PASTISSETS D'AVELLANES (13)
Avui m'he retrobat amb els meus companys d'esmorzar pedagògic del curs passat. Ha estat una trobada curta, abans d'anar a treballar, una trobada on gairebé no hem pogut explicar-nos ni parlar, però si que hem tingut temps de tastar aquests pastissets d'avellana. Hem de fer trobades més llargues... potser un sopar!
Els he fet copiat exactament d'aquesta recepta del blog bocados dulces y salados.
Necessitem:
- 50g de mantega
-120g de sucre
-2 ous grossos
-180g de farina
- Mig sobret de llevat en pols
-100ml de llet
- 150 g de "vellanes de Reus" picades.
Poseu el forn a escalfar
Batre la mantega, tova, junt amb el sucre. Anar-hi afegint a poc a poc la llet, els ous, la farina barrejada amb la llevadura i al final les avellanes.
Omplir els motlles fins a les 3/4 parts i posar-ho al forn entre 10 minuts i un quart d'hora.
Amb TCH:
Picar les avellanes V5-7-9 uns 15 segons.
Posar la màquina a V2 i anar afegint (en aquest ordre) pel forat de la tapa la mantega (tova), el sucre, la llet, els ous i la farina barrejada amb el llevat.
Omplir els motlles fins a les 3/4 parts i posar-ho al forn entre 10 minuts i un quart d'hora.
Per la cara que han fet i el delit amb que se'ls han menjat em sembla que els han agradat força.
Els he fet copiat exactament d'aquesta recepta del blog bocados dulces y salados.
Necessitem:
- 50g de mantega
-120g de sucre
-2 ous grossos
-180g de farina
- Mig sobret de llevat en pols
-100ml de llet
- 150 g de "vellanes de Reus" picades.
Poseu el forn a escalfar
Batre la mantega, tova, junt amb el sucre. Anar-hi afegint a poc a poc la llet, els ous, la farina barrejada amb la llevadura i al final les avellanes.
Omplir els motlles fins a les 3/4 parts i posar-ho al forn entre 10 minuts i un quart d'hora.
Amb TCH:
Picar les avellanes V5-7-9 uns 15 segons.
Posar la màquina a V2 i anar afegint (en aquest ordre) pel forat de la tapa la mantega (tova), el sucre, la llet, els ous i la farina barrejada amb el llevat.
Omplir els motlles fins a les 3/4 parts i posar-ho al forn entre 10 minuts i un quart d'hora.
Per la cara que han fet i el delit amb que se'ls han menjat em sembla que els han agradat força.
M'alegro moltíssim que hagis pogut reviure uns moments tant dolços amb els teus ex-companys! Estic segura que et troben molt faltar, tany per la bona feina que fas com pels esmorzars tan suculents que els portaves...
ResponEliminaAmb les "vellanes de Reus" aquestes mini magdalenes han de ser delicioses!
Que ricos, yo tambien tengo muchas ganas de probar esto... te han quedado genial.
ResponEliminaBesos!
Quins pastissets de "vellanes de Reus" més bons!!!! Segur que has triomfat!! Deus tindre un club de fans dels teus companys d'esmorzar pedagògic... Ací no ens arriben avellanes nostres. Les que puc comprar són turques!!! T'ho pots creure? En fi, provaré de fer-les algun dia, encara que siga amb "vellanes d'Istambul", tampoc no queda tan lluny de Reus, no? (És brometa, eh?). Besades
ResponEliminaai, aquests esmorzars pedagògics, segur que els afortunats participants els troben a faltar amb aquestes delícies que els portes!
ResponEliminaQuina delicia de pastissets, amb el gustet de les avellanes han de ser molt bons. Ptons
ResponEliminaBones bones aquestes madalenes.
ResponEliminaSempre és maco regalar coses cuinades per nosaltres mateixos. Tothom entèn que regales esforç, dedicació i 'carinyo'.
Dolça; Aquestes trobades amb els ex -companys... quina envejeta més sana... naturalment¡¡ "Jo" i fet amb "vellanes" de Reus... aquets pastissets encara més envejeta de la sana sana :-D
ResponEliminaQue vaigi de gust Dolça¡¡.
