22.10.17

Compota de poma amb gingebre i curcuma @Color y Sabor de Temporada

Passejant per França aquest estiu passat quan demanavem una assiette de fromages sempre venia acompanyada d'alguna melmelada o chutney. Normalment melmelada de móres i chutney de mango, però hi va haver un dia que va venir acompanyada de compota de poma...però una mica diferent i com que no acabava de trobar-hi el què ho vaig preguntar...i vet aquí la compota d'avui, a veure què us sembla!

Necessitem:
  • Un quilo de poma reineta
  • 250g de sucre morè
  • Gingebre fresc (al gust)
  • Mitja culleradeta de cúrcuma



Pelem les pomes, en traiem el cor i les tallem a trossos no massa grossos. Ho posem en una cassola amb el sucre, i a foc baixet i remenant de tant en tant ho anem coent fins que la poma hagi absorvit tot el sucre i es vegi cuita.
Hi afegim gingebre fresc ratllat  (a gust de cadascú, depen de si us agrada més o menys picant) i la mitja culleradeta de cúrcuma. Ho remenem un parell de minuts més i ja ho tenim llest.

Si voleu que us quedi la poma a trossos ho podeu deixar així, si us agrada una textura més fina podeu donar-li, com he fet jo, un cop de batedora fins que tingui la textura que us agradi.

I ja està, en pots a la nevera, i per menjar-nos-la amb formatges, o sola...boníssima!

I aquesta és la meva aportació al @Color y Sabor de Temporada d'aquest mes d'octubre, cuinem amb cúrcuma !

5.10.17

croquetes de llangonissa seca @CoockingTheChef

Primer @CookingTheChef després de l'estiu. Dani García, aquí podeu trobar totes les receptes que hem fet d'ell.
Aquest any m'està costant posar-me en marxa i m'ha costat decidir-me a participar, hi ha receptes molt asequibles d'aquest cuiner però la mandra feia que les anés descartant totes...imagineu-vos les no tan asequibles!
Al final vaig trobar una recepta tan, però tan fàcil que no he pogut dir que no. Són unes croquetes de salchichon malagueño, que el Dani García al seu restaurant La Moraga en diu croquetas de Cartama,  i aquí les teniu  versionades a la meva manera aconseguint un aperitiu diferent!


Necessitem:
  • Llangonissa seca ( que no estigui massa seca)
  • OOVE
  • sal
  • 75g de farina 
  • 1/2 l de llet
  • una culleradeta de mantega 
  • ou 
  • pa ratllat
Com que la llangonissa ha d'estar tendra  en vaig agafar dos pams i la vaig penjar en un lloc fresc durant tres dies i aleshores la vaig tenir al punt.

Fem la panada: posem la llet al foc amb la sal i la mantega; quan arrenca a bullir l'apartem del foc i hi tirem la farina. Es treballa bé amb el vatedor de varetes perquè no quedi cap grumoll i es torna a posar al foc, remenant constantment uns cinc minuts a foc lent.
Es retira del foc i s'hi afegeix la llangonissa seca, esmicolada i sense pell, Ho barregem bé i ho posem a la nevera d'un dia per l'altre.
L'endemà donem forma a les croquetes, les passem per farina, ou batut i després per pa ratllat iles deixem assecar una estona abans de fregir-les.
Això ho farem submergint-les en oli calent, no massa calent ni fumejant, fins que agafin un color torrat uniforme per tots els costats.

Es serveixen calentes i cruixents.



30.9.17

Pop a la planxa, cuit a baixa temperatura

La culpa d'aquesta recepta la té la Marta que m'ha encomanat la seva dèria per la baixa temperatura.  Sípia, peix, pollastre, conill...tot està passant per la màquina d'envasar al buit i la cassola amb aigua i el termòmetre. Però de pop encara no n'havia cuinat ,  l'altra dia vaig trobar uns pops mitjanets, mida pop per persona i vaig pensar en fer-los a la planxa. Així que, cap a casa, ben nets , envasats al buit i cap al congelador.
Ahir a la nit els vaig agafar i sense tocar-los de la bossa han dormit a la nevera descongelant-se.
Avui al matí, cassola plena d'aigua, amb la bossa dels pops, 3 hores i mitja a 85º. Una vegada cuits es treuen de la bossa i es passen per la planxa ben calenta, posant-hi una mica de sal, all i julivert i un raget d'oove.



Nosaltres ens els hem menjat amb una culleradeta de salsa de romesco, però només amb l'oli, o amb una mica de maionesa d'herbes, o allioli...

Una delícia, es desfan en menjar-los...i l'aigua que queda a la bossa ja la tinc ben guardada per fer un arrosset un dia d'aquests.


22.9.17

Vinagre de mores @Color y Sabor de Temporada

Feia dies que em rondava pel cap l'idea de fer vinagres de diferents gustos, quan vas al supermercat les lleixes n'estan plenes i , si són una mica bons, te'ls fan pagar força cars. Per això vaig pensar en aprofitar la temporada de les figues i les mores per provar-ho.
El de figues no m'ha agradat com ha quedat, molt tèrbol (malgrat haver-lo filtrat un parell de vegades) i molt dolç. 
El de mores...boníssim...almenys pel nostre gust. A veure què us sembla a vosaltres!

