Patates amb costella / patatas meneás @Cooking The Chef
Sort he tingut aquest mes de que el cuiner del Cooking the Chef ha estat Karlos Arguiñano, atabalada com he anat tot el mes no hagués tingut temps de fer cap filigrana amb un xef més complicat
Aquest cuiner fa cuina de casa, sense complicacions... i per un plat de cada dia, sense complicacions em vaig decantar, unes "patatas meneás" que jo he fet amb costella enlloc d'amb careta, que és la carn que fa servir ell. Un plat gustós típic de la zona de Càceres que es fa amb una base de patata amb pebre vermell de la Vera i carn de la matança, que jo he substituit per costella desossada.
Necessitem per a quatre persones:
- 4 patates no massa grans
- 500g de costella de porc
- 2 alls tendres
- 2 alls
- 1 culleradeta de pebre vermell del Vera dolç
- 1/2 culleradeta de pebre vermell de la Vera picant
- OOVE
- Sal
- Dues fulles de llorer
Posem la costella a bullir amb aigua, sal, la fulla de llorer i un all durant 20 minuts. La deixem refredar. després la desossem i la tallem a trossos petits.
La posem en una paella, amb una miqueta d'oli i, a foc ben baix la fem coure fins que estigui ben tendra, quan ja estigui gairebé a punt hi posem una miqueta dels dos pebres vermells, ho remenem i ho deixem amb el foc apagat, dins la paella.
Mentrestant pelem les patates, les tallem grollerament i les bullim en aigua amb sal i l'altra fulla de llorer durant 20 minuts..
Traiem la carn de la paella i amb una mica més d'oli, hi sofregim els alls, amb la resta de pebres vermells, hi afegim les patates ben escorregudes, les anem aixafant amb una forquilla mentre remenem un parell de minuts.
Les posem al plat posant-hi al damunt una mica de la costella que haurem escalfat a la mateixa paella en treure les patates i ja ho tenim a punt per dinar!
És un plat prou complert perquè sigui un plat únic, com a molt amb una mica d'amanida d'acompanyament , un plat de cada dia, dels que a casa no acostumem a fer i que hem trobat molt saborós i bo, sobretot perquè el dia que ens el vam menjar feia força fresca!
I si voleu veure totes les propostes del repte d'aquest més les podeu trobar aquí !
I si voleu veure totes les propostes del repte d'aquest més les podeu trobar aquí !
Unas patates la mar de bones.
ResponEliminaque ricas patatas, mira de paso el enlace del reto, que hay un error :)
ResponEliminaUn plat magnific pel repte i per qualsevol dia ... M´encanta!! Petons,
ResponEliminaJo en vull un plat! Ummm que bo!
ResponEliminaM'encanta a mi l'Arguiñano, crec que les seves receptes i els seus programes a la TV van ser els primers que vaig seguir :)
Molt bona proposta!
Petons
El plat que has triat em sembla fantàstic! Aquest mes crec que tothom coneixia al xef, i és que les seves receptes mai fallen!
ResponEliminaPetons
palmira
Hola Gloria. Sin duda esta propuesta que has hecho para el reto es sensacional. Una forma muy original de preparar unas patatas revolconas y en la dejas marcada tu impronta de estupenda cocinera.
ResponEliminaUn plato que creo ha debido salirte delicioso, solo verlo y apetece saborearlo.
Un abrazo.
Molt Arguiñano!! La podría fer pels de casa, però per mi no¡!!! Jejejeje q poc carnívora q sóc!!!!ptnts
ResponEliminaUna receta contundente y deliciosa, buena elección
ResponEliminaUna recepta molt contundent pero que ha d'estar boníssima. M'analegro que poguessis participar ;)
ResponEliminaPetons
Aisha
Hola Glòria,
ResponEliminaEm semblen unes patates espectaculars!.
És un bon plat únic.
Salutacions.
Un plat perfecte que segur agrada a tothom, al menys jo no li faria un lleig. Petons.
ResponEliminaQué guiso más rico, te ha quedado un plato de lo más apetecible. besitos guapa ;-)
ResponEliminaJa m'he guardat la recepta quina delicia de plat.Petons
ResponEliminaMuy ricas las patatas con costillas,buena elección.besinos
ResponEliminaPrenc bona nota de las "meneás"! M'ha agradat molt la teva recepta! La faré segur! Jo...probablement amb careta!
ResponEliminaPetonets,
Olga
Glòria han de ser molt gustoses, m'encanta el pebre vermell!
ResponEliminaUna abraçada
M egust amucho esta receta. Yo la hago igual pero con panceta en vez de costilla. Muy buena.
ResponEliminaYa cocina del karlos es inagotable y siempre buena y que triunfa donde va.Perfectas y sabrosas tus patatas con costilla.
ResponEliminapeto
Pues si estas patatas tienen diferentes nombres; pero lo que si esta claro, es que a pesar de su humildad, estan de rechupete y son muy demandadas en algunas familia.
ResponEliminaFelicidades
Quina bona elecció, i no ha de ser fàcil entre les mils de receptes que té aquest cuiner!! m'encanta que les costelles vagin desossades, així queda un plat de "senyoret", tot cap dins!! un petó ;)
ResponEliminaboníssima elecció, un plat d'aquells que fan venir ganes de tastar!
ResponEliminaun petó!
Patatas siempre ricas
ResponEliminaBss
No coneixia aquesta recepta i m'ha encantat, molt bona elecció :D
ResponEliminaPetons
Un plato buenísimo, las patatas tiene que estar riquísimas con esta costilla.
ResponEliminaBesoss
ResponEliminaGlória; Un bon remenat aquest amb patates i costelles, plat únic, com molt bé dius.
Que tinguis un bon somriure¡¡ :O)
Buenos días Gloria. Unas patatas con una pinta deliciosa, seguro que están buenísimas con esas costillas.
ResponEliminaMe encantan
Un beso Paco
patatas y carne de cerdo, una combinación deliciosa por donde se le mire, platos sencillos y ricos, caseros de nuestras cocinas del día a día, que mejor puede haber.. con una cerveza fría y una ensalada fresca y a ser felices
ResponEliminaBesos!
Una proposta ben original, d'aquelles que m'agraden tant amb un bon pimentón. Jo també haguera canviat la carn i la teva opció m'agrada força, gràcies per participar un mes més.
ResponEliminaUn vicio las patatas, por Avila se llaman patatas revolconas y son para no dejar ni rastro, besos
ResponEliminaSofía
Ja se perquè has escollit aquesta recepte.... Ha de ser bonisima. Jo com tu, ni hablar de la careta😲
ResponEliminaPetonets
Un viaje me ha impedido visitar a todos los participantes del reto de este mes. Poco a poco lo voy haciendo...llego a tu blog y me encuentro con esta receta de lo más tradicional, de las que me gustan a mí. Estoy segura que, si hubiera estado en tu mesa, habría repetido...nos vemos en la próxima. Bssss
ResponElimina