22.12.17

Nevaditos de l'Olga @Cuinem a 6 mans

L'Olga, què he de dir-vos de l'Olga...bloguera, però abans de res amiga, molt bona amiga, fidel, incondicional, entusiasta, sempre a punt...i una incansable cuinera. Amb ella i la Marta formem el Dream Team de les blogueres del Sud.
I per ella avui fem una de les seves receptes nadalenques estrella...els NEVADITOS de l'Olga.
Us animeu a fer-los i gaudir-los amb nosaltres?



  • 200g de llard
  • 500g de farina
  • 125ml de vi blanc
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 50g de sucre 
  • Sucre glaç per empolvorar 

Amassem tots els ingredients molt bé, ben amassats. 

Cobrim la massa amb film i la posem a la nevera durant una hora llarga. 
Escalfem el forn a 180º. 
Estirem la massa , en fem una placa d'un cm, més o menys i tallem amb un tallador les galetes
Fornegem durant 30-35 min. Els deixem refredar damunt una reixeta i una vegada freds els empolvorem amb força sucre glaç.
Una llepolia nadalenca que sempre que la veig o la tasto em va pensar amb l'Olga... us apunteu a fer-ne uns quants, si aneu a la recepta original veureu com amb la TMX es fan en un tres i no res!
I si voleu veure els nevaditos de la Marta aquí els teniu .
Un ptnt i BON NADAL!

18.12.17

Caldereta de llamàntol...amb patata


No és exactament una caldereta,  la he fet basant-me en una recepta de caldereta de llamàntol que tinc apuntada de fa temps (la deuria copiar d'alguna revista de cuina, però no  recordo de quina) i  hi he afegit patata.

No serà la recepta exacta però ha sortit per llepar-se'n els dits.
A veure què us sembla !

Necessitem, per a dues persones:

  • Un llamàntol
  • una ceba grossa
  • 1 pebrot verd tallat en brunoise
  • 1 pebrot vermell tallat en brunoise
  • 1 gra d'all
  • Mitja dotzena de tomàquets madurs (pelats i la polpa triturada)
  • oove
  • sal
  • pebre
  • Picada: avellanes, all tendre , carquinyoli, safrà, julivert.
  • Dues patates

Tallem el llamàntol pel mig, separant el cos del cap i marcant les pinces perquè després sigui més fàcil menjar-nos-el ( si sou tan figa-flors com jo us ho feu fer per la peixatera i llestos ).
Sofregim el llamàntol en una cassola amb una mica d'oove. El reservem.
A la mateixa cassola hi posem primer l'all, després el pebrot verd, el vermell i la ceba. Quan aquesta comença a agafar color de caramel hi posem la tomaca i , a foc suau, fem que es vagi caramel·litzant tot.

A la tomaca s'hi afegeix el llamàntol i s'hi posen un parell de gots d'aigua, es fa bullir cinc minuts alegrement, es tapa i es deixa fins l'endemà.
 L'endemà al morter fem una bona picada que deixatarem amb una mica del suc de la caldereta.

Pelem i esqueixem les patates, grollerament a talls grossos, que afegirem a la cassola quan torni a bullir, hi posarem la picada, uns deu minuts més a foc viu i ja la tenim a punt.

3.12.17

Calamarsos farcits

Un plat dels de sempre, de sucar pa, un plat que avui és de festa major però abans es feia a casa de tant en tant. És entretingut i necessita el seu temps però val la pena fer-lo i tenir un bon pa per deixar el plat ben net.

Necessitem;
  • Un calamar mitjà per persona
  • Un tall de llangonissa ( uns 10cm més o menys)  per persona
  • Uns quants pinyons
  • Pa ratllat
  • Un ou,
  • Sal 
  • Pebre ( si la llangonissa ja en porta no cal)
  • Oli
  • Una copeta de vi ranci
  • Un got de caldo de peix, de verdures o d'aigua
  • Una ceba
  • Un all tendre
  • Un parell de carquinyolis / quatre o cinc brins de safrà / una mica de julivert per a la picada




Netegem els calamars, buidant-los bé. Tallem les aletes i les potes i les reservem. En un bol desfem la llangonissa, traient-li el budell, l'esparraquem bé, hi barregem l'ou batut, una mica de pa ratllat i les potes i aletes del calamar tallades petites. Hi afegim uns quants pinyons. Ho salpebrem i ho remenem bé.
Farcim, amb l'ajuda d'una cullereta de cafè, els calamars i els tanquem amb un escuradents.