No me extraña que les haya encantado, deben estar riquísimos. Tengo que probarlos.
ResponEliminaUn beso
Com aprofites els dijous al matí!!!!...segur que els companys dels esmorzars pedagògics et troben a faltar...i "vellanes de Reus com tota bona RTV!!! ptnts
ResponEliminaSeguro que tus compañeros tienen buen sabor de boca de este encuentro....con el saborcito de las avellanas estaran geniales los pastissets¡¡
ResponEliminaBesets.
No tot son postres a la Cuina!!!!però tu senpre en fas de molt bones, Eh??
ResponEliminaque buena pinta tienen!! amés de la terra!!
ResponEliminaUn saludo
Jorge
www.pocohecho.com
Hola Dolça, guapa,
ResponEliminaQuina gràcia trobar-te als ex companys i compartir aquestes delícies, què bo per començar el dia! ;) M'apunto la recepta! Gràààcies!
Petonets i bon cap de setmana,
Marina
Mmmmmmmmm, que bones aquestes madalenes.
ResponEliminaXicoteta, aquests de Reus, no pareu oi?
Ptns
ooohhh! es que si et "xiflen" del avellanes com a nosaltres aquest pastissets ja són per "embogir"!!
ResponEliminaGenials i clar amb "vellanes de Reus" ;;))
Glòria, que bé que us hàgiu pogut retrobar ni que sigui una estoneta! De ben segur que troben a faltar els teus esmorzars com aquest! ;)
ResponEliminaPetons!
És genial trobar-se amb antics companys, molts d'ells esdevenen autèntics amics!
ResponEliminaLes mini magdalenes que ens presentes boníssimes!
Una abraçada!
Ja parlareu un altre dia, primer és el menjar! jajaja. A més que fan molt bona pinta :)
ResponEliminaGemma, de tant en tant ens retrobem... Tot el que siguin ajudes per passar aquest curs tan heavy són benvingudes.
ResponEliminaLaura, tienen un gustito de avellanas tostadas, mmmm
Francesc, com pot ser que no trobeu "vellanes" de Reus? Digues on i te'n faig arribar un paquet! i veuras la diferència.
manel, ja ho dius bé, troben faltar els esmorzars... hauries d'haver vist amb quin delit s'ho van menjar...després ja m'ho diuen que no tenen perdó, jejej.
Carmen, el gustet d'avellana torrada els dona un puntet diferent.
Starbase, realment el que surt de les nostres amns és fruit del nostre esforç i dedicació i com no, del carinyo que hi has posat en fer-ho.
Josepb, res d'envegeta, mans a l'obra i a fer-les tu també!
Nieves, si los pruebas verás como te gustan
Marta, jejej els dijous al matí m'allaaaaaarguen una barbaritat!
mesilda, el gustet de les avellanes les fa típiques de la meva terra!
peixos, no tot són postres, però m'agrada molt fer-ne, encara que de tant en tant en cau alguna de salada, eh?
Jorge, s'ha de fer pàtria, no et sembla?
marina, de tant en tant s'han de fer trobades per mantenir contactes que no vols que es perdin, i amb un bon dolç acompanyant el cafè... perfecte, no et sembla?
Carme, és que Reus és ciutat fenícia i com a tal no deixem mai de moure'ns .
la vella carmanyola, doncs ho teniu fàcil per embogir... Es fan en un tres i no res!
Mercè, realment ens agrada trobar-nos de tant en tant. I, ara no cada setmana, però algun dia els cau l'esmorzar.
Illeta, poques vegades fas amics a la feina,però quan en fas són amics de veritat!
Glutoniana, jejej, ho dius molt bé, el principal va ser l'esmorzar!
A tots gràcies i em sap greu la mala qualitat de les fotos, em sembla que tinc la`càmera a punt de morir-se!
PTNTS
Dolça
Hola Dolça. Siempre es bonito volver a reunirse con antiguos compañeros y por lo que veo estos pastissets les debieron de gustar mucho. No me extraña, haces cosas deliciosas.
ResponEliminaSaludos
Hola
ResponEliminaTendre que probar esta delicia.
Feliz finde semana x