Pastís grec de taronja - PORTOKALOPITA


Des que existeix el NoTotSonPostres he posat cara i tinc - podria dir una mica d' amistat - amb persones que mai s'haurien creuat al meu camí sense aquesta aventura blocaire.
Blogs que segueixes des del començament ... amb qui tens afinitat pels origens (ambdues famílies tenim arrels a la mateixa zona d'Extremadura)... amb qui  comparteixes moments i complicitats amb els comentaris al blog, més endavant amb el facebook i després a l'instagram... i un dia et conviden a un dinar de bloguers, en petit comité, i te la trobes, la coneixes, li poses cara... i no es trenca cap idea de les que t'havies format... és com es mostra al seu blog, a les seves xarxes, franca, oberta, riallera, propera... i a més fa unes fotos precioses i té unes mans a la cuina... 

Fa dies que vaig veure la portokalopita ( mira que n'és de bonica aquesta paraula )  al compte d'instagram  elviras_petit_bistro,  vaig anar a Los Cerezos en Flor  i vaig decidir fer-lo... aquí el teniu... i aquesta vegada sense canvis, us ho podeu creure?


Necessitem: 
  • 3 taronges
  • 3 ous
  • 150 g de iogurt grec
  • 300 g de pasta filo
  • 200 g de sucre
  • 1 culleradeta d'esència de vainilla
  • 1/2 cullerada de llevat químic
  • 90 ml d'oli d'oliva verge extra
  • 150 ml d'aigua
Tallem la pasta filo a trossos petits, els escampem damunt una safata i els deixem una mitja hora que s'eixuguin. 

Posem el forn a preescalfar a 180º
Folrem el motlle amb paper sulfuritzat.

En un bol posem els ous junt amb el sucre i amb el batedor de varetes es treballen fins tenir-los a punt de cinta.
Afegir-hi, sense deixar de batre, la ratlladura i el suc d'una taronja, l'esència de vainilla, el llevat , el iogurt i al final l'oli ben a poc a poc.

Posem la pasta filo a trossos i seca dins d'aquesta massa  i ho barregem bé.
Ho aboquem al motlle, hi posem al damunt la segona taronja, a rodanxes ben fines,  i ho empolvorem lleugerament amb una mica de sucre morè.
Ho tindrem al forn uns 3/4 d'hora o fins que vegem que estigui daurat per tot arreu.

Mentre el tenim al forn fem l'almívar:
El suc de la tercera taronja, junt amb els 150 ml d'aigua i els 50 g de sucre que ens han quedat,  ho  posem tot junt en una cassola a foc suau  fins aconseguir un almívar lleuger. Ho deixem refredar i ho reservem.
Quan estigui cuita la portokalopita la traiem del forn i la deixem refredar una mica abans de posar-li l'almívar per damunt per "emborratxar-la" lleugerament.

          
L'Elvira diu que li agrada servir-lo amb nata o amb iogurt grec... nosaltres el vam degustar amb un bon cafè... que si hagués estat un einikó o cafè grec ens hagués fet viatjar a terres gregues... però toquem de peus a terra... amb un cafè exprés  van ser unes postres   de dinar perfectes. 



 Font de la recepta : Elvira Navas, LOS CEREZOS EN FLOR

Comentaris

  1. Alguna vez he tenido la oportunidad de conocer a alguna persona que sigo por las redes o que tenemos blogs de cocina y es una sensación muy gratificante, cuando das un paso más y lo personal traspasa la pantalla...

    Me encanta tu pastel, con ese aspecto tan rústico, tan casero, que dan ganas de zampárselo entero

    Petons!

    ResponElimina
  2. Quin descobriment, oi??? És una recepta molt mediterrània...i m'encanta!
    Sorprenent trobo que estigui feta amb pasta filo! Me l'apunto, que m'ha agradat molt.
    Jo no conec a l'Elvira però sí que la segueixo a les xarxes. M'agrada molt tot el que fa!
    Bona setmana i molts petons,
    Olga
    Olga

    ResponElimina
  3. Això de conéixer gent de blogs que segueixes és fantàstic!!! Mai he tingut cap decepció!
    Aquest pastís cap a pendents!
    Una abraçada i bona setmana,
    Palmira

    ResponElimina
  4. Que original y deliciosa receta ,me la llevo a pendientes
    besitos y feliz semana¡¡¡

    ResponElimina
  5. Riquísimo este pastel, me encanta la cocina Griega. Tuve una experiencia bloguera y es muy gratificante podernos conocer y darnos ese abrazo en persona, me encantaría poderlo repetir, aunque sin conocernos en persona llegamos a tener unas buenas amistades, lo digo por experiencia.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Que pastel tan delicioso, no lo conocia y voy a tener que ponerlo en mis pendientes, me encanto!
    besos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Si sou per aquí i em voleu dir alguna cosa, l'acceptaré de bon grat i sempre serà tinguda en compte.

Entrades més llegides