Mentre fem tot això posem en una cassola la ceba i l'all tallats ben petits, amb una mica d'oli a sofregir.
Quan tinguem la ceba lleugerament rossa  hi posem els calamars, hi afegim el caldo i ho deixem coure, tapat, a foc baixet. 
Girem els calamars quan faci un quart d'hora, vint minuts que estiguin fent xup-xup. i hi afegim el vi ranci
Quan veiem que els calamars ja estan cuits els traiem, deixem reduir una mica el suc i hi afegim la picada. Tornem a posar-hi els calamars, ho fem coure uns 5 minuts més i apaguem el foc.
Els deixem, dins la mateixa cassola, fins l'endemà, que els escalfarem i ens els menjarem...ja se sap aquests plats guanyen si són d'un dia per l'altre.
Els podem presentar sencers, traient l'escuradents, o tallats a rodanxes, però no us descuideu de posar-vos força salsa...és boníssima!

29.11.17

verdures confitades amb vinagre

M'agraden molt els envinagrats, a les meves amanides moltes vegades n'hi poso...doncs aquí tenim com fer-los a casa posant-hi la verdura que ens agradi més.

Necessitem:
  • 2 albergínies
  • 1 carbassó  
  • 3 cebes
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot groc
  • 1 bròcoli
  • 250 g de carbassa
  • 3 pastanagues
  • 6 grans d’all pelats
  • pebre negre en gra
  • vinagre de poma
  • fulles de farigola fresca
  • aigua
  • sal grossa
  • fulles de llorer
  • oove

Posarem tres cassoles amb dues mesures d'aigua i una de vinagre en cadascuna d'elles
Tallem les albergínies a rodanxes no gaire fines, les posem en un colador i les cobrim amb aigua amb un raig de vinagre i amb unes cullerades de sal grossa, perquè perdin el gust amarg. Després d'una mitja hora les esbandim bé i les posem en una de les cassoles.

Tallem els pebrots a trossos grossos; el bròcoli a branques; la carbassa, a quadrats; les cebes, a quarts, i el carbassó a tires. Ho posem en una altra cassola.

Tallem les pastanagues, una vegada pelades, a tires també, i ñles posem a la tercera cassola.
A cada cassola hi afegim una ceba tallada a quarts, un gra d’all i dues fulles de llorer.

Engeguem els focs i vigilem  que les verdures quedin cuites però grenyals. Les escorrem bé
Les posem en pots de vidre,  afegint-hi sal, pebre en gra, farigola, rodanxes d’all i fulles de llorer.
Hi posem oli i continueu fent capes de verdures, repetint entre cadascuna les herbes, l’oli, l’all i el llorer. Les verdures han de quedar submergides en el líquid.

Ho tapem i ho posem a la nevera.. Es conserva perfectament molts dies.

23.11.17

Calamarcets encebats amb vermut

Mare meva! Gairebé vint dies sense publicar i no serà perquè no cuini. Però aquest novembre està sent complicat, millor dit carregat de feina. Corregir, preparar classes, cursos de cuina, comandes de pastissos d'aniversari, dinars de celebracions...tot passa davant del blog...a veure si hi poso remei i torno a agafar el ritme.
I  torno a la càrrega amb uns calamarcets cuinats amb ceba i vermut!


Necessitem:


  • 1 quilo de calamarcets
  • 3 cebes
  • Oove
  • Sal
  • 11 copeta de vermut
Netegem bé els calamarcets.
En una cassola tallem ceba i la posem a sofregir amb una mica d'oove. Quan la tinguem transparent hi afegim els calamars i ho deixem coure a foc baixet. Quan veiem que  han deixat anar tot el suc i aquest comença a reduir-se hi posem el vermut i ho deixem coure , ben a poc a poc, fins que els calamars estiguin cuits. Ho rectifiquem de sal i ja els tenim a punt d'emplatar.
Senzills, sans, saborosos i sobretot no us oblideu d'una bona llesca de pa.



5.11.17

Escopinyes amb gingebre i llimona @CookingTheChef

Nobu Matsuhisa, @Cooking the Chef  del 5 de novembre, la veritat és que quan vaig veure el xef d'aquest mes vaig pensar que acabaria passant, però ves per on, la Verònica Cervera va penjar un índex d'un llibre de receptes i em vaig enamorar d'un pop. Li vaig demanar la recepta i quan l'estava ampliant per llegir-la bé vaig ensopegar amb unes cloïsses amb gingebre i llimona... i res,  només amb el títol m'he aventurat i he fet aquesta recepta, senzilla, bona, fresca... El pop queda pendent ☺

Necessitem:
  • Mig quilo d'escopinyes
  • Sal
  • Llimona
  • Gingebre fresc




Agafem les escopinyes i les posem en aigua fresca i sal una bona estona perquè llencin l'arena que puguin tenir.
En una cassola posem un dit d'aigua amb un polsim de sal, quan bulli hi aboquem les escopinyes, ho deixem un o dos minuts, apaguem el foc i les mantenim tapades fins que s'acabin d'obrir totes.
Ratllem gingebre fresc, al gust, la pell d'una llimona i  fem el suc, això ho aboquem a les escopinyes, ho remenem lleugerament , ho deixem tapat i en un parell de minuts ja ho podem portar a taula.

