GINGERBREAD MAN
Hem fet una trobada d'amics de joventut, aquelles que voldries fer una vegada a l'any però que, a mesura que ens fem grans es van espaiant. Ara feia més de tres anys que no ens trobavem i quina il·lusió retrobar-nos una vegada més!
No va ser una trobada en un restaurant, va ser a casa d'un de nosaltres, i cadascú es va encarregar de portar alguna cosa per alimentar els nostres "afamats estòmacs".
A mi em va tocar portar la llepolia per acompanyar el cafè i fer que s'allargués la sobretaula. Vaig pensar en xocolata, uns bombonets d'avellana, unes trufes, o potser uns pastissets en versió mini... Al final hem vaig decidir i entretenir fent unes galetes de gingebre, unes galetes diferents ja que tenen un punt "picant" que les fa especials.
Per fer-les necessitem:
Barregem bé la mantega, l'ou i el sucre.
Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i ho amassem bé.
Al final hi posem la melmelada i el gingebre i ho acabem d'amassar.
Amb el corró estirem la massa fineta i la tallem amb els motlles. Jo m'he entretingut a dibuixar-los amb un escuradents.
Posem les galetes damunt paper de forn i les posem a coure, a 180º, uns 10 minuts aproximadament.
No sé si va ser la picantor de les galetes o el bon rotllo, però el cava va correr i vam estar una llarga estona d'allò més bé!
No va ser una trobada en un restaurant, va ser a casa d'un de nosaltres, i cadascú es va encarregar de portar alguna cosa per alimentar els nostres "afamats estòmacs".
A mi em va tocar portar la llepolia per acompanyar el cafè i fer que s'allargués la sobretaula. Vaig pensar en xocolata, uns bombonets d'avellana, unes trufes, o potser uns pastissets en versió mini... Al final hem vaig decidir i entretenir fent unes galetes de gingebre, unes galetes diferents ja que tenen un punt "picant" que les fa especials.
- -150g de mantega en pomada
- -1 cullerada de melmelada de taronja amarga
- -1 culleradeta de llevat químic
- -1 ou
- -200g de sucre
- -una culleradeta de gingebre en pols ( jo n'hi poso mitja, d'altra manera trobo que piquen una miqueta massa)
- -350g de farina
Barregem bé la mantega, l'ou i el sucre.
Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i ho amassem bé.
Al final hi posem la melmelada i el gingebre i ho acabem d'amassar.
Amb el corró estirem la massa fineta i la tallem amb els motlles. Jo m'he entretingut a dibuixar-los amb un escuradents.
Posem les galetes damunt paper de forn i les posem a coure, a 180º, uns 10 minuts aproximadament.
No sé si va ser la picantor de les galetes o el bon rotllo, però el cava va correr i vam estar una llarga estona d'allò més bé!
Hola Dolça, després de algún que altra setmana de vacançes torne a la teva cúina per veure unes magnífiques galletes........paco
ResponEliminaJa tens raó, com més temps passa més difícil és retrobar-se... Has escollit unes galetes molt apropiades a l'ocasió!,una cucada!A reveure!
ResponEliminaM'encanten aquestes galetes, tens raó al gustet picant dona un toc mmmm
ResponEliminaUn petonàs
Ostres!!! Aquestes galetes les poso a la llista de pendents!! En venen unes a l'Ikea que em tornen boja...i proximament...tastaré...les speculaas...ja us explicaré què tal!!!
ResponEliminaPtnts
M
Quines galetes més divertides i fetes amb tot el "carinyu" per a una trobada que segur que va durar hores, tot xerrant i xerrant.
ResponEliminaSón boníssimes!!I per acompanyar el cafè ,perfectes i molt divertides!
ResponEliminaEmma
Quines galetes més bones... i maques!! Queden apuntades, que tinc ganes de fer galetes!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Que maques tan quedat.. Encara no les he probat...
ResponEliminaSalutacions.
M'encanten aquestes trobades amb vells amics, la vetllada s'allarga xerrant i xerrant finsa a ltes hores de la nit :)
ResponEliminaSegur que desgustant aquestes delcioses galetes de gingebre la nit va ser molt més agradable.
Aquestes galetes tenia ganes de probar-les... veient la teva recepta a veure si m'animo que ja va sent hora. Gràcies!
ResponEliminaUnes galetes que a part de ser molt maques, molt bones, per una trobada d’aquelles que no s’obliden.
ResponEliminaPetons
Que boniques t'han quedat, i totes arrenglerades amb tots els homenets agafadets de la mà. Quina paciència a dibuixar-los amb un escuradents.
ResponEliminaA reveure!
Glòria, segur que tot plegat les galetes, el cava i la bona companyia va fer que la sobretaula s'allargués.
ResponEliminaJo reconec que queden molt boniques les gingerbread man, però no puc amb el seu gust. :(
Petons!
Quina monada, totes arrenglerades i els homenets i donetes agafadets de la mà. Quina gràcia!
ResponEliminaFins aviat!
Et van quedar genials, molt òniques.
ResponEliminaMuas!
Dol{a crec que hi ha una errada en la relacio d'ingredients, 200g de gingebre deu ser de sucre
ResponEliminaMoltes gracies per les teves receptes!!!
Et seguim desde mont-roig!!!
Hola guapa tu
ResponEliminaunes galetes precioses, et doncs 10 punts
nosaltres també o fem això de trobar-nos un parell de cops a l´any,..es molt divertit
mil petonets Susanna
Sempre m'han fet gràcia aquests ninotets en forma de galeta. T'han eixit ben graciosos i abellidors. Salutacions.
ResponEliminaM´encanten aquestes galetes, i ben picantones de gimgebre, segur les van disfrutar molt els compis oi?
ResponEliminaEspero que tot vagi be, una abraçada.
Hola Dolça, muy bonitas y buenas estas galletas, un saludo.
ResponEliminaJUAN
Segur que ho vau passar molt bé. Et vas inspirar en els amics per decorar les galetes? veig que són totes diferents ;-)
ResponEliminaPaco, spero que les vacances hagin anat molt i molt bé. Me n'alegro de tornar-te a trobar per aquí.
ResponEliminaMercè, volia fer alguna cosa una miqueta diferent.
Lily, se que aquestes galetes o agraden molt o no agraden, veig que tu ets dels primers.
Marta, què se'n sap de les Speculaas?
Glòria, xerrant i xerrant, i com que picaven força bevent i refrescant la gola , per tant encara xerravem i xerravem més..., jejej
Emma, ja veig que tu també ets de les que els agraden.
sandra, són molt boniques, però pensa que són de gengibre... és a dir picantones.
mari, van quedar molt divertides, així dibuixades una a una, la veritat és que si!
gemma, a mi també m'agraden aquestes trobades recordant vells temps... deu ser que ja tinc molts "vells temps" que recordar!
La cuina de l'Eri, doncs a ra ja no tens excusa per a no fer-les.
Sion, gràcies pels compliments.
Cotó de sucre, paciència no massa, vaig agafar la meva filla i entre les dues vam fer un "mano a mano" i les vam dibuixar totes.
Gemma, gràcies i muas per a tu també.
Anònim de Montroig, arreglat!! Qui ets?
Susanna, gràcies pels 10 punts!
Francesc, la veritat és que eren molt boniquetes, tants homenets i donetes petitetes dins la capsa feien goig!
mai, tot va endavant, ni bé ni malament, endavant i prou. Gràcies.
Juan el catalán, mil gràcies.
carme, és el que té dibuixar-les una a una, cap va sortir igual!
PTNTS DOlça
AH! un secret: no m'agrada gens la picantor del gingebre!!!