Necessitem:
  • 500g de mores
  • 500g de vinagre de poma (o de vi blanc)
  • 150g de sucre blanc

Netegem bé les mores, sota el raig de l'aixeta, i traiem les restes de fulles i tronquets d'esbarzer que encara puguin tenir. Les deixem escórrer be.
Les posem en un pot, o al bol de la TMX, hi afegim el vinagre, ho triturem una mica i ho deixem reposar a la nevera, dins un pot de vidre ben tapat  quatre o cinc dies.
Passats aquests dies ho colem amb un colador de malla molt fina o amb un drap de cotó intentant treure el màxim de suc a la polpa de les mores.
Pesemel líquid resultant, que en el meu cas han estat uns 400g, el posem en una cassola on afegim el sucre i ho fem coure, a foc mitjà uns 10 minuts, fins que el sucre s'hagi dissolt totalment.
Deixem que es refredi i ho podem posar en un pot tapat o en un setrill de vidre a punt per fer-lo servir.

Fixeu-vos quin color tan bonic tenen les amanides amb aquest vinagre ! 

Aquest cap de setmana tornaré a la muntanya, i si trobo mores, en faré més,  desat en un lloc fosc ben tapat, segur que en tindré per una bona temporada.

I aquesta és la meva proposta per al repte @Color y Sabor de Temporada, que aquest mes ens demana cuinar amb mores o llenties. 

17.9.17

Chutney especiat d'albergínies

Que m'agraden les albergínies no és cap secret. Darrerament estic una mica pesada per l'instagram amb l'escabetx. I que m'agrada el formatge tampoc ho puc amagar, de fet vaig tornar de Gouda força carregada i per acompanyar-los vaig fer aquest chutney, que fins i tot se l'estan menjant els de casa a qui no els agrada el formatge, damunt unes torradetes...
A veure què us sembla!




Necessitem:

  • 400g d'albergínies
  • 2 pomes reineta
  • 2 cebes tendres
  • 150ml de vinagre de poma 
  • 250g de sucre morè
  • 1 culleradeta de gingebre fresc
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • mitja dotzena de claus d'olor
  • 5 o 6 grans de pebre negra acabats de moldre
  • OOVE
Tallem la ceba ben petita i la posem a coure en una paella amb una mica d'oli. Quan s'hagi tornat transparent hi afegim les albergínies, tallades a daus petits, i ho deixem tot junt, remenant de tant en tant, a foc ben lent fins que estiguin tendres.
Mentre s'estan fent les albergínies preparem la poma, tallada a daus petits, barrejant-la amb el sucre, el gingebre ratllat, la canyella, els claus i el pebre. Això ho afegirem a les albergínies quan estiguin tendres.
Ho deixem una bona estona fent xup-xup, remenant-ho de tant en tant, a foc molt lent fins que tingui la consistència d'una melmelada.

Podem posar-lo en pots de vidre, ben tapats, a la nevera i fer-lo servir per acompanyar carns, formatges, foie, embotits...o sol.

Es conserven força temps, per tant amb aquesta quantitat estareu servits uns tres mesos, si no us l'acabeu abans, és clar !

5.9.17

El pa de nous de la Padenous @Cuinem a 6 mans

Que el milllor de tenir un blog de cuina són les persones que m'ha permès conèixer no em cansaré mai de dir-ho. Persones com la Marta, una blocaire, o bloguera, com volgueu dir-li amb qui, em sembla que no m'equivoco gens si dic que m'uneix una bona , boníssima, amistat. 
Som gent de Reus, o ho volem ser, anem fent bandera de la nostra ciutat, encara que moltes vegades ens fa l'efecte que ningú ens ho reconeix, però nosaltres insistim. La Marta no és nascuda a Reus, però com a ganxeta d'adopció que és, amb una família ganxeta darrera, s'ha afegit a mi, i gairebé com una parella de fet anem plegades a tot arreu on els nostres blogs ens porten.
Uns quants anys de diferència ens separen, que no són cap problema ni impediment , ja que l'afició que ens uneix no té límits d'edat.
Ella és llençada, innovadora, atrevida...em repta a fer noves receptes que jo no m'atreviria mai a fer-les ja que sóc més tradicional i conservadora. 

I un dia , no fa massa, una tarda, ja de calor, que ens vam trobar les tres blogueres del sud, l'Olga, la Marta i jo, ens va obsequiar amb el seu pa de nous, una delícia que una vegada tastada ja ha passat a  ser un dels esmorzars que agraden a casa. 

I sense que ella ho sàpiga hem decidit fer aquest @Cuinem a 6 mans diferent, dedicat a la Marta , al seu blog i al seu pa de nous, que com ella diu és recepta de la seva mare però li surt millor a ella .
Necessitem:
  • 2 ous
  • 400g de sucre ( amb el teu permís Marta n'hi he posat 250g)
  • 60g de mantega
  • 600g de farina
  • Un sobre de llevat químic
  • 400g de llet freda
  • un polsim de sal
  • Un rajolí d'oli
  • mitja copeta de garnatxeta de Porrera del celler Can Planés
  • un bon grapat de nous pelades (150-200g)

Preescalfar el forn a 180º
Posem les nous pelades a macerar amb la garnatxeta de Porrera

Barregem els ous amb la mantega en pomada i el sucre fins que quedi una pasta una mica escumosa, anar-hi afegint a poc a poc la llet i després la farina barrejada amb el llevat, la sal, el rajolí d'oli i la garnatxeta (  on hi havia les nous)

Preparem un motlle rectangular amb una mica d'esprai antiadherent, o amb mantega i farina. 

