Conill amb pinyons
Avui tocava fer una miqueta de guisat, estem una mica tips de tanta planxa i tan de vapor...
Avui un conill del mas del Pere, l'hem triat i hem esperat a que ens el preparessin per pendre'l, això si, sense pell ni cap... no puc soportar veure aquells ullets... aleshores ni el tallo ni me'l menjo, què hi farem si sóc així de figa-flor!
L'he trossejat a trossos bastant grossos i l'he marcat a la cassola amb poc oli, l'he reservat.
Apart he picat tres cebes i, a foc ben baixet, amb una miqueta d'oli i mig gotet de moscatell, les he caramel·litzades.
Quan han estat ben marronetes hi he afegit els trossos de conill, salpebrats, els he cobert amb brou i mig gotet més de moscatell i ho he deixat fent xup-xup gairebé una hora, fins que he vist que s'havia reduit força el líquid. Hi he afegit uns quants pinyons, que havia torrat una miqueta a la paella, i ho he deixat fins que el suquet ha tingut l'espessor que a mi m'agrada, és a dir gens líquid.
Emplatar i ràpid cap a taula!
Avui un conill del mas del Pere, l'hem triat i hem esperat a que ens el preparessin per pendre'l, això si, sense pell ni cap... no puc soportar veure aquells ullets... aleshores ni el tallo ni me'l menjo, què hi farem si sóc així de figa-flor!
L'he trossejat a trossos bastant grossos i l'he marcat a la cassola amb poc oli, l'he reservat.
Apart he picat tres cebes i, a foc ben baixet, amb una miqueta d'oli i mig gotet de moscatell, les he caramel·litzades.
Quan han estat ben marronetes hi he afegit els trossos de conill, salpebrats, els he cobert amb brou i mig gotet més de moscatell i ho he deixat fent xup-xup gairebé una hora, fins que he vist que s'havia reduit força el líquid. Hi he afegit uns quants pinyons, que havia torrat una miqueta a la paella, i ho he deixat fins que el suquet ha tingut l'espessor que a mi m'agrada, és a dir gens líquid.
Emplatar i ràpid cap a taula!
que bo,el conill m'agrada molt aixi ,jo a casa faig molts cops rostit,o sigui que m'apunto aquesta recepta,petons
ResponEliminaMmmmm, la faimbre me l´ahs de preparar tu a mi reina, que menjo malameeeeent , qui ho diria oi? donc si, molt malament i aquest conillet m´ha fet venir una salivera i amb la gana que tinc jo mato el que em posin davant hehehehehe.
ResponEliminapetons i cafè a la vista la setmana que ve faig festa diumenge i fem family, però la vinent quedem les ganxetowoman´s.
petonets
A casa la meva germana i jo ens partim el cap! Entenc que et faci cosa però és boníssim ;)
ResponEliminaAquest rostit de conill amb pinyons es tota un delicia. Bon plat per celebrar la victoria del Barça.... Petons,
ResponEliminaha d'estar bonissim! aquest plat de deixar que vagi fent xupxup m'encanten...
ResponEliminaDolça, la carn de conill m'encanta! I a jutjar per la foto, és d'aquells plats rostits tan sucosos... de luxe!
ResponEliminaPetons!
Al Pere li encanta menjar-se el cap del conill, i les meves filles quan ho veuen, s'esgarrifen!!!!!!
ResponEliminaA mi no em fa res, però no me'l menjaria per res del món! Del conill, el fetge i la cuixa.
Així amb pinyons no me l'he menjat mai, i ben bo que ha de ser!
Petons
Fa molt bona pinta, peró a casa no ho ha forma de que mengin conill.
ResponEliminaEl toc dels pinyons es perfecte.
Petons,
Esther
http://comosiempremadreando.blospot.com
ja veig que tu si que el pots tallar! jajajajaja. Una opció exel·lent!!! molts petonets.
ResponEliminaCambio el conejo por pollo y seguro que me encanta. Un besito, Dolça!
ResponEliminaEntre tu i la Judith m'estan entrant unes ganes de menjar conill!! Aquest amb els pinyotets i la salseta amb el moscatell ha d'estat molt i molt bo!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Un bon guisat com aquest de tant en tant no fa mal, je je je... una bona llesca de pa i a disfrutar sucant de la salseta, mmm....
ResponEliminaLa carn de conill també m’encanta i fet amb qualsevol preparació, el cap també m’agrada però tenen que treure-li els ulls, perquè sinó cap a las deixalles
ResponEliminaAquest amb els pinyons te d’estar boníssim.
Petons
Com ens agrada aquesta recepta !!
ResponEliminaUn petó
JOan i Sara
Què bo! I això de posar-hi pinyons m'encanta, no els he posat mai.. així que prenc nota. Petonets
ResponEliminayo el conejo me encanta pero tambien sin la cabeza.te ha quedado con esa salda de pinyons de muerte,voy a buscar un poco de pan y vuelvo
ResponEliminamiquel
Hola Dolça. El conejo no es una de las carnes que más me gusta. l tomo de vez en cuando pero no porque lo pida. Me resulta un poco seca, aunque debe ser manía mía.
ResponEliminaCon esta salsa que le has puesto tiene que estar fabuloso. Te aseguro que lo comería sin poner pegas.
Saludos
Pel que expliques havia de estar , apsrt de molt bo, molt tendre!
ResponEliminaPetons
Hola Dolça, este conejo si que tiene que estar bueno, primero como lo as cocinado y segundo que esta criado en la masia del padre y nada tiene que ver con los de las granjas, un saludo.
ResponEliminaJUAN
Ummm quina pinta que fa aquest platet!!! M'agrada moltíssim.
ResponEliminaOetons!!!
la verdad es que tiene una pinta estupenda y esa salsa para volverse loca :)
ResponEliminapor cierto ¿ me podrías decir dónde has comprado el dispensador de cápsulas nespresso ? ando buscándolo pero lo que veo es demasiado grande y caro.
si no te importa me lo dices por e-mail.
un peton