4.5.13

Confit de senglar

Moltes vegades publico de setmana en setmana... i no se si quan publiqui aquesta recepta el temps serà el més addient, però us puc assegurar que quan la vam cuinar  i ens la vam menjar si que ho era.

Feia temps que no queia tanta neu en tant poc temps... almenys en cap de setmana que és quan nosaltres pugem a La Cerdanya. Aprofitant que érem per casa, ja que caminades i excursions no en vam poder fer, la veïna ens va donar un tros de senglar que ens tenia desada al congelador de la darrera peça que havia caçat el seu fill. I com el temps acompanyava la vaig confitar... sis horetes fent xup-xup a foc molt baix van deixar la carn tan tendra que es desfeia a la boca.
Abans de posar-m'hi em vaig assessorar una mica i a partir d'aquesta recepta vaig fer el meu plat.
                            
Necessitem:
  • -Un tros de porc senglar net d'osos, pell, nervis...
  • -Sal i pebre
  • -Oli
  • -Herbes ( farigola, romaní, llorer)
  • -1 litre de vi negre
  • -Una mica de farina
  • -Caldo
  • -Cebes
  • -Alls
Vaig posar el tros de senglar en un bol gros amb el vi negre i les herbes durant 24 hores. 
Després el vaig escórrer i el vaig tallar a tacs mitjanets.
En una cassola de cul gruixut amb tapa   vaig posar un bon raig d'oli i hi vaig fregir els tacs de carn, prèviament enfarinats. Els vaig reservar en una safata a banda.
Al mateix oli vaig posar-hi tres cebes mitjanes, tallades en juliana fins que van començar a agafar color, aleshores hi vaig posar una cabeça d'alls sencera ( sense tallar) i la carn.
La vaig cobrir amb caldo de pollastre i la vaig posar al foc amb les herbes de la marinada, sal i pebre. Quan va arrencar a bullir, el vaig abaixar al mínim i la vaig deixar fent un xup-xup suau, gairebé imperceptible, durant sis hores. Vaig estar vigilant el suc, i només en va caler afegir una vegada que hi vaig afegir vi  de la marinada.
Quan vaig punxar la carn i la vaig trobar tot el tendra que jo volia vaig apagar el foc i vaig deixar reposar el guisat fins l'endemà... que seguia nevant i ens va venir molt de gust menjar-nos-el.  Amb un bon vi negre del Priorat, és clar! 

I aquest era el temps que feia mentre la cassola era al foc.

10 comentaris:

  1. Hola Mª Gloria, tu receta tan fantástica, me recuerda los platos de caza que comía en La Carolina,,JAÉN, donde iba a visitar a unos familiares....saludos paco

    ResponElimina
  2. No se m'acut millor manera de menjar senglar ;)

    ResponElimina
  3. Com m'agraden aquets plats de caça! Els ingredients, el temps invertit... Segur que a carn t'ha quedat súper tendra

    ResponElimina
  4. mmm...quina bona pinta! per sucar-hi pa! petons

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada molt la caça!!! i aquest plat em sembla que tenia que ser bonsíssim!!!! i a sobre amb aquest temps tan maco a l'exterior!!!!

    ResponElimina
  6. Segur que amb la nevada que quia aquest guisat contundent va venir molt de gust!
    Mai m'he atrevit amb la carn de senglar, però ja veig que seguint la teva recepta ho puc porvar ;)

    ResponElimina
  7. M'encanta, el senglar. Reconec que no m'hi poso perquè és llarg de preparar però... Glòria, veig que tu sí que tens paciència per aconseguir un plat deliciós!!

    ResponElimina
  8. Jo no sóc gaire de carn en canvi m'agrada molt la caça, el seu gust potent i ben mecerada. Aquesta recepta de senglar resulta molt bona, és un clàssic. Bon profit. Petons.

    ResponElimina
  9. Aquet sanglar deu ser ben tou....tot un art cuinar aquesta carn, molt bona recepta.
    Petons.

    ResponElimina
  10. Hola Gloria. Uno de los matrimonios con los que salimos tiene una hermana en Prades y de vez en cuando nos sorprende con un guisado de jabalí. Yo solo lo pruebo un poco ya que no soy mucho de carne de caza, por eso siempre me tiene preparado un pescado jj a eso nunca digo no jj.
    De la forma como lo has preparado tiene que estar delicioso y te digo que dejaría el plato limpio si tuviera la ocasión de poder saborearlo porque el aspecto es fabuloso. Llevo el pan y el vino jj.
    Saludos

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.