Afegim les nous a la massa, omplim el motlle i el posem al forn. a 180º uns 40 minuts o fins que vegem que té un bonic color torradet. Punxem-lo abans de treure'l per assegurar-nos que està ben cuit per dins.

I ja està! Un magnífic pa de nous, recepta de la Pa de nous. 

És una de les seves primeres receptes, és la que dona nom al seu blog. No dubteu en passejar-vos-hi i veureu les receptes diferents, innovadores, agosarades amb que ens obsequia.

Marta... un ptnt 





2.9.17

Gelat de figues

Més d'un mes i mig sense passar per aquí... d'això se'n poden dir vacances 😉.  I he estat tan desconnectada que fins hi tot he perdut l'hàbit de programar receptes, aquesta havia de sortir ahir dia 1 de setembre a les 8 del vespre i la vaig programar per l'1 del 10 😱. Aquest dia ha de ser molt important però  no és el dia triat per a reobrir el blog... mare meva, on dec tenir el cap 😂😂😂 

Engeguem... com que es temps de figues, gelat de figues!


  • 500g de figues , amb pell i sense la tija
  • 300g de nata líquida
  • 200g de iogurt natural
  • 75g de sucre
  • 2 cullerades ben plenes de sucre invertit

Hem de tenir el bol de la geladora glaçat ( unes 12 hores abans el podem posar al congelador).
Triturem bé les figues i les guardem a la nevera.
Barregem la nata, el iogurt, el sucre i el sucre invertit i ho incorporem al puré de figues que traurem de la nevera.
Posem la barreja al bol de la geladora i li tenim, a velocitat baixa una mitja hora.
Si el volem cremòs ens el podem menjar just acabat de fer, si el posem al congelador queda més glaçat, tal i com podeu veure a les fotografies. 



 I com que ens ha agradat força he congelat figues, per poder-ne fer fora de temporada 😋


14.7.17

Còctel de benvinguda i aperitiu Oleum Flumen @Cuinem a 6 mans

Aquesta entrada em fa una il·lusió especial, per tres motius. El 1r perquè està dedicada a un bon amic i els seus productes. El 2n perquè torna a ser un @Cuinem a 6 mans amb la Marta i l'Olga. El tercer perquè em serveix per celebrar que avui fa 9 anys el No tot són postres a la cuina ve veure la llum.

Vinga, anem per feina 😉
Fa un mes i un dia , el 13 de juny vam anar un grup d'amics bloguers a Vinaixa, a la finca Les Teixeres d'Oleum Flumen.
El Martí Terés, l'ànima de l'empresa, ens va explicar i fer viure el seu projecte (que alguns ja coneixíem) i les novetats que hi haurà dins de ben poc. Veure com ensenya el molí, explica el recorregut de les olives... aquí es dutxen...aquí s'eixuguen...és una cosa que no em cansaré mai de fer, s'estima la seva feina, el seu projecte és la seva vida... és entusiasta del producte acabat,  sap vendre el seu oli perquè el coneix a fons, des que és a l'olivera fins que acaba dins l'ampolla. Treballador incansable, fa molts quilòmetres, fires arreu del continent, tastos de vins, maridatges...i trobades en grups reduïts, a Mas Mariet, on fa viure als assistents l' "Oleum Flumen experience"

I mentre vivíem l'Oleum Flumen experience, de la ma del nutricionista de l'empresa Eloi Torrent vam tastar el Còctel de benvinguda que ens ha inspirat aquesta entrada. 
Hem volgut buscar uns aperitius per acompanyar-lo  i fer una entrada  @cuinem a 6 mans amb l'Olga i la Marta

Quan vaig tastar el còctel a Mas Mariet vaig tenir molt clar que els tomàquets amb cor de gerds i Paula Coll eren la seva parella ideal i ho he intentat arrodonir amb una piruleta de tomàquet caramel·litzat amb sèsam...el resultat va ser tastat pel mateix Martí i em sembla que li va agradar 😋


Pel còctel necessitem:
  • 4 pastanagues liquades (1'5 - 2 gots aprox)
  • 4 taronges en suc (1'5 gots aprox)
  • El suc d'una llimona (1/4 de got)
  • Una cullerada de sucre moré
  • Ratlladura de gingebre, al gust
  • Mig got de vermut blanc
  • 1raig d'OOVE
Ho barregem tot en una gerra i ho posem a la nevera. L'oli el posarem al moment de servir.
M'he permès una petita licència a l'hora de fer el còctel, he canviat el rom blanc per vermut blanc i ha quedat boníssim també.


Els tomàquets amb cor els vaig publicar dies enrere, els podeu veure aquí.



