días Gloria. Que delicia de receta, estos higos confitados te han quedado de cine, además muy sencilla de preparar, a mi me pasa lo mismo hay veces que las cantidades las echo a ojo.
    Un beso Paco

    ResponElimina
  7. Hola de nuevo Gloria.Una manera diferente de saborear los higos,fantástica!
    peto

    ResponElimina
  8. Glòria, t'ho vaig dir l'altre dia....unes postres d'Estrella Michelin!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  9. Holaaaa, eres la Dolça que yo conocía? Me parece a mi que sí. Cuanto tiempo, mil gracias por tu comentario, hacía mucho que no te veía, que delicia de hogos por favor. Todo delicia.
    Me alegro mucho de verte guapetona.
    Un besooooo

    ResponElimina
  10. Con lo que me gustan los higos.... Qué ricos se ven!ptnts

    ResponElimina
  11. Bones segur que ho són però feineta en porten... Fan molt goig! petons

    ResponElimina
  12. Muy buena receta, seguro que estan riquisimos, besos

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.