Són aquells panets que quan érem petits i la meva mare preparava entrepanets per alguna festa d'aniversari, anava a
Cal Caelles a comprar i els farcia de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla. Quan les festes d'aniversari les preparava jo, per a la meva filla, seguia anant a buscar els mateixos panets i els seguia farcint de pernil dolç, formatge, fuet i nocilla.
I vet aquí que buscant receptes de pa, ara que m'ha agafat la dèria de fer diferents panets per esmorzar vaig trobar aquesta
recepta, i quan la vam tastar ens va sorprendre favorablement i ens va recordar molt a aquells panets de quan érem una miqueta més joves que ara ;-)
Vaig necessitar:
600g de farina de força
350g d'aigua
30g de llevat fresc
1 cullerada de mel
1 culleradeta de sal
1 cullerada de lecitina de soja
5g d'oli d'oliva
Desfem el llevat en una mica d'aigua i hi anem afegint tots els ingredients a mesura que anem amassant.
Deixem la massa en un lloc sense corrents d'aire, tapada amb un drap durant una hora.
Fem els panets, els posem damunt la safata del forn, els enfarinem lleugerament per sobre i els tornem a tapar una mitja hora.
Preescalfem el forn a 200º
Posem els panets al forn i els fem coure, per sota sol, una 15-20 minuts.
Els deixem refredar i... a recordar l'infantessa... de grans i petits!
UMMM! que bons i que toves que es veuen!
ResponSuprimeixEncara n´agafe dels meus fills!!
ResponSuprimeixSemblen deliciosos, valdrán també com a panet per a les hamburgueses no?
Ooohh m'encanten!! és el meu pa preferit i conec d'un forn que el fan cada dia i està....tou, buit de motlla i suau suau! ideal pels entrepans com dius!! he d'aprendre a fer la recepta!petons
ResponSuprimeixPer els molletes tan tous MA-TO. Potser el meu pa preferit (que diu poc a favor del meu paladar panarra hehehe)
ResponSuprimeixEls "molletes" són típics de la meva terra abans sempre que podían ens emportaven y els congelaven peró ara els venen a molts llocs!
ResponSuprimeixOn compres la lecitina de soja! y per a que serveix? els donuts també en portan!
Ptnets Wapa.
Que buenos se ven estos panecicos.
ResponSuprimeixMe anoto la receta.
Un abrazo
M'encanten aquests panets tous, són els meus preferits per esmorzar.
ResponSuprimeixPerò escolta... el farcit el posava tot junt? O en feia un de cada tipus? Je je je...
Que buenos!Estan tan suaves y tiernecitos ummm....da gusto verlos.
ResponSuprimeixBesets.
Que bé quan aconsegueixes que una recpeta et transporti a sabors d'abans...a més, les teves molletes tenen una pinta de ser molt tendres!
ResponSuprimeixFelicitats!
Me encantan como te han quedado...
ResponSuprimeixT`han quedat molt esponjoses. El nom m´ha recordat una amiga alcoiana que d´aquest panets en diu molletes...
ResponSuprimeixNena que bons. Vols dir que no són del Caelles?
ResponSuprimeixHa ha!
Nani
Oh, por faavor!! que no he esmorçat!! quina meravella.
ResponSuprimeixNúria
Qué bueno encontrarte!. estos panecillos para el bocata de mi hijo que se los hago el día antes para el cole seguro que aguantan blanditos. Un beso.
ResponSuprimeixSi que han d'estar tovets i ben bons! Quins records quan els menjava amb una pressa de xocolata o nocilla.. Boníssims! Petons
ResponSuprimeixQue bons i tovets aquests panets!!! prenc bona nota... petons,
ResponSuprimeixAquets semblan d'ANTEQUERA, quina pinta més bona!!!
ResponSuprimeixPetons!!!
A la llista, tot i que els panets sempre han estat la meva creu culinària!
ResponSuprimeix