 Per fer la piruleta de tomàquet caramel·litzat amb sèsam necessitem:

  • Tomàquets xerry
  • Llavors de sèsam torrat
  • 1cullerada de sucre
  • 2 cullerades d'aigua
  • Bastons de broxeta
En una paella o cassola antiadherent posem la cullerada de sucre i les dues d'aigua i fem que es faci un almibar a foc lent, quan comença a agafar un color lleugerament daurat apaguem el foc i , molt ràpidament perquè el caramel es solidifica de seguida, hi suquem el tomàquet punxat a la broxeta i el passem per damunt les llavors de sèsam que tindrem en un plat.




Ho he presentat posant-ho damunt una safata allargada, el got del còctel i els dos aperitius, davant de cada comensal. El color tan vistós del còctel combinat amb el vermell dels tomàquets aconsegueix una presentació molt atractiva que s'arrodoneix amb el tast.
I mentre ho tastàvem parlàvem de nous projectes, que esperem acabin veient la llum!

I amb aquesta  entrada m'acomiado de vosaltres durant uns dies...BON ESTIU i BONES VACANCES! Us seguiré visitant, pel facebook i per l'instagram, amb menys freqüència, per seguir estant al corrent de les vostres cuines, i amb més energia ens retrobarem dins d'unes setmanes.



9.7.17

Amanida de préssec a la planxa amb gambes

Només venen de gust amanides, per això cal ser una mica creatiu per no acabar avorrint-nos posant sempre el mateix al plat. I tampoc cal  complicar-nos massa la vida per aconseguir plats bons, saludables i vistosos, com aquest.

Necessitem ( per a dues persones):
  • Unes quantes fulles d'enciam 
  • Dos préssecs de vinya
  • Un parell de grapats de cues de gambes, poden ser congelades
  • OOVE
  • Sal
  • Vinagre de poma o agredolç


 


Agafem l'enciam, el tallem petit i el posem al fons del plat.
Pelem els préssecs a grills i els posem damunt una graella calenta i deixem que es torrin una mica per cada costat i els col·loquem damunt l'enciam.
Mentrestant fem les gambes a la graella i les posem al mig del plat.
En un bol fem una vinagreta posant la mica de préssec que ens ha quedat al voltant del pinyols, oove i vinagre i triturant-ho.
Ho amanim amb aquesta vinagreta, al gust, hi posem una mica de sal gruixuda al damunt les gambes i el préssec i ja ho podem portar a taula.


29.6.17

Coca de Llavaneres

I avui és Sant Pere, festa major de Reus, tots els ganxets estem en moviment seguint gegants, nanos, bestiari, balls... tronades, focs...revetlla i coca!
I coca de Llavaneres és la que vam fer ahir per a la revetlla de Sant Pere

Necessitem:
Dues plaques de pasta de full rectangulars.
500g de llet
200g de sucre
1/2 culleradeta d'essència de vainilla
2 polsims de sal
50g de farina de blat de moro (maizena)
la pell de mitja llimona
50 g d'ametlla filetejada.



Comencem preparant la crema, jo la he fet amb la TMX.
Posem al bol la llet, 2 rovells d'ou, 2 ous sencers, 100g de sucre, l'essència de vainilla, la sal i la farina. Ho batem 15 segons a V.4.
Afegim la papallona i ho programem 8 minuts, a 100º, V2.

Una vegada cuita retirem la papallona i per evitar que hagi quedat cap grumoll la fem batre 1 minut a V2.
L'aboquen en un bol, la tapem amb un paper film, tocant a la crema així evitarem que es faci crosta i la posarem a refredar a la nevera.

Una vegada tinguem la crema freda podem continuar fent la coca.
Muntem a punt de neu ben fort les 4 clares que ens queden amb un polsim de sal i 50g de sucre. Amb la TMX 3 minuts V3. Hi afegim els dos rovells que ens queden i ho barregem 2 segons a V3.

Per muntar la coca podem posar una placa de pasta de full damunt de paper de forn, o com he fet jo, tallar la pasta de full pel mig i fer-ne dues. La punxem amb una forquilla. Al damunt hi repartim la crema ja freda deixant un petit marge pels quatre costats perquè la puguem tancar. 
Damunt hi posem l'altra placa de pasta de full. Segellem els costats, amb l'ajuda d'una forquilla o pessigant-la amb els dits. 
La cobrim amb les clares a punt de neu, que repartirem amb una espàtula perquè quedin ben repartides,
Tirem per damunt les ametlles laminades i els 50g de sucre que ens queden i ja la podem posar al forn, preescalfat a 200º, uns 25/30 minus o fins que vegem que té un bonic color daurat.


A la revetlla de Sant Pere, acompanyada d'un cava ben fresquet...què me'n dieu?

24.6.17

Musclos al vapor de vermut

M'agraden molt els musclos, només al vapor i  ja sóc feliç. I si els obres amb alguna cosa més que aigua ja no cal dir res més!
A vegades els hem obert amb una mica de vi blanc o amb cervesa i queden molt gustosos ... perquè no amb vermut? Entre els diferents vermuts que ronden per casa hi ha una ampolla de vermut Rofes, suau i molt aromàtic,  he pensat  que podria ser una altra manera d'obrir els musclos...i encert total!

De tan fàcil que és la recepta gairebé em fa vergonya de posar-la ... però aquí la teniu.