Segurament la meva manera de fer les escopinyes i com les fa el xef Nobu Matsuhisa poc tenen a veure, però és el que em va suggerir el títol de la recepta i  són ben bones!

29.10.17

Cogombres confitats en vinagre


Quan veig una recepta amb vinagre me la llegeixo amb especial atenció, sóc una gran entusiasta del vinagre. Em ve de petita, quan, amb una mica menys de coneixement que ara, me'l "bebia" gairebé i algunes vegades fins i tot se m'havia tallat la llengua, cosa que fa mal, però no sé si em feia més mal la llengua o la bronca de la mare... - ja t'ho he dit que no et posis tant de vinagre...
Per això quan vaig veure que la Dolors del blog  Hi ha bruixes a la cuina  posava els  Schüttelgurken no vaig tardar gens en decidir-me a copiar-li la recepta.

Aquí teniu la meva versió, per fer-la necessitem:
  • 6 cogombres mitjans
  • 3 cebes
  • 2 culleradetes de sal
  • 2 cullerades de sucre
  • 1 cullerada de mostassa de Dijon
  • Pebre
  • Fulles de farigola fresca
  • 100ml de vinagre de poma
Pelem els cogombres i les cebes i ho tallem a trossos, no massa grossos.
Ho posem en un  pot que tingui tapa.
Hi afegim la sal, el sucre, la mostassa, la farigola i el vinagre.
Ho sacsegem bé i ho posem a la nevera.
Ho anem sacsejant, fins a 7 vegades, cada mitja hora o cada quan hi pensem i ja els tenim a punt.
La Dolors diu que a ella li van durar tres setmanes i que estaven molt bons encara...a nosaltres ens duren entre tres i cinc dies, no hem pogut comprovar el temps que es conserven a la nevera ☺

Amb uns bons tomàquets amanits amb el suc de marinar els cogombres  he estat feliç més de dos i tres dies des de que faig aquesta recepta. Què us sembla? 


26.10.17

Lioneses de foie @Cuinem a 6 mans

Mira que em fa mandra anar a comunions, batejos i casaments... vaig a les que em conviden i toquen. Al final sempre m'ho acabo passant bé...i sempre en trec alguna idea que m'emporto cap a casa, com aquestes lioneses.
Però la història és més llarga...feia calor, la festa es feia al jardí d'un bonic mas de les afores de Reus, i aquestes lioneses es desfeien a la safata...i ja teniu a la Glòria, amunt i avall, amb la safata cap a la nevera, i entre tantes maniobres per mantenir-les fredes em vaig atrevir a preguntar d'on havien sortit. La resposta em va agradar, de seguida vaig pensar que podria aconseguir la recepta, com així ha estat.

Les lioneses de foie són de l'Àngels, del restaurant Color d'olor de poma, del qual alguna vegada ja us n'he parlat, un restaurant jove, al centre de Reus, un local amb encant on aposten pels productes de proximitat, naturals, de qualitat, ecològics per aconseguir, com ells diuen, la poesia dels sabors.


Per a 12 lioneses necessitem:

Per a la massa de les lioneses
  • 250g d'aigua
  • 200g de farina
  • 100g de mantega
  • 5 ous
  • un polsim de sal

Pel farcit
  • 200g de foie d'anec
  • 75g de formatge fresc
  • 1 rajolí de vermut
  • Un polsim de pebre negre 
La massa de les lioneses la he fet amb la TMX. Us ho explico.
Escalfem l'aigua amb la sal  i la mantega durant 5 minuts a 100º V1.
Quan veiem que comença a bullir hi afegim la farina, tota de cop, V5 uns 30 segons. 
Traiem el bol de la màquina i ho deixem atemperar uns minuts.
Tornem a posar-lo a la màquina, l'engeguem a V4 i anem  afegint els ous, d'un en un, esperant que un quedi perfectament incorporat a la massa abans de posar-hi l'altre. 

