5.3.10

Llepolia d'avellana

Fidel al meu compromís de posar-vos una recepta al mes amb un producte de la meva terra, les avellanes DOReus avui us poso un detallet per a la sobretaula. No arriben a ser unes postres, són, com us he posat a l'encapçalament, una llepolia per fer companyia a una tassa d'un bon cafè.



Necessitem:

  • -Mitja hora de temps
  • -200g de sucre
  • -100g de mantega
  • -200g d'avellanes de Reus picades a trossos grossos

En una paella de ferro posar el sucre a foc baixet, i quan comenci a tenir un lleuger color daurat afegir-hi les avellanes a trossos i la mantega.

Remenar-ho bé i treure-ho del foc perquè no se us cremi el caramel.

Posar-ho amb una cullera, fent muntets, damunt una safata amb paper de cuina i deixar-ho refredar. Aquesta operació heu de fer-la ràpidament ja que es refreda amb facilitat.

Un caramel per a la sobretaula i aquesta vegada no és de xocolata!

25 comentaris:

  1. què bo! amb el café molt millor!
    pt!

    ResponElimina
  2. Perfecte! Amb productes de la nostra terra que si no els cuidem se'ns acaben.
    Bon cap de setmana! Petons!

    ResponElimina
  3. Mira que queden bones!! I si son amb l'avellana de la teva terra encara més!! Petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
  4. Llástima que tot això ens engreixi! és boníssim!!! m'ho apunto amb el teu permís!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Mmmm... deu quedar un entremig entre avellanes garrapinyades i torró de guirlache... Una llepolia de categoria pel cafè de diumenge!

    ResponElimina
  6. Que rico.. que sencillo tambien.
    Besos!

    ResponElimina
  7. T'han quedat de conya!! Si és veritat com diu la Gemma, és com un guirlache oi?
    petons reina de les vellanes!!

    ResponElimina
  8. Eva, aquestes "cosetes" passen molt bé amb el cafetó.

    gemma (guspires...) jo sempre que puc faig pàtria i promociono els productes de casa meva, a casa ja em diuen que hauria de cobrar per les promocions, jejej

    Elvira, és que les avellanes si no són de Reus...

    MaryLou, ja ho diuen, tot el que es bo, o és pecat o engreixa!

    Gemma, més aviat garrapinyada que guirlache!

    laura, sencillísimo!

    Josepb: Bé, amic dels "ganxets, jejej

    Carme, com li he dit a la Gemma, més aviat garrapinyada que guirlache!


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. ...mmm quina llepolia...ja ho pots ben dir!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  10. Esto entra sin pensar!para comerse una detras de otra.....
    Besets.

    ResponElimina
  11. Dolça, un nombre no muy conocido, al menos por mi parte, pero viendo como lo has hecho tengo que decirte que tiene que estar delicioso.
    Buen fin de semana.
    Saludos

    ResponElimina
  12. Quina cosa més bona!!! I què fàcil de fer!!! A més, m'agraden molt les avellanes. Per cert, el joc de café que mostres és preciós. Salutacions

    ResponElimina
  13. "Mitja hora de temps"?
    No coneixia aquest ingredient!je,je

    I no és el temps que necessites per fer aquesta llepolia, sinó el temps mínim que t'has d'agafar per poder gaudir del plaer de menjar-te-la!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. La paraula llepolia és sensacional. I ja tens raó en promocionar els productes de la terra. Prou dificil ho tenen en aquest món dominat per la marca transnacional.

    Molt bona la llepolia.

    ResponElimina
  15. Glòria,
    M'apunto al cafè i a a la llepolia d'avellana, del Baix Camp of course.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Hola Dolça, muy bien las avellanas de nuestra ciudad primero que como se ve se pueden hacer cosas buenisimas con ellas, un saludo.
    JUAN

    ResponElimina
  17. Estimados amigos
    Hemos visitado vuestro blog y estamos muy interesados en haceros una propuesta.
    Mi mail es menchu@extremacalidad.com
    Si sois tan amables me enviáis vuestra dirección y contactamos.
    Un saludo.

    ResponElimina
  18. Me encanta ese pecadito, lo llamo así porque es un vicio, siempre empiezas con un trocito y acabas con la bandeja entera. je jeje.
    Suelo hacerlo con las nueces pero no lo he hecho con avellanas, pero la próxima vez probaré con ellas. Aunque no sean las de tu tierra, tendré que conformarme con las que encuentre por aquí.
    Un beso.

    ResponElimina
  19. aquesta tassa tan meravellosa i el seu platet tan chic m'han arribat a l'ànima, però quina cosa més bonica, per favor. Com m'agraden totes les receptes que fas amb fruits de la teva terra, estimada ets la millor embaixadora.

    ResponElimina
  20. Hola!! :-)

    Jo sóc bastant analfabeta culinàriament parlant, per tant, voldria fer-te una pregunta, que suposo ja tothom la deu saber, però jo no :-)... per què ha de ser una paella de ferro?

    És que té una pintaaaa! ;-)

    ResponElimina
  21. Ostres, aquestes llepolies són taaaaan bones i més amb les vellanes de Reus! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  22. Marta,una llepolia per allaaaaargar l'estona del cafè!

    Mesilda, tienes razón pero hay que tener conocimiento, que és azúcar puro!

    Juan, llepolia traducido literalmente es una golosina.

    Francesc, facilet no facilíssim! el joc de cafè herència d'una rebesàvia de la família política!

    Margarida, tots els ingredients si no els tens els trobaràs a la botiga, però si no tens la mitja horeta no ho pdràs fer, segur, jejej

    starbase, promoció de ls avellanes DOReus, per diferenciar-les de les que ens arriben d'altres llocs, sobretot de les turques.

    Josep, quan vulguis!

    Juan, coses boníssimes i faciletes!

    Empar, yo con nueces lo encuentro un poco fuerte, me gusta más con avellanas o con almendras!

    vermells, ja sabia que us agradaria la meva tasseta amb el seu plateret!!!! Daten d'abans de la guerra del 36 i només surten de tant en tant, moooooolt de tant en tant!

    Assumpta, per a fer el caramel es reparteix millor l'escalfor i l'aguanta per igual a tota la superfície. Si no tens cassola de ferro una altra també serveix però hauràs d'nar amb més cura perquè el sucre es pot cremar més aviat!
    Benvinguda al meu blog!

    Mercè, ja saps que una vegada al mes cauen les vellanes de Reus!


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  23. Una llepolia deliciosa, com que tinc avellanes de Reus aquet cap de setmana cau.
    Petons

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.