Necessitem:

  • Un quilo de musclos
  • Un got d'aigua
  • Mig got de vermut
  • Sal
Agafem els musclos i els traiem les barbes. 
Posem en una olla a foc viu el got d'aigua amb una mica de sal (poqueta ja que els musclos tenen gust de mar i no cal salar-los massa). Quan arrenca al bull hi aboquem el got de vermut, els musclos, ho tapem, ho deixem amb el foc encès un parell de minuts i després ho deixem una estona, tapat, fins que s'hagin obert bé tots els musclos.
Els aboquem en un bol fondo i ja  els podem portar a taula . 
Si els presentem com a aperitiu acompanyats amb un got de vermut ben fresc per anar picant, si no tenim un excel·lent segon plat, molt baix en calories, sa i boníssim!

22.6.17

Pastís de nespres i poma caramel·litzats @Color Y Sabor de Temporada


Ja sabeu que tenim amics que tenen mas i de tant en tant ens fan obsequi de fruita acabada de collir. Un gest que és molt agraït a casa i que intentem correspondre de la millor manera que sabem. Aquesta vegada no han estat pots de melmelada ni ampolles de limoncello,  aquesta vegada hem fet uns pastissos amb la fruita acabada de collir que ens vam menjar sota les moreres intentant fer-nos passar la calor com podíem, alguns van fer cap a la piscina, d'altres senzillament fugíem del sol i del resol i ens acomodàvem on passava una mica d'aire. I amb unes llimonades ben gelades i quatre pastissos com aquest vam passar, tota una colla, una tarda intentant oblidar-nos de la calor.
 Necessitem:

  • Mitja làmina de pasta de full (de les rectangulars)
  • Una poma reineta
  • 7 o 8 nespres
  • Dues cullerades de sucre
  • Un got d'aigua

Tallem els nespres per la meitat, en traiem els pinyols, la pell i les membranes que envolten els pinyols.
En una cassola plana posem les dues cullerades de sucre, al damunt hi posem els nespres de cap per avall i hi tirem aigua fins que estiguin coberts una mica menys de la meitat. Ho posem a foc ben baixet perquè es vagin coent lentament (una mitja hora llarga). Quan faci un quart d'hora els girem.
A la mitja hora, més o menys, veurem com els nespres gairebé s'han begut l'aigua i la mica que hi ha comença a ser una mica gelatinosa. Ara és el moment de treure els nespres i posar-hi la poma pelada tallada a rodanxes primes uns cinc minuts.


 Agafem la pasta de full i la posem en un motlle rectangular, folrat amb paper de forn, fent una mica de forma de barqueta pels quatre costats.
Posem les rodanxes de poma cobrint tota la base i al damunt els nespres. 
Ho posem a coure al forn, que tindrem preescalfat a 200º, uns 20 minuts o fins que vegeu que la pasta de full ja està cuita.
Només treure-ho del forn pintem tota la superfície dels nespres amb la gelatina dolça que ens ha quedat a la cassola després de coure la fruita així aconseguirem que quedi lluent del damunt. 

I com que aquest mes el repte @Color y Sabor de Temporada , que organitza la Pilar del blog POSTRES ORIGINALES demana que es cuini amb nespres aprofito per presentar aquesta recepta, que ja vaig fer pensant que era per aquest motiu .

16.6.17

amanida amb germinats i sardines deshidratades




Us ha passat mai que veieu una recepta i inmediatament us la feu vostra? Doncs això em va passar amb el pernil de verat de l'Amadeu
Només llegir-la vaig tenir clar que jo faria "pernilets de sardina" i que els posaria en aquesta amanida.

Primer us explico com vaig preparar les sardines, seguint fil per randa els consells de l'Amadeu, qui a més d'escriure-ho al blog i compartir-ho va tenir la paciència d'anar-me aclarint un parell de dubtes que tenia pel messenger.

Necessitem:



  • 1/2 quilo de sardines
  • 1/4 de quilo de sal
  • 1/4 de quilo de sucre
  • Ratlladura d'un parell de llimones
  • Farigola 
  • Romaní
Netegem bé les sardines eliminant els caps i els budells, les obrim, pel mig traiem l'espina central i les laterals, mirant que ens quedin dos filets ben nets. Les netegem bé sota el raig de l'aixeta mirant de treure unes quantes escates.
Les deixem en un escorredor perquè perdin tota l'aigua.
Envasem els filets al buit, o els posen en una carmanyola i els posem al congelador, un mínim de  quaranta vuit hores...per allò d'eliminar els anisakis...més val prevenir que curar!

Dos dies després traiem la bossa del congelador i la posem a la nevera, quan ja s'hagin descongelat les sardines procedim a la deshidratació.
En un bol barregem bé la sal. el sucre, la ratlladura de les llimones i un grapadet de fulles de farigola i romaní fresques.
Posem una bona capa d'aquesta barreja al fons d'una safata, damunt una capa de filets de sardina i ho cobrim amb la resta de la barreja.
Ho cobrim amb paper film, hi posem un pes al damunt (pot ser un brick de llet, per exemple) in ho deixem quaranta vuit hores a la nevera.
Passat aquest temps, traiem les sardines, les netegem bé de sal sucre i herbes  i ja les podem fer servir.
Si us en sobren les torneu a envasar al buit i cap al congelador, es conservaran perfectes fins el moment de fer-les servir.