Engeguem el forn a 200º
Posem la massa resultant en una màniga pastissera i posem petites porcions damunt una safata de forn amb paper sulfuritzat.
S'han de coure uns 15 minuts o fins que vegem que estan daurades per fora.
Quan apaguem el forn les podem deixar reposar uns minuts dins  així acabaran de fer-se per dins.

I ara el farciment.
Agafem el foie i el formatge i els tenim una estona fora de la nevera. Ho barregem bé, afegim el vermut i el pebre negre. 

Ho posem en una màniga pastissera i ja podem farcir les lioneses.

Al moment de servir-les les empolvorem amb una mica de sucre llustre i ja les tenim a punt.
La recepta original porta Oporto, però jo les he aromatitzat amb un rajolí de Vermut Rofes, aprofitant que aquests dies han tret un nou Vermut, el Reserva. Vermut que per cert encara no he tastat...hi hauré de posar remei aviat ☺

I com que em van agradar tant vaig proposar a l'Olga i a la Marta a fer un @Cuinem a 6 mans, i elles, que s'engresquen de seguida, també les han fet.

Per cert Marta...anem a fer un Vermut Rofes un dia d'aquests? Si algú més vol venir...






22.10.17

Compota de poma amb gingebre i curcuma @Color y Sabor de Temporada

Passejant per França aquest estiu passat quan demanavem una assiette de fromages sempre venia acompanyada d'alguna melmelada o chutney. Normalment melmelada de móres i chutney de mango, però hi va haver un dia que va venir acompanyada de compota de poma...però una mica diferent i com que no acabava de trobar-hi el què ho vaig preguntar...i vet aquí la compota d'avui, a veure què us sembla!

Necessitem:
  • Un quilo de poma reineta
  • 250g de sucre morè
  • Gingebre fresc (al gust)
  • Mitja culleradeta de cúrcuma



Pelem les pomes, en traiem el cor i les tallem a trossos no massa grossos. Ho posem en una cassola amb el sucre, i a foc baixet i remenant de tant en tant ho anem coent fins que la poma hagi absorvit tot el sucre i es vegi cuita.
Hi afegim gingebre fresc ratllat  (a gust de cadascú, depen de si us agrada més o menys picant) i la mitja culleradeta de cúrcuma. Ho remenem un parell de minuts més i ja ho tenim llest.

Si voleu que us quedi la poma a trossos ho podeu deixar així, si us agrada una textura més fina podeu donar-li, com he fet jo, un cop de batedora fins que tingui la textura que us agradi.

I ja està, en pots a la nevera, i per menjar-nos-la amb formatges, o sola...boníssima!

I aquesta és la meva aportació al @Color y Sabor de Temporada d'aquest mes d'octubre, cuinem amb cúrcuma !

5.10.17

croquetes de llangonissa seca @CoockingTheChef

Primer @CookingTheChef després de l'estiu. Dani García, aquí podeu trobar totes les receptes que hem fet d'ell.
Aquest any m'està costant posar-me en marxa i m'ha costat decidir-me a participar, hi ha receptes molt asequibles d'aquest cuiner però la mandra feia que les anés descartant totes...imagineu-vos les no tan asequibles!
Al final vaig trobar una recepta tan, però tan fàcil que no he pogut dir que no. Són unes croquetes de salchichon malagueño, que el Dani García al seu restaurant La Moraga en diu croquetas de Cartama,  i aquí les teniu  versionades a la meva manera aconseguint un aperitiu diferent!


Necessitem:
  • Llangonissa seca ( que no estigui massa seca)
  • OOVE
  • sal
  • 75g de farina 
  • 1/2 l de llet
  • una culleradeta de mantega 
  • ou 
  • pa ratllat
Com que la llangonissa ha d'estar tendra  en vaig agafar dos pams i la vaig penjar en un lloc fresc durant tres dies i aleshores la vaig tenir al punt.

Fem la panada: posem la llet al foc amb la sal i la mantega; quan arrenca a bullir l'apartem del foc i hi tirem la farina. Es treballa bé amb el vatedor de varetes perquè no quedi cap grumoll i es torna a posar al foc, remenant constantment uns cinc minuts a foc lent.
Es retira del foc i s'hi afegeix la llangonissa seca, esmicolada i sense pell, Ho barregem bé i ho posem a la nevera d'un dia per l'altre.
L'endemà donem forma a les croquetes, les passem per farina, ou batut i després per pa ratllat iles deixem assecar una estona abans de fregir-les.
Això ho farem submergint-les en oli calent, no massa calent ni fumejant, fins que agafin un color torrat uniforme per tots els costats.

