Pastís salat de carabassó, ceba i pebrot
Avui torna a casa, després de quinze dies d'estada a Londres, estudiant anglès i "passant-s'ho molt bé".
Cada vegada que hem parlat per teléfon o pel msn ha sortit el mateix tema: - "mama, el menjar d'aquí és immenjable!" i han estat sobrevivint amb pizzes i dolços. Mare meva, quina dieta més equlibrada i sana!!!
Avui ja serà a casa a l'hora de sopar i començarem a introduir la verdura, encara que sigui en forma de pastís, ja que quan arribarem de l'aeroport tindrem ganes de tot menys de posar-nos a la cuina, per això he preparat aquest pastís .
Necessitem:
- Una placa de pasta de full ( del Lidl, of course!)
- Ceba
- Carabassó
- Pebrot italià
- ous
- Formatge parmesà
-Oli i sal
En una paella amb molt poquet oli anem sofregint, a foc ben baixet perquè quedin blanquetes, no daurades, les verdures tallades en juliana per aquest ordre: primer la ceba, després el pebrot i per últim el carabassó. Rectificar de sal.
Mentrestant esteneu la placa de pasta de full en un motlle. Poseu-hi a dins les verdures i seguidament un parell d'ous ben batuts on hi haurem barrejat un parell de cullerades de parmesà.
Al forn, a 180º, fins que vegem que està cuit, han estat uns 25 minuts.
(Aquest pastís es pot fer amb les verdures que es vulgui i la manera de fer-lo no canvia)
Això i una bona amanida d'enciam i tomàquet per recordar el bé que es menja a casa!
Tinc unes ganes de veure-la!!!
Cada vegada que hem parlat per teléfon o pel msn ha sortit el mateix tema: - "mama, el menjar d'aquí és immenjable!" i han estat sobrevivint amb pizzes i dolços. Mare meva, quina dieta més equlibrada i sana!!!
Avui ja serà a casa a l'hora de sopar i començarem a introduir la verdura, encara que sigui en forma de pastís, ja que quan arribarem de l'aeroport tindrem ganes de tot menys de posar-nos a la cuina, per això he preparat aquest pastís .
Necessitem:
- Una placa de pasta de full ( del Lidl, of course!)
- Ceba
- Carabassó
- Pebrot italià
- ous
- Formatge parmesà
-Oli i sal
En una paella amb molt poquet oli anem sofregint, a foc ben baixet perquè quedin blanquetes, no daurades, les verdures tallades en juliana per aquest ordre: primer la ceba, després el pebrot i per últim el carabassó. Rectificar de sal.
Mentrestant esteneu la placa de pasta de full en un motlle. Poseu-hi a dins les verdures i seguidament un parell d'ous ben batuts on hi haurem barrejat un parell de cullerades de parmesà.
Al forn, a 180º, fins que vegem que està cuit, han estat uns 25 minuts.
(Aquest pastís es pot fer amb les verdures que es vulgui i la manera de fer-lo no canvia)
Això i una bona amanida d'enciam i tomàquet per recordar el bé que es menja a casa!
Tinc unes ganes de veure-la!!!
Quan la teva filla tasti aquest pastís després de sobreviure 2 setmanes a Londres, segur que li cauran les llàgrimes i dirà: com a casa enlloc! :)
ResponEliminaTé una pinta deliciosa!
Molt bó!!! Amb quina gana s'ho cruspirà la teva nena!!! Com el menjar de casa, res, com diu la Teresa.
ResponEliminaPetonets
...el cert és que a Londres menjen diferent...però jo vaig menjar molt bé...entenc que el menjar de casa sempre serà el de casa...però a Londres pots menjar delicious!!!
ResponEliminaPtnts
Dolça, segur que quan llegueixis aquest comentari ja estaràs amb la teva filla, ja l'hauràs abraçat i petonejat.
ResponEliminaI segur que estas molt feliç
ptns
Esperem que li hagi anat molt bé el seu curs d'anglès. Amb lo bé que cuines tu no m'estranya que trobés el menjar britànic horrorós.
ResponEliminaUn petó i bona tornada.
Quina bona manera cuidar a ta filla i donar-li la benvinguda!
ResponEliminaQue mengin fora una temporada a vegades va bé perquè així després aprecien més el que es cuina a casa. I amb una cuinera com tu, té el llistó molt alt!!!
I la teva filla encantada amb aquest pastís tan bo...
ResponEliminaI per fer servir les verdures de l' hort... va perfece.
ptns.
Hola Dolça he venido a devolverte la visita y me ha gustado tu blog. Aunque me cueste un poco, te seguiré, que el traductor está bien.
ResponEliminaEl pastís riquísimo
Besos
Deliciós de ban segur. Quin gust arribar a casa!
ResponEliminabloc pa amb oli i xocolata
Que buena cena le has preparado,seguro que te lo agradece cuando salen de casa,es cuando mas notan la diferencia y mas lo aprecian.
ResponEliminaUn beso.
Enriquir-se estudiant anglès es mentalment saludable. Enriquir-se amb verdures es físicament saludable. Quina sort tenen els teus. Combinacions excepcionals. Salut ganxeta!!!!!!!
ResponEliminaSegur que ha enyorat el teu menjar!
ResponEliminaQuina bona pinta de pastís!
quina cosa més rebona!!!! i jo tinc dues planxes de pasta de full del lidl a la nevera...
ResponEliminapt!
Quin goig de pastís!!Jo li treuria el pebrot, però té una pinta increible!!
ResponEliminaFeliç setmana maca!
Petons.
Segur que aquest pastís de verdures li semblarà una delícia. Tinc un germà que va viure 3 o 4 anys a Anglaterra i trobava el menjar tan dolent, que es va acabar fent vegetarià!
ResponEliminaI és que el nostre menjar cuinat amb oli (sobretot si és DO)és molt més bo que amb tanta mantega.
Que gaudeixis amb la companyia de la teva filla!
Això només ho podem fer les mares! i segur que amb l'amor que hi has posat en la preparació ho havia de trobar boníssim.
ResponEliminaMònica
Muy rico, me encantaría que pusieras un traductor para traducirlo directamente desde aquí como tengo yo en el mío....
ResponEliminaUn beso
Gràcies a tots pel vostre suport a la meva "pobre nena" que va sobreviure 15 dies a London gràcies als KIT-KAT.
ResponEliminaPenseu que costava que menges amanida verda i ara, des que ha tornat, en menja cada dia sense rexistar. Ai! com deu haver enyorat els menjars de casa!!!!
PTNTS
Dolça