Per fer l'amanida necessitem:
  • Mitja dotzena de filets de sardina deshidratats
  • Unes quantes fulles d'escarola, ben blanques
  • Unes quantes fulles de bleda vermella
  • Tomàquets sherry
  • Germinat de rave
  • Germinat d'alfals
  • oove
  • sal
  • el suc de mitja llimona
Fem una vinagreta de llimona amb el suc de mitja llimona, sal i un bon raig d'oove. 

Posem a la base del plat l'escarola tallada ben petita, damunt les fulles de bleda vermella i un grapadet de germinats d'alfals, tallem tres o quatre tomàquets sherry per la meitat i els distribuïm pel damunt, ho acabem amb uns quants germinats de rave i al damunt de tot els filets de sardina.

Ho regem amb la vinagreta de llimona i ja ho tenim a punt. Una amanida diferent, atrevida, vistosa i complerta...si la fem generosa de quantitat pot ser un plat únic.

12.6.17

Arròs tebi amb quinoa i bacallà confitat

Al poema "Cambra de la tardor" en Gabriel Ferrater ens parla del color d'olor de poma

(…)Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d’olor de poma.

I Color d'olor de poma se'n diu el restaurant situat al carrer Sta Anna De Reus, regentat per la parella Àngels - Ernest;  ell molt conegut ja que va ser el President del Parlament de Catalunya entre el 2003 i el 2010; ella, la mestressa del projecte, de qui va sortir l'idea, qui hi està al davant, qui viu i treballa el dia a dia del restaurant.
Decoració molt cuidada, detalls, producte català i de qualitat. Ambient agradable, tranquil... És un restaurant jove que amb el lema Poesia dels sabors  ens presenta la cuina com un art i vol jugar amb els nostres sentits  quan assaborim els seus plats

I un dia qualsevol, mirant el que menjava un dels meus companys de taula, quan vaig arribar a casa vaig fer aquest plat.

Per a dues persones necessitem:

  • Mitja tassa de cafè d'arròs (especial per a guarnicions i amanides)
  • Mitja tassa de cafè de quinoa
  • Mitja i mitja ceba (o calçot)
  • Mig carabassó no massa gran
  • Mitja xirivia
  • Un tall de bacallà
  • OOVE
  • Sal
  • Julivert
  • Un parell de cullerades de salsa de romesco


Tallem la ceba ben fina,  la xirivia i el carabassó a taquets no massa grans
Tallem el bacallà a daus grossos i el confitem: 
Agafem un pot i hi posem els trossos de bacallà, Ho cobrim amb OOVE i ho posem al foc, suau, comprovant amb un termòmetre que no passi de 65º. Li tenim 5 minuts, ho retirem del foc i deixem el bacallà dins l'oli fins que sigui tebi. El traiem i el posem damunt un escorredor, amb cura que no es trenqui perquè llenci l'excés d'oli.
Mentrestant haurem bullit i refredat l'arròs,  haurem cuit la quinoa i saltejat les verdures al wok amb una mica d'oove.
L'altra mitja ceba també saltejada amb  molt poc oli la barrejarem amb la quinoa
Al mateix wok on tenim les verdures saltejades hi posem l'arròs i el fregim una mica, remenant-ho bé perquè quedin tots els sabors ben integrats.
Posarem l'arròs amb verdures a la base del plat, al damunt hi posarem una cullerada de quinoa que farà de llit al bacallà confitat.
Acabarem el plat amb una mica d'oli barrejat amb una picada de julivert i una mica de salsa de romesco.

Una manera diferent de menjar una amanida d'arròs, tèbia enlloc de freda, amb les diferents textures que donen els diferents tipus d'arròs (parboiled,  vermell i  salvatge) i arrodonida amb els talls de bacallà confitat...un plat bo i saborós, un plat per repetir!
Crec, i no vull ser massa agosarada quan dic he aconseguit un plat que pot entrar una mica en la filosofia del Color d'olor de poma... jugant amb el gust, la vista , l'olor... és a dir jugant amb els sentits!

5.6.17

Caneló d'alvocat amb llamàntol @Cooking The Chef

Aquest mes de maig  la xef triada és la Mey Hofmann, una dona que a més de xef de  restaurant ha creat escola i té alumnes i seguidors per tot el territori. I un d'aquests alumnes, el Marc amic de la meva filla, és qui em va fer  arribar unes receptes i ràpidament vaig decidir quina faria per un dinar de celebració.
Em vaig fer amb dos llamàntols ben macos i vaig tenir tema culinari per a tot el cap de setmana ja que per a la recepta d'avui només em van caler les cues i, és clar, caps i potes van ser per a l'arròs del diumenge (molt likat a instagram)

Primer hem de preparar el llamàntol. Necessitem:

  • Dues cues de llamàntol
  • Agua i sal en abundància , per bullir-les
  • 100g de ceba
  • 250g de tomàquet
  • Un raig d'OOVE 
Bullim les cues  en abundant aigua salada (a la recepta hi posa 8 minuts, jo només ho vaig bullir entre dos i tres minuts). Les refredem en aigua gelada i les traiem de les closques.
Triturem la ceba i el tomàquet, ho colem , hi afegim una raig d'oove i hi posem les cues a marinar una hora, com a mínim.