Es serveixen calentes i cruixents.



30.9.17

Pop a la planxa, cuit a baixa temperatura

La culpa d'aquesta recepta la té la Marta que m'ha encomanat la seva dèria per la baixa temperatura.  Sípia, peix, pollastre, conill...tot està passant per la màquina d'envasar al buit i la cassola amb aigua i el termòmetre. Però de pop encara no n'havia cuinat ,  l'altra dia vaig trobar uns pops mitjanets, mida pop per persona i vaig pensar en fer-los a la planxa. Així que, cap a casa, ben nets , envasats al buit i cap al congelador.
Ahir a la nit els vaig agafar i sense tocar-los de la bossa han dormit a la nevera descongelant-se.
Avui al matí, cassola plena d'aigua, amb la bossa dels pops, 3 hores i mitja a 85º. Una vegada cuits es treuen de la bossa i es passen per la planxa ben calenta, posant-hi una mica de sal, all i julivert i un raget d'oove.



Nosaltres ens els hem menjat amb una culleradeta de salsa de romesco, però només amb l'oli, o amb una mica de maionesa d'herbes, o allioli...

Una delícia, es desfan en menjar-los...i l'aigua que queda a la bossa ja la tinc ben guardada per fer un arrosset un dia d'aquests.


22.9.17

Vinagre de mores @Color y Sabor de Temporada

Feia dies que em rondava pel cap l'idea de fer vinagres de diferents gustos, quan vas al supermercat les lleixes n'estan plenes i , si són una mica bons, te'ls fan pagar força cars. Per això vaig pensar en aprofitar la temporada de les figues i les mores per provar-ho.
El de figues no m'ha agradat com ha quedat, molt tèrbol (malgrat haver-lo filtrat un parell de vegades) i molt dolç. 
El de mores...boníssim...almenys pel nostre gust. A veure què us sembla a vosaltres!

Necessitem:
  • 500g de mores
  • 500g de vinagre de poma (o de vi blanc)
  • 150g de sucre blanc

Netegem bé les mores, sota el raig de l'aixeta, i traiem les restes de fulles i tronquets d'esbarzer que encara puguin tenir. Les deixem escórrer be.
Les posem en un pot, o al bol de la TMX, hi afegim el vinagre, ho triturem una mica i ho deixem reposar a la nevera, dins un pot de vidre ben tapat  quatre o cinc dies.
Passats aquests dies ho colem amb un colador de malla molt fina o amb un drap de cotó intentant treure el màxim de suc a la polpa de les mores.
Pesemel líquid resultant, que en el meu cas han estat uns 400g, el posem en una cassola on afegim el sucre i ho fem coure, a foc mitjà uns 10 minuts, fins que el sucre s'hagi dissolt totalment.
Deixem que es refredi i ho podem posar en un pot tapat o en un setrill de vidre a punt per fer-lo servir.

Fixeu-vos quin color tan bonic tenen les amanides amb aquest vinagre ! 

Aquest cap de setmana tornaré a la muntanya, i si trobo mores, en faré més,  desat en un lloc fosc ben tapat, segur que en tindré per una bona temporada.

I aquesta és la meva proposta per al repte @Color y Sabor de Temporada, que aquest mes ens demana cuinar amb mores o llenties. 

17.9.17

Chutney especiat d'albergínies

Que m'agraden les albergínies no és cap secret. Darrerament estic una mica pesada per l'instagram amb l'escabetx. I que m'agrada el formatge tampoc ho puc amagar, de fet vaig tornar de Gouda força carregada i per acompanyar-los vaig fer aquest chutney, que fins i tot se l'estan menjant els de casa a qui no els agrada el formatge, damunt unes torradetes...
A veure què us sembla!




Necessitem:

  • 400g d'albergínies
  • 2 pomes reineta
  • 2 cebes tendres
  • 150ml de vinagre de poma 
  • 250g de sucre morè
  • 1 culleradeta de gingebre fresc
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • mitja dotzena de claus d'olor
  • 5 o 6 grans de pebre negra acabats de moldre
  • OOVE
Tallem la ceba ben petita i la posem a coure en una paella amb una mica d'oli. Quan s'hagi tornat transparent hi afegim les albergínies, tallades a daus petits, i ho deixem tot junt, remenant de tant en tant, a foc ben lent fins que estiguin tendres.
Mentre s'estan fent les albergínies preparem la poma, tallada a daus petits, barrejant-la amb el sucre, el gingebre ratllat, la canyella, els claus i el pebre. Això ho afegirem a les albergínies quan estiguin tendres.
Ho deixem una bona estona fent xup-xup, remenant-ho de tant en tant, a foc molt lent fins que tingui la consistència d'una melmelada.

