Arròs de ceps

Costa engegar...
Després d'un mes sense tenir notícies meves ara us faré cinc cèntims del meu darrer dinar a "la muntanya".
Podria haver estat un dinar bastant trist ja que a la nevera només hi quedava una mica d'enciam, un "cor de bou" i poca cosa més i la nostra intenció era anar a buscar un segon plat ja preparat, escalfar-lo, dinar rapidet i cap al cotxe... que tenim tres hores fins arribar a casa, això sino agafem cues, és clar!
Quan ens acomiadavem dels veïns i ens disposavem a anar a buscar el dinar, el Sr.Antonio, ens va donar una bossa plena de ceps congelats, ell és un gran boletaire i en plega tants que els  congela i en té per tot l'any, a més de regalar-ne a amics i coneguts. Així que aquell dinar de subsistència es va convetir en aquest bo i aromàtic arròs de ceps.

 Necessitem:
-3 mesures d'arròs
-Una ceba grossa
-Un quart de ceps congelats
-Una mica de vi ranci
-Mitja culleradeta de "pimentón de la Vera"
-Sal, pebre i oli

Posem a bullir uns dos litres d'aigua amb una mica de sal. Hi submergim un moment els ceps, els treiem i els posem en un colador perquè llencin l'aigua. Aquesta aigua serà la que faré servir després per coure l'arròs.

Trinxada la ceba ben petita la posem a sofregir a foc ben baixet fins que agafi un color daurat ben fosc. Hi afegim els ceps i ho seguim sofregint. Hi afegim el vi ranci i quan aquest ja s'hagi reduït hi posem l'arròs i fem que s'enrosseixi una mica.
Hi afegim l'aigua bullint, es sala i s'empebra i s'hi posa el pimentón. Es deixa coure de 15 a 17 minuts i es serveix .


Vam tardar una miqueta més en marxar però va valer la pena, a més vam tenir la sort de no trobar cua i l'hora d'arribada a casa va ser la prevista.
Ah! I al Sr. Antònio n'hi devem una, quan tornem a pujar...