Per a fer dos canelons necessitem:

  • 2 alvocats
  • Les cues dels  dos llamàntols cuites i marinades
  • 80g de  ceba tendra 
  • 80g de tomàquet
  • Una culleradeta de julivert picat
  • 15ml de vinagre Paula Coll
  • 30ml d'OOVE
  • Sal i pebre blanca mòlta
Tallem les cues de llamàntol a daus menys, dues rodanxes de cadascuna que les farem servir per a decorar el plat.
Tallem fines làmines d'alvocat amb un ganivet fi i les posem damunt un paper film que haurem pintat lleugerament amb una mica de vinagre. Les làmines han de quedar lleugerament sobreposades la una damunt l'altra.
Tallem la resta d'alvocat a dauets, igual que la ceba tendra , i el tomàquet que haurem escaldat per treure'n la pell. Ho posem tot en un bol i ho amanim amb l'oove, el Paula Coll, la sal i el pebre.

 Posem aquesta farciment damunt les làmines d'alvocat i ho enrotllem com si fos un caneló. Ho premem bé amb el paper film i ho posem una estona a la nevera mentre muntem el plat.

A la recepta hi diu d'acompanyar-ho amb unes làmines d'alvocat en tempura, dues rodanxes de llamàntol i les pinces, però jo hi he posat unes fulles de diferents enciams i les dues rodanxes de llamàntol, amb un raig d'oove i unes escates de sal damunt el caneló a darrera hora. 
M'ha agradat que hi diu "disponer todos los elementos con elegancia y sobriedad" frase que s'adiu moltíssim a la persona  i a la cuina de Mey Hofmann.
No sé si la meva presentació està a l'alçada però us puc dir que vam dinar un plat boníssim, equilibrat, sense que cap gust dominés per sobre  l'altre, suau... si aquesta és la cuina de Mey Hofmann he de dir que m'ha agradat molt.

I si voleu veure la resta de receptes que entre tots hem cuinat de la Mey Hofmann  aquí les teniu.

31.5.17

Amanida de tomaca, maduixes i bacallà


L'amanida d'avui és fruit d'un desig que m'ha estat perseguint tot el matí, no sé perquè però avui tenia ganes de Paula Coll. Si ho pregunto als meus companys de feina potser em trobaran algun trauma infantil, o alguna etapa no superada, o alguna insatisfacció que em turmenta i no em deixa viure ... i com que estic parlant d'un vinagre per si de cas no ho faré 😂
 L'únic que sé és que he estat tot el matí ( amb traumes o sense) que volia unes maduixes amanides amb Paula Coll 😋 
I una vegada a la cuina les maduixes han passat de ser postres a primer plat ja que abans he passat per la bacallaneria i he comprat una mica de bacallà marinat, amb l'idea de fer-ne un carpaccio. I ves per on, de les dues idees n'he fet una amanida ben plena de color, gustos i aromes.
 A veure què us sembla!
 Necessitem:

  • Una tomaca per amanir 
  • Un grapat de maduixes
  • Bacallà marinat
  • Escates de sal gruixuda
  • OOVE
  • Vinagre PAULA COLL ( en el seu defecte un bon vinagre de Xerès)


Tallem la tomaca a rodanxes ben fines , com si fessim carpaccio, i les col·loquem al centre del plat.
netegem i tallem les maduixes a daus, no massa petits i les col·loquem fent rotllana per la part de fora de la tomaca.
Al mig hi posem el bacallà, també tallat a trossos. 
Per acabar-ho podem posar una mica de cibulet o una mica d'olivada al damunt del bacallà.
I ho amanim amb unes escates de sal gruixuda, un raig d'oove i, per fi, un raig de Paula Coll.
Quina manera de menjar maduixes més bona!!!!! No us sembla?😉

28.5.17

Bundt cake de llimona i gingebre (98)

Creen addicció, i  és que queden tan macos els pastissos quan els fas amb aquests motlles!
També crea addicció el gingebre confitat i junt amb la llimona encara més. Així que, aquest bundt cake, a més de bonic és ... boníssim.
I en poden donar fe els meus companys de feina que van esmorzar dolçament un dia de la setmana passada, i com que ara he perdut el costum de portar-los una coseta dolça de tant en tant, encara el van trobar més bo!

Per fer-lo necessitem:
  • 250ml d'oove
  • 400g de sucre
  • 6 ous
  • 500g de farina
  • un sobre de llevat químic
  • el suc de dues llimones
  • dues cullerades de gingebre confitat triturat
  • 250ml de nata per muntar (35%)

Preescalfem el forn a 200º

Barregem el suc de les  llimones amb la meitat de la nata líquida, farem una butter cream que li donarà esponjositat al bundt.
Preparem el motlle amb l'esprai.
Tamissem la farina i el llevat.
Muntem la nata que no hem fet servir i la reservem a la nevera.
Triturem el gingebre, no massa fi,
Fetes totes les prèvies ja podem começar a preparar el bundt. En el meu cas l'he fet amb la KA però el podeu fer amb qualsevol batedora de varetes que tingueu, a velocitat mitjana.
Engeguem la batedora i hi posem l'oli amb el sucre i després els ous, quan la massa sigui homogènia hi afegim la meitat de la farina, després la butter cream, la resta de la farina, el gingebre triturat i la nata muntada. 