Podem posar-lo en pots de vidre, ben tapats, a la nevera i fer-lo servir per acompanyar carns, formatges, foie, embotits...o sol.

Es conserven força temps, per tant amb aquesta quantitat estareu servits uns tres mesos, si no us l'acabeu abans, és clar !

5.9.17

El pa de nous de la Padenous @Cuinem a 6 mans

Que el milllor de tenir un blog de cuina són les persones que m'ha permès conèixer no em cansaré mai de dir-ho. Persones com la Marta, una blocaire, o bloguera, com volgueu dir-li amb qui, em sembla que no m'equivoco gens si dic que m'uneix una bona , boníssima, amistat. 
Som gent de Reus, o ho volem ser, anem fent bandera de la nostra ciutat, encara que moltes vegades ens fa l'efecte que ningú ens ho reconeix, però nosaltres insistim. La Marta no és nascuda a Reus, però com a ganxeta d'adopció que és, amb una família ganxeta darrera, s'ha afegit a mi, i gairebé com una parella de fet anem plegades a tot arreu on els nostres blogs ens porten.
Uns quants anys de diferència ens separen, que no són cap problema ni impediment , ja que l'afició que ens uneix no té límits d'edat.
Ella és llençada, innovadora, atrevida...em repta a fer noves receptes que jo no m'atreviria mai a fer-les ja que sóc més tradicional i conservadora. 

I un dia , no fa massa, una tarda, ja de calor, que ens vam trobar les tres blogueres del sud, l'Olga, la Marta i jo, ens va obsequiar amb el seu pa de nous, una delícia que una vegada tastada ja ha passat a  ser un dels esmorzars que agraden a casa. 

I sense que ella ho sàpiga hem decidit fer aquest @Cuinem a 6 mans diferent, dedicat a la Marta , al seu blog i al seu pa de nous, que com ella diu és recepta de la seva mare però li surt millor a ella .
Necessitem:
  • 2 ous
  • 400g de sucre ( amb el teu permís Marta n'hi he posat 250g)
  • 60g de mantega
  • 600g de farina
  • Un sobre de llevat químic
  • 400g de llet freda
  • un polsim de sal
  • Un rajolí d'oli
  • mitja copeta de garnatxeta de Porrera del celler Can Planés
  • un bon grapat de nous pelades (150-200g)

Preescalfar el forn a 180º
Posem les nous pelades a macerar amb la garnatxeta de Porrera

Barregem els ous amb la mantega en pomada i el sucre fins que quedi una pasta una mica escumosa, anar-hi afegint a poc a poc la llet i després la farina barrejada amb el llevat, la sal, el rajolí d'oli i la garnatxeta (  on hi havia les nous)

Preparem un motlle rectangular amb una mica d'esprai antiadherent, o amb mantega i farina. 

Afegim les nous a la massa, omplim el motlle i el posem al forn. a 180º uns 40 minuts o fins que vegem que té un bonic color torradet. Punxem-lo abans de treure'l per assegurar-nos que està ben cuit per dins.

I ja està! Un magnífic pa de nous, recepta de la Pa de nous. 

És una de les seves primeres receptes, és la que dona nom al seu blog. No dubteu en passejar-vos-hi i veureu les receptes diferents, innovadores, agosarades amb que ens obsequia.

Marta... un ptnt 





2.9.17

Gelat de figues

Més d'un mes i mig sense passar per aquí... d'això se'n poden dir vacances 😉.  I he estat tan desconnectada que fins hi tot he perdut l'hàbit de programar receptes, aquesta havia de sortir ahir dia 1 de setembre a les 8 del vespre i la vaig programar per l'1 del 10 😱. Aquest dia ha de ser molt important però  no és el dia triat per a reobrir el blog... mare meva, on dec tenir el cap 😂😂😂 

Engeguem... com que es temps de figues, gelat de figues!


  • 500g de figues , amb pell i sense la tija
  • 300g de nata líquida
  • 200g de iogurt natural
  • 75g de sucre
  • 2 cullerades ben plenes de sucre invertit

Hem de tenir el bol de la geladora glaçat ( unes 12 hores abans el podem posar al congelador).
Triturem bé les figues i les guardem a la nevera.
Barregem la nata, el iogurt, el sucre i el sucre invertit i ho incorporem al puré de figues que traurem de la nevera.
Posem la barreja al bol de la geladora i li tenim, a velocitat baixa una mitja hora.
Si el volem cremòs ens el podem menjar just acabat de fer, si el posem al congelador queda més glaçat, tal i com podeu veure a les fotografies. 



