18.7.09

Pastís salat de carabassó, ceba i pebrot

Avui torna a casa, després de quinze dies d'estada a Londres, estudiant anglès i "passant-s'ho molt bé".
Cada vegada que hem parlat per teléfon o pel msn ha sortit el mateix tema: - "mama, el menjar d'aquí és immenjable!" i han estat sobrevivint amb pizzes i dolços. Mare meva, quina dieta més equlibrada i sana!!!
Avui ja serà a casa a l'hora de sopar i començarem a introduir la verdura, encara que sigui en forma de pastís, ja que quan arribarem de l'aeroport tindrem ganes de tot menys de posar-nos a la cuina, per això he preparat aquest pastís .
Necessitem:
- Una placa de pasta de full ( del Lidl, of course!)
- Ceba
- Carabassó
- Pebrot italià
- ous
- Formatge parmesà
-Oli i sal

En una paella amb molt poquet oli anem sofregint, a foc ben baixet perquè quedin blanquetes, no daurades, les verdures tallades en juliana per aquest ordre: primer la ceba, després el pebrot i per últim el carabassó. Rectificar de sal.
Mentrestant esteneu la placa de pasta de full en un motlle. Poseu-hi a dins les verdures i seguidament un parell d'ous ben batuts on hi haurem barrejat un parell de cullerades de parmesà.
Al forn, a 180º, fins que vegem que està cuit, han estat uns 25 minuts.
(Aquest pastís es pot fer amb les verdures que es vulgui i la manera de fer-lo no canvia)
Això i una bona amanida d'enciam i tomàquet per recordar el bé que es menja a casa!
Tinc unes ganes de veure-la!!!

18 comentaris:

  1. Quan la teva filla tasti aquest pastís després de sobreviure 2 setmanes a Londres, segur que li cauran les llàgrimes i dirà: com a casa enlloc! :)
    Té una pinta deliciosa!

    ResponElimina
  2. Molt bó!!! Amb quina gana s'ho cruspirà la teva nena!!! Com el menjar de casa, res, com diu la Teresa.

    Petonets

    ResponElimina
  3. ...el cert és que a Londres menjen diferent...però jo vaig menjar molt bé...entenc que el menjar de casa sempre serà el de casa...però a Londres pots menjar delicious!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  4. Dolça, segur que quan llegueixis aquest comentari ja estaràs amb la teva filla, ja l'hauràs abraçat i petonejat.

    I segur que estas molt feliç

    ptns

    ResponElimina
  5. Esperem que li hagi anat molt bé el seu curs d'anglès. Amb lo bé que cuines tu no m'estranya que trobés el menjar britànic horrorós.
    Un petó i bona tornada.

    ResponElimina
  6. Quina bona manera cuidar a ta filla i donar-li la benvinguda!
    Que mengin fora una temporada a vegades va bé perquè així després aprecien més el que es cuina a casa. I amb una cuinera com tu, té el llistó molt alt!!!

    ResponElimina
  7. I la teva filla encantada amb aquest pastís tan bo...
    I per fer servir les verdures de l' hort... va perfece.
    ptns.

    ResponElimina
  8. Hola Dolça he venido a devolverte la visita y me ha gustado tu blog. Aunque me cueste un poco, te seguiré, que el traductor está bien.
    El pastís riquísimo

    Besos

    ResponElimina
  9. Deliciós de ban segur. Quin gust arribar a casa!
    bloc pa amb oli i xocolata

    ResponElimina
  10. Que buena cena le has preparado,seguro que te lo agradece cuando salen de casa,es cuando mas notan la diferencia y mas lo aprecian.
    Un beso.

    ResponElimina
  11. Enriquir-se estudiant anglès es mentalment saludable. Enriquir-se amb verdures es físicament saludable. Quina sort tenen els teus. Combinacions excepcionals. Salut ganxeta!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Segur que ha enyorat el teu menjar!

    Quina bona pinta de pastís!

    ResponElimina
  13. quina cosa més rebona!!!! i jo tinc dues planxes de pasta de full del lidl a la nevera...
    pt!

    ResponElimina
  14. Quin goig de pastís!!Jo li treuria el pebrot, però té una pinta increible!!

    Feliç setmana maca!
    Petons.

    ResponElimina
  15. Segur que aquest pastís de verdures li semblarà una delícia. Tinc un germà que va viure 3 o 4 anys a Anglaterra i trobava el menjar tan dolent, que es va acabar fent vegetarià!
    I és que el nostre menjar cuinat amb oli (sobretot si és DO)és molt més bo que amb tanta mantega.
    Que gaudeixis amb la companyia de la teva filla!

    ResponElimina
  16. Això només ho podem fer les mares! i segur que amb l'amor que hi has posat en la preparació ho havia de trobar boníssim.
    Mònica

    ResponElimina
  17. Muy rico, me encantaría que pusieras un traductor para traducirlo directamente desde aquí como tengo yo en el mío....
    Un beso

    ResponElimina
  18. Gràcies a tots pel vostre suport a la meva "pobre nena" que va sobreviure 15 dies a London gràcies als KIT-KAT.
    Penseu que costava que menges amanida verda i ara, des que ha tornat, en menja cada dia sense rexistar. Ai! com deu haver enyorat els menjars de casa!!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.