Ho aboquem al motlle i ho enfornem uns 45 minuts. Però aneu-ho controlant ja que cada forn és diferent. Per saber si és cuit punxeu-lo i si us surt la vareta eixuta ja el teniu a punt.
El traiem del motlle, el deixem refredar damunt una reixeta i l'empolvorem  amb una mica de sucre glas.

I no cal dir res més que...tasteu-lo! la barreja gingebre amb llimona o llimona amb gingebre és boníssima !


22.5.17

Llaminadures de gingebre o gingebre confitat @ColorYSabordeTemporada

Ingredient d'aquest mes del repte @Color y Sabor de Temporada... gingebre o espàrrecs. Amb el senzill que hagués estat una quiche  o una coca salada espàrrecs, doncs NO! m'he hagut d'embolicar amb el gingebre. 
Des del primer moment vaig pensar en fer aquestes llaminadures, les havia tastat i m'agrada molt el contrast dolç picant que tenen i penso que en cócs i magdalenes ha de quedat molt bé. A més, deu ser perquè em vaig fent gran, cada vegada m'agraden més les llepolies ☺. Així que a partir aquesta recepta de la Susanna les he fet.
A veure què us semblen.

Necessitem:
  • Mig quilo de gingebre ben fresc
  • 400g de sucre
  • Sucre per arrebossar


Rentem bé el gingebre i el posem en una cassola cobert d'aigua i el fem bullir una mitja hora. El traiem de l'aigua, el deixem refredar i el pelem amb el pelador de patates . Després el tallem a dauets i el tornem a posar a la cassola, cobert d'aigua i el fem bullir un quart d'hora. L'escorrem bé i el tornem a fer bullir...Aquesta operació la he fet 5 vegades ja que volia aconseguir que només li quedés una picantor suau.
Una vegada fet això posem a la cassola aigua, els 400g de sucre i els daus de gingebre i ho fem  bullir a foc moderat una hora aproximadament. Quan vegem que està tendre l'escorrem i el posem damunt un drap perquè s'eixugui.
Abans de que sigui fred del tot el posem en un plat amb sucre i el barregem bé perquè quedin tots els trossets ben arrebossats. Deixem que s'eixugui i refredi del tot i ja el podem posar en pots de vidre per desar-lo i fer-lo servir com més ens convingui.


Sol, com si fos un caramel és molt bo... ara miraré de posar-lo en algun cóc, segurament amb llimona... ja en tinc ganes de veure el resultat 

12.5.17

Eclairs @cuinem a 6 mans

Ja tornem a ser aquí, amb un @cuinem a 6 mans amb la Marta i l'Olga.
Aquesta vegada la proposta ha vingut de terres de l'Ebre, a l'Olga li venia molt de gust fer éclairs i hem fet éclairs!
De sempre n'hem dit "palos de crema", " palos de nata" o palos de xocolata" a casa i eren unes postres de dia de molta festa que ara feia molt de temps que no menjava, per la qual cosa em vaig engrescar de seguida a fer-los.
La recepta... vaig mirar la de la TMX i algunes més i al final vaig optar per uns palos de crema amb cobertura de xocolata, més clàssic impossible, recepta de Directo al Paladar.

Per fer 6 éclairs o palos necessitem:

  • 100g de llet
  • 50g d'aigua
  • 5 g de sucre
  • 2g de sal
  • 30g de mantega en pomada
  • 45 g de farina
  • 1ou sencer + 1 rovell
Per a la crema:
  • 250g de llet
  • 1 rovell d'ou
  • 3 cullerades de sucre
  • 20g de maizena
  • una cullerdeta d'esència de vainilla




 Comencem fent la crema, jo la he fet amb la TMX:
Posem tots els ingredients al bol , programem 7 minuts a 90º, velocitat 4.
La traiem del bol i la posem dins una màniga pastissera i la deixem refredar a la nevera.





Preescalfem el forn a 200º
Preparem una safata folrant-la amb paper de forn.
En una cassoleta posem la llet  i l'aigua a escalfar, quan estigui a punt de bullir hi afegim la mantega, la sucre i la sal i ho tenim al foc fins que bulli. Hi tirem tota la farina de cop i la remenem amb una espàtula fins que es desenganxi de les parets de la cassola. Apaguem el foc.
Batem l'ou i el rovell i ho anem incorporant a poc a poc a la massa, sense deixar de remenar, fins aconseguir que quedin una massa untuosa, espesa i ben lligada.
La posem dins una màniga pastissera de bocal ample i  farem com uns xurros, de 4 o 5 cm d'ample, damunt la safata del forn, no massa junts ja que creixen una mica en coure's.
Els tindrem al forn a 180º entre 12 i 15 minuts.

Deixarem que es refredin, els tallarem pel mig i els omplirem amb la crema pastissera.
Si volem podem posar-hi al damunt una mica de cobertura de xocolata, com he fet jo, o senzillament empolvorats amb sucre glaç.

M'agrada cuinar a 6 mans i avui m'ha agradat especialment ja que hem recordat unes postres que teniem molt oblidades. 
Quina serà la propera? Perquè hi haurà propera ...