 I com que ens ha agradat força he congelat figues, per poder-ne fer fora de temporada 😋


14.7.17

Còctel de benvinguda i aperitiu Oleum Flumen @Cuinem a 6 mans

Aquesta entrada em fa una il·lusió especial, per tres motius. El 1r perquè està dedicada a un bon amic i els seus productes. El 2n perquè torna a ser un @Cuinem a 6 mans amb la Marta i l'Olga. El tercer perquè em serveix per celebrar que avui fa 9 anys el No tot són postres a la cuina ve veure la llum.

Vinga, anem per feina 😉
Fa un mes i un dia , el 13 de juny vam anar un grup d'amics bloguers a Vinaixa, a la finca Les Teixeres d'Oleum Flumen.
El Martí Terés, l'ànima de l'empresa, ens va explicar i fer viure el seu projecte (que alguns ja coneixíem) i les novetats que hi haurà dins de ben poc. Veure com ensenya el molí, explica el recorregut de les olives... aquí es dutxen...aquí s'eixuguen...és una cosa que no em cansaré mai de fer, s'estima la seva feina, el seu projecte és la seva vida... és entusiasta del producte acabat,  sap vendre el seu oli perquè el coneix a fons, des que és a l'olivera fins que acaba dins l'ampolla. Treballador incansable, fa molts quilòmetres, fires arreu del continent, tastos de vins, maridatges...i trobades en grups reduïts, a Mas Mariet, on fa viure als assistents l' "Oleum Flumen experience"

I mentre vivíem l'Oleum Flumen experience, de la ma del nutricionista de l'empresa Eloi Torrent vam tastar el Còctel de benvinguda que ens ha inspirat aquesta entrada. 
Hem volgut buscar uns aperitius per acompanyar-lo  i fer una entrada  @cuinem a 6 mans amb l'Olga i la Marta

Quan vaig tastar el còctel a Mas Mariet vaig tenir molt clar que els tomàquets amb cor de gerds i Paula Coll eren la seva parella ideal i ho he intentat arrodonir amb una piruleta de tomàquet caramel·litzat amb sèsam...el resultat va ser tastat pel mateix Martí i em sembla que li va agradar 😋


Pel còctel necessitem:
  • 4 pastanagues liquades (1'5 - 2 gots aprox)
  • 4 taronges en suc (1'5 gots aprox)
  • El suc d'una llimona (1/4 de got)
  • Una cullerada de sucre moré
  • Ratlladura de gingebre, al gust
  • Mig got de vermut blanc
  • 1raig d'OOVE
Ho barregem tot en una gerra i ho posem a la nevera. L'oli el posarem al moment de servir.
M'he permès una petita licència a l'hora de fer el còctel, he canviat el rom blanc per vermut blanc i ha quedat boníssim també.


Els tomàquets amb cor els vaig publicar dies enrere, els podeu veure aquí.



 Per fer la piruleta de tomàquet caramel·litzat amb sèsam necessitem:

  • Tomàquets xerry
  • Llavors de sèsam torrat
  • 1cullerada de sucre
  • 2 cullerades d'aigua
  • Bastons de broxeta
En una paella o cassola antiadherent posem la cullerada de sucre i les dues d'aigua i fem que es faci un almibar a foc lent, quan comença a agafar un color lleugerament daurat apaguem el foc i , molt ràpidament perquè el caramel es solidifica de seguida, hi suquem el tomàquet punxat a la broxeta i el passem per damunt les llavors de sèsam que tindrem en un plat.




Ho he presentat posant-ho damunt una safata allargada, el got del còctel i els dos aperitius, davant de cada comensal. El color tan vistós del còctel combinat amb el vermell dels tomàquets aconsegueix una presentació molt atractiva que s'arrodoneix amb el tast.
I mentre ho tastàvem parlàvem de nous projectes, que esperem acabin veient la llum!

I amb aquesta  entrada m'acomiado de vosaltres durant uns dies...BON ESTIU i BONES VACANCES! Us seguiré visitant, pel facebook i per l'instagram, amb menys freqüència, per seguir estant al corrent de les vostres cuines, i amb més energia ens retrobarem dins d'unes setmanes.



9.7.17

Amanida de préssec a la planxa amb gambes

Només venen de gust amanides, per això cal ser una mica creatiu per no acabar avorrint-nos posant sempre el mateix al plat. I tampoc cal  complicar-nos massa la vida per aconseguir plats bons, saludables i vistosos, com aquest.

