13.5.13

Menjablanc de Reus.


El menjablanc de Reus ja us el vaig presentar fa temps, són unes postres típiques de casa meva. en principi postres de Quaresma però ara es van allargant tot l'any.
Normalment  les faig amb ametlla marcona, triturant-les, posant-les en remull, filtrant l'orxata amb un drap de cotó... i si us he de dir la veritat cada vegada les faig menys ja que és una mica pesat i engorrós fer-ho. al menys per a mi :-(
Però fa uns dies que la Pastisseria Miquel Caelles ens ajuda a fer-lo a casa . Comercialitza un kit amb la pasta d'ametlla marcona, sucre, llimona i canyella ja preparada per facilitar-nos la feina. També hi ha la quantitat exacta de farina de blat de moro que necessitem, una coixinera de roba per filtrar-la i la recepta.

Cal Caelles és a uns 200 metres de la casa on vaig néixer i créixer i per proximitat és on anàvem quan érem petits, després ha estat pastisseria de referència pel menjablanc, és el que ens agrada més de tota la ciutat, però també hi fem "excursions" per anar a comprar coques i uns panets que hem menjat des que erem petits per les festes d'aniversaris, tovets... , melindros, lioneses, magdalenes...  I m'ha fet especial il·lusió aconseguir fer a casa el menjablanc de Cal  Caelles, perquè us puc assegurar que és exactament igual que el que venen fet: 
 Necessitem:

  • - un kit de menjablanc
  • -900g d'aigua mineral
  • -Una cassola fonda
  • -Un batedor per remenar
  • -Termòmetre per controlar la temperatura o tenir "bon ull" perquè no s'enganxi.
  • -Cassoletes de terrissa o d'alumini


I seguim la recepta al peu de la lletra:
  1. - Posar la pasta del menjablanc en un bol amb 900g d'aigua mineral i remenar-ho bé.
  2. - Deixar-ho madurar a la nevera de 6 a 12 hores.
  3. - Tornar-ho a remenar i passar-ho tot per la coixinera de roba per premsar-ho bé i que surti l'orxata.
  4. - Reservar una mica d'aquesta orxata per diluir la maizena.
  5. - La resta posar-la al foc a escalfar fins que arribi a uns 60º i aleshores adjuntar la maizena diluïda i colada.
  6. - No deixar de remenar fins que comenci a bullir.
  7. - Quan arrenqui el bull ja es pot tancar el foc i abocar a les cassoletes escollides.
  8. - Deixar refredar a temperatura ambient i després ja es pot menjar.

Es pot guardar a la nevera màxim 6 dies, però us asseguro que no us durarà tant!
Bon profit!!

25 comentaris:

  1. Sempre va be un cop de ma a la cuina. El que m'ha fet més gràcia, és que també porti fins i tot la coixinera. Aquestes postres no les conec, però per la recepta sembla un mena de flam... Petons.

    ResponElimina
  2. IIiiiiiieeeeeeeeeeeep!!!!! Aquesta me l'apunto!!! Són unes postres que sempre he tingut ganes de fer!!!!..perquè...no ho he provat mai!!!!
    Gràcies, Dolça!!!!Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  3. Nena,
    Ja estic tardant massa en agafar el trole! Aquesta kit el vull ja. A casa només mengem de cal Caelles i si ja el puc fer a casa he de començar. Cap a Reus que hi falta gent...
    Nani

    ResponElimina
  4. Per sort nosaltres ho tenim a la vora de casa!!! Si tornes a muntar res per Reus, els hi podríem dir als del Caelles!!!no? Ptnts
    Bo,no?

    ResponElimina
  5. Per sort nosaltres ho tenim a la vora de casa!!! Si tornes a muntar res per Reus, els hi podríem dir als del Caelles!!!no? Ptnts
    Bo,no?

    ResponElimina
  6. Un bon cop de mà sempre va bé, però si a més és de qualitat, molt millor!! l'haurem de tastar i provar de fer, haurem de fer una escapada a Reus.

    ResponElimina
  7. Com m'agraden aquestes postres!! Jo també les vull fer a casa però ni idea del kit del menjar blanc... Haurem d'anar també a cal caelles!

    ResponElimina
  8. fa segles que no en menjo!!!! ;) petonets

    ResponElimina
  9. No cunexía la recepte....molt bo ha de ser aquet manjar, ahurem d'investigarlo...petonets.

    ResponElimina
  10. Precisament vinc del blog de la Marta, ente les dues m'heu fet venir ganes de tornar a fer menjablanc.
    Ja saps que el meu pare és de Montblanc, i són unes postres que a casa fem molt sovint ;)

    ResponElimina
  11. Veig que us heu posat a fer menjar blanc a dojo, tu i la Marta! Ja tinc ganes de tastar-ne, mira que n'he sentit parlar i no sé encara quin gust té! Petons

    ResponElimina
  12. Ohhh m'encanta el menjar blanc!! petons!

    ResponElimina
  13. uhmm!! que bo que és!! a casa n'haviem fet amb les ametlles , possant-les en remull i tota la pesca...ja ni m'enrecordo quasi! quedava molt bo, però era una mica pesat...aquest kit ha de ser fantàstic!!!

    ResponElimina
  14. quina bona pinta!!! m'encanta el menjar blanc! petons

    ResponElimina
  15. Dolça si et dic que desprès de més de 4 anys visquen per terres Tarragonines encara no l'he provat mai i que no m'acaba de fer el pes..... :')... jajajaja
    Tot i això...em sembla fantàstic que els començos tradicionals innovin i ens permetin fer receptes de qualitat a casa amb més facilitat.
    Petonets guapa i bona setmana. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  16. Haurà que buscar aquesta marca perque fa mandra fer-lo a casa.
    Petons.

    ResponElimina
  17. Hola Gloria. No he tenido la suerte de probar este dulce pero a tenor de lo que he leído y de lo que he visto creo que me he perdido una delicia.
    Por esta zona no lo he visto, puede que exista con otro nombre especialmente por la zona mas al norte. Me he quedado con las ganas de probarlo.
    Saludos

    ResponElimina
  18. Crec que no n'he menjat mai, però amb la pinta que fa, i amb l'ajuda d'aquest kit, que realment deu alleugerir el mètode, no em molestaria gens menjar-ne. Sembla boníssim!
    Marta

    ResponElimina
  19. Gràcies per aquesta entrada. M'ha fet il.lusió llegir-la perquè tot d'una m'ha portat records d'infantesa.
    El meu avi matern era nascut a Marça. De petita (mitjans anys 60) quan anàvem a visitar la família amb el Simca 1000 del pare acostumavem a fer parada a Reus a una pastesseria que hi havia a prop plaça Prim? ( no recordo bé el nom) i compravem "menjar blanc" . El servien en unes "copes" de fang, de forma cònica com les copes de martini. Un altre clàssic d'aquests excursions llamineres era el "coc ràpid". Ja veus, el gust pel menjarblanc el vaig heretar de l'avi Joan. El recordo boníssim.

    ResponElimina
  20. Ja et vaig dir en el seu moment que no em va agradar, i t'ho repeteixo: el vaig trobar massa dolç, em va fer força angúnia :-(

    ResponElimina
  21. molt bó es menjar blanc aquí tambe el feim es un d'els més antics . salutacions

    ResponElimina
  22. Noia, que bo lo del pack!!!! poder aíxí jo tambè en faria.... petonets....

    ResponElimina
  23. Ja me has mort!!!! que aquí no trobo el kit. jo avui la recepta sencera. pro crec que me vas dir que la tenías no?. La vaig a buscar
    Quina feina que me dones.......
    Petonets

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.