COCA DE LLARDONS
Aquest cap de setmana passat vam estar de calçotada familiar.
I ara tots us preguntareu: "què fa aquesta que no ens posa la salsa dels calçots?" Doncs no us la penjo ja que estic pendent de que el Manel compleixi la seva promesa de fer-ho ell, i no sé perquè, però intueixo que ho farà ben aviat.
Bé, en una calçotada, a part de calçots, carxofes, salsa romesco, carn i llangonissa a la brassa... també hi ha estona per a les postres. I com no podia ser d'altra manera, em van tocar a mi.
Avui us faig la primera entrega amb les coques de llardons.
La recepta és de la Montserrat Seguí, del llibre Cuinar és Senzill. I la vaig anar a buscar després de veure i llegir la recepta d'aquestes coques que va penjar l'Assur la setmana passada.
Aquí teniu la recepta de la pàgina 361 .
Són ràpides i senzilles de fer i van tenir molt d'èxit!
Aquesta versió sense pasta de full no l'he provat mai, però ja la tinc anotada a pendents per provar-la ;)
ResponEliminaI si al final el Manel no posa la salsa... l'hauràs de posar tu, eh? Je je je...
He he he!!! Visca la coca de llardons!!! Acabava de visitar el bloc de "Cuina per a llaminers" amb coca de llardons com a plat estrella i ara el teu!!!! No, si al final no tindré més remei que fer-la jo també!! A veure d'on en trac jo, de llardons, perquè ací te'ls venen secs i saladots. Bé, això no lleva que la recepta de la Montserrat Seguí siga cosa segura. Besades
ResponEliminaMira per on? jo també tinc el llibre de la Montserrat Seguí i em deu haver passat per alt aquesta recepta, perque mira que el consulto vegades, m'agraden molt totes les receptes que hi han i sempre em queden bé, és com una garantia preparar una recepta seva. T'han quedat molt bé!
ResponEliminaMe gusta sobre todo por descubrir algo nuevo. Algo típico vuestro, cuanto aprendemos...
ResponEliminaBiquiños
Les coques de llardons no són les meves preferides, però aquesta té una pinta excel-lent. Faria un sacrifici i me'n menjaria una sencera, o dues!!!!
ResponEliminaUna coca de llardons i de la Montserrat Seguí:èxit garantit,...per la propera coca de llardons deixaré de banda la tradicional pasta de full i la faré aixi
ResponEliminaTienen una pinta buenísima, la verdad que este tipo de postres son un disfrute total.
ResponEliminaBesotes
Dolça, esta coca me encanta. Cuando estuve por esa zona la tomaba a menudo y solo recuerdo que estaba deliciosa. Estoy seguro que la que has hecho debe estar aún más rica.
ResponEliminaSaludos
Pues deben estar riquísimas¡¡¡ de buenas ganas me comía una de esas. Besitos
ResponEliminaTiene una pinta buenisima!!se la he visto a Mercè y ahora a ti y me gustaria probarla,pero no se si encontrare chicharrones...
ResponEliminaBesets.
Que bona la coca de llardons!. M'agrada la teva nova capçalera del bloc.
ResponEliminaGlòria, quina bona pinta aquestes coques!! :) Doncs mira, aquesta versió l'hauré de guardar per l'any vinent perquè ja no queden llardons! ;) I mira que tinc el llibre, però m'havia passat per alt!
ResponEliminaPetons!
estimada amiga, hi ha un canvi de look en aquest estupendo bloc!!! que xula la foto de la teva cuina! Escolta, en Manel ens té a tots pendents amb la salsa, de moment mentrestant esperem, jo vaig picant de la teva coca. Et sembla.
ResponEliminaQuina enveja tan sana que tinc ara mateix,jaja, far un munt d'anys que no vaig de calçotada! I de la coca, no la puc fer pq no tinc ni llardons ni llard,ja he encarregat, a veure si no triga gaire el paquet!!Petons
ResponEliminaAquesta coca mai he provat de fer-la, però sí que l'he tastada quan era molt petita... una recepta de la Seguí segur que ha d'estar de rexumet (els pares de la Seguí tenien un forn-pastisseria que tenia molta reputació a Sant Andreu)
ResponEliminaPetons guapis!
què bona la coca de llardons cassolana!
ResponEliminano he tastat mai aquesta versió sens pasta de full, aixì que me l'apunto que ha de ser boníssima!
Els que em coneixen saben que no m'agrada fer-me "el xulo", però aquest cop anava sobrat: Ja sabia que tindria èxit! :))
ResponEliminaHola guapa me encanta esta coca, te ha quedado genial y no la he hecho nunca. Muchas gracias por compartir tu receta. besitos y feliz día...
ResponEliminaQue bona aquesta altre versió de la coca de llardons.
ResponEliminaHe de provar a fer-la així.
Una abraçada Glòria.
Hola Dolça, seguro que te lo pasaste muy bien en la calçotada,y con esta coca ya fue el remate con lo buenas que son, un saludo.
ResponEliminaJUAN
Aquesta foto és de la teva cuina?????
ResponEliminaumbl
Ara entenc que no tot son postres a la cuina... jo hi faria de tot!!!
la coca bonissima...
gemma, a mi personalment m'agrada més aquesta versió que la de pasta de full. Ah! i espero la salsa de romesco feta pel Manel... un agermanament és un agermanament, o no? jejej
ResponEliminaFrancesc, ja t'ho vaig dir amb les avellanes... digues on i te'n fem arribar uns quants de llardons!!!
La cuina de l'estany, a mi em va passar el mateix si no arriba a ser per la recepta al blog de l'Assur no em retrobo amb les coquetes de llardons de la Montserrat Seguí!
Cal de barcos, aquí és uno de los dulces típicos de cuaresma.
Enric, no és un sacrifici, passen soles!
StHilari, i quan les facis ja ens explicaras que et semblen.
Trotamundos, son un postre ideal para ir picando y no parar!
Gracias Juan!
Los Mol, pues solo falta tener chicharrones y manos a la masa!
mesilda, sembla que hi ha llocs on no es troben els llardons amb facilitat. Per sort per aquí no tenim aquest problema.
Glòria, m'agrada que t'agradi la capçalera. hi tenia un coulant i un bon dia va desaparèixer i no ha tornat, per tant ja era hora de buscar-li substitut!
Cooking Challenge, jo també tinc el llibre i m'havien passat per alt fins ara, és que hi ha tantes coses que no donem abast!
Hola vermells, aneu picant coca, però esperem que el Manel no tardi massa en penjar el romesco ja que sinó n'hauré de fer més, jejej!
Elvira, a veure si arriba aviat el paquet i podem veure les meravelloses coques que sortiran de les teves mans!
La quinta, quin privilegi haver pogut conèixer d'aprop la cuina de la família de la Montserrat Seguí!
Eva, és una altra versió, i és tan facileta de fer com la de pasta de full!
assur, és que si no arriba a ser per tu no hagués buscat el llibre ni hagués trobat la recepta, gràcies!
MJesús el remedio a tu problema es facil, unos chicharrones y manos a la masa!!
Carme, es una altra versió i és ben diferent, sent la mateixa cosa, una coca de llardons!
Juan, la calçotada perfecta i les postres sembla que van agradar.
Dolorsss, aquesta és la meva cuina i una cuinera com tu hi faria com jo ... de tot!
PTNTS a tots i totes
Dolça