Necessitem ( per a dues persones):
  • Unes quantes fulles d'enciam 
  • Dos préssecs de vinya
  • Un parell de grapats de cues de gambes, poden ser congelades
  • OOVE
  • Sal
  • Vinagre de poma o agredolç


 


Agafem l'enciam, el tallem petit i el posem al fons del plat.
Pelem els préssecs a grills i els posem damunt una graella calenta i deixem que es torrin una mica per cada costat i els col·loquem damunt l'enciam.
Mentrestant fem les gambes a la graella i les posem al mig del plat.
En un bol fem una vinagreta posant la mica de préssec que ens ha quedat al voltant del pinyols, oove i vinagre i triturant-ho.
Ho amanim amb aquesta vinagreta, al gust, hi posem una mica de sal gruixuda al damunt les gambes i el préssec i ja ho podem portar a taula.


29.6.17

Coca de Llavaneres

I avui és Sant Pere, festa major de Reus, tots els ganxets estem en moviment seguint gegants, nanos, bestiari, balls... tronades, focs...revetlla i coca!
I coca de Llavaneres és la que vam fer ahir per a la revetlla de Sant Pere

Necessitem:
Dues plaques de pasta de full rectangulars.
500g de llet
200g de sucre
1/2 culleradeta d'essència de vainilla
2 polsims de sal
50g de farina de blat de moro (maizena)
la pell de mitja llimona
50 g d'ametlla filetejada.



Comencem preparant la crema, jo la he fet amb la TMX.
Posem al bol la llet, 2 rovells d'ou, 2 ous sencers, 100g de sucre, l'essència de vainilla, la sal i la farina. Ho batem 15 segons a V.4.
Afegim la papallona i ho programem 8 minuts, a 100º, V2.

Una vegada cuita retirem la papallona i per evitar que hagi quedat cap grumoll la fem batre 1 minut a V2.
L'aboquen en un bol, la tapem amb un paper film, tocant a la crema així evitarem que es faci crosta i la posarem a refredar a la nevera.

Una vegada tinguem la crema freda podem continuar fent la coca.
Muntem a punt de neu ben fort les 4 clares que ens queden amb un polsim de sal i 50g de sucre. Amb la TMX 3 minuts V3. Hi afegim els dos rovells que ens queden i ho barregem 2 segons a V3.

Per muntar la coca podem posar una placa de pasta de full damunt de paper de forn, o com he fet jo, tallar la pasta de full pel mig i fer-ne dues. La punxem amb una forquilla. Al damunt hi repartim la crema ja freda deixant un petit marge pels quatre costats perquè la puguem tancar. 
Damunt hi posem l'altra placa de pasta de full. Segellem els costats, amb l'ajuda d'una forquilla o pessigant-la amb els dits. 
La cobrim amb les clares a punt de neu, que repartirem amb una espàtula perquè quedin ben repartides,
Tirem per damunt les ametlles laminades i els 50g de sucre que ens queden i ja la podem posar al forn, preescalfat a 200º, uns 25/30 minus o fins que vegem que té un bonic color daurat.


A la revetlla de Sant Pere, acompanyada d'un cava ben fresquet...què me'n dieu?

24.6.17

Musclos al vapor de vermut

M'agraden molt els musclos, només al vapor i  ja sóc feliç. I si els obres amb alguna cosa més que aigua ja no cal dir res més!
A vegades els hem obert amb una mica de vi blanc o amb cervesa i queden molt gustosos ... perquè no amb vermut? Entre els diferents vermuts que ronden per casa hi ha una ampolla de vermut Rofes, suau i molt aromàtic,  he pensat  que podria ser una altra manera d'obrir els musclos...i encert total!

De tan fàcil que és la recepta gairebé em fa vergonya de posar-la ... però aquí la teniu.


Necessitem:

  • Un quilo de musclos
  • Un got d'aigua
  • Mig got de vermut
  • Sal
Agafem els musclos i els traiem les barbes. 
Posem en una olla a foc viu el got d'aigua amb una mica de sal (poqueta ja que els musclos tenen gust de mar i no cal salar-los massa). Quan arrenca al bull hi aboquem el got de vermut, els musclos, ho tapem, ho deixem amb el foc encès un parell de minuts i després ho deixem una estona, tapat, fins que s'hagin obert bé tots els musclos.
Els aboquem en un bol fondo i ja  els podem portar a taula . 
Si els presentem com a aperitiu acompanyats amb un got de vermut ben fresc per anar picant, si no tenim un excel·lent segon plat, molt baix en calories, sa i boníssim!