Rosquilles d'oli
Les vaig veure aquí, al blog del Juan i em van recordar aquelles rosquilles que veia al forn quan de petita acompanyava la mare o l'àvia a buscar el pa. Poques vegades en compràvem, però quan ho fèiem tenien un gust especial... una pasta seca, però de cor una mica tendre, no gaire dolça... amb gust a pasta de forn no de pastisseria, i ja sabeu que aquestes són les que a mi m'agraden ;-) Per tant, aquí les teniu:
Necessitem:
- -3ous
- -200g de sucre
- -180g d'oli d'oliva, en el meu cas DOSiurana
- - entre 600 i 700g de farina
- -Una culleradeta de cafè de llevat químic
- - Per a les enriquides: taronja confitada tallada a trossets i fideus de xocolata.
Posem els ous en un bol i els barregem amb el sucre fins que quedin a punt de cinta, és a dir una massa escumosa . Hi afegim l'oli a poc a poc i ho seguim batent fins que quedi totalment incorporat. Barregem el llevat amb la farina i l'anem tirant a poc a poc, a mesura que anem amassant, fins que ens quedi una massa que no se'ns enganxi a les mans.
Una part de la massa l'enriquirem barrejant-la amb un parell de cullerades de fideus de xocolata i un parell de cullerades de dauets de taronja confitada.
Posem la massa a la nevera i la deixem refredar.
Anem fent boles, no massa grans, les aplanem una miqueta i amb un dit fem un forat al mig donant la forma a la rosquilla.
Les anem posant a la safata , damunt paper de forn perquè no s'enganxin, una miqueta separades ja que creixen una mica.
Amb el forn preescalfat a 200º les courem uns 20 minuts o fins que vegem que estan fetes per damunt i per sota.
I aquí teniu... unes rosquilles de les de sempre... perquè m'agradaran tant les coses tradicionals???
No las coneixia però apareixen provarles
ResponEliminaJa fa uns quants anys que estic intentant trobar una recepta de "rollets" que feia la meva iaia. He provat moltes receptes i encara no he trobat cap amb que quedin com els que menjava de petita. Ara provaré la teva. A veure que tal. Petons i bon dia.
ResponEliminaHola Dolça. Muchas gracias por tu reseña. Eres muy amable.
ResponEliminaLos que yo hice, como mencionaba en la entrada fueron de una receta de un familiar de mi mujer. A mis hijas les gustaban mucho pero no sabía como hacerlos hasta que me decidí a preguntarle jj. Y salieron, los he hecho ya dos veces.
Veo que tu le has hecho unas pequeñas modificaciones y además los has enriquecido jj. No dudo de que te habrán salido exquisitos porque la verdad es que lo son. Me habría gustado mucho poder probarlos porque tienen una pinta fabulosa.
Gracias de nuevo y que pases un estupendo fin de semana.
Saludos
mmm...ara si que m'anirien bé, un platet d'aquestes rosqullles....mmmmm
ResponEliminaAmb aquets ingrediens tan naturals es imposible feru malament....superiors reina !!!
ResponEliminaPetonets.
Tampoc les tastaré no? ja saps m'avises i les passem s recollir!!! fa un cafè algun dia??? ptnts
ResponEliminaQué vistosas y ricas....me llevo un par para el café....feliz puente besitoss
ResponEliminaAmb aquests ingredients segur que és una recepta que no falla!! A més a més les has enriquit amb xocolata i taronja confitada!! Quina gana m'has fet venir!!
ResponEliminaPetonets guapa, i bon cap de setmana. MAR, de EQNME
Les enriquides, amb la xoco i la taronja, han de ser encara més bones!
ResponElimina
ResponEliminaDolça; Aquestes són les autèntiques, les de sempre... i l'oli amb D.O. encara més de més...¡¡
Salutacions "ganxeta"¡¡
Bones i aromàtiques, ideals per acompanyar el te. O el cafè, és clar! M'agraden molt, les pastes fetes amb oli, no mantega. Petons
ResponEliminaDolça a casa fem un rotlles d´oli pareguts, però tu li fiques taronja confitada i xocolata, que son dos ingredients que li deuen aportar molt bon sabor.
ResponEliminaEls provaré a fer.
Bona setmana
uauu quina pinta! mai n'he fet i ara me n'han vingut unes ganes! de vici! petons
ResponEliminaHola Dolça, hi ha algun problema amb la última entrada del braç de gitano i no la puc veure. Pot ser?. Ja aniré estant al cas. Petons.
ResponEliminaNo és una llepòlia que en mengi sovint. Més aviat em conviden...però reconec que on siguin les d´oli les altres poden tremolar.
ResponEliminaYo tambien adoro la tipica rosquilla de horno, y tu las has bordado tienen toda la pinta de estar deliciosas. Besicos
ResponEliminaFer rosquilles a més ha de ser divertit, jo fa temps que en vull fer, a veure quan m'hi poso.
ResponEliminaBueneisimas,las recetas tradicionales son las mejores,me encantan.
ResponEliminaBesets.
Tenen molt bona pinta!
ResponEliminaAquest records d'infantesa de menjar ens queden ben marcats, tant per bo com per dolent!
ptns!
Aquesta recepta me l'apunte de totes totes!!! Què bones!!! Gràcies per compartir-la.
ResponEliminaSalutacions
Nena, tot allò que és de sempre no falla mai. Ai, jo que ja començo a enyorar tot el que és d'abans...
ResponEliminaPetonets tarragonins,
Nani
Aiiiiixxxx, amb lo que m'agraden les rosquilles!!! I aquestes, que estan fetes al forn.....mmmmm......
ResponEliminaPetons,Dolça!!
Olga
La meva avia sempre en feia per aquestes dates! Quins records...
ResponEliminaPetons
Riquísimas¡¡¡ un abrazo
ResponEliminal'aspecte és ompressionant, això s'ha de tastar
ResponEliminapetons
Fa anys i panys que no en menjo! quins records! m'apunto la recepta! petó
ResponElimina